Entrevista a Armand Grèbol, músic i compositor - 10/2/2016

2 minuts i un quart de 12, que espero que parlem del curs òpera per a tothom, que comença avui a la sala de consultes de Can Ginesta, a partir de la set de la tarda, li impartirà Armand Grevul, i es farà avui, i també doncs durant el dimicràs que ve, i l'altre, el 17 i el 24, és un monogràfic per introduir-se en el món de l'òpera, i avui hem convidat l'Armand Grevul aquí a la ràdio, molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar una mica abans del que esperar en aquest curs, que amb el títol ja ho indica una mica, perquè aquest per tothom s'entén que és perquè la gent que no en té gaire idea també pugui entrar-hi. Sí, en bon principi vull dir que està oberta gent que normalment no coneix de música, no ha estudiat música ni molt menys, però que té interès per saber de l'òpera, exactament que hem de sentir, que hem d'escoltar com s'escolta, com es segueix. Farem, a través de vídeos, llavors anem fent tot un descobriment de tant en el que passa a dins, de les cortines, cortines en dins, com un cop sobre en tot el que va passant. Vull dir, és molt interessant, sobretot el que és la para-semificació. La gent es portarà prou moltes sorpreses. Sí? Sí, perquè és molt interessant, és impensable. Si hi ha moltes coses que se'ns escapen. Tu pots anar a veure un òpera i dius veus que es tanca en les cortines, hi ha una interludi musical, hi ha una mitjapar, un canvi d'edat, i doncs, quan es torna a obrir, ostres, l'escenari ha fet un canvi espectacular. Diu, aquí és de gut, això és una cosa que la veurem, les veurem en vídeos, veurem el que va passant quan es tanca la cortina. La quantitat de sensors que hi ha, tant en plen vertical com en horizontal, com va sortir una cosa per això, una altra, hi ha 50 persones que cadascú fa una feina determinada, ningú ho va perdut, la veritat és que quan ho veus, dius, ostres, és impressionant. El mundatge que hi ha al darrere, no? Tot el que hi ha al darrere, i evidentment estudiem tot el que es veu, com va néixer l'Òpera, per què va néixer, com va evolucionar, de pensar que al principi no hi havia tremolles, que era un assessoriment del segle XVII, i, a veure'ns, imatxino la cara que faria. Hi ha gent el primer dia que va engancar les cortines, quan em van obrir, la senària havia canviat. Clar, avui en veia... Clar, avui en veia... Havia de ser particular en aquell moment, perquè la veritat ja ha de fer moltes coses. Òriam, tècnicament estem molt acostumats a un nivell tan enorm de possibilitats que realment l'Òpera és una d'aquelles que encara és espectacular. I s'hi ha adaptat a aquesta evolució de la possibilitat que permeten fer com l'ha posat en escena, com el muntatge, com la evolució de mitjans tecnològics ha influït d'alguna manera o no, en els muntatges de segons quines Òperes. Sí, la veritat és que sí. Si a tot nivell, vull dir, l'Òpera ha anat acceptant tot el que són les innovacions tecnològiques. Han servit, han servit. I tot i això, l'essència exacte pot ser la mateixa. Fa 300 anys, segurament. Sí, a vegades dius, ara es fan unes assenificacions molt modernes, i n'he vist, per exemple, que mantenen l'estructura escènica, sembla no el que podria fer fa cent anys, per exemple, amb la BOEM, i és una preciositat veure els assenaris sense necessitat, tampoc a vegades demostrar una imatge moderna. Sí. Deies que el curs serà a partir de vídeos. Utilitzar vídeos i explicacions. Sí, perquè s'ha de veure, s'ha de sentir, hem de mirar una persona com respira sense que se senti, com respira, com timbra, com vibra, com fa les diccions, perquè la veu té múltiples recetes que s'han d'estudiar. A vegades, quan es comença a sentir, normalment és com tot, que ens hem d'ensenyar, i estem molt mal-ensenyats amb el cas de la música. I amb el cas de l'opera encara més, perquè sembla que sigui com un gènere, només per uns quants, d'alguna manera? Sí, comença a haver molt d'interès. Està canviant. Avui en dia hi ha un programa per ràdio, que va ser l'opera. El veu el segueix bastant així, pel que tinc entès. I, a més, actualment, a través dels cinemes, es fan operes en directe, des de Múnit, des de diverses ciutats. O sigui, que s'està fent, s'està arribant, més a la possibilitat que el públic, en general, pugui seguir l'opera. Barcelona era una ciutat amb tradició de molta opera. I l'opera que es va estrenar a Catalunya, bueno, a Espanya, va ser a Barcelona, va ser el que era l'antiga borsa, el Pla del Palau. No en pio velo. I després ha hagut el Teatre Nou, han fet operes, el que era el Teatre de la Santa Creu, que és el que avui en dia és el Teatre principal, que no funciona mai, i després el liceu. Clar, o sigui, a la mateixa zona, tot, eh? Sí, i sempre varèien centris. A veure que la feia més grossa i més interessant, sí, sí. Clar, què és el més important, perquè una opera funcioni? Jo... És difícil, eh? Perquè la posada amb escena és essencial. Estem acostumats ara a que el cantant ja és un actor. És una persona que s'ha pactuat a part de cantar. Jo recordo operes i tinc gravacions molt antigues, i que el cantant no era actor. O sigui, de fet, cantava. Avui en dia és un personatge veu, a vegades, cantar de manera que jo dic... No sé com aquest broma li pot sortir la veu, amb aquesta postura, o senyores que estan tirades per terra, cap per baix i tot, i segueixen cantant amb una veu excel·lent. Vull dir... És... La pregunta era, perdona'm. Que era el més important, no? Veies la posada amb escena, potser, o és complicat? La posada amb escena també és... Les veus, la instrumentació... La cirgunt d'aquests elements falla, en realitat, també. L'òpera hi ha perd, no? És que l'òper és... La idea, en un principi, és una mena d'art total. Fins i tot això va plantejar Wagner, que era l'art total. La escena, com a obra de teatre, com a literatura, com a música, i, evidentment, com el que era la virtuositat tant de les veus, que és una cosa que estuviarem, perquè el barroc, per exemple, té una virtuositat extraordinària, que la gent desconeix perquè no es passen gaire operes. És una de les coses que aquí direm... Carai, aquella gent que estava així. Dic, sí, sí. I per què es desconeix més? Entre menys, agradament, el tipus d'òpera que es feia? El pera barroca em veiem molt poca. Aquí, a Barcelona, normalment, veiem molt l'òpera italiana, Mozart, Wagner... Però jo de dir, per exemple, a Vivaldi la gent desconeix que feia el pera. Vivaldi va fer més de 40. I entre les que hi ha, hi ha una sèrie d'àries, que és al principi, és el Belcanto, de fet, i el Belcanto estava ornamentadíssim. O sigui, llavors, la veu humana fa coses que dius, oi, això no ho havia sentit mai. I això m'he trobat en diverses persones. I és perquè, precisament, quan toquem més aviat Hendel, del barroc i Hendel, actualment es canta, com estava molt pensat per castratis. I avui en dia es canta amb menys ornamentació de la que es cantava l'època. Clar. Per tant, doncs també van evolucionant, l'interpretació de les obres? Sí, sí, tant. I avorem que hi ha un moment que el Belcanto demana un canvi, després del Belcanto, la mantisisme va apareixent un altre, el Cinspil Alemany ja va pagar un altre cantor. Clar, constantment va evolucionar l'Òpera. Com tot. S'en fan de noves, per això? I tant, sí. El que passa és difícil d'estrenar-les, perquè avui en dia d'òperes amb un any, que es fan, ara no ho sabria dir, però el posem una docena. I d'aquesta docena, el públic reclama unes habituals. Clar, clar, costa, no? O sigui, una de noves és difícil, és difícil. Avui, com dèiem, comença aquest curs que es farà durant tres setmanes, i avui, en concret, en aquesta primera secció, què és el que s'explicarà? Avui, en aquesta primera secció, el que proposo amb un principi és com comença l'Òpera. Com començarem, com comença l'Òpera. Com funciona un escenari per dins, que és una cosa bastant interessant. I començarem a conèixer les veus. A diferenciar les veus des de la més aguda que pot ser una soprano de coloratura, fins, no sé si ens donarà temps, però arribar a un baix. I a diferenciar-los auditivament, perquè a vegades dius quina diferència hi ha entre una i lídica, una soprano lídica i una soprano dramàtica. La única manera d'explicar-ho és en tinto i fixa't, que aquí la veu és un plat més grosuda, aquí la veu és una mica més fina, que tindrà més els seguts, que la confundiràs amb una... És clar, és naro sentint i anar fent l'explicació perquè cada veu quines... quines coses bones té i quines no són tan boques, i quines peculiaritats més aviat, perquè de dolentes de poca cosa sentirem de dolentes. Porto els meus cantants actuals. Clar. Per tant, serà molt pràctic, no?, en aquest sentit. Des de dir el fet que has de poder anar comentant... Pràctic. I crec que, de més, molt... de disfrutar, no?, perquè són, clar, agafes àrees de que dius una persona el més difícil d'una òpera, és quan un arriba al teatre no ha sentit mai aquella òpera, no sap el que va sentir, i tant de novetat, arribar a un moment que diu si són dues hores de novetat és molt difícil de seguir-la, sobretot musicalment. I llavors, el que pretenc és que la gent entri en una òpera primer, donant-li, fixa-t'hi, què passarà aquí, què passarà allà, posant-li vàrius fragments d'aquest cas, busquen els més fàcils d'entrar, i que, al mateix moment, siguin una dels moments més representatius de l'Àlpera. I, per tant, a partir d'aquí, se suposa que, o un cop s'hagi acabat, si més en aquest monogràfic, no només el d'avui, sinó el dels grupers dies, qualsevol persona que hagi passat pel curs, ja podrà anar a una òpera més tranquil·lament i saber en què s'ha de fixar, imagino. No, hi haurà guanyat molt. Clar, estem parlant ara de tres classes. Exacte, és un curs express. I llavors dius, home, necessites més temps, sí. Però també hi ha programats, si no estic quasi segur, tres per al mes de juny, per poder-ho seguir... Per continuar, no serà el mateix, sinó per poder continuar. Per anar completant, vull dir, és allò que dius, hi ha un moment que ajuda molt, si saps, arribes amb una òpera i dius, ah, què maco, ha quedat això, perquè ha fet el contrast entre soprano i control. Coneixer una mica saber el que estàs sentint, ajuda moltíssim. Sobretot amb els motells, la òpera... El primer intent és dir, hi ha un text. És una òpera, ve de la paraula, obra, amb italià, que es referia al teatre, i la idea va ser, dius, potenciar la motivitat que pot crear aquesta obra de teatre si a sobre li afegeixés música. La música és l'únic art que és abstracte. De tot, de sempre, no n'hi ha cap altra. O sigui, com a si no té... Diem que no té un... És abstracte, o sigui, no pots relacionar una música amb res. Ja ho va dir això. La música per si sola no significa res, va dir Stravinsky. I llavors, en el cas de la òpera, dius, ostres, és que la música, moltes vegades, potencia tant la passió del que està dient en aquell moment al personatge, que sempre explico mateix, recordo una pel·lícula de Ganster, que hi ha el Ganster que està mirant. És que em sembla que la òpera era la bovent, no? No, la tosca. I és un moment que hi està a punt de morir. I el Ganster, mentre es li van caient les llàgrimes, mentre sent la de jo, hi entra un company seu que li fa una cosa, li diu a algú a la orella que no se sent, i hi entra plors, i això sí, i li diu, mátalo. Què dius? O sigui, per la vida real no tenia sentiments, però la òpera sí que li arribava al fons. Déu-n'hi-do. Doncs avui, a partir de les set, es fa aquest curs d'òpera per tothom, a les sales del console de Can Genestar, un curs que invertirà Arman Grevul, i avui l'hem volgut tenir aquí al Justa de Fusta. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, i fins aviat. Bon dia. Justa de Fusta. Justa de Fusta. Cada dia, de vinyons a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Smooth Jazz Club. I esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa en 1700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern. I després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ve, és l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Haig de ser fort, haig de ser fort, fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell. Ho deu meu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. Beus de la parròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem els racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Passa un minut de dos quarts d'onze que saludem el Carlos Hernández y Ríos i l'Emilios Quezó, molt bon dia. Per fer tertúliasportiva. Avui tenim partitant tornar de la copa del rei que l'altre dia es veu que de curs. gaire gent les vostès, no? Era una mica complicat, encertar el 7 a 0. Avui per això s'ha d'anar a que el partit anirà amb suplents. He llegit que no hi haurà l'artilleria principal. Tots dos, eh? Suposo que tots dos, sí. Ja no hi havia d'aquí, no la València? No, a més a més ahir va fer roda de premsa a l'anglès, i va parlar més del partit del dissabte, que no pas del de copa, que era el més immediat. O sigui que si un entrenador fa referència al partit del cap de setmana i el que té el dia següent, va fer referència durant tota la roda de premsa, perquè no li dona cap tipus d'importància, que és lo normal. Però jo segueixo llançant una espasa que això del futbol algú hauria de canviar. Sí, com marques el tercer gols. Sí, per respecte al contrari. Algú hauria de canviar la situació que estem vivint tant amb el València com amb l'Espanyol. Això és racial, ara, eh? Sí. Sí? Sí. El fet és que estem vivint molts equips que els jugadors es posen de cul amb l'entrenador i l'entrenador se'n van. Se'n van, sí. Però clar, és una qüestió personal entre jugadors i entrenador. Un desentès, potser no se n'entenen, o l'entrenador és molt dur i castiga alguns jugadors, però qui ho acaba pagant és l'aficionat, el soci. La persona que va il·lusionada al camp i paga els seus diners cada any per ser abonat d'aquell equip, és l'el·lució de la tele. L'el·lució dels socis. Tot aquella gent que va voler un partit o que l'està veient per la tele. I jo crec que això s'hauria de castigar. No com ho demostres. No, no, no, no, no castiga aquesta situació, però sí que si els resultats no van bé, els jugadors no cobren tant. Ah, això ho vas dir la Tessana.