Entrevista a Roger Cònsul, actor i director de teatre

Passa a minut d'un quart d'una del migdia, que estarà sí que podem saludar el Roger Cónsul, director dels pastorets de Sant Just, molt bon dia, Roger. Molt bon dia, i perdoneu-ho mil vegades i molt trucaré aquest matí. No passa res, veig que hem muntat una mica el contingut i no ho hem notat, no ho hem notat. Els perillots dels dolents de Sant Just m'ho faig imperdonable, les punxions de pastorets que hem fet que hem alegrat el poble uns quants dies. Exacte, no, i a més això, primer de tot, enhorabona, perquè heu omplert aquestes cinc funcions. Això és magnífic, és magnífic. Vull dir, omplert, a veure, el dia de les trenes, sempre potser és el dia més fluixet, cal recordar que a les estrenes provaccionals, diguem-ne, està ple de invitacions i ple de memoneos, que s'han dit moltes cometes, no sé si d'aquesta hora les pots dir per la ràdio memoneo, però el dic jo. I llavors faltaven uns 15 o 20 seguint. I el rest de la ria s'anava tot ple, sinó en faltava dos o en faltaven tres. Però els dos últims dies hi ha hagut gent a fora. D'acord, el voló on s'hi estava, ha agradat el que has plegat, i et dic l'últim dia d'acabar molta gent a fora. Molta gent a fora, que crec que per a mi no és un error, no és una cosa de dir, doncs el que heu, d'haver comprat l'altre d'abans, que em feia així. Sí, sí, sí. Però... Tenia un professor que veia millor que és que dins en gust, no? Per... per veure'ls, doncs, que el delit sigui més van de cara, a l'any que ve, l'any que rehi hauran per turets, que compren l'entrada... Em sap molt greu que no haguessin pogut entrar, però hi ha uns límits legals de forament, i no podem passar aquests límits, per si passés mai alguna cosa, Déu no vulguin, i no estic fent ni ningú més. Però... però això no es pot anar en contra d'això, però per seguretat m'he dit de seguretat. De tota manera, exacte. A banda d'aquests dies tot va anar a la mar de bé, la gent que ha vingut a ensenyar ha quedat molt contenta. Vosaltres esteu contents, parlats just la setmana abans o la mateixa setmana en què es trenàveu, i hi havia aquell moment que sempre hi és, no? Nervi, sí. Hòstia, de ser... Però et vaig veure més tranquil que l'any passat. Ah, segur, perquè la cosa hi és. Vull dir, en el fons clar, com que sempre fem més o menys els mateixos pasturets, doncs la cosa hi és, vale? Sí, no tenim els mateixos pasturets, però sempre canviem, i molt que canviem, perquè hi ha moltes coses que hi ha de nivell de guió, només de nivell d'espai, només de nivell de personatisme, que canvien, a tu moment, un actor, un personatge, un altre, sinó també nivell de guió. No la barge del guió, però sí, però clar, el guió ja la porta més sabuda, els actors van cada vegada avançar ben més, perquè sempre no hi ha hagut aquells errors que solen a haver-hi, quan obres nou o quan un grup és nou, sobretot quan un grup és nou, i després que no té tables aquesta traula màgica del teatre, que no té experiència, doncs, sobre l'escenari, que és el moment de blanc, el moment de dir que n'he perdut, no sabem on som, ningú pot ajudar a tirar un cable, fins que algú fliqui alguna idea, per tirar endavant. És el moment d'impasse, no? Un moment de jardinet, que no se'n diu, en el braçot, peatral. I no n'hi ha hagut ni un, ni un. Això el públic no ho nota, sí que hi ha hagut alguns errors de tex, algunes tonteries, aquestes, aquestes, el públic mai ho nota, que sempre, sempre hi són. Però amb això sí que he notat una gran millora de grup, no? Ha estat desenvolupar molt més ràpidament en qualsevol passen aquestes coses, no? Clar, a més a més, uns pastorets que evidentment mantenen aquest argument, però que s'afegeixen coses d'actualitat, m'han comentat que va haver-hi apareix el tema de Star Wars, que va ser un dels moments forç aplaudits. Aquest va ser molt divertit, perquè va ser una sorpresa fins i tot pels clòpics actors. Teniu a la ràdio una persona meravellosa, que és en Gerrit Menek, que ens fa la senyora Val de Notts, que és el Timoni Dimoni, el Dimoni amb baixes i cuba i pintat de vermell. El pintat de vermell era molts matíos, que tenen un maquillatge de 1 hora, o sigui, es passen i pinten el Jordi. Deu n'hi do, eh? Deu n'hi do. Quan començava l'obra, començaven amb aquell llet, Jordi. I era una apasada, vull dir, d'un matillatge, aquells realment de fotografia de primer pla i saber-lo fer, no?, saber-lo copiar. Doncs jo li vaig proposar el Jordi, que també no s'apareixa el tema de serveis, perquè no l'he fet servir, era una idea que m'enfrontava. I aquí podria ser que el Dimoni, els àngels, doncs el Dimoni vol desvença, intentant la força, la força del Gerai. I llavors ningú sabia, doncs, que només ho sabia algú. I clar, quan ho vam fer en directe davant de públic, perquè es veia a partir de la segona funció, no va aparèixer el tema, i ho vaig comentar, però els dos em van convenir que millor no hi improvisar, sinó que deixar-ho dormir 24 hores amb el cuixí, i llavors tens una mica més de 100, no?, no? No, no apareix a la pública d'aquí jo. I la veritat és que jo era un moment en què els transformats era el primer que estaven dormint per a poder de màgics, que tenien unes nenes amb engeletes, i però aquí no està molt ojovers, tu ho veus, no?, i els músics mateixos van quedar flipats i vaig mirar la cara de tothom, a l'escenari, i què fan aquells dos de la mateixa, no?, i sí, la fer molt, molt riure, no?, perquè, a més a més, hi ha un tema que això només és igual als més saberuts, diguem-ne, doncs potser van poder entendre que ell em representava que el gualdemat volia guanyar, agafava un pudar gerai, m'escanyava amb la sis en distància, era un feial d'arbeïders, no?, i llavors, ah, el teu... perquè jo sóc el teu pare, no?, i els jofeia d'hora que m'ofegava, com a Àngels Serrafi, i, llavors, de tot una trancada, aquesta màgia, i he dit que ara ets unet del meu pare, si de cara ets el meu germà, i aquí és la història mítica de la mitologia cristiana, que els arcanjals Gabriel, Miquel, Rafel, i Luz Bel, o sigui, Iusice, són germans, Iusice és el quart, és el primer germà, és el gran, que té més poder que els altres, i que va voler imitar Déu, va voler, segons la mitologia cristiana, voler a fora, i és aquí que Déu el vegeixia i l'ambient dels interiors fa dimoni, no?, per tant, els arcanjals Iusice, en aquest parc l'Àngels Serrafi, i, igual de no, són germans, i no li congeva la màgia, és la broma i la broma pensadeta, pensadeta. No, no, està molt bé, i tant, i a més. A les altres dies els heu fet, a partir del segon dia, sí que ho veu fer cada vegada? Sí, sí, cada vegada, cada vegada. Una altra cosa que tampoc no..., la gent reia molt, tampoc no s'entenia els parques de les coses, com a la lladre i la lladre hi havia nens. Clar, clar, això és veritat. Per què heu fet sortis per hores? És per riure, és per res, però una mica una absurditat, no? També va sortir... Quan amb el leit motiu de l'obra, qui és el lloguer, és teu, no, no, bé, bé, bé, bé, que surta al final de cada escena, el bé, bé, bé, el van transformar per... i l'Europèa del senyor Sacros Santíssim, Mariano Rajoy, no? El rei de l'Aploma i l'estupida de l'Humana. No hi ha més lligar molt en aquest punt, no? Digues. Que el lligava molt, també, en aquest moment, bueno, molt. Vull dir que queda... que queda... enganxa bé, no? Sí, sí. Jo crec que estava molt ben enganxat, que hi poso una magalla com avionista, no? Però la gent no... Però per què la lligua d'Europèa? No té cap raó de fer, de per què? No he intentat senzillament fer-hi a riure, però funcionava, ja està. I la gent reia, clar, que reia tan funcionada, no? I, per tant, amb aquest pic de bromes, que també hi he hagut de fer. Potser una de les crítiques que faria jo mateix, que em faria jo mateix, és que aquest any no hi ha hagut gaires bromes a nivell de poble, a nivell de... És que els passos sempre pintats de nou, aquestes recorreguts, va cobert i per allò diferents quilòmetres. Hi ha hagut el gall del Montser, hi ha hagut, de potser, les nenes, els pastor, les que havien... doncs que eren un grup de noies, i una... és una mica... una mica meva referència a la granèia, a la que ha tragut la granèia de San Gius, perquè és veritat que anaven a comprar xutxes i no sé què hi té perfectes amb una botiga, però tampoc es deia, eh? És només molt matinal. Però tothom molt content, al públic, i sobretot, sobretot, sobretot, tota la gent que va participar. Vaja, que això, el mateix autor, el Ter Balvenell, i hem d'obedi el primer any, no? Hi ha dos tipus de teatre, un que és pel que el públic supasi bé, i l'altre que és perquè els actors supasin bé. Ens el fem a aquest nivell, diguem-ne, a Maters. Però molt més enllà de Maters, perquè estem en un món de la tradició, en un món en cap, cap, obra de teatre. Menys que els pastorets, o els miracles, les passions espanyolers, els herbegoles, etcètera, etcètera. Aquestes són obres tradicionals. Oneixen nens de 5 anys, o nenes de 5 anys, amb nens de 70 o 80 anys, no? Cap, cap, cap repartiment. És difícil, no, de gestionar, també? Sí, sí. Jo diria que fer pastorets, qualsevol pastorets, d'aquests o els més tradicionals, no són difícils d'entendre. Per un dia no és allò que vol dir l'autor, i ara com trasolca aquesta senata, et posen petites coses d'aquestes. Però sobretot és difícil gestionar un grup de 60 o 70 persones, no? Que és també la gran... Un dels grans punts positius, no? De dir, aquestes són 70 persones fent pastorets, i el que passa quan ve una o l'altra, hi ha lliurs entre nits, gent que no t'ha contentat. Clar, és que un 70% és la nuna de mitja, no? I això s'aconsegueix una vegada. El que s'ha aconsegut és molt maco. Es creuen ciudadans i es creuen les complicitats. Un grup gran i unic, no? És molt alternatiu. Van haver el Sant Esteve, el fet que es fes per Sant Esteve, que era nou també a nivell d'entrada, sí, però per vosaltres com m'ho veu viure? Diguéssim que l'hem començat tots una mica tics. La funció va anar bé. Tot i que era més tard, no? Era quarts de nou? Sí, sí, sí. Aquests dinars ja saps que, bueno, hi ha molt i... Però sí, sí. I com a funció, va anar molt bé. Fins i tot diríem millor que el diumenge. Perquè... Com que hi havia tanta gent amb aquest grup aquest any, doncs... vam treballar amb covers. O sigui, els trios o actors que feien... Es partien un paper. El primer cap de setmana va actuar un grup d'actors, i el segon cap de setmana va actuar l'altre grup d'actors. Llavors era l'Estrena. Però el dia 26 de l'Estrena era l'Estrena per un grup que es considera així, no? I per tant, no hi havia el cert nervi de l'Estrena, tot i que algun dia portàvem tots tres funcions de l'Estrena. I va anar molt bé. El segon dia el diumenge estava més relaxat, i va ser l'estat de segona funció, que és una esconció que normalment... Tots els llibres de teatres diuen que... són funcions que no surten gaire bé, perquè eren una massa relaxada. A partir de la tercera, a la quarta, tornar a tornar a la cosa està bé. Però molt bé, molt bé. Igualment, són coses que igualment estan pendents de la vocalització, de l'articulació, de parlar fort, coses que diuen que no cal que estigui tan pendent de fer-ho bé, no? Si no ho fa, qui no és l'Àxel Massa. Això també és bé, molt bé. I a un tema de persones teves, que et dic que vam començar a dir en buscant tal, doncs van divertir molt altra vegada, quan el públic entra a sala i altres coses. S'atacava la pipera, s'atacava tot el... l'apaïment que digui jo, i hi ha una situació per fer la funció, vaja. Molt bé, doncs, moltes gràcies, Roger. Director de Roger Cónsol, director dels pastorets de Sant Just. També d'Encenar, que estàs bastant liat, no? Ara mateix, també, amb altres qüestions. Sí, perquè he dit que també soc el director dels pastorets de Serri Danel. Exacte. Quan heu trucat alguna vegada que no heu trucat, estava d'alguna escala canviant el filtre d'un focus. O sigui que... que, bueno, per fer-ho per això. Perquè aquí farem una sola funció, i és per anar al Polic Portiu de Serri Danel. Quin dia, el feu? Els Sant Just Tengs al Dimecres. Ah, demà, eh? Doncs, va, perfecte. Avui és el general, i, com venen els músics, també un grup d'enacordions i atòmics, i oli i tot plegat, que ja funcionen com a grup. Molt bé. Si jo et convido als Sant Just Tengs i Sant Just Tengs a Vanilli, ja sé que són 300 quilòmetres, o gairebé, o 3 hores, diríem-me, hi ha un grup de Sant Just Tengs que... Que vindran? No només... No només un any. No ho sé. Hi ha gent que em deia que potser sí o potser no, però ja veurem això dos hores demà. Ah, perquè tot i que la mateixa obra, i ens coneixem com va tot i tot plegat, és diferent, és diferent. I la reflexió també és molt diferent. I aquí, quan apareix un pastor, apareix amb un soroll de bricat i amb una fila de bricat. I apareix un senyor o un noi que podria fer de pastor. Ara no fa de pastor, però podria tranquil·lament fer de pastor. Quan el conflicte de la borsa i el tema del contravan, que és el que va a aquesta obra, aquí s'entén a la primera. Perquè s'entén aquesta molt més a l'ordre del dia, que no pas a l'Ajuragat, que és on ha fet el mercat. És veritat. Doncs Roger, moltes gràcies. Hi ha una cosa diferent, també, això. No, no, no. Acomiadava, però podem seguir parlant, si vols. Em pensava que... No, no, no, que vagi bé. Que vagi molt bé demà. Esperem que la gent s'animi, perquè mira, també està bé aprofitant. I passant dies hi ha que hi som, no? Hi ha que hi som, que em fa estèri. Ara que hem anat davant de l'escenari, perquè ara se l'ha fet amb l'escenari darrere de l'escenari, hi ha un altre motiu, perquè els senyors tenen... A veure, convèncen-los. Si recordeu les les sonorafies de l'any passat, els senyors, que estan en unes caixes, que les fem, l'Ignasi Rosés, unes sonorafies magnífiques molt teatral, molt teatral, ha utilitzat unes quantes caixes d'aquestes, aquí. Molt bé. I si algú ha venut l'any passat i veu avui l'escenari, doncs bé, aquestes caixes, no sé què passa aquí. Compartim moltes coses. Es parla de director i text, i algú es greu, hi ha certes coses d'alluns de les grans de l'esclota, el que ho compartim. Això no és molt clar. Perquè també el llengu d'escenari, el primer o el segon any, van venir a Sant Jordat d'Ebre, a conèixer el que diem a la Valls. Clar. Una germanament a través dels pastorets, no? Està bé, està bé. Molt bé. Per l'altra punta de món, que es diu. Exacte, sí. Perfecte, Roger, doncs que vagi molt bé. Molt bé. Gràcies i fins aviat. Bon dia, igualment. Bé, molt bé, molt bé.