Entrevista a Paulina Sandoval, presidenta del Club Barna

En puno un quart de 12, que ara parlem del club Esportiu Barna, que celebra aquest dissabte el festival Divert, una exhibició que compta aquest any amb 105 gimnastes, són 35 més que l'any passat, i ara en parlem amb la directora tècnica del club, Paulina Sandoval, que la tenim a l'altre cantó del telèfon. Hola, molt bon dia, Paulina. Hola, molt bon dia. Una exhibició que es fa a l'hivern, normalment en feu un parell, durant l'any? Sí, normalment fem una mitjana de gener i una mitjana de juny, fins i tot a la temporada. Exacte, i aquest festival d'hivern que es fa ara al gener, en aquest cas deia que hi haurà participació, no ens centrarà els gimnastes, que heu augmentat la participació comparat amb l'últim any? Sí, al final de la temporada passada vam acabar amb 70 poques gimnastes, i llavors hem incrementat unes 30 gimnastes aquesta nova temporada. Què és el que es podrà veure aquest dissabte en aquest festival, Paulina? En aquest dissabte, generalment, la diferència amb els dos festivals, el de d'hivern, és com una miqueta més naixenta, ja que molts dels gimnastes comencen a practicar la disciplina esportiva. I llavors, generalment, sempre fem un viatge per algun món. Vam fer musicals, vam fer llocs del món, hem tractat diferents temes cada gener. Després, el festival de juny, i també amb la disciplina esportiva, ja treballant amb els aparells, amb l'epidota, etcètera. Aquest festival d'aquest dissabte es tracta de les músiques al llarg dels anys, des dels anys 50, i cada grup interpretarà un estil musical, un 80 en 50, un 160, i així progressivament. Llavors, tot el basàndor que té el club, des de les gimnastes de 3 anys, que s'inicia, ni que... Hi havia una distracció després de les classes, com a hobby, no? Sí, com a hobby, fan totes. Moltes vegades les petites comencen, tampoc s'ha d'anar algegarada, però no tenen una afició algegarada, però tampoc coneixen més. I després, a l'altra banda, en un mig, i després a l'altra banda, són més d'el·lit, tampoc la competició. Hi ha les dues basants que també es podran veure aquest dissabte, tant de part més competitiva, com la part més de provar com a activitat estescolar, per entendre'ns. Sí, correcte, sempre ho agrupen tot, i que tot ha estat el club tingui la mateixa importància. Com ho viu en elles també? Suposo que és un moment, potser no amb la paraula exivisió, però sí per donar-te conèixer, per presentar-te una mica amb el que estàs practicat durant cada setmana, no? Sí, clar, a veure, per les més iniciacions, és un repte que fa moltíssima il·lusió. Pensa que comencem el setembre, el migdia de setembre, el primer mes és a conèixer-nos, hi ha gent al festival, però a partir de mitjans d'octubre, així, mica en mica, perquè tampoc ens passem totes les clares fent el festival, perquè si no només treballaríem això, ni molt menys, li trafem trepets i cada dia fan una pit diversa, i comencem un dia a la setmana dels dos a fer el festival, i que en mica, però bueno, a mesura que et vas aprofant i vas explicant, doncs és molt emocionant per elles, més que res, a banda de mostrar-ho a banda de pares que enlloc també és molt diferent, perquè ja se'n t'ha entrenat amb uns gimnàs, i clar, a la bona aigua, on és tot molt gran i... Ja, és una altra història. Sí, és una altra història per elles. Estan nervioses? Sí, estan bastant... ja els he començat... I també les va accés per fer accions de competició, que també estan nervioses, perquè, generalment, és la seva primera trobada de començar les competicions al Fabrema, que és com... Per tant, es va avançar-la, no? Ells estan com una miqueta de verdes, llavors són de posició. Clar, clar. A més, a més, també, amb l'Elisín, que ve la família, que potser quan fan la competició no les venen a veure gent que les coneix tant, no? Clar, clar, no, sí, la família generalment... Sí, també. Però moltes vegades em diuen que es posen més nervioses al festival que a les competicions. Suposo que, clar, el festival tothom les està mirant. Clar. Som... Bé, era d'acompanyar-ho, doncs totes el més o menys, el son i veig. No és tan... S'agraden tot el dia, no? Paulina, el festival matitarda. No, el festival és només a la tarda. Només a la tarda. Només a la tarda. Només a la tarda, sí. El que passa és que nosaltres... El festival s'inicia a les 6 de la tarda. Que una durada aproximada d'una hora i mitja, que el primer any el vam fer de 50 minuts i volíem no passar-nos de la hora, però és inviable, avui no podem. Clar. Si volem més o menys fer clar, vam creixer en el nombre de gimnastes, i han de sortir totes, i volem que totes, com a mínim, totes les gimnastes fan... Totes les gimnastes fan el mateix nombre d'actuacions. I com que són més o menys? Varien entre 3 i 4. No n'hi do. També les petites. Sí, el que passa és que fem com una entrada inicial, i el que passa és que fem com un escalfament, i a vegades ho fem amb un escalfament senzillament viat, per unes gimnastes que es posen davant, van copiant o altres tipus d'activitats. Doncs sempre una presentació final, després amb una clóenda final, amb la qual la família que va veure la gimnasta no s'està una hora i mitja per veure 2 minuts en la seva filla. Però intentem que sigui bastant equitatiu amb totes les gimnastes. I com a molt, hi ha entre 5 tractocions. No hi ha ningú que en faci més. També està bé que la idea és una xifra que surti... Repartit, no? Clar, que totes les gimnastes tenen la mateixa importància. I el fet que sortim totes no també, i a més a més hi hagi aquestes edats diferents, elles ho viuen com un moment per tant de compartir amb les diferents categories, és a dir, que aquell dia t'oblides una mica més del que fas tu, i és més com un col·lectiu, o igualment cadascú està més pendent del seu número? No, a veure, en principi sí que intenten viure bastant com un col·lectiu, és que és perquè no entren en junts. Clar. Llavors, la iniciació patites no veuen a les grans, la iniciació grans i patites no veuen a les competicions, la competició no veuen a les... Llavors, és tot un... es troba en aquell dia, i és com, oh, mira, aquesta nena de patites, tal, a més que, generalment, estan situades desimnat per al voltant del tapís, en lo qual ja s'han participat, a veure-les a les companyes. Ja, clar. Estan acabant de ser el seu número, o, mentre estan esperant el seu número, estan assegudes mirant el clup que actuen. Llavors, sí, és bastant entretingut per a elles, i bastant... Deies que ara són unes 35 dinòstres més que l'any passat, per tant, el clup està creixent molt bé. Sí, la veritat és que sí que és el nostre parell, i vam començar amb 35 dinòstres, i, bueno, que l'any hem augmentat unes 30. D'un i dos. Apro. De fet, aquest any tenim tots els grups plens, tots, no hi ha cap grup que tingui ni una plaça, i tenim llista d'espera tots els grups. Llista d'espera, eh? La gent que no tothom qui vol pot accedir-hi, doncs... És que no tenim més espai. Llavors, clar, a l'escola Canigo, que és una entrena de tota la iniciativa, tenim 80 gimnastes. No a l'hora, però amb 3 hores tenim 80 gimnastes. No acaben més. No acaben més. I... I en quines edats hi ha més llista d'espera o està allò més ple? Està bastant... Equilibrat, perquè ja des de les petites també hi ha el grup mitjà, ja no tenim la llista d'espera de 20 gimnastes, però 3, 4, 5 a cada grup en tenim. Mm-hm, val. A més a més exacte, per tant, també volia preguntar-te una mica en aquest sentit si creus que s'està generant una mica aquesta mena d'escola o tradició, no? S'enjust, d'alguna manera? Clar, sí. Clar, generalment nosaltres les reinscripcions de les gimnastes, o sigui, aquesta temporada, final de temporada, ja fem de reinscripcions per l'any que ve, ja les tenen com prioritat per les noves gimnastes. Mm-hm, clar. Llavors després, a partir del juliol, de setembre o així, doncs si hi ha alguna vacana, doncs els topes poden anar inscrivint. Però generalment, a aquest any, ja a mitjans de setembre, ja teníem tot pràcticament ple. Clar, clar. I alguna manera que pugueu créixer més també en infraestructura i a aquesta possibilitat, perquè doncs pugueu acollir tota la gent que s'hi vol apuntar o és complicat? Home, esperem. És qüestió de més de l'Ajuntament que no es parla. Per això, no esteu parlant? Estem negociant-ho? Bueno, ja portem tres anys negociant-ho. Aquest any, la veritat és que amb el grup de competició hem aconseguit, que són les que realment necessiten... Clar, la generació potser amb un gimnàs, si tinguéssim un altre gimnàs, però les que necessiten alzada i més dimenció, són les gimnàses de competició. Perquè la generació no necessiten... Podrien tenir-ne. Però no és tan necessari tenir d'alzada. I la veritat és que aquest any amb l'Ajuntament hem aconseguit moltes més hores que l'hem passat a la bona aigua. Estem molt lluny del que volem, però bueno, hem fet un gran pas. Avui és que amb la nova regidora hem fet un gran pas. Per tant, doncs una mica suposo que també s'ha... aquest mandat serà decisiu, en aquest sentit, per avançar en aquest sentit? Sí, clar. Volem seguir creixent. No ens volem quedar aquí, volem seguir creixent, i tot el que... Clar, a nosaltres en sap greu tenir vista d'espera. Però no podem tenir un nombre amb més, que no les puguem atendre. Però al ràdio ja en sap greu, que a vegades trobar una gimnasta i és que no podem tenir més aigües gimnastes, amb un gimnàs i amb una entrenadora, perquè llavors no hi ha qualitat. Teniu només gimnastes noies, oi? Paulina, encara no teniu cap noi. Sí, l'any passant per fer el camp és un nen, però no en tenim cap nen, no és que no vulguem, però no s'interessa cap. Que sí, algú li deia que pot venir. I al lloc pot venir, no? Exacte. Evidentment, el venir nen. A Catalunya hi ha un... que hi ha al nivell campionat d'Espanya, i a nivell català hi ha competicions noes colines. I a Catalunya hi ha, la campió d'Espanya, un noi d'un culte... de propiet. Doncs costa, és un esport, que és veritat que alguns són més variats, i així com hi ha esports que no se sap per què la tendència és més masculina, en el cas de la gimnàstica també passa, no? Clar, perquè la tradició sempre ha estat, la manina, ara comencen a... Ara fem una mica de fer-se, però fins ara el noi que volia fer alguna dansa, i avança, no era una disciplina esportiva, o era l'artística. Doncs aquest dissabte, la gent que ho vulgui conèixer, pot participar, pot anar a aquesta exhibició que es farà al festival d'hivern, serà la bona aigua, des de la sis i fins a dos quarts d'avui del vespre, en principi pot entrar tothom, no? No és només per la gent que tingui família o amics del club, és oberta a tothom. És l'únic que només els deixem passar a partir de sis menys deu, perquè prèviament fem com un assaig general, sobretament per les gimnàstiques aquestes, que entenem a uns gimnals i que van a una situació nova, i les més petites, els costa centrar-se, i trobes una mica de llop, i fem com una mica d'assaig general. Però a partir de sis menys deu, sobrant les portes, i estar lliure per tothom, evidentment, accedir. Perfecte, doncs, serà aquest dissabte, la bona aigua, avui n'hem pogut parlar amb la directora tècnica del club, la Pamela Sandoval. Paulina. Que vagi molt bé aquest dissabte, i durant tota la temporada també hi anirem parlant. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies, aviat. Adeu, enviat. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Bé, aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Els podreu escoltar? Els dijous a les vuit del vespre i els dissabtes a les deu del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us serveu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de nou a deu del vespre. Babilònia. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Tens entre 6 i 18 anys t'agrada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Òmnium cultural convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i baxelerat a participar en el premi Pisiganya de Poesia i el premi Sambori de Narrativa. T'hi atraveixes? Consulta les bases ja 3 B dobles amb l'Òmnium Purgat. Mira el Marksman. Passant 2 minuts de 2 quarts Passant dos minuts de dos quarts de 12 és hora de fer Tartulia com cada dijous amb el Jordi Agulló, la Lina Santabárbara, la Joan Algarra i la Montse Larré. Bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Per fer Tartulia, ja espero que només heu obert el microfons de la Joana. Ara he sentit amb els altres de fons. Ara sí, bon dia. Bon dia. Ara sí que ja se sent tot plegat. Exacte, el microfons principal. Aquí en aquesta casa ja es veu que té la puta estaca. El matical, el matical. Això veus? Això també té raó. Així groguet, és això, tot a la raó tens. En fi, no sé si heu sentit aquest matí la broma que li hem fet al president Mariano Rajoy. No, no, no, he sortit molt d'hora de casa avui. Dic perquè ara fins i tot l'informatiu de les onze l'han obert amb aquesta broma. Ha estat una broma radiofònica, a veure si podem recuperar-la, perquè és d'un radioflashback, que es veu que a vegades fan bromes als matins. Que truquen allò, que a vegades truquen a algun cés. Exacte, doncs avui el que heu trucat ha estat president en funcions, sinó Mariano Rajoy, i ha colat la broma. No li faltarà això més que el poble home. Voleu sentir un tros? Sí. A veure si podem recuperar, per no sentir-les en ceres, és un fragment de tres minuts, perquè se senta com al principi truca, o sigui, el locutor es fa passar per la junta de presidència de la Generalitat, parla amb la secretària, la secretària de passapresidència, vull dir que van fent tots els passos, van saltant, van volant a tothom, fins que arriben efectivament el president de Mariano Rajoy i es fan passar, no sé si ho he dit en realitat, per Carles Puigdemont. La gràcia va una mica per aquí, perquè fan com un diàleg, a veure, estic fent temps, perquè estic carregant l'àudio, per arribar a parlar amb ell. També ell és bastant curiós, perquè jo ara abans parlàvem aquí fora de micròfon, que fins i tot hi ha un punt de... Massucisme! Et sap greus la trucada, perquè veus que hi cau tant de peus, i pensant que va ser breve. Sí, van parlant, ara li passarà la trucada, van fent tota la funció. Sí, le he pasado con el presidente, muchas gracias. President, ahora... Sí, hola. President. President, ¿qué tal, hola? Buenos días. Buenos días, ¿cómo va la vida? Encantado de hablar con usted. Igualmente nos conocimos allí inaugurando el AVE. Sí, es verdad. Cuando era usted alcalde. Y tanto, y tanto. Bueno, ya ha tocado un poco que habláramos usted yo, ¿verdad? Pues sí, sí, sí. Tendríamos que buscar un día, si usted le parece bien, para que, bueno, ahora que hay un nuevo interlocutor en todo el asunto, para empezar con buen pie. Muy bien, muy bien. Para hablar con usted, poco ya sabemos lo que nos vamos a decir, pero para hacerlo oficialmente... No, por hacerlo, bien. Le pongo una cosa, vamos a ver, como ahora esta semana es la de... está el rey con las consultas, según como quede este asunto, porque, claro, yo no sé cómo va a quedar este asunto.