Entrevista a Jordi Agulló, membre de Cepa/Alnus

3 minuts i un quart de 12, a aquesta hora parlem d'Alnús, l'entitat ecologista de Sant Just per parlar de reptes, perquè estan-hi també de canvis dins de l'estructura de l'entitat. Per això saludem avui en Jordi Agulló, molt bon dia, Jordi. Bon dia. Conegut d'aquesta casa, cada dijous ho podem sentir a la tertúlia, però avui ens en representació d'Alnús, perquè l'Oleguer Ferraz, fins ara, durant uns quants anys, perquè no sé exactament quants anys, però des que estic a la ràdio que hi és, o sigui que fa molt de temps... O sigui des del 97. Imagina't, doncs molt més. Aviat he costat l'any 20 de l'organització. Exacte, doncs aquesta entitat, i que l'Oleguer Ferraz ara deixa de ser, si més no, temporalment, ha d'estar cap davant de l'entitat, perquè marxa fora de Sant Just. Bé, jo en la primer que volia costatar, que... I quede clar que el fet que jo estigui aquí no és ningú en mèrit ni de mèrit, sinó és la frustració més gran, com a organització, de no haver aconseguit el objectiu de renovació generacional. Hem passat joves, però ho he hagut a la feina, i buscasse la vida, i marxar fora i tal, i totes les que des de fa 20 anys, una mica, els militants venien a ser matrisos. Era l'Oleguer que manté la web, i mantenia una connexió, diguem-ne, de la tecnologia moderna, jo que mantenia una estructura, diguem, militant de tota la vida, i que uns coneixements hi va portar una gent simpatitzant. A l'Antoni Mercader, quan es va jubilar, que també ja té 75 anys, posaràvem aguantant l'organització. No n'hi ha renovació, marxa a l'Oleguer, jo ja li ha fet com una espècie de comiat que està en el bloc, i perquè jo no puc aguantar l'organització. Jo, jo era una persona malalta, de 66 anys, vaig aguantant com puc, en els últims 5 anys he tingut els infarts, i va ser militant, sí, un puc, però no puc sostindre-la. Per tant, està una mica en crisi, al nostre llavors. O no, com han d'explicar? Hi ha part anys que no podien sostindre ni els tres que feien l'organització bàsica, el terç d'Oleguer, el secretari i el president, només eren dos, l'Oleguer i jo, fa 6, 7 anys, i vam unir el TEPA. Es continua dient al TEPA i fem el mateix, però no tenim la qüestió de tindre que un tresoret que es preocupi de tal, si es cotiza directament al TEPA. S'entra bé en projectes alternatius, que es pergi en d'aixalles, diguem-ne recuperació, en d'aixalles... Per tant, a partir d'aquí, o a partir d'ara, com us plantegeu aquest any 2017? Continuem una mica, com que estic dient, l'he continuat en la web des d'aquí, de Mallorca, la part tècnica, i jo continuo mantenint la forestació. Les sortides que feu, també, no? Les sortides també, farem un alcindemars, per netejar-lo de la forestació, que ja ho faig jo els domenges, normalment, una hora i mig, més no puc, perquè és molt dur, doncs estarà en guants, has d'anar a protegir-hi, i el peguis rascades. Tenim ofertes que puguem vindre nens d'un institut i no es pot. No es pot, és un risc. Jo jugo a còntols al Barxers, i al Barxers no poden ni els porcs, ni els porcs, ni les cabres. Són molt perillosos, trencar-los, els racen per tot arreu, i, per tant, continuen fent això. Les obres que hem fet els últims anys, com més, es va especialitzar l'Oleguer en papallones, i té una exposició que ha passat pel poble, ha estat transmetre'ls en Coixerola, en el centre de Coixerola. Ara l'aportarem a la Fira de Lleida, que és una fira important. Es portarà a altres llocs. I aquesta part l'aporta l'Antoni Mercader, molt bé, i jo porto-lo de la forestació i els contactes, que manté en contacte amb els de Coixerola, continuarem fent mentre les forces donen. Per tant, el nos continua, i suposo que, evidentment, qualsevol persona que estigui interessada és justament a que s'assumi a vosaltres. També, i tant, que s'assumi i que agafa les rendes del carro, que agafa el volant. Estàveu en contacte amb el Mercrèdios, que formeu part d'Alnos, per tant, estàveu en contacte amb altres entitats ecologistes, d'altres municipis... Sí, nosaltres estem federats, per tant, per tenir amb el TEPA, que és general de l'Area Metropolitana, d'on té l'Area de Volència, i està federat en la Federació Ecologistes de Catalunya, en la qual hi ha moltes organitzacions. I ells els passen també aquesta situació, el fet d'anar de ser poquets? Sí, són poques, el TEPA també hi passa. També vas garrapant i un sol, si no sé què, la majoria de gent, la de mig estan 60 anys, en fi, o 50, o 60, també els passa. Els joves s'ho van fotre en una crisi tan forta que no teniu temps de militar. Tot i que el tema ambiental i l'urgès ambiental n'hi ha moltes, no? Sí, l'iuterametal hi ha la tira. I aquí les tenim, les tenim per davant, no? Ara ve el dia 7 anirem a la imposta, perquè torna la tercera batalla de l'Ebre. La primera batalla de l'Ebre va ser el 36-39, la segona va fer... fa 10 anys, en què ja vas participar en moltes marxes, va ser una lluta cívica pacífica, no va haver trets, que això és lo bo, va ser una llucha cívica, i ara torna a estar lluta cívica, que era lluta per defensar el delta de l'Ebre que està en regressió, està en regressió per trets fenòmens, tan en regressió perquè no aporta suficients sorres, que aportava abans, i va cobrint, perquè mantenia el delta i anava avançant, sinó va en retroces. Després del delta, el seu sorre es va ensorrant, per l'aumetar, per el propi pes, es diu subsidència, i després la franja que forma el riu, que és una franja que és un canal profund, si no aporta aigua dolça, l'aigua salada penetra, i l'aigua salada penetra 30 quilòmetres allà per l'autopista. Quan passen alguns pepperos i diuen, mira, tu per què volen tirar l'aigua al mar? Doncs sota aquesta aigua que veuen allà, de 8 metres, de 10 de profunditat, de 8 metres de 10 és aigua salada, que penetra la cunya, la salina, i la dolça arrisca per dalt, molt poca força. Este fenomen, el que s'han de col·leixer, en pocs anys, si s'ha format en mil anys, el delta en 150 pow desapareix. De fet, si vas allà, veràs que a 3 quilòmetres dins del mar, hi ha una torre d'una església, d'un faro, d'un faro, perdona, que te l'ensenya quan vas a la barca aquesta que visiten. La zona del delta està viva. Ara canvia, va per aquí, va allà al final, però a 3 quilòmetres veus que hi ha la torre del farro. Hi ha perdut, hi ha fet una regressió de 3 quilòmetres. I ja que estem parlant, una mica d'actualitat, hi devem saber també sentir que està a mesura, no sé què et sembla, o a nivell particular, potser no com a alt, però a nivell particular, els cotxes, la circulació de cotxes de més de 20 anys, a la zona d'Area Metropolitana, Barcelona... Trataré d'explicar-ho, arribant aquí. Nosaltres tenim una web, una web molt maca, que visita molt poca gent. Molt va amb el sentit del que té interès per saber de les coses de medi ambient, evidentment. No és una pel·lícula de distracció. I en ella tenim, des de fa molts anys, el programa medi ambiental. Potser des de fa tres legislatures que quasi l'hem retocat, però pràcticament. És el que tenia que ser la bicicleta, el que tenia que ser el tràfic, i tal. Ara s'incorporen noves coses en el tema del tràfic, com són els dos patines, tots patines individuals, que valen 800, 900 euros, perquè el Xaua i aquest... Sembla que ho digui, perquè jo amb ell no en sé. Aquella era molt cara. Estan pacturistes. Però ara s'ha inventat un, el que va agotxers, el 1.000 euros, que per cert alguns es cremen, són tant dolents la bateria, que obren tot un ventall de futur a la ciutat. Perquè la gent es posa damunt, i és una penya pataforma, arribant al lloc, la tanquen i se la porten al lloc de treball, o la deixen a la lliçeta del treball, sense cap problema, i té una autonomia millor de 20 quilòmetres, es carrega en cas de la nit en dues hores o tres. O sigui, net, net, no contaminar res. La ciutat i el cotxe ja fa molts anys que diem que és incompatible. Les enfermedades derivades de la contaminació són moltes. L'hi passa que no mata de cop, sinó que mata a poc a poc. Redueix l'esperança de vida de guants a la gent. Li agafa asomes, agafa en diabetes, que està veient gent avui, el periódic que ho posa avui, el periódic i l'ara recollir. Multiplica la diabetes. Després ocupa una quantitat d'espais espectacular. Quan han tallat el passés de gràcia per fer festes, quan han tallat la Diagonal, veus uns espais immensos. Quan arribava la setmana passada, fa deu anys, veies el carrer Aragó, que en un moment s'havien parat el seu bàforo en vermell, i posaves a mirar i creaves l'al·lucinat de l'enorme espai que n'hi ha. Tot això ocupa en cotxes. I en el carrer, cada cotxe que ocupa 4 per 2, és 6 m o 8 m quàrat, i més els que té de diferència al costat, tot això menja ciutat. El futur no és el cotxe individual. I això ja fa molts anys que lluitem. Per tant, és una mesura que anirien a aquesta línia. I per tant, aquí tenen col·locat que la deficència de que el que volen en bicicleta, que hi ha algunes persones que ho fan, es troben per anar a Barcelona, no n'hi ha, però no n'hi ha. L'objectiu, la línia, per la vorera, per la vorera que vas plogues, i entrar per l'anerler, i entrar per una vorera petita, que, a més a més, té llums al mig de la vorera aquesta, que donen a Sant Joan de Déu. I d'ahir sí que connecten a la Diagonal. I ja fa anys que estem denunciant, això no pot ser. Després, aquí, quan a l'Ajuntament ha fet carril bici, ho ha fet pensant de manera endògena, només en Sant Just. Arriben aquí a Sant Feliu i es queda tallat. Arriben a Sant Joan d'Espi i es queda tallat. I Sant Joan d'Espi té uns als altres carrils bici. O sigui, que no se'n posarà ni d'acord. No se'n posarà ni d'acord dels municipis de com fer això del futur. Hi ha una proposta de record que era llargar la Diagonal. Sí, els carrils bici, els carrils bici i tal, i en això anava el carril bici i aquesta anava a forma. És que fa falta quan es construïix, quan es construïix, ja fa anys que estem dient, i entre ciutat i ciutat s'ha de fer un carril bici de viadans i de tot aquest tipus de veícolos nous. Per què? Perquè, si no, aquests veícolos nous no es poden posar en campes cotxes. Per ell, per ell, per ell, pels cotxes, perquè no es veuen. Han d'anar per un lloc, i en una vorera, ha atropellat la gent perquè va anar a deu, però ara. Jo vaig veure passar un ciutat aquí, per davant del Walden, i anava, a més a més, jugant en el mòbil. Totalment conceptat en el mòbil, que ho dominava també, és com si volés, perquè no fa cap esforç i anava jugant en el mòbil, però a deu, però ara, que ara has pegat una trompada en els viadans. És incompatible. S'ha de fer tot això pensant en el futur. Ja ho deia, en fa 12 anys, continuem dient-ho. I podrà ser d'acord amb els consells comarcal, podrà ser d'acord en general. Aquest és un dels temes que està pendent ahir, el diniment de la web, el que tenia que ser els carrils bici, i una sugerència, jo m'hi vaig pegar tres setmanes recorrent tot el poble, veient per on teníem que connectar, per anar a treballar, per anar a ser en Feliu, per anar a tal, i estar-hi escrit, com a proposta. Exacte, el que existeix. I la proposta morta, ahir. Doncs, Déu n'hi do, molta feina per fer, ja, i per tant, esperem que hi hagi més gent que s'assumi el projecte d'Alnos. Avui n'hem volgut parlar amb en Jordi Agulló. Jordi, moltes gràcies. Vale, gràcies a tu. I seguim parlant, fins aviat. Vale, i espero que l'altra vegada estigui aquí una xicota, un xicot, una noia de 20, 30 anys, 35, 40, que és els que tenen que agafar, el relleu i tirar endavant. Doncs esperem que sigui així. Gràcies, Jordi. Avui dilluns ediventes de 4 o 5 de la tarda, relaxa'n amb estils com el chill alt, El salt, l'esmut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. El salt, l'esmut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suave. El salt, l'esmut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suave. de les coses importants de la vida, com les grans notícies, les grans persones i les grans llocs. De 5 a 7, cada nit, el millor show de la ràdio que pots veure ara. Potser no entens res, però no et preocupa, el show de la ràdio és en Catalan. Els matins de Déu a una s'enjusa a la ràdio, just a la fusta. 3.212, ara és moment de parlar de Esports en Justen, amb el Marc Romero, bon dia de nou, Marc. Hola, bon dia. Per parlar del jugament a casa que veu fer ahir dilluns, com va anar el programa? Bé, com sempre, no ens caixarem, com cada dilluns, de 2.418, l'hospital Vesprà, tota l'actualitat esportiva, com sempre diem, som el millor programa, també el pitjor, perquè som l'únic, però bueno, és igual. Esports, esports, aquí i aquí, de la quina vegada. Veig que tens molt paper sobre la taula. Tinc papers, tinc papers... Sobretot sobre el programa d'ahir? No guió, eh? Sí, correcte, jo me l'agafo sempre mal guardo, perquè així la karma... Sí, en forma també. I a més, tinc molt bones notícies, és un dia d'aquells que et parlem de les polques, parlem, són bones notícies, perquè van anar tot molt bé. Primer de tot, deixem que parlem d'aquest cap de setmana, que tenim aquest torneig de padre, ja podeu escoltar l'entrevista amb la Enrique Rodríguez de Medina, que és el director esportiu del Club Padelsen Just, on tindreu tota la informació, perquè us assabenteu com apuntar-vos, que ho podeu fer a través de la pàgina web i del seu telèfon, tots els preus i tal, ho vam parlar tot, vull dir que va ser una entrevista molt curiosa, pràctica, sobretot. Després de la jornada, que, com et deies, és una jornada molt bona, ja saps que vinc moltes setmanes dient-te, que aquesta setmana el bàsquet és molt bona les notícies del bàsquet. Escarma, aquesta setmana el bàsquet, molt bona les notícies, molt bona les notícies, perquè l'única derrota que hem tingut, només una dels quatre grans equips, evidentment, dels quatre senyors, va ser del senyor Esfamenybé, però entre comentes no passa res, perquè encara som líders, a les noies, del senyor Rbé, que van perdre a casa davant de l'Òdena, per 43-51, però tot i la derrota segueixen líders, però ara empatatza amb primer, segon i tercer, amb 9 victòries i 3 derrotes. Per el que fa, el senyor Esfamenyà, victòria, 34-54, a casa del bàsquet llor, que també victòria fàcil del primer equip que visitava el bàsquet llor, penúltima a la taula. També victòria ampla, una victòria... Queden una victòria, perdó, del castell Bisbal, però, que és el líder, però el castell Bisbal té un partit menys. Pel que fa als nois, en bàsquet, també senyor Masculià, victòria 59-82, a casa de l'Ordonenc, del senyor Masculià, ara mateix el senyor és tercer empatat amb el Gèlida, que segon, tots dos sumen 12 victòries, dues menys que el líder, que és el Sant Andreu. I pel que fa al senyor Masculibé, també, perdó, derrota, i la bàsquet 83, Sant Just 57 és l'únic equip que encara no ha guanyat ni un partit, ni un partit. Però, bueno, 13 de derrota, 13 partits, 13 de derrota. Sí, bueno, d'ella mai més tard o d'hora, però, bueno, d'ella més tard, em sembla a mi. Pel que fa a l'envol, victòria important, la segona jornada que guanyem, per només un gol. Aquesta jornada, 24-23, la setmana passada, 25-24. Amb aquesta victòria ens posem uns anys, sortim de les zones de descens, i estem ara en play-of descens, que serien els equips de categoria inferior que pugen, més el de zona de play-of, competeixen, fan un petit tornatge a final de temporada, per veure si mantenen categoria o no. Per tant, victòria de l'equip d'en Bol. I pel que fa al futbol, doncs, com sempre, molt resultats, començant per l'equip de la ràdio que ja l'hem vatajat. Ja ho saps, que és l'equip del fi del Carles. 23-0, segueixen superant-se aquests avalls, que, a dia, guanyen de més. 23, eh? Sí, sí. Quants gols són per minut? Bueno, clar, és que no sé com funcionen bé perquè van per parts, però ahir el Carles, són quatre parts en aquestes categories, ja em diu el Carles, no? És que van jugar molt tranquils, però, a la primera part, només els hi veiem fotre 10.