Entrevista a Gerard Revuelta, de Set de màgia

I aquesta ara parlem de les dues cares de set de màgia, que és l'espectacle que acoll de Teneu, aquest diumenge, un espectacle que forma part del cicl espaià que es fa a la Teneu. La representació es farà a la set del vespre diumenge, a la sala del cinquantenari, i és un espectacle dirigit per a Zabel Giral, que compta amb la interpretació de l'Arnau Pèremont i el Gerard Revuelta, qui tenim ara l'altre canto del telèfon. Molt bon dia, Gerard. Bon dia, bon dia. Per parlar una mica d'aquest espectacle de màgia, no? Sí, és un espectacle de màgia còmica teatralitzada. D'un ridó. Màgia còmica teatralitzada, eh? És a dir, tres conceptes diferents, no només màgia, no només còmics, sinó que barrejar una mica, aquestes tres, aquests conceptes. És això, els hem volgut recollir tot en aquest espectacle, ja que, bueno, a part de la passió que tenim per la màgia, també la tenim pel teatre i també la tenim per la comèdia, i que millor fer un espectacle reunint aquestes tres. Per això. Per tant, la gent que sigui a màn de la màgia, per això també s'hi trobarà gust, la gent que potser no conegui tant el món de la màgia, però sigui més habitual d'espectacles teatralitzats, també hi trobarà el seu espai i una mica la idea, suposo que és arribar a més públic, no? Sí, és això, vull dir, arribar al públic i que vinguin a passar-s'ho bé. Vull dir, és un espectacle per desconectar una miqueta de la feina, del treball i vindre a passar una estona agradable amb nosaltres. I seu trucs de màgia, per tant, m'ho imagino. Sí, correcte, fem jocs de màgia, sí. Anem realitzant, vull dir, a través d'una història, doncs anem realitzant diferents jocs, vull dir, es diu les dues cares de l'espectacle, i doncs representem diferents cares de la màgia, vull dir. Hi ha la part més clàssica de la màgia, a part més desconcertant. Ens reunim aquestes cares, que ens apassionen a aquest espectacle. No descobriu trucs, no? Per això encara que hi hagi la part còmica, m'imagino? No, no, això no. Això no, sí que fem un joc que és més una paròdia, un gag. Sí. I bueno, mai se sap com pot acabar aquest gag, però de segur que és ben divertit. I bueno, és com una miqueta més de una paròdia com d'uns màxims, que intenten fer màgia, i al final queden esgarrotats tots els jocs. Però és venir-ho a veure, això. Vosaltres aquest espectacle l'heu portat per altres llocs, també, ja. Amb l'espai, heu estat en altres escenaris. Com ho reble, gent? Quina és la resposta del públic amb aquest tipus d'espectacle? Molt bona, molt bona, de veritat. És un espectacle que en principi va començar a ser obert, un espectacle obert, que nosaltres anàvem modificant de prova i error, anàvem afegint coses, veient coses, vull dir, coses que ens agradaven, plasicàvem, i al final ha acabat tancant-lo d'aquesta forma, que representarem el teatre dins dels jocs. Amb això, vull dir, agafant l'essència, no és realment que nosaltres ens agrada que el plasmem aquí. I de veritat agrada, vull dir. Funciona. De moment hem fet aquest espectacle. Ara sí que ja estem treballant amb nous projectes, però, de moment, estem amb aquest, rodant-lo, acabant-lo de rodar, perquè va funcionant i també nosaltres ens sentim molt a gust. Com se us va acudir decidir unir una mica aquestes disciplines? Perquè cada cop sí que veiem més espectacles de màgia, el tema de còmics és més habitual, però potser el fet de unificar les dues coses no ja estem tan acostumats, no? Sí, bé, com ja t'he explicat una mica, que nosaltres ens encanta, diguéssim, el món del teatre, i vull dir, des de set de màgia, des de, bueno, aquest grup que hem fet i portem bastants anys, doncs també volen que cada espectacle sigui un món. Que mai, per exemple, vull dir, seguirem les rutines no màgia, còmica, tetralitzada, però, vull dir, els propers espectacles és això, doncs mai se sap on podem acabar, vull dir. També ens agrada a vegades posar-nos en el món romàntic, i acabar-te fent un joc així romàntic, piano i màgia, per exemple, perquè també ens agrada molt unificar la música. Clar, per tant, exacte, no? Una mica, tot el que us agrada, poder ofertar un sol espectacle, cosa que m'imagino que no és fàcil, però que és més agraït, no, també, a l'hora de treballar-ho com de transmetre-ho. És agraït per nosaltres, perquè, a part, ens permet aquesta llibertat de poder plasmar el que de veritat ens agrada, i poder ser representada davant de tot el públic les nostres passions, sense enganyar ningú, i doncs és molt maco, vull dir, aquest sentiment, això, i com vas evolucionant cada any, doncs que puguis anar presentant totes aquestes sensacions, sentiments que vas tenint, doncs és molt maco i s'agraeix, i és sobre que el públic torrevi també, doncs, també t'omple. No està clar. A veure, aquest diumenge, com dèiem, a la sala 50 de l'Ateneu, a partir de la set de la tarda, és un aspecte clar que es poden comprar entre dades a Tequilla o també a través de l'avent anticipada que es fa a través del web Espaiar, i ara és espaiar.com, i ara n'estem parlant amb, com deiem, el Gerard Rehuelta, que és un dels actors que forma part d'aquest aspecte, que la sou dos de l'escenari durant 75 minuts, suposo que deu ser dur, també, aguantar-lo tots dos sols, l'espectacle durant tanta estona. Sí, és com un repte, també, això que sempre sigui un mac, davant del públic, doncs també ens va agradar que fossin dos, i això també ens aporta molta més llibertat a psicoses, que a vegades, per exemple, en la branca dels macs, a vegades els hi és com una miqueta impossible, i és d'això anar experimentant, vull dir, agafar, per exemple, jocs de màgia, doncs que són per un, i poder-los adaptar a un altre rol de dos persones, i doncs experimentant això, vull dir, i tot ha surgit perquè ens funciona bé, vull dir, ens vam ajuntar, ho he dit ja fa molt, ho he dit feiem teatre junts, i mirar com també la passió era la màgia, ho hem pogut plasmar tot, i com funciona, doncs anem tirant endavant. Per tant, esperem que us vagi molt bé, també, aquest diumenge. No sé si et sorprèn o creus que anirà més, també, aquesta mena d'afició que hi ha cada cop més per la màgia, també, aquí a Barcelona, o a casa, també no ens una mica més enllà d'en conjunt de l'Estat d'Espanyol, aquest que t'aujot tan despatges com de màgia, com de públic, que vol veure màgia, no? Sí, sí, sí, vull dir, crec que nosaltres formem part d'aquesta bombolla que va creixent, creixent en aquest món, vull dir, és molt maco, hi ha molts macs, també, i actors joves, com nosaltres, que han trobat una oportunitat de poder representar aquestes coses a diferents teatres, i doncs no el deixarem perdre, i doncs mirem seguint, i de veritat s'agraeix molt, i a part això que hi hagi tan auge, no?, de que una de la màgia també s'agraeix, perquè ens ajuda a compartir coses, i en diferents associacions que s'estan formant, i en formades, doncs, és la manera de poder compartir experiències i ajudar-nos a millorar dia a dia. Vostè clar, vosaltres doncs sou? Nosaltres som de Sant Vicenç d'aquest tallet, del costat de Manresa. I per la vostra zona, per la zona del Vages, doncs heu fet també el... heu pogut rodar el vostre espectacle, o ho esteu fent més per fora, de cara? Sí, ens hem basat... Bé, hem estat més amb pel Vages, gràcies a estar a la feci de teatres de Mateus, que ens ha portat a molts llocs, com, per exemple, hem pogut actuar a França, gràcies a això, representar el teatre amb la França, i gràcies també a l'Espanya, que estem aquest any a aquesta roda, doncs ens aproxima més de la part del Barcelona i tota aquesta zona, com també és el Sant Justes Verne, en aquest cas. I més el Vages, doncs sí, que hem pogut rodar molt l'espectacle, i més, també nosaltres, ja portàvem 5 anys fent un festival de màgia també, el poble, per potenciar tot aquest moviment de mac i joves que estan pujant. Déu-n'hi-do, molt bé, molt bé. Per tant, doncs, confirmes que hi ha moviment, també, en el món de la màgia aquí a Catalunya, no? Hi ha moviment, hi ha moviment. Doncs esperem... digues, digues. De moment no pararà. Sembla que va en augment, però que això ja veig de veritat s'agraeix. Perfecte. Doncs els amants de la màgia, vols que no coneguin tant, però tinguin ganes de descobrir-ho, que combina màgia i també la part més còmica teatralitzada. Aquest diumenge, la set del vespre, les dues cares de set de màgia, un espectacle que es fa a la Teneu i que se'n marca en aquest cicle de l'espai A. Avui n'hem volgut parlar en Gerard Rebuelta, que és un dels que diumenge serà a l'escenari de Teneu. Moltes gràcies, Gerard. Moltes gràcies. Que vagi bé fins aviat. Bon dia. Bits. Molt més que nits de l'actrònica. Bits. Ara divendres i set de si diumenges a 10 a 11 de la nit. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Gràcies a tots els accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Tens entre 6 i 18 anys d'agrades triure. Què prefereixes? Poesia o narrativa? Home neu cultural, convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat a participar en el premi Pisiganya de Poesia i al premi Sambori de Narrativa. T'hi atraveixes? Resulta les bases i a 3 B dobles por un omni un poc o gato. Smuthyass. De dilluns a divendres de 4 o 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill alt, la smuthyass o funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem. Estimat diari, avui hem fet el programa 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern, i després de 9 temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, veus l'últim i deixeu, però és que no puc, no puc, oh, senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort, fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell, joder, un meu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama. A ràdio d'Esvern. Dos minuts i dos quarts de 12 gràcies a reimantar-se per sobreviure el documental del mes que es pot veure. Avui divendres a les 8 del vespre a la Teneu de Sant Just, i ara en volem parlar amb la Laià, avui, de la productora, per el 40 de cada mes, ens acostarà aquest documental del mes. Molt bon dia, Laià. Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquest documental, però segurament una mica també parla de nosaltres, no? Sí, la veritat és que crec que Grècia, com a Espanya, és un país absolutament devorat per la crisi i per unes mesures d'austeritat preses en teoria, per un deute que hem contractat amb una sèrie de prestamistes fonamentalment alemany, que han sigut l'argument o l'explicació que els governs estatals, autonòmics i locals, ens han donat per acceptar tot una sèrie de mesures d'austeritat que, en el cas de Grècia, són de les dimensions que són i que, probablement, en el cas de l'Estat espanyol, encara no han arribat al mateix punt, però que crec que, amb uns anys de diferència, anem seguint una mica el camí. Per tant, un documental que, amb aquest títol que ja ho indica, no és reivindicar-se per sobreviure, però, a l'hora, amb un cartell que a mi m'ha agradat moltíssim, que és aquest blau, que, d'alguna manera, també donar a la part la lluminiositat que podria fer pensar en l'esperança. Sí, de fet. I un brot verd, un sentit no figurat, sinó literal. Literal. El que té de superinteressant en aquest documental és que... Jo crec que a Grècia, des del principi de l'esclat de la crisi econòmica a Europa, va sortir els noticiaris de casa nostra permanentment, que, a més a més, quan... Hem anat seguint des de primera línia les primeres revoltes, els rescats, l'accent decirits, la victòria decirits, i, després de l'acceptació del tercer rescat, que semblava que no s'acceptaria, Grècia ha desaparegut, com se diria. Sí, totalment. A les mitjans de comunicació. I el que fa aquest documental és que, a la vida dels grecs, no tan després del tercer rescat, perquè la filmació d'aquest documental és prèvia, que acceptessin el tercer rescat, però el que fa és no encallar-se en tot aquest anal·li de les causes i les conseqüències, i per què estem allà, i per què es va decidir acceptar el rescat i tots aquests temes, sinó ensenyar-nos la vida de tres ciutadans grecs. Cada banda, un sistema, això diu un dels protagonistes al principi de la pel·lícula, diu que el sistema t'expulsa, i s'ha de buscar maneres de sobreviure fora d'aquest sistema. I el que fan aquests tres ciutadans és que es deixen canviar. Cada banda, una situació en què es senten desprotegits per un estat inexistent, buscar noves maneres, reinventar-se, per optar a una vida de qualitat, i sobretot també per millorar i fer més just a la societat en què viuen. Llavors, d'aquí el cartell, perquè l'enfoque d'aquest documental és que, per al futur, és un enfoc positiu en el sentit d'aquesta crisi, a banda de ser una crisi molt dura, potser és una oportunitat per reinventar-nos a nosaltres, com a individus, però també com a societat, no? I aquí és on es dirigeix el documental que crec que a casa nostra ha de tenir una receptió espectacular. Molt bona, doncs, no?Molt bona. Jo crec que ens sentim inevitablement identificats. I està bé no trobar aquestes solucions creatives per sobreviure quan ja no tens més remei, és a dir, ser actius abans de que sigui la única sortida possible, no? Jo crec que és la gràcia de la cosa, i el que ha fet que molta gent vingui a veure el documental per tot arreu. Que suposo que necessitem saber que hi ha opcions i que són opcions no desesperades, sinó opcions amb una base, amb un històric i amb un futur que...