Entrevista a Jesús Castro, president de Justícia i Pau a Sant Just

Dos millors i un quart de 12 dissabte es commemora el Dia Mundial de la Nova Violència i la Pau, el 30 de gener, una data que se celebra a les escoles d'arreu del país arran d'aquesta femèrida que recorda la data de l'assassinat de Mahatma Gandhi i que se celebra aquesta jornada des de l'any 64 i està reconeguda per l'organització de les Nacions Unides des de fa 23 anys. Per tot plegat, avui hem convidat el president de Justícia i Pau Sant Just, en Jesús Castro, bon dia, Jesús. Bon dia. Espera, exacte, com que estem a l'altre cantó, ara sí, ara em sent Jesús, bon dia. Sí, sí, bon dia. Ara sí, són els auriculars que sempre sembla una mica estrany, perquè aquí la gent que no coneix per dintre radio d'Esvern no sap que tu i jo estem parlant a través d'un vidre, aquest... És veritat, sí. Això des de la ràdio sempre és una mica estrany, però bé. Sí. Deixem que parlem d'aquesta data que es commemora en molts llocs, no? Hi ha moltes escoles, sobretot. Sí, de fet, és una rada que es commemora a nivell mundial i que va ser instituïda per Nacions Unides a través d'UNESCO per commemorar la història i la vida del nostre volgut Mahatma Gandhi, que va morir el 1948, mort per un extremista, i que va ser una persona que va deixar una petjada molt important en la història i que la seva manera de actuar ha portat molta història, posteriorment. I que segurament per això justament és molt important continuar-ho comamorant avui en dia, no? Sí, sí. De fet, treballar en el tema de la no violència, la pau, la col·laboració i la solidaritat, és l'essència dels drets humans, declarats al 1948 per Nacions Unides també. La violència desgraciadament fa una part de la vida dels estats des de fa molts anys i també actualment no es va acabar quan va morir el Gandhi, sinó que actualment desgraciadament avui en dia tenim molts exemples de la violència activa, com per exemple passa amb el tema dels refugiats i dels immigrants que venen de la Guerra de Síria i d'Afganistan, d'Eritrea, de Somàlia, de la Pública Centroaficana, de l'Àfrica Subsejariana, i les destrosses enormes que suposa les ciutats sirianes on hi ha la Guerra Oberta. Això és una mostra de la violència activa que perdura i desgraciadament és possible que vagi perdurant, a menys que l'anem mitigant a través de l'acció de la no violència i la busca de de la pau. És evident que la violència s'exerceix a tots els nivells i això és molt greu. Tot a vegades que actualment la Unió Europea està exerciint una certa violència al deixar els refugiats i els immigrants en els camps dels refugiats, que no són ni camps, que són simplement uns llocs on t'acampen a casi un millor i mig de persones a tota Europa sense poder situar-se o ser col·locats com a persones en els països europeus. Això és exerciadament una violència també. Per tant, la violència és molt present en els últims temps, més enllà de això, de quan parlem del conflicte de guerres que n'hi ha i que són greus, però per tant tot això fa que estigui cada cop més apropi i que no sembla que hi hagi una solució gaire immediata. Sí, les solucions han de venir, bàsicament, de la cultura de la pau, de l'educació i sobretot de la gent que comença ara a les escoles, els joves que van endavant, els universitaris, una part del poble que està conscienciada, d'això ha de venir a crear una cultura nova de la pau i de la no violència, que no vol dir que hi hagi conformitat la violència, perquè el Gandhi, per exemple, per poder evitar els abusos que havien en els impostos de la sal, de consum de la sal, se'n van anar a manifestació al mar, la gent, per recollir-li allà mateix i no pagar aquests impostos. I també el que van fer va ser dedicar-se a fer la seva, a confeccionar la seva pròpia roba i evitar les importacions de la roba anglèsa, que es feia Manchester i Liverpool, Anglaterra, amb costus elevadíssim per la gent indú. I llavors cada casa tenia el seu maquineta manual per poder fer-se la roba. El mateix Gandhi, realment, va donar exemple i després les vagues de fam, que també eren importants. I de fet, és una força formidable, aquesta de la no violència, perquè enforteix la democràcia, la democràcia és bàsica per a radicar la violència, és molt bàsica, i va aconseguir coses tan importants en Gandhi com que de lliure de l'imperi britànic, del domini britànic. I tant. Per tant, caldria, potser, també reivindicar més a nivell dels escolars. Potser recorda més totes aquestes figures que han fet en permés avançar en aquest sentit, perquè de vegades, si estem sentim una mica com funciona el món, la visió facimista, potser és la que guanya, però igual per intentar avançar com es pot millorar, caldria reivindicar aquesta... Tot i que, evidentment, va morir assassinat, també, a Gandhi, com deia, al principi. Sí, de fet, aquest ha sigut el destí desgraciat de moltes altres figures, com, per exemple, el que va ser Marc-Dí a l'Utter King, que també era la figura, es va identificar molt amb el Mahamma, i també tenim el model més actual, com per exemple va ser el visbamèrit del Mato Grosso, que és el Pere Casaldàlia, el Pere Casada, i també el tenim el de Sud-Àfrica, no? I, més actualment, em viu encara el desmuntut, el que és un visbat de Sud-Àfrica, no? No, de fet, és important que els infants reivindiquin aquesta informació i aquesta formació, però també cal donar-los-hi per una de les coses bàsiques per lluitar contra tot això, és l'exercici de la democràcia, la democràcia del poble, la democràcia que busca precisament la solidaritat entre els pobles, la solidaritat amb els treballadors, la solidaritat amb la cultura, la solidaritat, després de la repartició de la riquesa d'una manera més, a l'habitat que hi hagi tanta gent aturada, a l'habitat que hi hagi tanta gent de voreresa energètica, això, a través de la democràcia, es pot anar treballant. I una mica també ens ensenyem a tenir por de dir aquestes coses i de sentir-les, perquè els adults, a vegades ens frenem a dir les coses i a criticar-les per una certa por que ens veia de cultures anteriors, no? És molt interessant treballar amb els escolars. A nosaltres, amb això del dia de la pau, el dia de la pau que fem a Sant Just, ja fa uns quants anys, i tant, a vegades sentim comentaris dels nens que els diuen els pares, i jo al dia de la pau vaig fer això, això, això, això, i a més a més van fer aquests escritos i van veure aquests dibuixos i van participar amb els altres companys, i evidentment això queda, no? És un posi que es va fent i que ajuda. Aleshores els adults el que hem de fer és treballar molt perquè la democràcia, defensar la democràcia i defensar les injustícies, i denunciar-les, també. Una de les coses que crida l'atenció, per exemple, que a vegades els adults ens fa pensar una mica, que hi ha coses que no en caiguen. Per exemple, en les guerres, com les guerres d'aquesta siena siriara, hi ha gent vencedora, hi ha gent que guanya amb aquestes guerres. Saber què? Saber que també qui guanya amb aquestes guerres, sabem molt bé qui surt perjudicat, però qui guanya ja no ho sabem tan clar, doncs mira, uns els que guanyen segur i molt són els fabricants d'armes. Els fabricants d'armes, la seva feina és fabricar i vendre armes i comercialitzar-les, i col·locar-les en el mercat, i el mercat és fa a través de les guerres, per tant, són els primers interessats en què hi hagi guerres o promoure guerres, i a més a més hem de saber més coses encara, que la banca, els bancs nationals i els bancs internacionals, són els primers inversors a la indústria de guerra, són els que inverteixen els bancs catalans, els bancs espanyols, els bancs europeus, són els que treuen més profit d'aquestes guerres, i això ho hem de saber, ho hem de saber i hem d'estar. Saber que Espanya és el tercer país exportador d'armes al món, i és el primer a exportar armes lleugeres, com sucfosells i coses d'aquestes, o sigui que és important la informació també que corri. I davant d'això poder actuar a petites cala, perquè de vegades segurament nosaltres potser no podem aturar una guerra, però igual podem fer alguna cosa que permeti petites places, que permetin millorar en temps, no? Perfectament, potser ens podem fer petites coses, per exemple, hi ha una variant de la banca, que és la banca ètica, que no inverteixen armament ni en indústries nuclears, això és una cosa. Ara els amics bancs inverteixen armes, llavors potser a vegades és interessant anar al banc i dir-los, escolti, ja posaràs els meus diners aquí, de la manera que sigui, pels fixe, amb monos, amb valors, etc. Però no vull que s'inverteixin els diners amb l'indústria de les armes, fer constar al banc que els teus diners no volen que s'inverteixin allà. Molt possiblement diran que la inverteixen, que com a molt que ho desconeixen, que ja ho consultaran, però sí, ho fan, ja n'hi ha informes, fer assents, perquè a més a més són els que treuen interessos més alts. Els bancs? Els bancs, amb el mercat de les armes, no el treuen. Els bancs són qui governa el món, sembla segons com, tenen més poder que els governs segurament. Sí, evidentment, la banca, el ibex35, els poders, el ibex35, el Fons Monetari, el Bank Mundial, les grans corporacions, les grans elites, el Forum de Davos, a més a més, aquestes entitats, la majoria, no són democràtiques, no ha sigut llegits per votació del poble o de la gent o d'entitats. No, no, són ells mateixos que s'han col·locat en aquesta situació, aquests són els que mouen, tenen el poder, realment. Doncs de tot plegat, com ve pensar-hi, com ve reflexionar-hi en dies com en qualsevol dia, però per això precisament que existeixin dies com el 32 de gener, que és com amor aquest dia mundial de la no violència i la pau, sobretot a les escoles, va la pena pensar-hi i reflexionar-hi per intentar que el món sigui una mica més, una mica menys violent, si més no. Sí, sí, sí. Mireu, jo si em permeteu dir una cosa que és més lliat optimista. Vinga. Que diu, mirant el món tal com està, no hi ha dubte que necessita una revolució. I cal una revolució ecològica, política, social i econòmica, però fa una molt talment i cal una revolució de l'efecte i la tendresa. No ens podem permetre ni un minut més d'estimar i d'estimar-nos tan poc i tan malament. El nostre cos, la nostra psicologia i el nostre cor no resisteixen ja més odi, desesperança i egoisme. No podem suportar més desconfiança, més por ni més indiferencia. Estem fets per a l'amor. Doncs jo crec que és un bon final buscar aquesta revolució amb tots aquests sentits. Moltes gràcies, Josep Castro, president de Justícia i Pau a Sant Just, sempre és un plaer. Moltes gràcies a vosaltres, com sempre, i felicitats pel vostre programa i per tots els que feu. Ràdio del Sben. Que vagi molt bé, Josep, bon dia. Gràcies. Justa la fusta. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del Morro a Ràdio d'Esvern. I després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Has de ser fort, has de ser fort, fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'ha estat teledrant el cervell, joder, un meu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a Ràdio d'Esvern. Ràdio del Morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a Ràdio d'Esvern. 60 i més. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. Tens entre 60 i 18 anys d'agrada escriure... Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Smoof Jazz Club. I esperem. Amb un desquart de 12 hores de fer tertulia esportiva, avui amb el Carles Hernández de Rius, l'Emilios Casocchi i també el Marc Romero. Bon dia a tots tres, què tal?Molt bé, bon dia. Per fer tertulia avui que ja ha partit tot i que el Marc abans llegíem les portades dels diaris i no és tan molt pel tema. Els diaris estan més per altres històries que per aquest vespre, no sé vosaltres. Quines històries?Home, històries, sí, fitxatges, sobretot... No, clar, que això s'acaba ja. S'acaba el de febrer, no?Sí. Dibendres s'acaba les 11 i 59. No poden fitxar el diumenge?No. No fan el Madrid que ja no pot. Sí, el Madrid pot. El transfer a les 12 de la nit i... Ah, aquest encara pot fitxar.Aquest encara pot, sí. Ah, crec que vol fitxar el Neymar. Quina?35 milions d'euros ha ofertat... De sou, eh?De sou. De sou el Florentino. 190 milions de la clàusula de recició. Però avui ja no juga. És igual, com el Madrid no juga la copa, és igual. Jo, per un fitxatge d'aquests, potser m'ho plantejaria, eh? Que et venc de Neymar, però pots fitxar tres cristials, Ronald. La previsió seria espectacular, perquè tu fas previsió de fitxar el Nelito, tenir un gas tu al darrere de les setembre, de quan t'has de tenir el gas, t'has de tenir un grés espacial. Sí, sí.Ara que també et desco...