Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde - 16/2/2016

2 minuts i un quart de 12, aquesta la parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, molt bon dia. Bon dia, com estem? Bé, bon parlar de diferents qüestions i comencem avui amb una bona notícia, perquè no n'havíem parlat encara personalment, i que em vam parlar amb en Lluís Forb, però bé, en tot cas, Sant Jus va guanyar del premi Ciutat Justanible, un premi que es va recollir ara fa uns 15 dies, aproximadament, i per tant, volíem comentar directament també amb l'alcalde, què representa aquest premi? Bé, molt satisfets, tots plegats, perquè realment és un reconeixement a la tasca, la feina que el llarg dels anys està fent, amb aquests temes d'eficiència energètica, que són aspectes molt lents, però que finalment, quan veus el temps, i veus les seccions que has fet, i veus realment com entens, com ha de ser l'energia, com ha de ser també aquest concepte del consum, responsable, i que no podem estar permanentment gastant com gastàvem l'energia d'aquesta manera, i vas fent de tot, vas fent des d'hàbits bones pràctiques, mesures de control, indicadors, programes de control en els teus equipaments, i veus que t'ho reconeixen a nivell de tot l'estat espanyol, doncs, en Gresca, i tenimes a continuar. Què pones treballarà, per tant, ara? Bé, nosaltres ja hem fet debat inter, perquè evidentment quan et premies... A rende aquest premi? Exacte, perquè dius que si et premies que hi ha algú bé fas, per tant, podríem seguir amb això, podríem seguir dedicant més recursos, més esforços, i que continua sent una prioritat, per tant, el debat que fèiem aquests dies, amb el mateix regidor, és que si això ho veuen des de fora, que ho estem fent bé, doncs tenim capacitat de seguir amb el mateix tema, seguir amb el mateix tema, i millorant amb els compromisos de present i de futur, i anar marquant uns objectius perquè realment aquesta eficiència energètica, perquè t'estalvi principalment, però també el concepte d'energia, jo crec que és molt important entendre què vol dir això. L'energia, o l'actual, l'energia no pot ser il·limitada, perquè de ser en producció d'energia alternativa, evidentment sabem tots plegats que hem fet grans esforços amb això, hem de seguir amb el gran d'aquests anys de crisis treballant amb la producció d'energia alternativa, i per l'altra banda també conscienciar la població, i a tots plegats, evidentment, i nosaltres els primers, de posar mesures que hi hagi un estalvi de consum, principalment en via pública, principalment en equipaments, però també en les llars privades, això hauria de ser una prioritat, i ara ens hem engrescat posar-li encara més la directa amb això, no? La portaveu de Convergència comentava fa uns dies que tot i això revien queixes per part del seu partit, que en alguns carrers hi ha poca il·luminació, no sé si en teniu constància. Sí, en tenim, i això hem d'actuar i dir dues coses. Una, nosaltres no podem anar en contra de la seguretat, per tant, malgrat tenim aquest programa d'eficiència energètica, d'estalvi energètic, i un punt és la via pública, és a dir, l'any humanat públic, per tant, estem analitzant tots els llocs que ha d'estar més il·luminat i millor, principalment en els pas d'avianants que això passa. Ens falta la segona part d'inversió que li va motorgar aquesta competència a l'empresa Municipal Promunse, ha fet una part significativa, més de 500.000 euros d'inversió, i ens falta la segona, coincideixen aquests llocs que hi ha crítica o queixa, o aportacions, m'hi he dit també, que coincideixem aquesta falta d'aquesta segona inversió, això ho farem molt aviat, en els propers mesos l'empresa pública té capacitat ja de fer aquesta segona inversió, que és a l'entorn de 500.000 euros més, i, per tant, jo crec que entre una cosa, millores de seguretat en aquests pasos d'avianant i aquesta segona inversió pública, podem ja solventar definitivament aquestes queixes o aquestes aportacions que fan els veïns, moltes d'elles amb raó. També és veritat que tenim un altre element, i vaig molt ràpid, s'enjustem molt arbrat, moltíssim, i això, en alguns moments determinats, doncs resulta que el final, així de clar, està molt a prop de l'arbrat, o entre els arbres, i també hem de millorar la poda, hem de canviar segurament algun tipus de final, perquè està jo quina d'acuat, etcètera. Teniu localitzats en algun carrer concret o algun barri concret? Nosaltres tenim inquietuds en aquests moments, amb aquests aspectes, el que és la vinga d'industria, Miquel Reverter Rambla i Parmaragall, i el que és carrer major Parmaragall. A part del centre, per tant. Per tant, aquestes zones de Miquel Reverter, indústria i Rambla, són les que necessiten aquestes inversions, principalment. Hi ha algun carrer concret, també el que és la Parmaragall, l'entorn, el carrer major, el carrer nord, hi ha algunes zones que necessiten urgentment aquesta segona fase d'inversió, que farà l'empresa pública. Aquest any? Jo crec que sí. No, no, té una prioritat absoluta, i demanis la data, i el més que m'agafes, però té una prioritat absoluta. Aquesta tarda, no, demà a la tarda tenim una reunió amb els companys que són al conseller d'administració, i, per tant, posem fil a la guia a remarcar les prioritats, també amb la construcció d'una edifici nou, el Mas Jui, d'habitatge públic, que és un tema que tenim damunt de la taula, discutirem d'això, precisament de l'inversió en el llumenat, de la segona fase de l'inversió en el llumenat, i també d'aquesta operació en el Mas Jui, són els dos temes que demà atractem, no? Aquesta operació Mas Jui, que ha de començar, entenc? Sí, estem treballant a l'estudiar a viabilitat econòmica, a la tipologia, les bases, etc. I a l'habitatge públic, o de lloguer social, o de públic, com es va fer ara? No, a l'habitatge públic de venta. A l'habitatge públic de venta, sí. No del lloguer, tampoc. Nosaltres estem, en aquests moments, també en una operació privada, parlant, negociant, escoltant, i una operació nova del Mas Jui és gairebé segur que sigui de lloguer, privada. És la que començarà un altre, eh? No, no és un altre, sí. Per tant, evidentment no seran els preus que voldríem, no? Però també està bé que el sector privat s'engresqui a posar habitatge de lloguer en el part d'habitatges del municipi de Sant Just. Això hi ha converses, és veritat que la decisió sempre és del privat, però ahir vam estar reunits i jo crec que això pot arribar a consolidar-se, no? Per tant, a Mas Lluís hi hauria dues promocions futures, una que seria del lloguer i una altra de venda, i aquesta que ha començat a construir-se ara, des de 17 habitatges. Tres. En aquests moments hi ha tres, en marxa, és a dir, una que s'està construint, que és la d'Altamira, una altra de Neynor, que s'està treballant al projecte Bàsic ja per davant a Icència, que aquesta és de venta, i també una tercera, que és la que, a les darreres hores, estem parlant, compartint més que res, doncs aquesta reflexió que seria bo que hi hagués habitatge de lloguer i estic convençut que passarà. Tot plegat, per tant, farà créixer encara més aquest barri, que fa uns quants anys que està més o menys consolidat. Bé, és un barri que, curiosament, hi faig molt ràpid, doncs, curiosament, els anys 90, els principis del 90, la Generalitat de Catalunya decideix, unilateralment, el fet que existeixi el barri del Mas Lluís. I ho posem, perquè era un barri que ens semblava que estava fora la trama urbana, però aquells només la Generalitat, amb bon criteri. Jo, amb bon criteri, des del punt de vista territorial de tota la comarca de l'àrea metropolitana, i escolti, en un futur es necessitarà habitatge, per tant, li dic que aquí serà habitatge, no? Per tant, bueno, escolta, si ho dius i ho manes, doncs bé, intentarem com gestionem tot això. El Mas Lluís de Sant Lluís es van provar el mateix dia, es van programar el mateix dia. El Mas Lluís es va edificar tot de pressa, i nosaltres vam negociar, aturar, veure com tot això seria un impacte diferent. Finalment, allò que tenia que passar fa molts anys està passant ara. És a dir, amb aquestes tres operacions noves privades, i aquesta nostra pública, que demà en parlem, doncs bé, el sal quantitatiu serà molt significatiu. Caldrà més coses pel barri. Hi havia, per altres vegades, que és un barri, doncs on li falta, també, una mica més de... va arribar finalment un autobús, que passa cada molt de tant en tant, exacte. Però de nivell de comerç hi ha poca cosa, no sé si es pot fer alguna cosa per perdre l'Ajuntament, o si és un tema privat, en realitat. Bé, nosaltres, en el Planetgevent, vam obligar, encara que les normes, doncs, ja t'ho indiquen, un percentatge de zona comercial. Per tant, dos d'aquestes operacions que t'he dit tenen baixos comercials. Per tant, a mi de que hi hagi més massa crítica i gent vivint, és evident que el comerç, doncs, apareixerà. Tu, el que has de fer en el teu planejament és preveure aquests locals. Per tant, tot el que és la línia principal, o les edificacions que estaven del parc, jo li he quietat, tots tenen locals comercials. Per tant, aquests dos operacions grosses que estan en aquest indret tenen locals comercials. A qual cosa, és evident que si hi va viure més gent, doncs, el sector comercial s'engrescarà, i la iniciativa privada, doncs, riscarà més en posar en comerç. I en transport? Bé, en transports ja hem plantejat els dos alcaldes de Sant Feliu i jo mateix, i, per tant, els ajuntaments, el fet de que, com a mínim, aquesta línia passi cada 20 minuts, i també s'està treballant amb altres opcions d'alguna línia nova, molt freda, que li diem L30, que aniria des de Són Universitària, fins a la renfe de Sant Feliu. Això està molt verd, és evident que s'ha de treballar, no és un anunci, no és allò, dius, escolta, m'ho preguntes, i evidentment treballem, però algunes coses arriben, altres no. És allà per mi, això, eh? Bé, allà termini, si l'àrea metropolitana vol, si l'àrea metropolitana vol, podria estar d'aquí 6 mesos, i pot, millor dit, vol, vol. No hi ha resposta encara. S'està treballant tècnicament per s'analitzar costos, però l'àrea metropolitana té moltes peticions de millora transport públic, nosaltres no som un municipi que ens considerem ben comunicats, i, per tant, hauria d'estar en aquesta rànquing de llista del de tot, aquesta decisió, no? Ha d'entrar en un pla d'inversions i, per tant, són paraules maiores, però la nostra obligació és anar treballant amb aquestes millores i anar presentant aquelles administracions que té competència les propostes, perquè, si no, això mai arriba al sí, no? Parlant de les qüestions, perquè aquest mes de febrer ha fet dos anys que va començar a funcionar la unitat ràpida d'intervenció, que se'ls ha prorrogat el contracte, i la seva funció recordem que es respondra més ràpid en la incidencia de la via pública, i, per tant, està fent des de fa dos anys. Amb la brigada no n'hi havia prou? No, no, de cap de les maneres, és a dir, malauradament, els recursos que tenim en plantilla per la brigada són minimitzats, és molt difícil, la brigada té un altre tipus de funció, i, aleshores, en via pública, el que vam pensar és contractar una empresa externa a través d'un concurs, i, aleshores, està funcionant molt bé. Jo crec que encara hem de millorar alguns aspectes, perquè aquesta unitat ràpida, el fet de tenir molt poques possibilitats, ara no, ara hi ha una mica diferent. Amb inversions, a vegades li encarreguem coses que haurien de ser millores d'encarrecs puntuals, empreses, diguem-ne, que fan una vorera sencera, un carrer sencer, perquè aquesta unitat ha de solventar coses molt concretes i molt puntuals de la via pública de fàcil d'intervenció ràpida, i algunes vegades, per exemple, hem acabat ara a la vorera del carrer Réter, i hem agafat aquesta unitat per fer-ho. Clar, si la tens fent a la vorera, el carrer Réter no està fent altres coses, però hem de reconduir algun aspecte d'aquesta unitat ràpida, perquè sigui ràpida, que sigui ràpida i que no sigui lenta, i això perquè ha passat, ha passat, perquè, evidentment, els plans d'inversions han minimitzat, perquè hi ha menys diners que abans, i, per tant, hem substituït alguna funció amb aquesta unitat. Això reconduirà el pla d'inversions, malgrat aquest any, s'ha aprovat de forma minimitzada el llarg de l'any, doncs tindrem ingressos que ja preveien, però que, com sempre, fem. Són molt moderats i molt prudents, i, per tant, fins i que no ho tenim, no ho gastem. Jo crec que aquest any tindrem inversions noves, i finançament nou per afrontar inversions ja d'embarcadura. Serà en funció d'aquestes que han d'arribar sobre municipals? Bé, estem a plena... Les aportacions. Sí, no, a més, hi ha tres fons. Una és aportacions sobre municipals, l'altra és, evidentment, quasi segur que tanquem en positiu la liquidació de l'Ajuntament 2015, per tant, ens donem un marge, i després, perquè hi ha més activitat econòmica, cada dia hi ha més activitat, per tant, l'Ajuntament ja es veu que tindrà més ingressos, malgrat estem al mes de febrer i ja ho estem confirmant, i aquests tres aspectes faran que segurament ens atrevim, o ja avanço que ens atrevirem, perquè les tres coses no poden fallar, doncs, obrir i reaprovar el pla d'inversions d'aquest any. Doncs anirem parlant també. En l'últim ple municipale es va provar l'extinció del contracte de l'espai de la primera planta del mercat, i ara, per tant, s'ha de començar el procés de buscar-li usos, no? Ja portem mesos amb això, dic que no sorre, no sorre, nosaltres hem sigut prudents respectant el mercat, no hem fet una iniciativa pública que la podríem fer, i, per tant, no, no, no, no, fer una iniciativa pública, és a dir, pensar si tu ocupes amb serveis públics... Des de l'Ajuntament. Des de l'Ajuntament, per tant, això no ho hem fet, el que hem respectat, hem incentivat, hem parlat amb molts sectors, però dir-te que en aquests moments una proposta concreta de munt de la taula no existeix, és a dir, no ha vingut ningú a dir-nos, escolta, vull fer això, tinc un pla de viabilitat, per tant, deixeu-m'ho a fer-ho, no? Nosaltres què demanem? Demanem que hi hagi activitat en aquesta segona planta i que se'n benefici el mercat municipal. Si tu ja poses una activitat que no va ningú i ja s'aporta tancada i en dos treballadors, per exemple, doncs segurament ja una empresa, no dic que no, però el que volem és que hi hagi gent que entre i surti d'aquesta activitat de segona planta al mercat i se'n benefici, doncs, als 62, que lluiten molt, ho fan molt bé, però lluiten molt, en el mercat municipal en moments complicats. Per tant, aquesta és una condició. Lligat a l'àmbit d'alimentació, perfecte, però podria ser una altra cosa, però en aquests moments hem passat ja mesos, dir una cosa molt significativa. Quan el supermercat tanca, evidentment, el supermercat intenta traspassar-ho en el seu sector i no pot, per tant, això ja és molt significatiu que les condicions per massa crítica, no per les condicions que l'Ajuntament li posa de lloguer, sinó per la massa crítica que té l'entorn de lo que és o l'entorn o el barri centre i el seu entorn fa difícil i és un problema de model de negoci lligat a la massa crítica de la gent que existeix i que viu allà. Per tant, o que pot arribar-hi. Per tant, això ja condiciona. Reflexionem només això. Un supermercat tanca intenta traspassar-lo en el seu sector i ningú el vol, per tant, això és molt significatiu i vol dir que hi ha dificultats. Per decidir una cosa? Sí. Si no hi ha cap tipus de decisió 1 o 2 mesos, segurament plantejarem algunes alternatives municipals, però haurien de complir, també, amb aquest criteri. Haurien de complir aquest criteri. Hi ha algun tipus d'activitat pública, lligada al sector de l'administració, però no ens sembla que tinguem que prioritzar això. Seria un anal·licis final o una opció final d'un procés hagut al regidor i el mateix hem parlat amb algunes persones o col·lectius que han proposat alguna cosa, però no acaba de veure quina és l'opció definitiva. Per tant, estem inquiets i preocupats, perquè és un lloc d'uns 400 metres quadrats que té unes pulsitats tremendes i que ha de ser un complement al mercat municipal. Per tant, des d'aquests micròfonos, si algú s'anima, benvingut a aquest anal·licis conjunt. Doncs veurem si avança. La setmana passada, des del Consell Comarcal, es va fer pública una queixa per part dels alcaldes del bas llobregat en contra de la retallada de la Generalitat, en la lluita contra el mosquit tigre. Allí, en el Plenari Comarcal, ens vam posicionar institucionalment, ja ho vaig presentar-ho, va haver-hi una inquietud generalitzada. La Generalitat, en aquests moments, està al mes de febrer, no ha ratificat el seu compromís de finançament amb el servei de control de mosquits. Havia passat algun altre any, no? Havia passat l'any passat, però després, in extremis d'alguna manera, la Diputació va acabar ajudant en el Consell Comarcal per financiar una part significativa, però després de moltes reunions de diferents trobades i escrites, estem al mes de febrer, no hi ha cap compromís de la Generalitat, estem molt preocupats, perquè això dels mosquits a vegades tinc la percepció que algú diu home, mira, no? Però això atenta directament a la salut pública. El servei de control de mosquits, si no existís, et donaries compte de la importància, d'importància, això, entre altres coses, perquè és una zona molt humida, el que és el Delta, el que és, evidentment, tot el Parc Agrari, els municipis que estan més implicats, però l'entorn també, i també perquè es fa a l'Europòria el Port, Palabres Maiores, a l'Europor i al Port. Per tant, és un servei que té un pressupost de 800.000 euros, d'aquesta unitat fa front a l'entorn dels 550.000. Encara que ens atorgui aquest 550.000, estaríem també preocupats, perquè aquest any hi ha dos condicions que són horroroses, és a la climatologia no està ajudant, i a més a més hi ha l'aparició d'aquest virus, el TICA, que està sent agressiu a moltes parts del món. Aquí hi ha hagut 7, 8 casos també. I de fet, hi vam prendre una decisió... Són protocols diferents, no? Són protocols diferents. I per tant, ahir, el conseí comarcal, en Plenari, va convocar els alcaldes i alcaldesses per la setmana vinent, i si no hi ha una reacció contundent i ràpida, el conseí comarcal del vejuat retornarà el servei a la Generalitat de Catalunya. Per tant, doncs, és una decisió molt important, però no podem seguir d'aquesta manera. És a dir, cadascú amb les seves competències, i per tant buscar la solució definitiva. Què demanem nosaltres un conveni estable? És a dir, això està financiat pel POS, el pla d'uniqui obres i serveis, aquest pla desapareix, i per tant, anem de conselleria en conselleria fent, doncs, bueno, una actuació que no l'hem de fer nosaltres. I el que hem demanat, doncs, és una solució. Les altres zones de Catalunya la tenen. És només el vejuagrat. És només el vejuagrat. Per tant, a les terres de l'Ebre hi ha un conveni estable, financiat per la Generalitat, i a l'altra gran zona humida que havíem de servir a l'Empordà, doncs està financiada per la Diputació a Girona, i nosaltres no tenim res. Per tant, potser ja s'ha acabat d'això. Per tant, el servei és retornar a la Generalitat, i que la Generalitat prengui les decisions que tingui cap endavant. La salut pública amb aquestes embarcadures és competència de la Generalitat, sabrant el que hem de fer. Però no podem seguir d'aquesta manera doncs amb una situació de que ve segurament els ajuntaments ho afronteran o ja ho agafarà algú. Evidentment, sabem quines són les nostres competències, però quan estàs parlant d'unes zones tan grans d'extensió, això és una resposta directa de l'Ajuntament, i, per tant, si no hi ha una reacció els propers dies, els alcaldes i alcaldes es reunits la setmana vinent pendent la decisió i ratificat pel Plànic Comarcal de retornar el servei a la Generalitat. Parlem també d'actualitat política, perquè estem encara a mig de les negociacions per formar govern a Espanya. Hi ha una entrevista, en parlarà fa un mes, ja ja vam parlar-me i deia que era partidari d'un pacte d'esquerres, i en aquest context, què li sembla, per tant, la proposta que va fer aquí Pablo Iglesias per formar govern amb el servei? Bé, aviam, continuo dient el que ho vaig opinar, i, per tant, ja ho has dit i recordar-ho. Jo crec que la ideologia d'estar per sobre els tacticismes, per sobre les oportunitats, diguem-ne, temporals, que si fas oportunitats temporals per governar-ho, ho pagues a la llarga, no? Per tant, la ideologia ha d'estar per sobre de tot, i tu t'has de costar amb aquell que comparteixi molt la teva ideologia, per tant, els programes. Dit això, després hi ha el tacticisme, i, de vegades, s'utilitza el mitjans de comunicació per negociar o per pressionar, etcètera, etcètera. Jo crec que hi ha molta comèdia, hi ha molta teatre. Per anar a eleccions? No, no, jo personalment crec que hi haurà un acord inestremis, però hi haurà un acord, i decidjo que sigui aquest, no? I ara el que... Bé, suposo que s'està negociant més del que es diu, i s'utilitza malauradament els mitjans de comunicació per anar a tirar peces, diguem, d'aquest tabler, de joc, i veure com reacciona el contrari. Jo sóc perdet, encara, d'una setmana amb un despatx, no? I dibuixar l'escenari de la centralitat dins d'aquesta ideologia progressista, i que tothom jugui en un futur en aquest escenari de la centralitat. Tothom ha de perdre coses. I perds de les extrems, segurament, i veure quin és aquest escenari que permet governar i tenir estabilitat. El país necessita estabilitat. Quan hi ha inestabilitat política, hi ha inestabilitat econòmica i social. I, per tant, demanar que hi hagi un govern ràpid. Això ho hem viscut a Catalunya, els que tenim responsabilitats en l'àmbit polític ho hem vist. Hem vist com el Govern de la Generalitat s'ha aturat setmanes i setmanes i setmanes, i Espanya estarà passant el mateix. Si realment hem esgotat el calendari, si no recordo malament, ahir es publicava que podríem anar fins al mes de juny. Doncs això és una inestabilitat molt gran al sector econòmic, i si hi ha estabilitat econòmica, és inestabilitat social i ens transmet a tot arreu. Potser uns ho veiem abans i altres ho veiem després, però això es transmet a tot arreu. Comparteix la resposta que va expressar i el partit socialista. En quin aspecte? En l'especte del referèndum. Bé, jo crec que això solvable. Jo sóc per dir el referèndum. Això clarificaria les coses, però es pot buscar alternatives. També crec que aquí hi ha una pressió per aconseguir altres coses. Resemblava que l'únic punt en què es discrepava, on hi havia la fractura del document que presentaven d'acord, era aquest. No, la discrepància es venen en polítiques econòmiques. En polítiques econòmiques, de gravent fiscal, de fiscalitat, de com afrontar aquests encàrrecs. Que vas, tenim que no els entenem i que ens obliguen, potser hauríem de no complir-la, no ho sé, en broma, d'Europa, escolti, l'austeritat, aquests indicadors de deute, el déficit, i tot això. Aquí hi ha una mica les diferències, l'altra, bé. Jo crec que el Pablo Iglesias, des del punt d'estat electoral, sap que això pot portar un benefici electoral a Catalunya, quan no el té endel·losia per altres motius, i està jugant això. Jo crec que el referèndum és bo, que ja existeix, però hi ha alternatives. Podries pactar molt bé una reforma de la Constitució i donar-hi una lectura significativament diferent al resultat o a la mateixa pregunta, quan es voti aquesta reforma de la Constitució a Catalunya. Per tant, hi ha solucions que estan damunt de la taula, hi ha alternatives. La paraula referèndum és la que als mitjans és més fàcil de recollir, però està damunt de la taula també reforma de la Constitució, i hi hagi una lectura o una manera d'expresar-se diferent al país a Catalunya. Per tant, ja veurem com acaba, tot això no ho sé, ho desconec, i el dissabte passat, el partit socialista tenia una reunió convocada específica per donar-nos informació de primera mà, s'ha retreçat, impressionant, perquè aquestes negociacions comencen a ser intenses i hi hagi un document molt més vàlid, perquè, doncs, consells nationals, doncs, càrrecs en responsabilitats, i, finalment, la militància podria decidir en un procés més obert. Doncs ho anirem parlant també aquí a la ràdio. Moltes gràcies, el calde de Sant Josep Parquinyà. Molt bé. Que vagi bé, i fins aviat bon dia. Nosaltres, un dia.