Entrevista a Salvador Claramunt, historiador - 22/2/2016

Un minut i un quart de 12. Aquest és Josep Lassís, de la tarda a l'aula d'extància universitària per la gent gran del Baix Llobregat. Organitza una conferència sobre els mèdics de banquers amb escenes. Serà amb l'historiador Salvador Claremunt, qui ara tenim a l'altre cantó del telèfon. Bon dia. Per parlar una mica del que s'explicaran aquests personatges, els mèdics i qui més, qui menys els coneix d'alguna manera o altra per aquesta doble basant, per aquesta basant de banquers i que van decidir posar els seus diners o invertir-los en una art i cultura. Exactament. O sigui, jo faré una descripció de com van pujar de les ambicions d'una família, que són les de totes, acomodar diners, i el que passa és que després l'inverteixen amb lluïssa per la seva bona glòria i fer monuments i fer-ho més senes, i a tots en canvi ho amaguen i no passen a la història. És una família molt complexa, que té els dibajos, que té moltes conspiracions entre ells mateixos, que de ser botigués, o no botigués de buticaris, o sigui que eren mèdics i seren... En realitat, metges, metges, buticaris, doncs van ser banquers i de banquers van apropiar-se per matzimònis i per compres i per diverses cosa ons, amb els altres banquers que hi havia a Florencia, i van fer que la seva moneda, de la manera de Florencia al furi, fos la moneda més important a la història d'Europa amb el segle XV, XVI i XVI. Encara hi ha molts països al món, com, exemple, en Gria, que té el furi, i abans, a Holanda, tenia el furi, el gulden, que era el furi, també. D'on i tu? Aquests conflictes que hi havia entre la família venien justament per qüestions de poder o eren altres temes familiars? No, temes familiars i de poder, també, perquè hi ha assassinats entre ells i després hi ha conjures, moltes, per veure aquí, i les branques. Una branca queda arreconada, puja una altra branca, que aprofita de circumstàncies, hi ha moltes revolucions a Florencia, el que és el que està content amb ell, és una època molt complexa de la història de la premsa itàlica, perquè totes les ciutats tenen dos o tres vandals, i el furenci ja, el d'Uelfoldo Gibril, està molt ben directat i explicat per Dante amb la lluina comèdia, i amb les lluites que hi ha entre blancs i negres, i tot això. Aquesta família aprofita de circumstàncies amb molts dals i baixos, i al final, l'Ogra, diríem, amb Lorentz del Magnífico, tindrà una importància gran. Jo crec que la culminació de famílies quan ha arribat a tenir dos papes, i després quan dos membres de la família són regnes de França, és a dir, que és la culminació. I després, la seva desaparició al segle XVIII, amb una desaparició, diríem, perquè no tenien descendència, i jo crec que és molt digna perquè van deixar tots els seus vents, i les seves fruitades que eren imbenses a la ciutat de Florencia. O sigui, que amb una condició, que no les poguessin ni vendre, ni malmetre, ni sortir de Florencia, i això és la riquesa avui de la ciutat de Florencia. Perquè avui, en cada Florencia té l'escut dels mèrits, que és l'afor del lliç. Com és que tenien aquesta vessant? Que es va defensar tot per patuar-ho, un cop ells ja no hi fossin. No, perquè tenien vista... eren artistes i eren sensibles, que no sempre tenien diners de molt desensibilitat. Era sensible, i, a més, també, la van aglòria, i també, diríem, era el moment que a Itàlia hi ha una sèrie d'artistes, que ells veuen que són valors, i els protegeixen, no? Jo, d'aquest aspecte, criden a tothom, i els encarreguen obres, moltes les quals no es poden acabar, perquè es moren o entren en crisi. Una de les coses que jo explicaré és veritat que tothom en un al·liment molt magnífic, i les hores que va fer a Florencia, però poc a vegades es diu que va deixar la ciutat arrobinada i després va vindre la revolució, o sigui que això és el de sempre. Gastar més el que es tenen. Ja. De tota manera, el fet que tothom qui té diners fa això, i ells en aquest cas va ser un cas molt particular, perquè no sé si hi ha algun altre punt en algun altre país que passés una cosa semblant o és realment excepcional el cas dels Medici. No, a Itàlia hi ha moltes famílies d'així. Va ser que les vegis fan a Florencia i va ser un sentit important. Però els gonfaga, per exemple, a Mantua, o la família Estè, a Ferrara, van fer un escor brillant, i després també hem estat els esforços a Milà, els viscontis primer i després els esforços. O sigui, hi ha moltes famílies a Itàlia, que són protectores d'art i que tenen molta sensibilitat. Jo crec que és l'ambient i jo crec que es fa la competència una a l'altra, perquè els artistes, per exemple, a Leonardo, igual estan amb ells, que estan amb els gonfaga, que estan després amb els esforços, o sigui, van anant com tots els artistes, on hi ha diners i on poden treballar. Mm-hm, clar. Encara ara, això que deia al principi, és un nom d'aquests que continuen sonant, i que fins i tot si vas a Itàlia, et trobes el que deia ara, també, aquesta idea de l'escut. Se'ls ha valorat prou, per tant, en aquest cas, a la família Medici, potser sí, de vegades diu que alguns són oblidats, i que han rebut aquest reconeixement, no? Ah, que mateix, han rebut. I Florencia, sense els Medici, diríem, hagués sigut una de les tantes ciutats italianes molt importants, és a dir, que la gonfaga del Mantua, per exemple, la parma del Farnesio, també és important, però és que ells va ser una trajectòria de 1.351 i n'interrompuda amb els dibatxos revolucions de fallides i recuperacions fins al segle XVIII, fins al principi del segle XVIII. I l'arquitectura, per tant, a la pintura escultura italiana, tampoc seria el mateix, no? No hagués estat a Florencia, hauria estat amb una altra lloc, perquè també després, a Roma, la cor papal va fer de Messenes, els de la Robe, de Julio II, per exemple, o altres papes, han poter així. Molts venien com a Miguel Àngel de Florencia i van instal·lar-se després a Roma. O sigui que això depèn de moltes circumstàncies i de moltes coses, però van ser sensibles. I jo crec que la vanaglòria i la feina de perdurar, que és una cosa que té sempre l'home, perdurar sobreviure a la seva vida natural, doncs és molt important, i això ho van demostrar, probablement. Clar, i de fet, també, una bona part del mèrit és el fet que tot i aquestes complexitats o aquestes relacions entre els membres de la família es va transmetre de dinastia en dinastia, no?, en diferents generacions. Ah, sí, sí, en generacions. I hi ha una cosa important, eh? Tot el passat sempre és sublimat. No és tan brillant com sembla. Vull dir que va bé una revolució de sa bona rola i va bé moments molt greus a la ciutat de Florencia. Però això s'oblida, les víctimes aquestes s'obliden i les queixes s'obliden a poble que es deixa, no? I això és una cosa important. Jo me'n recordo visitant amb un personatge important de Barcelona, un personatge del món de la literatura, que és tan arromania, i vam veure el que havia fet el senyor Ceusesco, que va desfet mitja bucares per fer la gran Palau del Poble i una vinguda que es semblés als camps del Lícius, i diu, mira, aquest senyor passarà la història per això, i no per ser els crims, i ens ha demanat raó. O sigui, la gent mirar el que ha deixat, no?, i no mirar el que s'ha fet per deixar-ho. Que això, a vegades, no es calcula bé, no?, però és així la vida. Doncs, des de l'oblegat, es parlarà aquest dijous en aquesta conferència a la 6 de la tarda, d'editori de la residència de la Mallola, organitzat per l'Aula d'Extension Universitaria per la gent gran del Vasili Obregat, la conferència als meixis de banquers amb escenes. Anem-vol per l'avui amb l'història de Salvador Claremunt. Moltes gràcies. Moltes gràcies, i vingui jo. Que vagi molt bé, fins aviat, bon dia. Just a la fusta, el Magasín del Matí. Amb estils com el Chilaut, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Get back to seren... Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Everybody loves the sunshine. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern. I després de 9 temporades. No sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixeu, però és que no puc, no puc, el senyor. Haig de ser fort, haig de ser fort. Fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell. Adéu, meu! La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7. Tot és un drama, a ràdio d'Esvern. Cada lluny de 9 a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. L'oantic és millor, i més divertit. Ramon Vineu, si us plau. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de bòlei. Jo sóc de hockey. I tots som del jugament a casa. Tot a l'actualitat esportiva de Sant Jordi d'Esvern el jugam a casa, cada dilluns de 2,4 a 8. I fins a les 8 del vespre a ràdio d'Esvern. No t'ho perdis. Som el millor i l'únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició i a les 8 del vespre a ràdio d'Esvern. Gràcies a tots aquells que han tingut i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble, o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Gràcies, i a tots aquells que s'han tret de la sardana, i a tots aquells que s'han tret de la sardana. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies a tots aquells que s'han tret de la sardana. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies a tots aquells que s'han tret de la sardana, i amb més temps als dilluns beanies... Gràcies. Gràcies. Gràcies. I la veritat és que el que ha de treballar entre mi i el trànsit ho té malament avui. Perquè, a més a més que hi ha el Congrés, aquell del Mobile, la vaga. Sobretot la vaga, més que res, perquè ha sigut tot el Mobile, potser molta gent hi va més amb taxi, tot això... Hi ha cotxes privats, eh, que hi van veure... També hi ha diferents games, era el Mobile, hi ha la Lid, però també hi ha molta gent que ja hi va a metro tranquil·lament. Sí, doncs no hi pot anar tranquil·lament. Ah, tranquil·lament, no. Jo crec que ha fet més a la gent els que van a treballar cada dia. Ah, això també, i tant. Que és molt més important. A veure, jo fujo de si tenen o no tenen raó, que sobretament que en deuen tenir, i tenen tot el dret a fer vaga. Però no crec que sigui la manera de protestar, perquè sempre acaba rebent l'últim, el mateix. Clar, perquè per ells... No creien complicitats, no, amb aquestes vagues? No, no. No creien simpatides, per dir-ho de manera diferent. No, a contrari, no. Perquè una minoria perjudica a una majoria. Jo crec que seria millor, doncs, si han de parlar amb una determinada persona, no deixar-lo sortir de la feina, no deixar-lo anar cap a casa, plantar-se allà davant, i parlar... Home, fes cratxes, no? Fes cratxes, no m'havia dit. Però els cratxes és a casa. No, tot el que és polític... Va, la feina, eh? Jo faria la feina. Jo penso... Però amb qui? Amb els negociadors, vull dir, amb els regidors... Amb els negociadors, sí. I de cada partit, i de cada això, és una representació, que vagin allà i que estiguin fins a les... Però entenc que les negociacions s'han fet... S'han fet? Hi ha hagut moltes, vull dir, que sí. Però vol dir que no s'hagin fet. No sé si el fet de quedar-se a la porta d'un lloc fins exigint, fins al que... O intentant posar-se d'acord, perquè entenc que la situació és més difícil. No, per això ho diríem els que han d'anar a treballar. En Carles, vol dir alguna cosa? Només vull dir una cosa. A mi, de la vaga aquesta i altres vagues surts l'any, el que no m'agrada és que aprofiten la millor entesa d'una situació política, social, teatre, per fer fusió. Perquè... Sí, sí. Dret de fer vagues, o ser-te a tothom. Segurament dret. Drets per... Sí, sí. O situacions per provocar aquesta vaga, segurament, que existeixen. Encara que, si no estigui mal informat, els gent del metro no són passos que cofre menys. Però... Ara, aprofitar unes... es demanin bé, com aquest, a Barcelona, o sigui, per provocar la vaga al vaga, o sigui, aquests dies, això em sembla una mica de por d'error. Ja sé, ja sé, ja sé. Que això té un por d'error, també és estratègic. Clar. Perquè, clar, si no és estratègic, tindria poca... I no em parlaria, mare mateix. Sí, però...