Entrevista a Anna Bofill i Gabriel Brncic - 8/2/2016

Rubi, cacolau, si Interesting! la sala Isidore Consul de Can Genestar, serà amb l'arquitecte i compositora Anna Bofill, i amb el compositor Gabriel Bernet Xig, els tenim aquí avui a l'estudi, el Justa de la Fusta, per sentir una mica què és el que explicaran aquest vespre, què és el que es farà avui, la sala Isidore Consul de Can Genestar, fent una mica d'avançament amb els mateixos protagonistes aquí a l'estudi. Per això, com deiem, els tenim ja a punt, per saludar-los, i per sentir també una mica el que ens explicaran avui. Per això els tenim, com deiem, aquí a l'estudi, molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia, molt bon dia. Per parlar del que es farà una mica aquest vespre, aquestes converses del món il·lustrat, aquest cicle, però em passen cada mes, aproximadament, dues persones amb una trajectòria important per explicar o per conversa entre sí, i tractar diferents qüestions. Com us plantegeu vosaltres la conversa d'aquest vespre? Ah, la plantejem, doncs, com un record dels vells temps en què el Gabriel i jo treballàvem al laboratori fonos de Barcelona, ell com a mestre i jo com a alumna, en el primer intent de fer música electroacústica en aquesta ciutat de Barcelona, que va tenir un gran mèrit, perquè eren moments molt difícils i es va crear un laboratori molt interessant entre el qual van passar molts alumnes, i això ho podrà explicar molt bé el Gabriel, que ha sigut un grandíssim professor per Catalunya. Bé, va ser un honor tenir una alumna d'aquesta categoria, una gran cultura i una capacitat de diàleg molt important, i que ja era una compositora. Altres eren nens que estudien la guitarra elèctrica, i eren més difícils. Això és la négota inicial. Exacte, sí. I després ja passarem a explicar una mica la nostra obra, no sé, podem parlar dels punts que tenim en comú, dels punts que ens diferencien, de com veiem la música, de com veiem el futur de la música, i una mica de les nostres propies creacions. Em sembla que anirà una mica per aquí la conversa, oi, Gabriel? Sí. Podem sentir-vos, no? Podem sentir una mica les vostres composicions, també. Gràcies. I tant. Expliqueu-nos. Obras com aquestes mostran una evolució de la música, no tan la típica música contemporània, sinó un altre pas, que és una teoria i una pràctica musical nova, absolutament nova, està llegada molt al pensament d'un gran compositor català, que és Josep Maria Mestre Quadrain, d'un altre molt important, que és Lluís Callejó, Lluís Callejó Creus, i d'un altre que va fer molta música electrònica, que és Andrés Levin Richter. Tot tres van formar laboratorífonos, i aquí aquesta música és producte d'una interacció d'idees molt modernes, més que la música contemporània del Science, 1920, 1920. Avui també sonarà. Avui, la conversa que fareu a Can Genestapo, podrem sentir vos també, sentir composicions vostres. Sí, alguna mostra d'alguna composició nostra també podran escoltar. Espero que sí. Clar, com ha canviat el context en què ho comença una mica a compondre amb l'actualitat, en què es pot compondre en l'actualitat, en el vostre camp, també. Ha canviat molt o s'ha seguit una línia? Perquè la tecnologia s'ha fet una altra cosa, totalment diferent. A partir dels 90 al 2000, hi ha una tecnologia a la base de tots, a través dels ordenadors, i hi ha idees que eren utopies, 20 anys abans, i en aquest moment estan informatitzades, programades, etcètera. Sí, perquè hem de pensar que amb els ordenadors hem passat d'un món en què la música orquestal només es podia fer amb les orquestes, amb instruments, amb un món en què la música orquestal es pot fer amb un ordenador. És a dir, en un ordenador tenim tot. Es poden imitar, per dir-ho d'alguna manera, instruments acústics, que ara ja han aconseguit tenir una gran categoria de sonora, a fer instruments nous. És a dir, el gran pas, el que a mi em va excitar de començar a estudiar música electroacústica i després música per computadora, per ordenador, que és tot un altre material que podem dir informàtica musical, que també es va crear a Barcelona un màster, un laboratori on es podia estudiar, es pot estudiar informàtica musical, i jo també m'hi vaig matricular en aquests tipus d'estudis, perquè era un món, apassionant un món en què el SO, el que és la matèria del SO, es desintegrava, es desintegrava en els seus components, completament, i es tornava a refer. És a dir, cada persona, a més, van sortir els ordenadors personals, perquè van fer unes màquines enormes, que ocupaven tota una habitació, quan va sortir l'ordinador personal, on podia fer-se el seu propi SO, fer-se el seu propi instrument, i això és un món infinit, un món apassionant, un món infinit, és com si els pintors poguessin fer-se els seus propis colors, que ja se'ls poden fer, per exemple, colors, de manera més automàtica, com és fàcil. És més complexa perquè, mitjançant elements tècnics, pots descomposar un SO i composar-lo d'una altra manera, o sigui, fer-se el teu propi SO, això és un poder creatiu extraordinari. Està clar. Heu portat també, podem sentir també, una altra de les vostres composicions. Això mostra una mica dels components més usuals, i els components històrics. Hi ha un SO d'un clarinet baix que dialoga a una espècie de percusió que està molt tractada, etcètera. És una... Ocean Drums, que és un tambor, amb petites peces dins, que sembla el sol del mar. Bueno, hem de dir que la primera peça era per a dos pianos, i era de l'Anna Bofill, i la segona peça que està explicant el Gabriel és del Gabriel Vrencics. Sí, i aquesta... Normalment és per a clarinet baix, però aquesta és una versió en violència. Aquí entra, no? Tot això, com dèiem, ho podem sentir també a aquest vespre, i digueu al principi que també parlaria una mica de què tenen algunes característiques que tenen en comú la vostra manera de compondre. Què és el que us uneix, o què és el que compartiu l'un i l'altre, en les vostres composicions? Jo crec que el que compartim és la passió per el SO, és a dir, la passió per la búsqueda, per la búsqueda de la textura, per la búsqueda dels matisos, per la búsqueda d'aquesta creativitat que dona, doncs treballar amb la matèria és onora, no? Amb mitja sana són les noves tecnologies. Jo crec que això, i després cadaú té les seves dèries, les seves influències, les seves punts d'inspiració, els seus viatges personals, però deixen obres de caràcter diferent. El que ens pot unir una mica seria la tècnica, diria jo, el tipus de tècnica, el tipus d'inspiració... Però també hi ha una... un pensament d'època, que és que la música ja té una altra base de formació estructural, i en això l'arquitectura t'ha donat... ha tingut moltes maneres de veure-lo. I jo crec que el compositor ha evolucionat d'unes maneres que eren composada la música sobre la música que ja era, que és el neoclasicisme i tot això. I aquí es tracta de fer una visió global de la obra vers la informàtica a través de la programació. I es pot programar tant la estructura de la peça com el sol. Exacte, sí, sí, és tan raó. És una altra visió, és una visió de la obra com un objecte, no tant com una explicació, com un conte, com un recorregut literari, sinó que és la visió més plàstica. És una visió molt més plàstica del sol, de la música en general, i de la composició, i que es planifica com diu ell, perquè es pot dibuixar, es pot planificar i es pot arribar a fer un dibuix de la imatge mental que tens d'aquella obra, de com vols que sigui aquella obra. Creieu que la feina de composites com vosaltres es reconeix poc aquí a casa nostra, hi ha més tradició potser en altres països, però quina sensació teniu, de cara al públic, a la crítica, a les institucions? No sé com ho sentiu. Sensació molt... No massa bona, no massa bona, perquè sí, ens sentim molt incompresos, i que hi ha molta manca de sensibilitat cap a la música. Jo no diria cap a la música conservadora, enllà onada, però sí cap a la música nova o cap a la música nova, que ja té un segle, però en cap a la música dita nova, que ja té un segle, com dic, i el públic és bastant reací, i a més hi ha hagut molta propaganda en contra per part d'alguns compositors molt coneguts, hi ha hagut molta propaganda en contra, molt mal... El mal està a casa. Sí, sí, sí. I en altres països creieu que és diferent? O és una cosa bastant comuna, també, amb aquest tipus de... No, no, en la Alemanya, a Inglaterra, a França, a Itàlia, en Clos, aquesta música té història, ja té un lloc a la societat, i té un equipament tècnic de primera qualitat. Creu que això pot canviar, o que va canviar el poder-se a canviar, no? Ha canviat, ha canviat molt. Hi ha, actualment, hi ha una... un disseble que va fer un... Acusmonium, que és una orquestra de altaveus, que sona perfecta, i ho va fer el sol. Poc a poc. I els concerts que s'ofereixen amb aquest missat, són molt... exitós, molta gent. Sí, sobretot gent jove. Jo crec que hi ha un salt generacional. Jo crec que la gent de la seva generació posterior a la nostra no s'ha obert tant, però els que són més posteriors, inclús, ja tenen una actitud molt més oberta i, a més, interessada, apassionada i molt curiosida per tots aquests elements nous que es poden manipular. Volen aprendre aquestes tècniques. I un altre factor importantíssim veus com toca aquest xelista. Un xelista típic d'orquestra o antic. Mai arribaria a fer amb aquesta qualitat. I aquest entendiment. La relació amb el sol electrònic. Els instrumentistes han col·laborat molt. Hi haurà una. Clar, en quin moment disfruteu més fent la vostra feina? El moment que podeu sentir com sona, tot el moment de provar i de crear... Sí, de fer. El moment de fer, el moment d'experimentar, el moment de provar. Després, el assajos i concerts... Es potés molt. Es potés molt. Aquest vespre, com dèiem, podrem sentir també... No sé com ho heu organitzat, però en principi explicareu una mica la vostra trajectòria o la vostra relació. També podrem sentir música, com estem sentint ara. Pots posar una altra peça de l'Anna. I tant. Aquesta és meva. Però tens que usar l'altre. L'altre carpeta. Has de usar l'altre carpeta. No. Potser ja l'ha... Has de passar la carpeta... Però ho sento. A veure si és aquesta. Tampoc. No, és que és de canviar de carpeta. A veure, canviar de carpeta. La carpeta dos. Tornem a la inicial símni que sigui per sentir... el que toca. Tornem enrere. Bueno, és com el recull. A veure si ho aconseguim. Aquesta vegada es diu concert gòtic. Ha fet a prop de la Catedral de Bulls, en França. No. Simulant una orga. Que fa coses que els orgues no fan. De la carpeta dos. Vull dir el nom d'alguna peça. A veure si ho trobo. Posa la carpeta... És igual. A veure qualsevol carpeta. Posa la peça. A veure si m'ho enganxem. No, ja la tenen. Pregunta que pesa. És igual. És que es veuen aquestes nomes barrejades, per això comento. Per no tornar-me a veure si enganxem. És massa complicat, deixeu. No, és... Esperec només és com que n'hi ha tantes, es va saber si... Ja posarem a la tarda. Aquesta. I els... L'energista és excepcional. Com es diu aquesta peça? Matèria nua. Es diu Matèria nua. És un homenatge a l'escultura de la Camila Clodell. La germana del pol Clodell, l'elumna del Rodent. Sí. Per fer-li un homenatge en aquesta gran, gran artista. És un diàleg entre un clarinet i la percusió. Mm-hm. Aquest grau de perfecció en la interpretació fa deu anys, no hi era. No, o sigui que és una... Hi ha una evolució també, per tant. Molt gran. Hi ha una voluntat dels joves intèrprets impressionant d'entendre aquest tipus de música. I, a més, ho fan amb gust, amb il·lusió. Fa molts anys, a vegades, fins i tot se n'havien negat. Els conjunts o les equestres s'havien negat a tocar aquest tipus de música. I ara no. Hi ha molt de joves intèrprets que els interessa moltíssim i els encanta tocar aquest tipus de música. Doncs esperem que continuï així. Avui ho hem de deixar... Bueno, avui no, perquè avui el vespre n'hi ha més. Avui, aquí, a Ràdio, sí que ho hem de deixar aquí. Ha estat un plaer. Moltes gràcies, l'Anna Bofill i el Gabriel Vrencic. Aquest vespre, a les 8 del vespre, a la salis i del console de Can Genestar, més en aquestes converses del món il·lustrat. Moltes gràcies a tots dos que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Moltes gràcies. Gràcies. I'm always on my mind. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del morro a Ràdio d'Esvern. I després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort. Ets de ser fort. Ets de ser fort. Ets de ser fort. Forts com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell. Fodeu-meu. La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7. Tot és un drama a Ràdio d'Esvern. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de volley. Jo sóc de hockey. I tots som del jugant a casa. Tota la qualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el jugant a casa cada dilluns de dos quarts d'avui i fins les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. No t'ho perdis. Tu ets el que ets, i ets el que ets. Emagats i amics, ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana o la música de coble, o també les dances tradicionals, els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Just a la fusta, el Magasín del Matí. I el Magasín del Matí, el Magasín del Matí, el Magasín del Matí. I el Magasín del Matí. I el Magasín del Matí, el Magasín del Matí. I el Magasín del Matí, el Magasín del Matí. I el Magasín del Matí, el Magasín del Matí. I el Magasín del Matí, el Magasín del Matí. I el Magasín del Matí, el Magasín del Matí. I el Magasín del Matí.