Entrevista Mossèn Joaquim Rius, de la Parròquia de Sant Just i Pastor

I aquesta és el que fem avui. Saludem mossèn Joaquim Rius, el rector de la parròquia del Sant Justi Pastor, molt bon dia. Bon dia i bona hora a tothom. Cada any per aquesta època el convidem a la ràdio per parlar una mica d'aquestes festes i de les diferents celebracions que es fan de la parròquia i una mica del significat de tot plegat. Avui estem ja a meitat de la setmana, per tant de quin parell de dies arribem ja a la nit de Nadal, i es fan la missa del gall, també, són justes. Missa del gall, missa del pollet. Això del pollet m'han rondinat. Sí? M'han rondinat, sí. Per què? Perquè els liturgistes, que són més tècnics i vigilen més l'addicció de les coses que fan referència al culte i així, em diuen que per què hi posa't? Per què en diem això de la missa del pollet? És que entre la missa del pollet, la missa del gall, això sembla una granja. I em sembla que hem de vigilar. Els diré, perquè és molt infantil, i com que venen... Bueno, però donant-li el sentit de família, no el sentit només de la criatura, que llavors sembla una missa de criatures. Diuen, em sembla que volíem de dir, doncs, la missa familiar de Nadal. Ja està. I aquest any diposat a aquest altre nom, però la gent li continua dient la missa del pollet. I costa canviar. Ens acostumarem, segurament. Sí, sí, sí. Però, bueno, m'han dit això. I si comences a apuntar-ho, hi ha els papers que fas oficialment. Sí, segurament ja ho diríem correctament. Estupendo. A quina hora serà? És a les 8 de la vespa, no? No, a les 7 de la vespa. A les 7 de la vespa fem aquesta missa més familiar, en què, doncs, i comptem que hi poden assistir-hi més els infants, hi poden assistir la família, tota ella, i fins i tot, doncs, les persones grans, que a les 12 de la nit, que és l'hora de la missa del gall, ho troben massa tard. Jo també el trobo excessivament tard, a les 12, però passa que si ens trobem en molts condicionants de tipus, diríem, més que logístic, més que d'això hi hauria de pràxi familiar. Perquè, com que s'ha anat introduint per la quantitat d'immigració que gent ha vingut aquí a la nostra terra de Catalunya, doncs, esclar, a nosaltres, la festa de Nadal era el dinar de Nadal. No la vigília. La vigília de Nadal era la missa del gall, i prou. I després feia un pica a pica, i ja està. Però, esclar, com que s'ha introduït-lo de l'acena de Navidad... La notxe buena, no? La notxe buena. Esclar, tot això ha passat que aquesta comunicació ha fet que algunes d'aquestes costums variesin. I llavors ens trobem que, si ho faig més aviat de les 12, la gent encara està sopant. No es fa missa del gall, per tant, a Espanya? Sí, es fa, però llavors a les 12 de la nit, tenen dones de la gent que, quan hi he vist alguna representació a través de la televisió d'algunes d'aquestes misses, veus la gent que estan païint, eh? Vull dir, estan... Cari l'enjustos, no? Sí, arriben justos i fan cara de paï. I després, si es troben que el que predica és uns somines, doncs, llavors, encara més són, eh? I llavors veus una mena d'espectacle que fa una mica de pena. Vull dir, no voldria ridiculitzar la missa, eh? No. És el fet, de vegades, ambiental que col·labora o no, t'ajuda a fer coses d'aquestes i canviar-los i potser el sistema o la manera de l'adaptació de la gent. En tot cas, de moment, a la set del vespre hi haurà aquesta missa familiar, les 12 de la missa del gall, i és aquesta missa, doncs, que conmemora el naixement de Jesús. Sí, sí, sí. Aquesta conmemoració, que és clar, per nosaltres, el sentit profund de la festa no és el fet de fer l'aniversari de Jesús. És com nosaltres saloren els nostres aniversaris i cantem, doncs, que sigui per molts anys. Doncs no, no és això. Sinó el fet que aquest naixement de Jesucrista ha portat un sentit nou a la vida, i llavors no és per recordar-ho només en la història, sinó que si recordar-ho en la història perquè Déu s'ha fet home en la nostra història, però sobretot tenim compte que Jesús és, amb aquella dita del poeta, Nadal és cada dia. En el sentit de que Déu està amb nosaltres, que aquest és el seu nom, en Manuel, Déu amb nosaltres, és una presència constant, i per tant és un naixement constant, i per tant vol dir que la nostra vida, aquell dels cristians que creiem en Jesucrist, ha de ser una presència constant de Jesucrist en el nostre fer diari. Hi ha un dia de festes, clar que sí, perquè, com ho mans, necessitem signes que expressin la nostra fer, però sobretot la gran expressió d'aquesta fer de Nadal és el dia a dia presentant la novetat d'una pau, la novetat d'una justícia, la veritat d'una bona convivència, d'un perdor, d'un diàleg, d'una comprensió, que això és cada dia. Per tant, Déu ens ha fet veure que o vivim cada dia aquesta realitat de la fer, o com diu el sant pare francès, doncs no vull una església que està orgullosa de les seves doctrines i de la seva sabiesa i de les seves preceptes, però enquilosada i tancada dintre si mateixa, sinó que vull una església que ni que sigui bruta i ferida per haver treballat en el nostre món d'avui i haver lluitat pel bé de tothom, prefereixo més aquesta església que l'altra, que es pot convertir en un museu, en peces de museu, les persones que hi són. Per tant... Amb aquest missatge d'obertura. És clar, d'una obertura total, i Jesucrés va venir això per dir que era el redemptor de tot el món, no d'uns quants, sinó de tot el món, amb aquell criteri que ell ja fa moltes vegades l'hem repetit. Hi haurà molta gent que celebrarà el Nadal. Hi haurà molta gent que aquests dies es desitjarà amor, bé, joia, família, etc. Molt bé, una hora bona, però que llavors entenguin, i els cristians ho hem d'entendre així, que potser aquesta gent no vindran a l'església, ni ens trobarem mai a l'església. Però, en quant a persones estan vivint aquests valors, diu Jesús, són dels nostres. Ell mateix ho diu. No venen amb nosaltres, però són dels nostres. I amb aquesta obertura crec que el Papa Francesc ha pogut donar orientació molt a la seva ducrina i el seu estil de fer avui dia per obrir l'església, com deia ja el Papa Joan XXIII, ja fa 50 anys. Necessita l'església obrir finestres, perquè entri un aire fresc, si no fa pudor de romàtic, això. I nosaltres hem de repetir-ho igualment, però, com diu el Papa, sortim a fora. No estiguem contents de l'onostre aquí dins. Aquí dins celebrem. Aquí dins ens enriquim, ens valorem, en el sentit de que aprofundim l'Evangeli. Però, sobretot, visquem-lo fora, perquè, si no, no vol res, això. Adaptar-lo una mica per tant també allà on som, no? Allà on som, sí, sí, sí, aquesta. Aquest missatge que es transmet sobretot per Nadal, que és una cosa que en principi es manté donant la resta de l'any, també, per Nadal se celebra especialment, i de tota manera, a banda del Nadal, hi ha més dies especials, aquestes festes, no? Altres dies que es fa celebrar, que l'Església també fa diferents celebracions. Mira, precisament estava fent l'escrit que, normalment, fem a vegades el full semanal de la parròquia, i posava això, que aquests dies són moltes festes i coincidim tot el món. És curiós que hi ha moltes diferències, no? Però, precisament aquí casa nostra, vull dir, de tradició cristiana, vull dir, el nostre història està així, cristiana, arrels d'un poble cristian, que són els escritos que van fer els nostres visbes de Catalunya. Doncs aquestes arrels hi són, i llavors celebrem tots la festa de Nadal. I, per tant, en la mesura en què hi ha tots aquests valors que deia abans, doncs som tots, estem units, estem units. I això fa que aquestes festes d'aquests dies, doncs, ho celebra tothom. I de vegades no té res a veure amb la fe cristiana. Però, bueno, si tinguem en compte aquests valors que són profundament humans, perquè Jesucrís ens ensenya una manera d'identitat de persona, de descripció del que és el ser humà, doncs, en aquest sentit, s'escampa totes aquestes festes. Llavors tenim aquestes festes de Nadal, que no és només el dia del naixement, sinó que llavors hi ha el fet civil i convencional del cap d'any, que això sí que és convencional, però, bueno, el fet de d'any nou, vida nova. Exacte, sí, en tot cas, a sumar-ho. Els nous desitjos, no? I no les intencions. Val, val, en aquest sentit, doncs som-hi també perquè és uns desitjos que tenim tots. I llavors ve la festa de la pifenia. La festa de la pifenia, que és la festa dels reis. I aquí sí que hi ha més en volum, hi ha més en volum. Exacte. A més, aquí, a Sant Just també, es fa celebració especial el dia 5, també, no?, amb el passeig bravi, bé, ni tot. Això mateix. Sí, sí. I ha sigut una idea que encara que en principi no es pretenia tot això, però ha anat creixent aquest en volum, etcètera, que l'hem d'anar potenciant i l'hem d'anar valorant, i em sembla que és una cosa que fa bé. És a dir, la gent li fa a donar compte d'una riquesa més amplia que no és només el fet de la cabalgada dels reis, sinó que és tot l'entorn pel qual aquests personatges apareixen en la nostra història, no?, que ja dic, són personatges que estan mitificats per dir-ho així, que se representen les races, humanes, etcètera. Té un sentit molt més profund que no pas només els tres senyors que per allà passegem. Però vull dir, amb aquest sentit, jo diria, que és molt bo i el fet d'aquesta cabalgada, que aquí s'han just, es transforma al final amb un passebre vivent, crec que això és molt bàlid, és molt bàlid de valor, i apila molta gent, eh?, la cabalgada és una d'aquestes trobades que reuneixen molta gent, molta gent. Esperem que, malgrat els nous costums d'anar a la neu i d'anar a tot això, doncs que no ens treguin massa el personal, però bé, és igual, la gent sí. És un dia en què la gent també li agrada estar a casa, d'alguna manera. Recordo el poble que vaig estar a rubir en una ocasió, i vaig fer de personatge dins de la cabalgada. Doncs, esclar, jo me n'adonava de la gent... De com es viuen, no? Sí, que deies, la canalla ja hi estic d'acord, però els grans semblaven criatures, tots. S'encomana, s'encomana, no? Amb unes cares que miraven d'il·lusió i de ganes, i era sorprenent, era sorprenent, de veritat. Doncs exacte, aquesta màgia que estic d'anar a viure d'aquí un parell de setmanes abans, com dèiem, també, a Nadal, dir Jous, nit de Nadal, i vendres també amb la celebració de Nadal. Avui anem volent parlar amb mossèn Joaquim Rius, de tot plegat una mica, també, d'aquest missatge i d'aquestes celebracions. El dia 25 és a les 11 a la missa? Sí, a les 11 en català i a l'1 en castellà. Perfecte. Gràcies, que vagi a vosaltres i bon Nadal. I des d'aquí, bon Nadal, per vosaltres i per tothom que escolti. Que vagi bé, bon dia. Adeu. Cineba sense condicions. Els dimars d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui a les 9 del vespre, Ema de Música, realitzat i presentat per Maria Quimtana. La música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quimtana. Per seguir l'actualitat del baix i l'obrecament. La música coral més de mil anys d'història. La música coral més de mil anys d'història i presentat per Pep Quimtana. La música coral més de mil anys d'història i presentat per Pep Quimtana. La música coral més de mil anys d'història i presentat per Pep Quimtana. La música coral més de mil anys d'història i presentat per Pep Quimtana. La música coral més de mil anys d'història i presentat per Pep Quimtana. La música coral més de mil anys d'història. La música coral més de mil anys d'història i presentat per Pep Quimtana. La música coral més de mil anys d'història i presentat per Pep Quimtana. La música coral més de mil anys d'història i presentat per Pep Quimtana. La música coral més de mil anys d'història i presentat per Pep Quimtana. La música coral més d'història i presentat per Pep Quimtana.