Entrevista a Laia Aubia, de Paral·lel 40

Dos units i dos quarts de 12 a Grècia, a reinventar-se per sobreviure el documental del mes que es pot veure. Avui divenres a les 8 del vespre a la Teneu de Sant Just, i ara en volem parlar amb la Laià, avui de la productora Parallel 40, que a cada més ens acosta aquest documental del mes. Molt bon dia, Laià. Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquest documental que parla de Grècia, però segurament una mica també parla de nosaltres, no? Sí, la veritat és que crec que Grècia, com a Espanya, és un país absolutament devorat per la crisi i per unes mesures d'austeritat preses en teoria, per un deute que hem contractat amb una sèrie de prestamistes fonamentalment alemany, que han sigut l'argument o l'explicació que els governs estatals, autonomics i locals ens han donat per acceptar tot una sèrie de mesures d'austeritat, que en el cas de Grècia són de les dimensions que són i que probablement en el cas de l'Estat espanyol encara no han arribat al mateix punt, però que crec que amb uns anys de diferència anem seguint una mica el camí. Per tant, un documental que, en aquest títol que ja ho indica, no és regimentar-se per sobreviure, però a l'hora, amb un cartell que a mi personalment m'ha agradat moltíssim, que és aquest blau que, d'alguna manera, també dona a la part la luminositat que podria fer pensar en l'esperança. Sí, exactament. I un brot verd, en sentit no figurat, sinó literal. Literal. El que té de superinteressant en aquest documental és que, jo crec que a Grècia, des del principi de l'esclat de la crisi econòmica a Europa, va sortir els noticiaris de casa nostra permanentment, que, a més a més, quan hem anat seguint des de primera línia, les primeres revoltes, els rescats, l'accent decidit, la victòria decidit, i després de l'acceptació del tercer rescat, que semblava que no s'acceptaria, Grècia ha desaparegut. Sí, totalment. De les mitjans de comunicació. I el que fa aquest documental és que ensenya la vida dels grecs, no tant després del tercer rescat, que la filmació d'aquest documental és prèvia, que acceptessin el tercer rescat, però el que fa és no encallar-se en tot aquest anàlisi de les causes i les conseqüències, i per què estem allà, i per què es va decidir acceptar el rescat i tots aquests temes, sinó ensenyar-nos la vida de tres ciutadans grecs, que davant d'un sistema, això diu un dels protagonistes al principi de la pel·lícula, diu que el sistema t'expulsa, has de buscar maneres de sobreviure fora d'aquest sistema. I el que fan aquests tres ciutadans és que es deixen canviar, que davant d'una situació en què es senten desprotegits per un estat inexistent, buscar noves maneres, reinventar-se, per optar a una vida de qualitat, i sobretot també per millorar i fer més just a la societat en què viuen. Llavors, d'aquí el cartell, perquè l'enfoque d'aquest documental és que pel futur hi ha un enfoc positiu en el sentit d'aquesta crisi, a banda de ser una crisi molt dura, potser és una oportunitat per reinventar-nos a nosaltres, com a individus, però també com a societat, no? I aquí és on es dirigeix el documental que crec que a casa nostra ha de tenir una recepció espectacular. Molt bona, doncs, no? Molt bona. Jo crec que ens sentim inevitablement identificats. I està bé no trobar aquestes solucions creatives per sobreviure quan ja no tens més remei. És a dir, s'actius abans que sigui la única sortida possible. Jo crec que és la gràcia de la cosa i el que ha fet que molta gent vingui a veure el documental per tot arreu. Que suposo que necessitem saber que hi ha opcions i que són opcions no desesperades, sinó opcions amb una base, amb un històric i amb un futur que sembla molt esperançador. La directora és Grega, no? És Elena Servo Poulu? Poulu, sí. Elena és grega, és antropòloga, que crec que també diu molt de com enfoca el documental. I ella ara mateix viu a Itàlia, perquè em sembla que és seva parella és italiana, però el documental el va gravar a Grècia durant el 2014 i una part del 2015. I hem parlat amb ella i ens deia, em sap greu que la decepció que està tenint a l'estat espanyol no sigui ni la mà... A Grècia ningú ni la meitat d'opcions de veure aquest documental. Això amb els documentals de molt de vegades, que a casa seva ningú en sap res i després a fora segueix amb superinterès. Crec que és un documental això, que necessitem una mica de llum dintre d'aquest tonel i que sobretot és un documental que posa en valor o que li dona visibilitat a totes aquestes iniciatives que fa molt temps que sorgeixen a casa nostra i que fa molt temps que van sorgir a Grècia de xarxes d'economia solidària, cooperatives, moviments per eliminar intermediaris, és a dir, tota una sèrie d'initiatives que són un model diferent al del capitalisme que ens ha portat a la crisi on estem. Doncs veurem com dèiem avui el vespre les 8 a la Teneu de Sant Just des del documental del mes que... un cop al mes doncs arriba el municipi a través de la productora Paral·lel 40 avui n'hem volgut parlar amb la Laia òbvia. Moltes gràcies, Laia. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins el mes que ve. Igualment. Gràcies, Laia. Bon dia.