Entrevista a Clara Aguilar i Helga Simón

Ja que estàveu parlant de l'espai lliurecriació Carme Amaladet que es trena aquest any amb una nova proposta, aquest cop vincula poesia i música a partir del talent de dues joves senyors tècniques, la Clara Aguilà i l'Elga Simón, que aquest dijous faran altra cital amb els peus d'escalsos. Avui volem parlar amb totes dues, tenim la Clara Aguilà, molt bon dia. Bon dia Carme, i també l'Elga Simón, l'altre canto del telèfon, bon dia Elga. Hola, bon dia Carme. Una mica d'aquest projecte, d'aquest recital que es fa aquest dijous, un recital de poesia on el piano per això també té un paper molt important. Té un paper important, però que fa l'acompanyament. Sempre li dic que l'Elga és una cosa que comença amb ella i ella em ve a buscar i com que jo no sé cantar, ni sé ballar, ni sé fer altres coses, no sé tocar el piano, doncs hi ha un piano, bàsicament. Per tant, tu, Elga, volies algú que t'acompanyés amb els teus poemes? Sí, tot i que, jo també sempre li dic a la Clara, que tampoc vull que sigui una cosa del poem, és l'única cosa important al recital i el piano és un meu acompanyament. També hem intentat que diguin una mica l'hora, la mateixa cosa, amb les paraules, com la música, i que hi hagin estones també on la gent pugui disfrutar només del piano, la Clara em passa a mi amb pes, però en realitat... Sí, us mireu tirant una mica de pilota, eh? Quins va ser, per tant, el punt de partida? Ets tu, Elga, que dius, mira, em ve de gust fer alguna cosa amb aquests poemes i vas a buscar la Clara, com deia ara, o heu anat parlant entre les dues, com ha anat? Sí, una mica sí, no? Jo tenia els poemes escrit seria temps, alguns de fa més temps, alguns més nous, i tenia ganes d'alguna manera ensenyar-los, tenia el bloc, però pensava, no sé, dits amb veu altres són diferents, no? I com que ens coneixem amb la Clara de fa temps, al final parlant un dia li vaig dir, oi, és que seria bé musicals, però clar, tampoc volia apretar-ho molt, i és una cosa que sortia de dues persones que venen ganes de fer una cosa, i es va engrescar i mira, final, que va sortir amb això. Ho vas veure clar, eh? De fet, la primera proposta va ser musicals en un sentit de... de que es cantessin. Ah... Però que em fa una prova i em dius, no. Però allò ens hi vaig dir, que també... fer un recital, que vam començar a les dues recitals, sobretot els que organitzen la Silvana i l'Ernau, també vam començar a alguns a Barcelona, i vam dir, es podien fer una cosa semblant, el que passa és que podíem buscar alguna mica diferent, no per un tema de que farem alguna cosa, si he fet mic, no és això, sinó d'alguna cosa que ens sentim còmodes, les dues. I al final és tot això, no? Un recital que és veritat que ella va venir i em va dir que tinc aquests poemes, però diguéssim que comences amb el piano, jo crec que cap al novembre o el setembre, i la primera que ha quedat va ser el maig. Oi? Per tant, ja he tot un procés de... De xerrar, de comentar, de dir una volta. Sí, sí. Com ho has fet per adaptar el que toques als poemes, clar? Doncs una mica el que estava dient, no, que hem estat quedant moltes vegades, ella em portava un poem a vegades que els enviaven, i jo me'l llegia, feia veure que no en tenia res, i jo li feia preguntes. I li començava a preguntar fins que ella començava a fer un relat a part del que ja m'havia ensenyat, i un cop arribàvem com a una interpretació que ens agradava, i li deia, ja, vale, això, com ho fem amb el piano. I llavors li feia preguntes, tipo, la idea aquesta de fragilitat, per tu és un color més menor, més major, i ens ensenyava que era això, no melodia més buida, i te la omplo més, te la faig més tranqui, te la faig més canera, i llavors la vam fer així. Clar, una mica. I tu, el Gas, canviaves alguna cosa dels poemes quan en parlàveu? O partida de música deies, potser hauria d'anar per aquí o no? Hi ha petits versos canviats, perquè la Clara, amb la forta de faridista que té, m'anava a treure coses, que jo fins i tot no li explicava, però això és perquè aquest vers, si està posat aquí per posar, no me'l creu. I anaven sortint coses, i a vegades comentant-nos, diuen, mira, és veritat que aquesta idea, potser amb aquest vers d'aquí, espert, o al revés, o si afegim tales, guanya. Però el que hem canviat més, que després de les converses, crec que són títols de... Saps, en el moment de dir, aquest poem el direm així, ui, llavors aquest títol no m'agrada, i canviar-lo. Sí, que també t'ha fet canviar. Exacte, no tant el contingut, i una mica acabar-ho de poli, segurament. Sí, exacte, sí, sí, sí. De fet jo, un poem, eh? Que no recordo com es deia originalment, que acabat sent tan de bo, com es deia originalment. Sí, vida meva, és veritat. Vida meva, que havia canviat, eh? Sí, ha canviat molt. Però va canviar perquè jo et vaig tocar una cosa, que et vaig dir que cantava aquesta paraula sobre, i al final va acabar sent així, no? Vull que vegades els canvis estiguin una mica així. No, no, no, que s'han... A partir del procés, no? Sí. Tu havies acompanyat el comai recitan, Clara? No. És diferent que quan algú canta, més o menys. Sí, sí, sí. Amb la Carme, a l'espai de la Carme, vam fer un projecte amb el Sisco Cardona i la Rosa Martínez, però allà eren poemes de Josep Carner, però musicats. Sí, guitarra piano i veu. Llavors, repeteixo amb la Carme, que la Carme s'anima tot, però amb una persona que fa de rap sola, que dic jo. Clar, i tu, Elga, deies que no havies recitat mai, tampoc, no? No, no, no. Però és el primer cop que et poses per recitar, també. Sí, sí, exacte. M'ha fet mai enlloc, ni en petit comitè, ni, bueno, davant del públic, molt menys. Sí, que totalment experiència era bo. O sigui que tampoc no l'heu fet ni allò, una prova entre amics, aquest i jo serà la primera dia. Bueno, hi ha hagut una petita prova, però molt petit, molt petit comitè, però quan ja estava tot muntat. Quan ja hem dit, vinga, és això. Un assaig obert, no? Sí. I va anar bé o no? Molt. Sí. Molt, molt. Sí, sí. I estem allà amb el neguit de l'Egebra a veure. Exacte, perquè a més això seran un espai on s'hi fan moltes coses, no? Per tant, doncs segurament això ja també és un punt, no? I a alguna manera ja ho premés la porta. Es diu als peus d'escalsos. Amb els peus d'escalsos, perdó. M'expliqueu una mica per què heu triat aquest títol. Sí. Sí, sí. Sí. Sí. El principi, quan ja he llegit tots els poemes, em va preguntar, tu veus alguna idea que el recull i que els uneixi una mica tot? I em costava, perquè clar, jo no el he escrit mai pensant en un recull de poemes publicables. Hi havia alguns que parlaven d'una cosa, uns altres d'un altre. Però hi havia molts cops, la idea de la platja i el llig. I acabes fent el que hi ha en el moment de treure la sabata. Per tant, la manera... El fet de tractar-los tant... Suposo que ells també hi havia escamit algun títol. Treballar-los tant ajuda en aquest sentit. El fet de fer-ho individual és més difícil. I en canvi, treballar a quatre mans us haurà ajudat també en aquest sentit. És molt bonic. Crec que els conec més ara els poemes. Si et guardes i ja està, però al moment que has de dir el que has de defensar, que heu pogut dir això i això, tu penses dos coses, eh? De dir quins ensenya i quins no, clar. Clar, això és un dilema, eh? Sí? Sí. S'han quedat alcuns fora, eh? Molt. Sí, sí. Molt, el que passa és que l'únic és que ella ha acabat triant... N'hi ha de molts antics, n'hi ha de bastant recent, hi ha un poporri allà que fa que... Clar, l'Elga no ha publicat cap llibre, i, com ha dit abans, no ha llegit mai davant de ningú. És una manera de parir i de vengabar. Lo voy a dar todo, ¿no? Exacte, exclusiu. I jo crec que el que hem acabat fent, l'objectiu per mi, un dels educatius que n'hi havia molts, era que trobéssim... que ella trobés uns poemes que estigués segura, que tingués ganes d'explicar, perquè sap com explicar-nos, perquè per llegir em podien haver llegit moltíssims. I al final acabat sent un recital de uns 30 minuts, o sigui, és una càpsula, supercourta. Jo crec que és un format que... que per les persones que estan acostumades a narrar-se-te'ls com les que no, com les persones que estan acostumades a llegir poes i com les que no, jo crec que és una manera de veure una cosa que ara el que fa temps que explica per la gent al seu voltant, però també de dir, ostres, anem a veure això, i és una prova. I si funciona... Llavors, potser ja em posarem més de veus, no, Elga. I si funciona, podeu portar el recital també en altres llocs? Això ho heu pensat, o de moment encara espereu aquest dijous? Bueno, hem dit que sí, que sí, que si funciona bé i ens sentim còmodes i veiem que la gent li agrada, doncs sí, perquè no. Però bueno, de moment, jo crec que tenim una més la fita de brisaus de dir, bueno, això, com sortirà? I a partir d'aquí? De fet, abans deu, al principi, aquí s'enjust, ens n'hem vist molts de recitals, i cada cop hi ha més poetes, que també hi aposten justament per recitar els sis poemes, encara que tinguin poemaris publicats. Comença a veure-hi també, potser, més tradició, o la gent també té més ganes d'escoltar-ho, és una mica, suposo, un canvi per totes dues parts, tant pel públic, potser, com pels mateixos poetes. M'han fet molt, com deia abans, l'Arnau de Silvana, que s'ho estan corrent molt des de fa molt de temps. Jo i Elga ja anem des de fa un any, potser, com a molt, però fa molt de temps que es dediquen a portar gent superbèstia, o sigui, uns monstres absoluts, i la cosa és que gent jove no hi ha gaire, i sorprenentment, clar, sorprenentment no perquè són amics, però aquest dijous, que hi ha un esdeveniment muntat, hi hem fet de la promesa, tot això, vindrà molta gent jove. I això és una de les coses que valora molt la carma i tot el seu equip, perquè és una manera de dir un format que és poesia i gent jove, s'enjust. Potser dius una mica diferent en el sentit que en altres recitals de gent jove en refereixo fins als 35 o més, no n'hi havia massa, i crec que és una mica lo diferent, però sí que hi ha una tradició s'enjust, i jo crec que l'altre dia ho deia, l'Olga Álvarez, que també està muntant una cosa molt bèstia amb la persona, diu que s'enjust últimament ja en grascament popular. Recordes que ens ho va dir això l'altre dia? La gent s'apunta, jo crec que hi ha una mica d'allò activat últimament. Clar, d'alguna manera sí que ho hem anat veient potser amb coses més genèriques, com serien les propostes de festa major, les colles de diables o de foc diverses, i ara senten que també la part artística que sempre hi ha estat molt a l'enjust, però ara també ha revit fer una mica més, no?, amb coses noves del projecte de l'espai de la Carme Malaret, ara ens la quedem, que ja fa dos anys que està en marxa. Com veieu, un espai com aquest, aquest municipi? Home, ja n'hi ha, jo crec que... Jo de fet no el coneixia gaire, vull dir, sabia que existia, que s'hi feien coses, però no tenia un contacte allò de primera mà, no?, i la Clara en canvi sí, i quan vam dir... No ho podríem fer, tal, em va dir, mirar, jo crec que l'espai de la Malaret és un lloc idoni, perquè està obert a propostes, i perquè s'hi fan coses allò... És una mica quan ho tens muntat, i, bueno, una mica... El que esperem és una mica amb cara i ulls, no?, i realment ho vam anar a parlar amb la Carme, i a mi em va explicar el projecte, que és això que no ho coneixia gaire, i vaig al·lucinar, vull dir, és que es mouen moltes, moltes coses allà. I el dijous estem contentes, perquè serà una oportunitat que potser gent que no hi ha anat mai, o que no hi ha entrat mai, ho conegui i s'engreixi possiblement anar a més coses de les que t'hi fan, perquè realment és un espai que permina desconeguir, i crec que per molt de temps estàs bé, i és molt, molt interessant conèixer-lo. Serà aquest dijous a les quarts de vuit, no?, a les vuit. A les vuit. Sí, normalment a les quarts, però ho farem a les vuit nosaltres. Què passa és que estarem una estona abans, si la gent vol venir abans, evidentment, que estarem allà. Estarà a les vuit durant una mitjoretta, no?, comentat, per tant, doncs, bona hora, no?, bona hora i tant de començar com d'acabar. Estem nervioses? Sí. No direm que no ara. Encara estem adilluns, però exacte. Suposo que seran aquests 3 dies que potser s'hi fan en llargs, no? Sí. Ens queda un dia, encara, d'arribar allà i tenir-ho tot preparat. Perquè la gràcia de l'espai de la Carme és que tot tu fas tu. És a dir, hi ha tota la ajuda que necessiten, però la gràcia és que no, no, és que tu per estries, la lampa la posa aquí i la posa allà. Si els blocs de fusta que té la Carme els posem aquí o allà. Llavors, jugar una mica amb l'espai que ja ho hem fet aquest cap de setmana, però el dia anterior sí que estarem allò, acabant de rematar, no?, Helga? Sí, sí, tant. El dimecres serà dia potent, perquè no he deixat tot tan llestit, perquè jo ja no ve de tocar res i podrem no centrar... I assajareu, també, o no, d'aquí dijous? Probablement, no, el dimecres, no? Exacte. Volem veure un pas, però no. No massa. Ja ho tenim, ja està, ja està. Ara més falta ensenyar-ho. Clar, algú que digui, no?, allò és que la posia a mi em fa mandra, no?, perquè és una cosa que s'entima dir, de vegades, no? Com els començaríeu, perquè ho diguéssim dijous? Bueno, hi ha molta gent que ve amb la curiositat, una mica de, ah, Helga, i la Clara, mira què fan, no? Això és una cosa, una mica de la curiositat. I, segon, que hem intentat que sigui una mica pel que deia la Clara, que vam començar a narrar-hi i veus moltes maneres diferents, no?, de fer-ho, i ens agrada molt l'estil d'explicar una mica on surten els poemes, d'on surt perquè aquest tipus de música s'haig de comentar una mica per què tu has creat el lloc, perquè la gent que potser no està tan acostumada a dir-ho, i a vegades costa una mica d'entendre, el tipus era d'aigual, que no sigui una cosa tancada només a les paraules que es diguin. Clara, vols que faci una cosa més? Sobretot, com explica què és, no? Que hi ha també la part musical, per això. Bueno, vam fer un vídeo que ens va fer l'acte de Barbara i el Ricard Ros, i allà l'objectiu era ensenyar una... era fer promo, però també era de dir, mireu, el lígeos aquest, farem una cosa semblant això, perquè això era un vídeo amb un poema, amb la música també, que es diu Barbara, i era una manera de dir, és això. Jo crec que veus allò i dius, bueno, no estem aquí parlant de coses estranyes que no entengui ningú. La gràcia de la poesia d'Aletra és això, que també hi ha molta gent que la coneix, té un blog i l'ha anat llegint, i com deia abans ella, la gràcia és que entre poema i poema, moltes vegades ella explica, i no explica com ens han de fer referències, i aquest poet, i aquest no sé què, no sé com és, sinó que diu, doncs mira, jo vaig explicar això, perquè em va sortir de dins, perquè ell escriu des d'ella, des de dins, i a vegades explica anècdotes, que jo crec que és el que fa que no t'estigui llegint un poema darrere d'altres, és com, ostres, s'agrada expressar els col·legues en un poema, acaben, i t'estan llegint un altre, i dius, no t'he hagut temps de processar, no, això és el que hem intentat que no. Per això dius, mira, triem uns pocs poemes, fem una música, i de sempre respirar les coses, tranquil·lament. I, per tant, heu parlat del bloc en diverses ocasions, per tant, si vols, el que comenta aquí més el bloc, perquè la gent també pugui dir-me, em vaig adivinçant una mica abans... El bloc aquest, des que vam començar el projecte de la Clara, li he deixat una mica percat, perquè volíem que també n'hi hagués, que la gent no hagués llegit mai, i, clar, si anava posant tots els poes i anava passant el bloc, no era sorpresa. Però, bueno, el bloc, per si algú es vol mirar, es diu senyora Postrov, o sigui, tal qual zona. Sí. I puntblocsport.com. Perfecte. I, a l'any en uns quants s'estan sortint al recital, però també n'hi ha el que no soc jo. O sigui, hi haurà una mica de la gent que et segueixi, se'n trobarà alguns, però també es trobarà coses noves. Cominaré una mica una cosa i l'altra. Dijous a l'espai de lliure creació Carme Malaret a partir de l'esbut del vespre, aquest recital amb els peus dels calços, amb l'Elga Simón i la Clara Aguilar. Moltes gràcies a totes dues. Gràcies, Carme. Puc que faci una cosa? Sí, i tant. Que si algú es volgués apuntar, algú, perdó, volgués venir, s'hauria d'apuntar perquè la Carme ha creat un sistema per poder gestionar la gent i... Perquè no cabrem, sinó. Només que res, per saber quantes persones vindran pel tema d'esquadir, és tot això, i es pot fer a través de l'esdeveniment, no posar-s'hi estires sinó en el mur. Confirm-ho, assistència, i, si no, un mail a CarmeMalaretarroba.com amb el nom i està. Perfecte. Doncs també que he de dir, es pot trobar per tant a través de Facebook, també, amb l'esdeveniment. I marxem amb aquest vídeo que ens comenteu ara, aquest vídeo, perquè la gent fa una mica de idea del que trobarem dijous. Gràcies, el gasimón i Clara Aguilar, que vagin molt bé. Gràcies, igualment, bon dia. Adéu. Si poguessis viure més avall i amagar les branques, perquè l'hivern no les veies i vingués a arrancar-les. Si poguessis fer ara com si res, dibuixar una casa, fer anar a l'espós, al pis de dalt, i tancar l'escala. Si sabessis veure tot el sud dels peus et ballen. Fusin fures al vestit de tiges d'allot. Si sabessis renovar la sang per fer-la més clara, volant l'alçada dels mal sols, que no el traspasgui. La saba sol seria això, excusa human, per esperar de nou el sol, per capgirar-te. Sentir, llavors, com t'embriaga, com una onada, el neguit que havies guardat als tornells d'arbre. Passem dos minuts de dos quarts de 12, que estarà fent tertúlia amb la Palmyra Badell, la Carme Amador, en Josep Coderc i en Carles Vaz. Molt bon dia a tots quatre. Bon dia a tothom. Per fer tertúlia, primer de tot sempre. Avui ets la primera. No t'ho he dit mai. Aquesta música que poses per introducció... T'agrada molt. Dona així, em tenta, no? Un dia la ballem, aquí l'estulier, que tenim la càmera i tot. I aquesta veu de la posi, la teva? No. M'han reivistat l'Elga Simón i la Clara Aguilar, dues s'enjustenques, joves s'enjustenques. Dijous a l'espai de lliure creació Carme Amadoret, que està al carrer Bonavista, fan un recital, que serà d'aveu i piano. La veu i l'Elga, que la sentíem per terefons, no se l'identificava tant, que era aquesta veu que sentíeu. I el piano, més la Clara Aguilar, bona proposta. Hi ha les vistes i les sentides. No, no ho han fet mai. No ho han fet mai. El menys amb aquest format... La Clara ha tocat el piano amb altres coses, però no ho veiem a seus, per tant. Doncs no són les mateixes. El que vaig veure jo em va agradar molt. Molt bé. Dijous a les 8 del vespre. Molt bé. I ara sí que comencem amb el text que... Hi ha tema, hi ha tema avui. Jo jo pensava, eh, i dir que a veure vam a... Què diu, el senyor Coller, que a la carta? A tu què et sembla? A veure endavant. Per fi hi ha hagut acord. Quan ja tothom donava per fet que hi hauria votacions el mes de març, arribar l'acord entre junts pel Sí i la CUP. Fou una gran sorpresa, tant més, quan en vell les dues bars evitaven els mal resultats que haurien obtengut en unes noves eleccions en benefici dels partits minoritaris en el Parlament català. Això és el que més dolgé a partit popular, ciutadans i PSC, que veien frustrades les seves il·lusions de fer-se amb una majoria que els permetés menar a Catalunya. L'acord és prou bo per l'estabilitat del govern durant el temps de desenvolupament de les lleis que siguin necessàries dictar en el temps de permanència d'aquest govern. Des d'ahir a la nit, ja tenim el 130 president de la Generalitat en la persona de Carles Puigdemont, que acaba el que el dia de Girona i que promets treballar per la independència de Catalunya. L'investidura, com sempre sol passar, fa un acte molt pesat amb discursos rèpliques i contrarèpliques que van ocupar tota la tarda d'ahir. Em pregunto, és necessària tanta xerrameca i més xerrameca? He vist que ja tenim nou president, m'equivoco, que encara falta la visita de la presidenta del Parlament català, el rei Filipe Cizer, per comunicar-li el nom del president legítim, perquè sigui gratificat pel propi rei. No ens estem dient res. Vaig a comèdia. No hi haurà independència, assegurar García Albiol en la seva intervenció en el Parlament i Rajoy, des de la Moncloa, diré que ho impediria i faria complir la llei. Però jo no em vestim de dir que aquesta investidura és un avís per al govern espanyol, en el sentit de que s'abstingui de realitzar cap acte o de dictar cap resolució o llei que pugui provocar a Catalunya una manifestació que consenti tanta gent com les que no fa pas massa temps es van produir. Perquè, aleshores, el govern català, en prop de dos milions de persones al carrer, quedarà legitimat per a declarar immediatament i unilateralment l'independència de Catalunya, amb les conseqüències que això pot comportar, fins i tot, a Espanya. Segueixo. Em deixen dir una cosa...Sí, endavant, deixa el senyor Coderc. Felicitats, senyor Coderc, per a tot el que t'he escrit. Molt especialment per a l'últim paràgraf, que és sense tot el pas més important de tot el que t'he escrit. Per a aquest últim paràgraf, per això no em vestim tal. Felicitats, senyor Coderc. Aquest és el meu fet d'emoció. L'Iofan Mor feia molt de temps i va fer un cemente al seu costat, que en vivia tota la seva família. El fet o correguer a Girona. Estratta segons l'autòpsia practicada d'una mort natural preparada cardíaca, en un infant que patia asma crònica, com també n'està afectada a la seva mare. Segons el fiscal, es tracta d'un matrimoni molt religiós que esperava que el seu fill tornés a la vida i així transcorreguen dos o tres mesos fent vida al seu entorn.