Entrevista Anna Cabré, catedràtica de Demografia de la UAB - 19/2/2016

Dos minuts i un quart de 12 aquest vespre es fa la tertúlia a l'Ateneu, amb la catatràtica de la demografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En acabaré, que parlarà sobre la població de Catalunya present i reptes de futur. Ara mateix la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Per parlar una mica, fer un petit testet del que es podrà explicar aquest vespre, aquest present actual i aquests reptes de futur sobretot, que actualment a Catalunya són 7 milions i mig, aproximadament, no sé si és una xifra preocupant. Preocupant? Per què? Tenint en compte o si compleix les previsions que s'han fet en els últims anys i la xifra és no sé, preocupant en el sentit que són massa, són massa pocs. És molt gràcia, perquè com parleu de demografia, sempre us heu de preocupar. Sempre, això és veritat. Potser continuem de començar a canviar de xip, aquesta idea que la demografia només ens pot portar problemes i no sabem si per massa o per massa poc, mostra que nosaltres fem un problema, vosaltres, jo no. Fem un problema de la demografia i jo crec que això hauria de començar a canviar. Precisament la demografia en causa molt pocs de problemes. Més aviat és la resta de problemes que causen problemes a la demografia, sí? La demografia és una realitat, no? Tot ho és, però vull dir, la demografia, finalment, depèn molt de què passa a la resta d'ali, és a l'economia, a la legislació, a la capacitat de decidir, a moltes coses. Llavors, aquesta mania de veure la demografia com una espècie de perill, que no se sap de què, però que segur que només portarà males coses, jo crec que continuï de començar a canviar. La demografia és la gent, la demografia són les persones, són les famílies. És el que, inclús, potser el que més molesta de la demografia, és que la decisió sobre els fets demogràfics moltes vegades estan en bona part amb mans de les persones a títol individual. O sigui, no és una cosa que es pugui decidir amb un ministeri, amb un despatx, i això potser és el que, amb alguns, es fa veure la demografia com un perill, perquè no la poden controlar, perquè, finalment, cada persona controla el seu tros de demografia. Per tant, pensar que la demografia ens farà una malifeta, és pensar que la gent farà una malifeta, no? Clar, però el fet que la població estigui molt envellida, això... Però què vol dir molt envellida? Que hi hagi més persones d'una franja d'edat més alta que no pot ser naixements, no... No es va ser veritat, hi ha més naixements que persones d'edat més altes. El que és la població es envelleixi, gràcies a Déu, és tot el que volia més que el vivim més anys. I quan algú mora, mira, m'hauran tingut aquest desastre, aquest absolut, que ha sigut la mort de la Muriel Casals, una persona vellíssima, per cert, vull dir, profito per dir-ho. Bueno, la Muriel Casals tenia 70 anys, i ningú se li ha acudit que era una persona gran, que ja estava a les últimes no, sinó que tothom veu, que és una persona que ha marxat a la flor de la vida i que li quedava moltes coses per fer, no? Per tant, aquesta idea del que és, en canvi, tècnicament, la Muriel Casals fem més de 5 anys que era una persona gran. Per tant, el que teníem és de revisar els conceptes que tenim sobre què és una persona gran i què és una població envellida. I si és necessari que en un món, oi, en un país on els joves tenen poquíssima feina, és necessari que segueixin naixent carratades de criatures cada any. És a dir, penseu, que la gent, la gent encara té 20 anys, són els que van néixer l'any 75 o els que estan fent 20 anys, ara són els que van néixer... Perdona, els de l'any 95, i els que els faran aquest any 2016 són els que van néixer el 96. Aquestes són de lluny les generacions més petites de la història en temps d'allà des de la guerra civil, no? I suposadament, com que són una generació tan petites, tindrien d'estar treballant tots i, en canvi, no en treballa cap, no? Per tant, aquesta idea de que és necessari, que hi ha gent, moltes criatures, molta gent jove per compensar les persones grans, que és una cosa que no s'ediu amb la realitat, i que la gent ho veu de seguida, no? Llavors, per què tenim totes aquestes idees aixís fetes, sobre com ha de ser la demografia, de quins llibres l'hem tret? És veritat, és veritat. Aquest tipus en llegim sovint, no? I de tant en tant, un cop a l'any surt alguna cosa així. Doncs clar, no, un cop a l'any ja estaria jo contenta, que només fos un cop a l'any, cada dos per tres, però avui dir això no tira la copa la demografia ni els demògres, això és perquè és fàcil dir-ho, no? Hi ha com una mena de tòpics que es van repetint i es van repetint, i jo suposo que si m'entrevisteu és perquè digui alguna cosa diferent. Quina lectura hem de fer, per tant, de la demografia, de la situació demogràfica actual a Catalunya, per tant? Que no és el problema. No hi ha un problema demogràfic en aquest moment. El que hi ha és un problema econòmic i hi ha un problema polític, i hi ha problemes que hi hem, potser, per què no aquestes altres, a dir, els dominamentos. Però hi havia la... Per exemple, cada any surten les notes dels naixements, no? Sí. Efectivament, els naixements estan encaiguts, però encaigut de quasi 89.000 a l'any 2008, que va ser un any excepcional. Quasi, quasi, que ja el trauria de la sèrie perquè distorsiona molt. El 2007 i el 2009 tenien 85.000 naixements. Aquest seria el nivell màxim si traiem el 2008, i amb baixant d'aquests 85.000 a 71.000 actuals. Però tant pot semblar i sembla, no no sembla, sinó que és la veritat que hi ha hagut una reducció dels naixements important. En canvi, si observem l'índica de la facunditat, que és el nombre mig de fills perdona, resulta que pràcticament no s'ha mogut. S'ha mogut molt poc. S'ha mogut estar voltant de 1,4, llavors i ara. Això que vol dir, que en realitat, no se'n tenien les dones, les parelles, no se'n tenien menys criatures. El que passa és que en aquell moment, per exemple, el 2008, el 2007, la població, algun més... més nombrós de persones eren els que tenien 33 anys. I ara, actualment, algun més nombrós és el que té 40 a 41. És clar, això, a l'hora de reproduir-se, no és igual, no? No és igual que hi hagi moltes dones de 33, que no que hi hagi moltes de 41, i ja no dic res quan aquestes de 41, quan el màxim sigui les dones de 48. Per tant, no està canviant el comportament. El que està canviant és la estructura de la població, no? Llavors, què podria dir? Doncs que respecte al comportament reproductiu, no està canviant d'una forma molt perceptible en els últims anys. S'està mantenint, potser un pèl a la baixa, però molt poca cosa, les xifres de naixements no n'entendre. I si mirem l'esperança de vida, que és una cosa que espero que us atome la valora positiu, el que veiem és que, malgrat tot el que es diu, els atallades, les llistes d'espera... Bueno, no els diu, i és el... Sí, sí. Malgrat tot això, l'esperança de vida no deixa de créixer continuament. Ho ja veia passant dels 80 anys pels romes, ja passa dels... sembla que està prou dels 86 per les dones, i l'esperança de vida segueix millorant. La facunditat està estacionada. Què és el que ha canviat, bàsicament? El que ha canviat, bàsicament, és la imigració, que en comptes de rebre cada any una quantitat impressionant d'emigrants, la migració ha conegut una mena de dràgon can, podríem dir, no? I ara està amb xifres, amb cinc de negatiu. I és aquest canvi en la imigració, el que ha provocat, llemla, la tendència de la població que de creixer desmesoradament entre el 2000 i el 2007, ha passat a estar estacionada, inclús amb una petita tendència de creixer. Llavors, això, com ho vols jutjar, depèn, perquè sobre la imigració es tenen uns punts de vista com contradictoris, hi ha contradictoris entre els uns i els altres, sinó a vegades la mateixa persona vol i dol. Per una banda, que hi hagi migrants és un bon signe, perquè vol dir que l'economia va bé i les coses van bé. Per altra banda, que hi hagi nallaus d'emigrants, és una cosa que crea una sèrie de problemes, sinó de inserció, de integració, i que no és vista tampoc amb bons ulls per tothom. Per tant, podem dir que la imigració va ser molt important i que ara és més aviat de signe negatiu, i això és el que ja ho podia dir. I davant d'això, que a més és una situació incontrolable, com deia, els reptes de futur que puguem tenir en compte, quins serien, si és que es poden preveure, perquè suposo que això és molt canviant, també. Quan els reptes de futur depenen, jo crec que depenen de l'evolució, de la situació econòmica i de l'evolució de la situació política. Això és un... normalment aquest segon element que fa servir menys, però en aquest moment, en la situació que estem a Catalunya, és evident que hi ha una sèrie d'incògnites importants amb una Catalunya independent, per exemple, barxaria gent o arribaria gent a carratades. No ho sabem. És una experiència que no tenim, és molt difícil de dir-ho, no? I, per tant, la incertesa que hi ha en aquest moment, tant en el terreny econòmic, quan sortien de la crisi, com en el terreny polític, és a dir, cap on va, això que s'ha de cantar, un nou procés, aquesta incertesa, forçosament, es tradueix en una incertesa relativa respecte de la població, però, sobretot, ja diria, respecte de les migracions. Perquè respecte de la facunditat i de la mortalitat, no crec que això realment afecti les tendències actuals. Clar, de fet, si hi ha aquesta generació que deia, que ara té 41 anys, serien els fills de la Baby Boom, que aquesta generació no irà desplaçant, i que potser és serà al principi, imagino que ara és difícil que repeteixi un nombre de naixements com el d'aquest moment. Bueno, sí, es pot repetir, perquè pot pujar, la facunditat pot pujar. És a dir, el nombre de persones de mares possibles, en principi, disminuirà, a menys que torni a haver-hi, una altra onada migratoria, que tot pot ser, però en canvi, la facunditat és prou baixa perquè pugui pujar, només que pujés diem a nivell francès, o d'això ja donaria per un augment molt considerable, sense canviar el nombre de mares, no? Vull dir que això ja marge, perquè puguin els naixements, però el primer tindria que canviar la situació econòmica. Clar, el perfil demogràfic de Catalunya, o la situació actual, és semblant a la d'altres països de l'entorn, o és diferent, és més particular? No, jo crec que és bastant similar, per exemple, a la d'Espanya, en connexió conjunt, ja hi ha molt poca diferència, les estructures esperades s'assemblen força, no amb totes les comunitats autònomes, però amb el conjunt d'Espanya, sí, la facunditat és, si fa o no fa, més alta que unes i més baixa que d'altres, allò i l'esperança de mites lleugirament superior, però vaja, jo diria que s'assembla bastant a les d'Europa del Sur, però hi ha aquesta idea que tenim, que tenim la facunditat més baixa del món, això potser era veritatment tan genrera, el 1995, però ara hi ha moltíssims països que tenen la facunditat més baixa que nosaltres, de fet, la nostra facunditat no és gaire diferent de la del conjunt de l'Unió Europea, al rival l'any 2008 estava a nivell de l'Unió Europea, després ara està lleugirament per sota, però no som excepcionals en tot això, i la nostra població és més jove que la del conjunt de l'Unió Europea, el que passa és que es baixa de jove i depèn del que vol dir, que nosaltres tinguem un màxim de persones de 40 anys, doncs vol dir que tenim molts més adults, relativament joves, que no pas persones grans, però també tenim més adults, que no pas criatures, no? Per tant, això de jove vell, jo crec que no és una bona calificació de les populations, en tot cas, de cara al futur, al principal repte, és que la gent no siguin vells abans d'hora per qüestions legislatives, per qüestions... I ara actualment, això de considerar vell una persona que té 65 anys no correspon ni a la percepció social, ni a la seva capacitat, ni al seu estat de salut, ni res, i això és una mena d'allast conceptual que ens fa per veure les coses d'una forma, ens saberà les coses, quan reflexionem en abstracte sobre la població, d'una manera que després no la veiem, quan tractem en persones d'aquesta edat, perquè hi ha com una divergència entre quina percepció es té a nivell de la vida quotidiana, a nivell dels tractes amb la gent de la família, i després, què pensem quan veiem les xifres, no? Clar. Tot plegat se'n parlarà aquest vespre avui a les 8, a la sala Piquet de la Taneu, en aquesta conferència, la població de Catalunya, present i reptes futurs, serà la catàdràtica de demografia de l'Universitat d'Autònoma de Barcelona en Acabré. L'hem pogut tenir aquí el programa. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per trucar-me. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. ... Justa la fosta. ... ... Estimat diari. Avui hem fet el programa 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern, i després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixeu, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort com aquesta màquina d'escriure olivètica, m'està teledrant el cervell. Adéu, meu! ... La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a ràdio d'Esvern. ... Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio d'Esvern. ... Vits. Molt més que nits d'electrònica. Vits. Ara divendres dissabtes si diumenges a 10 a 11 de la nit. ... Just a la fusta, el Magasín del Matí. ... Passa un minut de 2 quarts de 12 a aquesta hora que de divendres el que fem és connectar amb els alumnes del tall de ràdio de l'Institut de Sant Just. És el programa que fem... ... ... i el programa que fem és connectar amb els alumnes del tall de ràdio de Quart deso, però avui no els teníem. El que farem és anar d'excursió d'alguna manera o altre perquè ens anem cap al cinema. I comencem, per exemple, a parlar de Ditpol, d'aquesta pel·lícula que arriba sobre X-Men. Per tant, és un any en què trobarem moltes estrenes de pel·lícules de superherois i de personatges de còmic. Aquesta és Ditpol dirigida per Tim Miller, que arriba avui en el marc d'aquestes emocions de l'univers Marvel. A la situa amb... A veure si volem sentir el trailer.