Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde

Un quart i mig de 12 a aquesta hora parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just Josep Perpinyà, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Bé, per parlar de diferents qüestions, és la primera entrevista que fem aquest any 2016 amb l'alcalde, per tant, com preveu que sigui aquesta any a Sant Just com a tina Sant Just? Esperem que sigui millor que el 15, potser és una frase feta, que tots ens hi apuntem, però jo crec que efectivament hi ha diferents aspectes o veus diferents coses que podríem preveure que pot ser una miqueta millor. En tot cas, segueixen molts problemes amb on de la taula, moltes inquietudes, moltes angoixes, una part de la població molt significativa, per tant, només sabem que davant d'això, doncs, a unir-se i treballar conjuntament i resoldre aquests problemes perquè la gent tingui una millor qualitat de vida, no? Quines coses fan pensar que pot ser millor? Sí, que ser que es veuen activitats econòmiques més significatives, i, per tant, es preveu que hi hagi més moviment i això vol dir que potser l'Ajuntament té una situació econòmica més favorable de la que hi havia, i, per tant, preveiem que aquestes bones notícies, que espero que es confirmin, puguin repercutir el més aviat possible a la població de Sant Just i a la ciutadania, no? I, principalment, amb aquesta prioritat que s'hem fet durant aquests anys de crisi, que arribin més recursos a les persones i famílies més necessitades. Tot i així, malgrat aquesta frase que pot ser maca, tots sabem que hi ha moltes dificultats i que, per molt que hi ha aquest esforç des de l'administració, no s'arriba a complir o voler complir aquestes expectatives i que tothom tinguem una millor qualitat de vida. Quin és el programa principal ara, Sant Just o per aquest any? Continuar sent un atur significatiu d'aquestes 650 persones que no tenen feina. Un dels més baixos de la comarca. Sí, entorn del 9%, però, escoltant, amb aquell que no té feina, aquella família que no arriba, és evident que això no li expliquis que l'estadística és la millor de la comarca i de l'àrea metropolitana. I, per l'altra banda, que hi ha una bona part de la població que està ajudant una generació de gent gran que estan ajudant els seus fills o els seus nets a tirar endavant. Això és molt injust perquè els recursos són molt limitats. Per tant, ens per toca tots plegats unir-se més que mai, buscar aquests recursos i posar aquestes mesures a la base de la població més necessitada, com sempre hem fet. Insisteixo, coneixent, que és molt difícil que un ajuntament tots pugui resoldre uns problemes que hi ha a nivell mundial, no? I quins, per tant, amb aquests reptes més a nivell general, alguna cosa que aquest 2016 hi ha alguna cosa concreta que es vulgui millorar o que es pugui millorar? Mira, nosaltres, el pla d'actuació municipal que ja ha passat la primera fase, doncs té 6 objectius molt clars, que el presentarem i, per tant, l'enrequirem. No, ja ens agradaria, ja ens agradaria, però no ens apreteu tant. No ens apreteu perquè són documents que necessiten molta reflexió, molta participació i ho hem d'explicar, o no? Jo crec que hi ha 6 punts que són molt significatius, alguns del dia a dia, però altres de mig i arttermini. Per exemple, aquest pla d'actuació municipal que ens hem compromès, el que vol és dimensionar el Sant Just del 2025, un teint clou planificat al desplegament urbanístic, di quines, el futur dels equipaments i serveis públics d'acord amb una població superior a 25.000 habitants. Un altre eix molt important és garantir a la població una vida digna, que això són paraules mallòreques, l'accés universal als serveis socials que estenen, però que hi ha una modificació per aquesta crisi, i han canviat molt les coses, la paraula pobresa, la paraula de pocs recursos, això ha canviat i està afectant d'una altra manera, per tant, redefinir tot això. Evidentment, el foment de l'ocupació local i educació de qualitat que sempre ho hem defensat, es vol impulsar i ha hagut moltes accions una política més participativa i oberta, amb el foment d'una gestió més eficient, transparent, va ser participativa i de proximitat. Això hi ha exemples ja que els hem posat a l'abast de tothom, però que els nous temps, jo crec que això, exigeix tenir un eix de l'acció de govern. Per l'altra, és cert que també ho hem desenvolupat molt, però estem davant d'un repte que és el canvi climàtic, per tant, aquest senyor sostenible i respectuós amb el medi ambient, combatre aquest canvi climàtic, gestió sostenible als recursos, hi haurà un debat molt important sobre gestió de recursos aquest any, i també la preservació i conservació d'una espai natural, 40% del territori Escollserola, amb un pla especial aturat per un tema polític, però ens agradaria impulsar-ho des de la nostra petita modestia coneixement del parc. Evidentment que aquest pla especial es desenvolupi i s'aprovi i, per tant, les regles del joc, noves i pactades, s'implantin en aquest territori. És possible que es pugui fer aviat? Sí, jo crec que sí. Ara mateix he arribat una mica tard, perquè estava parlant d'això amb un alcalde significatiu de l'àrea metropolitana, que no et diré el nom, però per veure com això ho impulsem perquè ens preocupa. Per l'altra banda, també jo crec que hi ha dos coses més. Una, que és fonamental, que és aquest senyús, agent de reactivació econòmica i innovació. Nosaltres tenim davant de la taula accions concretes d'oligons industrials per redefinir, i això ho ha impulsat fa poques hores, fa pocs dies, redefinir la ubicació de la tipologia d'empreses. Això ja va haver-hi un gran debat fa uns anys. Crec que n'han sortit prou bé diversificant els espais i ara hem d'acabar de redefinir, principalment, el pont rexat, que jo crec que l'hem d'orientar d'una altra manera. Per tant, això és una mesura que discutirem aquests dies i segurament limitarem o prioritzarem uns susos determinats, que ens sembla que hi ha d'haver un debat interessant. El debat serà entre el mateix govern? No, és un debat entre el govern, els agents econòmics del municipi, perquè es va fer fa 10 o 14 anys que nosaltres vam preveure el desenvolupament d'una zona industrial nova, que era Sant Just Porta Diagonal, perquè ens faltava un espai per ubicar terciari, indústries o empreses netes que necessiten molts metres quadrats, això ja es va fer. Estem molt bé ubicats, en canvi el pont rexat necessita un debat més inter, que en el meu cap segurament ja existeix, perquè això s'ha de compartir en altres companys. Hi ha propostes concretes? Sí, hi ha propostes concretes, però necessitem fer una reflexió conjunta i per tant impulsar-ho d'una manera o altra, però el pont rexat necessita un debat. Facilitant la implantació d'empreses amb uns números de metres quadrats determinats, amb un tipus de tipologies de ús, etcètera. A part d'això ho tenim de munt de la taula. I l'últim punt d'aquest pla d'actuació, jo crec que Sant Just capital creadora i artística entre la cultura continuïscent, o que sigui un eix també important del municipi de l'acció de govern, perquè la cultura vol dir riquesa intelectual, sabesta per la vida, vol dir convivència, civisme, moltes coses. I això la cultura també la volem posar en un eix principal. Per tant, són 6 eixos molt significatius d'aquest pla d'actuació municipal. Allà termini, per això, no? Perquè pensaran en 2025. Sí, però quan el 99 vam aprovar i vam desplegar tot el pla d'equipaments, jo recordo que en aquell moment vosaltres mateixos i altres mitjans i entitats, però què m'està dient? Coses de 15 anys, el pla d'equipaments del 99 està tot desenvolupat i aprovat i està en marxa. I en aquell moment parlàvem d'habitatges de gent gran, parlàvem de la vacuneta, parlàvem si hi havia o no un segon ambulatori, parlàvem de l'escola Montserrat, en totes aquestes coses. Per tant, és bo que el govern, conjuntament amb la població, pensi i defineixi què vol pel seu municipi d'aquí 10, 15 o 20 anys. Per tant, el temps que les hores dius, escolta, necessitem la segona biblioteca quan la tindrem i en quina població la volem i la podrem mantenir i on la posarem. El segon ambulatori s'ha de pensar quan ens toca o quan ens tocaria, qui ho pagarà, quines repercussions hi haurà. Necessitem un auditori, a més a més, que la teniu, totes aquestes coses, jo és bo que hi hagi un debat. El millor govern és el que pensa més enllà de les eleccions municipals a 4 anys. Per tant, nosaltres ho hem fet, sempre explico que ens sentim una manera de fer un projecte pel municipi, per tant, no podem estar només pensant que si el carrer era etern o el col·lector, o el carrer en mallers, que és una de les obres que comencen la setmana vinent, si no hem de pensar si s'enjust necessita aquesta segona. I no m'agafeu a l'exemple, igual que el seu bueno en alternatori. O amb l'escola Bressol. Per tant, tot això, jo crec que estem obligats i volem fer-ho ara. I si és a pensar en tant en llarg vista, no es planteja parlar-ne amb l'oposició? Sí, tant i tant. El pla d'actuació municipal no... Es tractava per tant en el pont reixat. El pla d'actuació municipal, evidentment que fa el govern, però hauria de ser un pla d'actuació municipal i que hi haurà unes coses. Insisteixo molt, vaig enradera, però a l'1999, quan vam fer aquell pla d'equipaments, molta gent es deia que això sí realitzable, perquè està pensant en 15 anys. Mira, tot allò es va fer, tot, està tot fet. Per tant, tornar a posar damunt de la taula aquests debats, inclús alternatori, va crear molta polèmica, alternatori havia un sector de la població que no el volia, de l'antenia, i ja està, existeixi, d'estar donant un servei molt bon. I demanar la col·laboració de la gent. De moment som al 2016, també s'ha aprovat aquest pressupost. Tornem al dia a dia, no? S'ha anat parlant uns últims mes, us ha rentat d'ordenants a dir pressupost, de si aquest any 2017, és a dir, però per l'any que ve, pel 2017, a mesura que es treballi pel pressupost del 2017, ha de fer uns pressupostos participatius, que puguin implicar més la setemània. Sí, això és un tema que sembla el tenint damunt de la taula, que evidentment ens costa trobar la manera, perquè havíem, per exemple, que ha passat aquest 2016, el 2016, on segurament pot participar més la ciutadania, és a les inversions a fer. Aquest pressupost 2016 garanteix els serveis públics i els equipaments, que és molt. És una cosa que és una frase contundent, perquè hi ha molts llocs que no poden garantir això. Les inversions són mínimes. Encara que jo vaig explicar en el play, la regidora i els portaveus, com un pressupost obert, més que mai, tant políticament com econòmicament, tant políticament, perquè és l'inici de la legislatura, i moltes coses que es volen posar en marxa, no poden i tampoc, a vegades, han de ser el primer any. I per altra, econòmicament, les inversions són molt limitades, fa molts anys que no eren tan limitades, però torno al començament de la conversa, crec que serà un any que és molt possible que tinguem recursos econòmics nous, no previstos inicialment, i que podríem millorar aquest pla d'inversions. Clar, si tu no ara no tens pràcticament un pla d'inversions o diners per fer un pla d'inversions, és difícil fer un procés participatiu. Escolta, potser generes... Ara, al 17, ens hi podem posar-nos, que una part d'aquestes inversions sigui amb un cert debat de les entitats, sobretot a les decisions de veïns o qui vulgui participar. No són processos fàcils, perquè tens una visió molt gran de territori, que col·lectivitat o t'endeixes a demanar que el teu carrer sigui el primer davant d'altres. Però hi ha idees sempre molt bones, quan hi ha aquests processos, i la veritat no és tant el govern, o un alcalde o alcaldessa, sinó que estan aquests debats. Ens hem proposat aviam si això, en el 17, pot ser trobem una manera d'enraquir-nos tots plegats, que les inversions, principalment, puguin generar un cert debat públic. D'inversions petites, abans parlava del col·lector del carrer ETER, un altre de les zones que s'ha de fer, és justament aquí, a l'aparcament d'aquesta zona, que, en principi, després de Nadal, el va dir que començarien. Exacte, nosaltres tenim en marxa, en aquests moments, el mur de Campedorzeta, que és un mur que s'ha de fer perquè aguanta alguna manera, i simplifico aquest aparcament, i aquesta zona que parquem davant sota Can Ginestar, i davant de la policia local i de promoció econòmica, de Radio Desver, per tant, s'ha de fer un mur de contenció molt significatiu, amb un cos molt important, a l'entorn de 180.000 euros. Per l'altra banda, comencem la setmana que ve, una de les voreres del carrer ETER, que és un pas escolar, que està molt malament, també, amb 10 dies, el col·lector del carrer Edmell Llest, que està bastant deteriorat, per tant, és una obra de 4 mesos d'embarcadura, amb un punt concret, amb un forat de 6 metres, per tant, és una obra contundent i necessària, d'aquelles obres que no es veuen, que no són maques, i ho eixen, però que ha de funcionar el subsol amb aquests serveis. Hem acabat un arranjament al carrer Montblanc i Girona, que ha quedat força bé, que hi havia, doncs, un païment que s'achacava, per tant, ha estat esfaltat. Volem acabar la resta del carrer Girona. Estem fent, en aquests moments, també, un arranjament al part de la Plana Bessolets, a la Plana Padrosa, en tota la cenari de fusta, que s'ha arrencat i es farà nou, que estava també amb el mes, i, per l'altra banda, també uns arranjaments al carrer Roser. I estem treballant, intentant recuperar, que no té finançament, però estic convençut que una part, una part d'això, es pot trobar aquest finançament aquest any que s'inicia ara, quatre carrers que són històrics, perquè estan molt malament, i que la crisi ens va dir no pot ser, i que desitgem aviam si aquest any una part d'aquests carrers doncs em podrien ser, o almenys tenir els projectes ejecutius, avançar en carrer Font, carrer Valmés, carrer de la sala i carrer Pons, són carrers que estan, realment, en una situació significativament malament, i els tenim com a prioritats aviam si això pot tenir un impuls aquest any en alguns carrers, en alguns d'aquests noms... Tots faran possible? No, estem parlant, els quatre són 2 milions d'euros, és impossible. Però, bé, cal tenir tots els projectes ejecutius aprovats, i per tant, veure aquest finançament on tothom podem arribar. Fiquem això, que fixa't que estem intentant recuperar el ritme de coses o compromisos del 2009-2010, on van dir, escolta, no pot ser, no hi ha diners, no pot ser, per tant, estem intentant recuperar i posar-nos en una situació que és la que teòricament sense la crisi hauríem de fer. Dic que el pressupost d'aquest any, una vegada més, no volem endeutar-se, ja ho sabeu, ens endeutem només 600.000 euros, per tant, és un ajuntament molt sanejat, que té un fons de maniobra espectacular, és molt sòlit en aquests moments, i políticament el govern ha decidit, ser prudent des d'aquest punt de vista també, i aguantar una mica, aguantar una mica més des d'aquest punt de vista, prioritzar aquests diners sobre la persona que no passa a la via pública. Doncs anirem veient com ha evolucionat tot plegat, abans de marxar, volíem parlar també d'actualitat política, en tres dies tot plegat ha canviat força, i finalment, a punt d'esgot a termini, hi ha president de la Generalitat, és Carles Puigdemont. Què li sembla? Mira, jo, el primer, bona notícia que ens hem d'alegrar tot el país, independentment del teu ideologia i el procés, és que hi hagi govern. I que no hi hagi eleccions. Exacte. Perquè les conseqüències de no tenir un govern, les veiem aquells principalment en primera instància que tenim responsabilitats polítiques. Aquests mesos el país estava aturat d'una forma molt significativa. Segurament tu no ho veies o un veí li costa veure, però jo sí que ho veig. I els que tenim responsabilitats polítiques ho veiem, perquè el país està aturat. Per tant, tenir un president, una presidenta, i un govern del teu país, això és la millor notícia que pot haver-hi. L'altre és si serà un bon govern. Per tant, i això és un altre debat. Per la primera bona notícia que hi hagi un govern, que hi hagi interlocutats, que hi hagi consellers i tal. Doncs des de reunions que s'anulaven, perquè no se sabia si es continuaven, fa poques hores s'ha passat, desconvocaven amb una reunió amb el conseller d'agricultura. Ara ja sabem que tenim consellera, tot això, a Satura, els directors generals, tot plegat, tot això a Satura, les convenis, les contractes, això està a Satura molt. Per tant, amb una selecció ens voldria dir 3 o 4, 5 mesos més tot aturat i això no convé. Quan hi ha inestabilitat política, hi ha inestabilitat econòmica, inestabilitat social. Contra més mesos aquesta inestabilitat existeixi, més repercuteix a la ciutadania. Per tant, la primera bona notícia és aquesta. L'altra és de si xaca governi per tothom, com ha de ser. I que, malgrat té un accent molt independentista, on, evidentment, hi ha una prioritat, que és culminar un procés, que hi ha un gran debat, que no hi entraré. Doncs, evidentment, això, que pot ser molt significatiu i molt important per un territori, doncs no deixi de pensar que ha de governar pel 100% de la població, dels que volen el procés independentista, que es culmini el procés nacional i els que creuen que ha de ser una altra cosa. Perquè la ciutadania no té culpa que hi hagi un govern que només pensi en un sector. Espero que això no sigui així. Seria llògic que no siguis així. Per tant, que governi per tothom i ràpid, perquè hi ha molt desnecessitats. Prefereix Carles Puigdemont a Artur Mas? Sí. Artur Mas era un president, diguem-ne, en aquests moments, doncs, amb un recorregut, amb una situació complicada, representava un neoliberalisme molt, molt contundent, malgrat aquesta transformació. I, per tant, jo crec que no estigui davant a Artur Mas, és una bona notícia per aquells, evidentment, que pensem així, que hi ha molts defensors del president Mas, per tant, respectar-ho. L'actual president de la Generalitat, que pren posició, ha de demostrar-ho també. És a dir, tothom pot ser president de la Generalitat, si està qualificat, i, per tant, però ha de demostrar-ho. Però bé, jo crec que és un canvi en l'últim moment. El que sí que no en sembla bé, o el que sí que és molt estrany, cada vegada ens sorprèn que, quan una persona es presenta al front d'una candidatura, és per ser president. I, amb tot això, resulta que ara ja no sé quin número anava el Carles Puigdemont, però no era ni el 1, ni el 2, ni el 3, ni el 4, ens vam acostumar que el 4 Artur Mas seria president, ara ja no és, ara és un altre. Per tant, això sí que són coses que no... que no estàvem acostumats. Quan et presentes tu de cap de llistes, perquè la gent dius, mira, escolta, hi ha el cap de llista, el president, el president, i això s'ha trencat tot aquestes regles del joc i, per tant, no se sap ben bé qui és el president, i, efectivament, això va ser una notícia del dissabte a la nit. Per tant, són coses noves que em costa d'entendre-les, i no sé si la població les entén, perquè devia haver-hi gent que digui, escolta, jo voto el senyor Perpinyà, o voto el senyor Seguí, o voto el senyor laia Flotats, però resulta que no sabrem qui és, no? I tot això, doncs... Aquestes regles del joc sembla ser que s'han trencat, no? En el cas d'Espanya, creu que també... Justament la situació aquí ha passat tot això, perquè també el resultat electoral va quedar com va quedar. Sí, però jo soc com tu, molt demòcrata, suposo que tothom de democràcia és el que més estimem, i, per tant, això és la llibertat de cadascú voti el que cregui convenient, i les resultats, les assumies, les haver de gestionar, evidentment, els resultats a Catalunya, doncs, per el tema del procés, no per una altra cosa, perquè he fixat que un partit que guanya les eleccions, doncs, en 62 diputats i diputades, ningú discutiria res. O sigui, hi hauria president, hi hauria un programa de govern, i, per tant, segurament en minoria, ningú discutiria res, el resultat és brillant, 62, i fins a t'ha estat a punt de convocar-se a unes eleccions. Per tant, bé, bé, no anem. Espanya ha passat el mateix. És a dir, sense aquesta connotació de procés, però Espanya ha hagut un resultat difícil de gestionar. Per tant, veurem quin és el govern. Si em preguntes quin és el meu govern, Home, un govern progressista d'esquerres s'han capçalat pel Pedro Sánchez, entre Podemos, doncs, estigui bé en el govern, o bé recolzant el govern, i, per tant, es busqui un canvi. El referèndum. Bé, el referèndum és una cosa que es pot fer de moltes maneres. Si hi ha un referèndum... Per què és la condició que posa Podemos? Bé, pot haver-hi una reforma de la Constitució molt ben pactada amb una connotació especial pel territori de Catalunya. Per tant, pot haver-hi moltes solucions, coses no són blanc i negres, amb política, ni a la teva vida, ni a la meva, ni a la del costat. Si això hem vist aquestes setmanes... Per tant, no referèndum, no. Pot ser algun tipus de consulta a tot Espanya, i aquí hi hagi una connotació especial. Per tant, ja, escolta, en doctores té la Iglesia, no? Per tant, el que ens hem de plantejar aquest país on aquesta proposta concreta, si volem un govern neoliberal o volem un govern social de Bòcara, no? I això, econòmicament parlant, és molt significatiu i socialment parlant és molt significatiu. Per tant, ja ho poso per govern progressista d'Esquerres on te es pot fer. Difícil, però es pot fer. Ho hem de deixar aquí per avui. Contrirem parlant de tot plegat aviat. Avui hem tingut l'alcalde de Sant Josep, els altres, i se'ls veu.