Entrevista a Maria Anguera, membre de l'ONU a l'Orient Mitjà

2 minuts i 3, passen 2 minuts volent dir de 3 quarts d'una del migdia. Aquesta hora parlem d'un acte que es fa aquest vespre. Avui hi ha dos quarts de nou, els locals de la Parloquia, organitzat per Justícia i Pau, es faran a xerrar de col·loqui sobre les persones refugiades, també els câmbits geopolítics i les situacions que es viuen a l'Orient mitjà i les repercussions que es donen en l'àmbit europeu. Serà amb la treballadora de l'ONU a l'Orient mitjà, Maria Anquera, que la tenim avui aquí a la ràdio, molt bon dia, Maria. Hola, bon dia. Per parlar una mica del que veu ment, del que es pugui parlar ampliamente d'aquest vespre, perquè tu has estat treballant sobre el terreny, tot el que vull dir, ara m'explicaves que vens o has estat fa boc temps a l'Irak, no? Bueno, porto des de l'Augusta a l'Irak i abans he estat 5 anys a Cairo i m'ocupava de coses més de tipus regional, del nord-àfrica, del mitjest, East Europe, Europa de l'Est, suposo que es diu, i el centre de l'Àsia. O sigui que tenia un paper més regional i ara estic dedicada exclusivament a l'Irak. Suposo que no ens podem imaginar el que passa allà, o ens arriba realment el que passa, o ho dic perquè de vegades també anem llegint notícies o anem llegint coses, però potser no és... no, no, no, no, que hem de saber bé què és el que està passant en aquests llocs. Jo crec que no se sap aquí i tampoc se sap allà, realment. O sigui, tothom té una mica... Diguem, les notícies estan... com es diu això? Una mica viatjades. Estic com una paraula. No és viatjada, sinó que no s'explica tota la història, des de cap punt de vista. Sempre tens algun punt de vista des d'on... Clar. Saps que t'influeix més que un altre. I et mires les notícies a Bagdad, o et mires les notícies a Espanya, o et mires les notícies a Estats Units i són notícies diferents. Llavors tu t'has de fer una mica la idea basat una mica en la teva pròpia comprensió del que està passant, de veure què és el que passa realment. Què és la més greu del que està passant de tots aquests conflictes? Jo crec que una mica és la dislocació completa i una mica la falta de visió amb el que passarà després de les guerres que estan passant ara. O sigui, hi ha comunitats que s'han completament destrossat, que no hi ha cap manera imaginativa de les que les puguis reconstruir. Hi ha nivells de disrupció tan religiosa, com tribal, com governamental, com regional, com internacional, que serà molt difícil tornar a reconstruir-les. Aquests són països que són, de fet, països falsos, que no són països nacions, com tenim a Europa, sinó que són països que es van muntar als anglesos finals del segle, que serà molt difícil tornar-los a reconstruir. Una de les conseqüències que, malauradament, ens ha fet més obrir els ulls, perquè de vegades fins que no veus la realitat a casa teva no te n'adones, és l'arribada dels refugiats a Europa. Suposo que ha anat ja fa anys que va arribant, però que s'ha accentuat també el que ha anat passant amb l'últim any, ha arribat molta més gent. Aquesta arribada de refugiats, com l'hauríem de fer per poder gestionar-la bé també nosaltres? No només a nivell de govern, sinó perquè és nou per a Europa, que passi una cosa així que li arribi. Sí, va haver-hi l'últim any, hi ha hagut molts més refugiats i també immigrants, refugiats i immigrants econòmics, molts d'ells ha hagut el canvi climàtic, que han estat treballant al Mediterrani, també gràcies a la disrupció a Líbia, que permet que molts barcos poguessin sortir de Líbia, perquè no hi havia controls de cap mena, perquè Líbia és un país que ha estat completament destruït, on no hi ha un sistema governamental que hagi controlat aquestes coses, i va ser la imatge d'aquell nen petit, no sé si te'n recordes, a la platja que va obrir els ulls d'Europa el que estava passant, i ja des de feia bastant temps. I després va haver-hi aquesta reacció dels europeus que a mi em sembla molt maca, de dir, vale, vale, que vinguin, però que a l'hora ara ens estem veient en conseqüències en termes de terrorisme, en termes del que està passant a Alemanya durant el cap d'any. El cap d'any, que no sé si es pot dir que sigui per culpa d'aquesta gent arribada, però que d'alguna forma es pot tornar amb una reacció xenofòbica dels europeus, que per una banda han obert els braços, i per una altra banda ara no sabem com ajustar-se els canvis que impliquen, que hi hagi tota aquesta gent nova amb una cultura diferent als seus països, i aquest és el problema que hi veig. La solució, jo crec que la solució és a nivell petit, no crec que els europeus, a nivell, per exemple, s'enjust, és continuar seguint pons veïns, obrir els braços a la gent que estan al voltant, no et sé dir a nivell polític i no a la meva paper, francament, quina és la solució, perquè és difícil. Ens haurem d'adaptar al canvi, i suposo que la gent s'haurà d'adaptar al canvi a nivell intern, a nivell... a nivell propi. És a dir, pensant en petit escala, segurament, a nivell... Jo crec que és el que podem fer cada un de nosaltres. Intentar una no entrar amb el joc del terrorisme, o sigui, no aterroritzar-nos per al terrorisme, i això per posar-ho en perspectiva et volia dir... Estats Units han hagut més o menys uns 3.000 morts de terrorisme en els últims 10 anys, des del 2001. Però, en canvi, l'any passat només van haver-hi 12.000 morts per problemes de pistoles. O sigui, que està posant una mica en perspectiva. Que sí, que el terrorisme és un problema, però, alhora, és un problema que no ens ha de deixar entrar en la por, i, llavors, reaccionar amb aquesta gent que està venint, que té en totes les raons de venir, amb rebutx i amb por que estiguin al costat nostre. La gent que pugui viure, en el cas de l'Irak, que és on estàs, com es viu, a l'Irak? Vols dir com vivim nosaltres, les que treballem a les organitzacions de treball no guarnamental o la gent de l'Irak? Me'n referiré una mica més a nivell general. Més enllà del vostre paper, la gent amb qui tracteu, la gent que està vivint allà, la gent que és allà, pot viure o pot fer...? La gent que està allà, els humans, i perdona'm la paraula, però els humans són una mica com rates, ens acostumem a tot. Jo tinc companys de treball que porten tota la vida vivint a Bagdad, on hi ha bombes cada dia, i que venen el treball i tenen un somriu a la cara, i van a casa i tenen els seus nens, i em expliquen que els nens hi fa por que vagin al supermercat o que vagin al mercat, on hi ha reunions importants de gent, perquè hi hagi una bomba, però d'alguna forma, i convius, que aprens a conviure amb aquesta por constant, i segueixen amb el somriu a la cara, i venen, i riuen, i treballen, i fan el que han de fer, i continuen endavant. Després, tens tot el tema posat de la gent que està despleçat, i que està amb el xoc d'haver-se despleçat una i una altra, i una altra, i una altra vegada. I en el teu cas, la teva feina allà, quina era el teu paper? El meu paper, jo soc... en anglès es diu Food Security Cluster Coordinator. Bàsicament això va ser un... una iniciativa de la ONU en el... em sembla que va començar en el 2005, per intentar organitzar una mica tota l'assistència de diferents nivells dins de països, perquè el que passava és que tenies un problema, un tsunami, un terremot, una guerra, que tenia totes organitzacions als països, i no hi havia... com un sistema de coordinació. El meu paper és de coordinar tota la... l'assistència alimentària dins de l'Iraq. O sigui, assegurar-me que no hi ha gent... ni overlappings, com es diu overlapping amb cada... perdona. Que no hi hagi dos organitzacions que treballen al mateix lloc. Que s'assolapi, no? Exacte. Gràcies. Un poc, buits d'assistència. O sigui, que en llocs on no hi ha ningú, intentar buscar agències que puguin ocupar-se. Agències, vull dir, des d'internacional engeos, nacional engeos, o... o, bueno, la mezquita del barri, o el que sigui. Doncs la Maria Anguera avui serà en aquesta xerrada colòquica que es farà a dos quarts de nou del vespre, als locals de la Parrò, organitzada per Justícia IEPA, un colòquic on es parlarà de tot plegat, d'aquests canvis geopolítics, de les situacions de com es viu a l'Orient mitjà i les repercusions en àvit europeu. Serà a partir de dos quarts de nou. Moltes gràcies, Maria, per passar-me per la ràdio. Moltes gràcies per invitar-me. Gràcies, adéu.