Entrevista a Laia Aubia, de Paral·lel 40

En punt tres quarts d'una del migdia. Aquesta és el que fem és parlar del documental del mes que es projecta aquest mes al dilluns. Dilluns que ve a les vuit del vespre la teneu i ara en parlem amb l'Alià òbida, la productora paral·lel 40, que cada mes ens agosten el documental també. Estan just molt bon dia, l'Alià. Hola, bon dia. Per parlar de visit benvinguts a la Terra és el documental curiós, aquest mes, aquesta proposta que ens fa pensar en si estem rebarats o no per la vida extraterrestre, d'alguna manera. Sí, és un recabalant amb un documental curiós. Curiós, perquè normalment els documentals sempre expliquen coses que ja han passat, que ja han passat demostradament, perquè sovint passen davant de la càmera que els està filmant, i de visit passa sobre un fet que almenys de la manera com el director ho planteja no ha succeït, per tant, és un documental sobre un tema molt intangible, però que crec que al final és una excusa per parlar de moltes altres coses. Per exemple, quines coses? Doncs jo crec que al final digui que el que entén... per teixer d'una excusa, com deien, que és aquesta primera trobada hipotètica entre els essers humans i una civilització extraterrestre, i independentment de si això ha passat o no ha passat, de si quan passarà i de com passarà, crec que de visit el que fa és plantejar moltes preguntes als espectadors sobre quina és la percepció que tenim de nosaltres mateixos i com ens hauríem d'explicar davant d'algú o d'algú que no sap qui som i què fem i ens comunitem i com en relacionem i etcètera. Crec que al final s'acaba convertint en una reflexió bestial i interessant de preguntes que probablement són molt bàsiques, però que potser estaria bé que ens les fessin de tant en tant, perquè et fan veure una mica com et veuria algú que no sap per bé qui... Descontextualitzat, no? Sí, com coses o protocols o maneres d'actuar redonant com per molt fetes o per molt normals, algú es preveia d'una manera absolutament oposada i, per tant, que es redueixi un conflicte que tu no... No pots preveure, més o més, no? Exacte, sí, sí, sí. I bé, jo crec que ho fa, clar, parlo de tot aquest tema si també és tangible i em preguntes tant en matèries, però ho fa per tot una sèrie de gent que existeix i que es dediquen allò que el documental explica que es dediquen, això és un documental, i davant de la càmera passen polítics, militars, filòsofs, biòlegs, de tot tipus de persones que s'estan dedicant les seves vides, analitzau a pensar com hauríem d'actuar en el cas d'entrar en contacte amb una civilització que no és la nostra, quines són les precaucions que hauríem d'aprendre, quines són les accions que s'havia de donar... Per tots aquests protocols que no ens imaginem que existeixen, no? Exacte, i descobreixes que doncs jo què sé, jo no ho sabia personalment, que dins les Nacions Unides hi ha un departament exclusivament creat per les relacions exteriors, entenent exteriors com a fora de la Terra, o que... perdona. Que no m'ha dit que és fort, que no en general no ens ho pensem, no? No ens ho pensem, i també he descobert en aquest documental que hi ha una persona i suposo que com ell n'hi ha diverses, que s'han prestat voluntaris per ser les primeres persones que entren a la nau o al vehicle en el qual aquesta gent s'hi ha d'arribar, doncs, que arribi, i per tant, com aquestes persones s'han de preparar per això, doncs són una sèrie de curiositats que sembla molt del món friqui d'aquests temes i no ho són. Però que hi són, no? Exacte, que funcionen en un lloc normal, com se diguéssim. Perquè no oblidem que és un documental i que, per tant, explica una realitat. Clar, clar, i tant. Doncs Déu-n'hi-do, pot sorprendre'ns a tots, segurament, amb un tema que, a més a més, han fet tantes pel·lícules, en vista de ciència i ficció, el respecte, que de cop i volta potser que t'ho posin com algun documentat i realista, pot sorprendre més que un altre pel·lícula, potser. Totalment, de fet, mira, per nosaltres la sorpresa de ser aquest documental es presentés, en estrena a l'estat espanyol, el Festival de Sitges, que és un festival de cinemes fantàstics i de terrors. És a dir, que ja se'l considera un documental de ciència-ficció i que és un gènere que no havíem mai, i que aquest director sí que és un director que ja havíem programat uns anys i que mereix tota la consciència del crèdit dels recalons i del documental del mes. I mira, és aquestes coses que de vegades decideixes que s'han de proposar i que s'han de plantejar, perquè el que té molt soroll de visita és que crec que no estem acostumats a veure documentals, on hi hagi tanta gent que pregunta coses a càmera o que es pregunta coses a càmera, i que ho fa mirant els ulls, amb la qual cosa, al final, l'extreterrestre ets tu, com espectador, que t'estan preguntant no sé quantes coses i que et fan això, pensar si realment ens coneixem tant com ens fan cent. No, no, no, és molt interessant exacte. Sempre ens fan pensar i ens fan reflexionar en moltes qüestions als documentals, però mira, en aquest sentit encara ens portarà més enllà. El director és d'Anés, Laiya. Sí, el Maikius Manssen és un director de l'Anés. A vosaltres hi havien programat fa un parell d'altres anys una pel·lícula que es deia Into Eternity, era sobre el cementiris d'energia nuclear, superinteressant, i també ha plantejat molt en aquesta clau que li agrada fer-se preguntes i de parlar sobre situacions hipotètiques i futures. I és un documentalista molt personal, que té un sistema de treball molt únic i molt provocador. També és molt del documental que està acostumat a uns patrons molt determinats. És el documental del més que es pot veure aquest dilluns, a les 8 del vespre, a la Teneu de Sant Just, com sempre, un documental que costa a la productora. Paral·lel 40 és l'últim documental del més d'aquest any, l'any que ve continuarem amb més propostes, i a més a més ens sent Laiya, que també de cara a regals de Nadal, es poden comprar els documentals que s'han vist d'aquest any. Sí, mira, de fet, de visit, la gent que s'acosti a la Teneu i que els agradi, estan d'edet per si el que vol, regalat a Nadal, amb algun apassionat d'aquest món més a teri. Sí. I hem posat una altra cosa, a part dels dirides que van sortir cada xes mesos, amb algunes expressions que creiem interessants, hem creat una novetat per a Nadal, que és un abonament d'Ox Barcelona, el documental del més. En el cas de Sant Just, no és aplicable el documental del més, però si el d'Ox Barcelona per tota aquella gent que conegui persones molt amants del documental, i vulguin fer un regal original, que és, doncs, això, regalar estrenes del documental. Home, i tant. No existia. Una bona proposta, exacte. Doncs moltes gràcies, Laiya, que vagi molt bé aquesta projecte de dilluns, i tornem a parlar de Caral Xané. Gràcies, i que tingueu bona entrada d'any. Igualment, bones festes. Adéu, un dia.