Entrevista a Joan Todó, escriptor - 25/2/2016

Un minut i un quart de 12 que estarà parlant de literatura, perquè avui el vespre continua al cicladeus del sud a Cal Llibertet. Serà amb l'escriptor Joan Tudó, que presentarà el seu últim llibre de contes, lladres. I ara el tenim a l'altre cantó del telèfon, molt bon dia. Hola, Bia. Per parlar una mica de la presentació, que es farà aquest vespre d'aquest llibre, aquest lladres. De fet, havies publicat un altre llibre de ral·lats, a Butxacades, dos llibres de poesia, i també la Novera, l'Oriig d'Oprimer, i ara tornes als contes, amb aquests lladres. Sí, sí. La decisió de tornar als contes et va sortir sola, vas pensar que volies tornar-hi, com ha anat, aquest retorn? Jo, en principi, el que sí és trans, seria la novel·la, perquè va ser un parent, és dir, fins i tot editorial, perquè va ser una altra casa. Però en principi, el que faig sempre han sigut lontes. Per tant, una novel·la és com un matrimoni, els contes són com un lligue, més descompromès, més ràpids, que d'abans... La dificultat és la mateixa o superior, i el plaer que entraus digin-lo és exactament la superior. I la dificultat és la mateixa, creus, eh? Per tant... Sí, una novel·la tu pots estar a 50 pàgines... Mira, saps? Perquè el que contes és global, que canviï un contes en 10 pàgines o 20 que tens, aquelles 20 pàgines han de ser perfectes, perquè és tot el que hi ha. Clar, això és veritat. I dius que també el plaer que no tens és fins i tot superior, en segons quins contes, no? Bueno, això és naturalment això de tenir els contes. I tu vol tot, fins i tot. Però diguéssim que sí, diguéssim... Diguéssim que també, per a algú, es guiava i se m'ho miro com als meus plaers de lector, quan jo faig de lector. Sí. Un conté, diguéssim, que acabes abans, però pot ser una peça d'art igual de digne, en menys espai, que conne novel·la. I en un regull de contes, i aquest també, a tots també, doncs, l'actor de contes, l'ideal és que... o, què recomanaries en el teu, per exemple? Que els s'haurien de llegir tot seguit, d'una tirada, es pot anar combinant, pots dir aquest mal salto, com s'hauria de fer. Suposo que la Bàcia es podria saltar-se'ls. Està per mi, eh, per tant. Sí, jo, naturalment, com aquell llibre és, com un sector llibre, és només, a mi m'agradaria un ordre. Però no... I altres busques l'ordre més normal, més natural, més sensat, o ho siga, però, naturalment, se'n pot llegir la manera que vulguis. Naturalment, com que és un llibre de contes molt pesat, és que a una persona que algú no li agrada, s'adreci, naturalment, se'n pot llegir o no li agrada cap, naturalment, però se'n pot llegir com vulguem. Clar, perquè per fer llibre, o per fer aquest llibre en concret, per exemple, m'intentes pensar en algun fil conductor, trobar algun element comú, quan entens alguns, com ho fas, com fas aquest procés? Sí, bueno, el llibre porta per tu el lladre. Crec que justament, quan jo l'estava fent, és a dir, en petit, tu, allà de la vida, vas escrivint contes, i en petit, cada contes té un argument diferent, els personatges diferents, etcètera. El que sí que passa és que, com he terminat el mestre, el que tenia 3 o 4 contes, que anaven sobre relatòries, per sobre lladres. Aleshores, el fil conductor... Però és un fil conductor molt tènu, eh? Seria aquest. És un fil tènu, perquè hi ha contes que realment no surt cap lladre, no surt cap robatori. Però, senzillament, queda ben bé. Ho trobo. El conjunt pot ser el fil conductor, no és tan temàtic, perquè és un fil... fil tènu, dèbil. Fas més to, el to. Potser. Ja que parles també del to, doncs diversos crítics, quan parlen de la teva prosa, ho descriuen com ironica, sobretot. L'ironia és necessària, sempre, a l'hora de posar-te a escriure, en el teu cas? Oh, mira, clar. Sobretot l'ironia és necessària per suportar la vida, per escriure-me. Per escriure-me, em penso que fa falta més aigua de coses. És forts, suor. La ironia és una cosa de caràcter, que jo no hi he criat. I senzillament, jo he fet la vida així, i si no te l'agrada fer és una mica d'humor. Si no, la suportaries, justament. Em desveixen el caràcter de la persona que has criat, suposo que s'acaba de reflectir en el que fa. I sobretot en el cas de la negativa, que tu expliques coses sobre el món. Acabes... acabes lluint-se, de la manera que em trobes el món. Encara que jo intentés amagar-ho, es cabria bé, suposo. Avui presentes el llibre Sant Just. Aquest imatge va ser també a la Caldès. Has anat passant per alguns altres llocs? Com estan en la rebuda del llibre? Bé, no. El llibre va presentar-lo, però estrictament, fins al dia lluny, m'ha semblat que el llibre no existia. No havia sortit, val. Però havies passat per Manresa, també, no? Sí, però és un llibre anterior. Ah, va, va. Sí, últimament no he fet treballador. Per tant, acaba de sortir, sí, que la rebuda... Ah, rebuda de moment. És una incògnita, encara. Però tens que la llegir, no? Exacte. Sí, sí. Amics, que se la llegir, naturalment són amics, però es diuen que bé. El fet de ser amics ho veiem més de carinyo, però el fet de que són amics, i després que no, m'ho dirien. Crec jo. Els fas cas a les crítiques, a banda dels amics? Les crítiques que pugui rebre... Com te les prens, les crítiques? Jo... Però el que passa és que de moment, tampoc totes han sigut bones, en general, fins ara. Aleshores no he tingut l'oportunitat de fer l'experiència de com ho faries si fos endolenta. Com que per exemple hi són bones, jo el que he de fer ell és respirar aigua freda. Pensa que no n'hi ha per tant, que no... Que ells continuen a treballar, que exagerin, etcètera, etcètera. Si algun corregís alguna cosa i tingués raó, sí, entenc que li fas cas o no us ha de posibular. I no estaré millorant en aquesta vida. Clar, avui és aquesta presentació que el llibre té, les 8 del vespre. Què es trobarà la gent que vingui a la presentació d'avui? Com te la planteges, la presentació? Segurament... I en això són bastant d'improvisar, de temor. Farem una explicació de com va el llibre, jo i l'Ignasi Pàmias, que és l'editor, segurament discutirem sobre ell. Ah, molt bé. A voltant d'ell. Farem un parell de contes, que són molt curts. Per tant, s'hi poden lligir, així, en calma. Es poden lligir en públic, però així. Farem això. L'Ignasi i l'Ignasi jo som així. És un bon amic. Estarem molt relaxats, amb una situació de conversa, si molt vistes, eh? Farem aquelles picancistes. Perfecte. I has estat a aquell llibre té? Doncs la veritat és que no. Jo sóc bé, jo sóc de molt lluny. És un poble que és la senya. Aleshores, tot el que és... Conec Barcelona, però conec Barcelona, l'opinyol. L'accentat, exacte. Tots els paules... L'extra ràpid. D'això, doncs jo l'heig de fer boc, la veritat. I que el llibre té de més és molt bo. Sí, exacte. Tampoc no té gaire... Seria molt difícil, perquè fa pràcticament un mes que està oberta. Sí. És com arribar al meu llibre, és massa recent. Exacte. Tot cas, de tota manera, tant a aquell llibre, té com a altres llibreries de Barcelona. Sí que últimament hi ha com un moviment bastant intens. No sé si tens aquesta sensació que hi ha aquestes ganes de fer coses. Aquesta vida, doncs, dins de... no només per part d'escriptors, sinó també per part de les llibreries. Sí, però això és... Bé, bé, la gent no m'agrada. Jo m'estimo un moment, és molt millor mateix. He sent molt de temps a la tour. Hi ha un moment en què, en lloc de seguir buscant caldo a trets de la meva feina, te busques la feina a tu. Això passi, la teva editorial, l'abreu, l'exemple i és un cas molt semblant. Aleshores, de més, veig... Vull de buscar una empresa que et contracti, però hi ha moltes unes empreses a tu. Aleshores suposo que els dos llibretes d'aquell llibre El llibre té un procés semblant i són un món de petites literàries que són gent que es busca la vida pel seu content. A mi sembla que és això. La presentació d'avui és, com dèiem, a les 8 del vespre, en aquest llibre té. I ja que tenim l'altre canto del telèfon, volem acabar l'entrevista preguntant-te, o a veure si ens podria ser una recomanació literària, o que ens diguis que estàs llegint, o que és el que ha llegit últimament, que t'hagi agradat recomanar-nos. L'últim llibre que he llegit, que fos així estrictament novetat, perquè jo soc bastant lent i arribar a estantar-te als llibres, és més llegir llibres o clàssics o coses així, però allò que és una novetat és el dia del set wall de Marina Espasa. És una novel·la que acaba de sortir ara, i és una novel·la fantàstica sobre... Vull dir fantàstica, tot el sentit del termer, sobre... Bé, costaria d'explicar què és, però partit de la base que a Barcelona està plena de certs walls. Aquest és el punt de partida. Sí, sí, sí. Perfecte, doncs l'apuntem com a recomanació. I recordem que avui, a les 8 del vespre, continuo aquest cicle a veus del sud amb l'escriptor Joan Todó, que presentarà el seu últim llibre de contes lladres, aquest llibre té. Avui hem pogut parlar amb ell per tarefan. Moltes gràcies, Joan. Res, moltes gràcies. T'ho vagi molt bé, i fins aviat bon dia. Moltes gràcies. el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Potser no entén res, però no t'hi preocupa, la ràdio és en Catalan. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les vuit del vespre i els dissabtes a les deu d'automatia. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. El vespre va a Babilònia. Just a la fusta, el Magasín del Matí. Gràcies. Bon dia a tots 4. Molt bon dia. Jo l'entrec perdona, Jordi. L'entrec continua agradant-me molt la sintonia de la introducció. Aquesta? És molt alegre. Exacte, no passa la moda. I abans de res, perquè no me'n descuidi, bon dia, si algú des de Sant Boi ens està escoltant. Que et penso que sí. Molt bé. Bon dia a tots. Bon dia. Jo volia sugerir que si no avui, un altre dia, podíem fer una reflexió d'aquell avanç tecnològic tan impressionant que es forma en el mòbil, el mòbil congrés, i la humanitat que no avança tan depressa. Aquest contrast. Fem l'avui, la reflexió? Sí. Ja que estem en l'última jornada del mòbil congrés. Avui, avui. Jo veig una mica sempre la tècnica... M'ha assessionat. No, no m'ha assessionat per res. El mòbil és un gran avanç. El mòbil com a tal és un gran avanç. Però és tan fort que volen col·locar-ho tot en un aparell tan petit. Malgrat que la gent no té la maduresa ni la necessitat. I què necessiten? I aquesta és la reflexió profunda. Crear l'estat de necessitat de la gent. Perquè, si no, no rentabilitzen. Clar, la natural. Aquesta cursa tan boja, a la qual ja van haver-hi escletxes, com el de Fayduck, que té el Marc, com es diu el xacol d'aquell. Dèiem... Com es vol anar, el Cinge, si la meitat de la humanitat no estan connectats a internet. Ja comencen. Sé que hi ha un moviment en Anglaterra que estan ja pressionant, i tant, i tal, perquè diuen que el mòbil ha de ser mòbil i prou. Lo de més, que és sobre. I el que m'espanta és que la drogodependència, que hi ha clíniques per atatar els adolescents, que tenen... Dilluns, hi havia al 30 minuts que parlava d'això, i no només d'adolescents. I sí, no hi era durs. I de durs. També, i deixo jo la reflexió aquí, per no parlar jo sol, m'espanta pensar que si hi ha una crisi de 10 mesos de dors, no dir de mesos, d'inheuran suïcides a apuntar-se a parlar, hi ha una drogodependència enorme. No poden, els pares, a un crid de 15 anys, que dormen estant xufat en el mòbil. Diuen els que escolta música, i en els dos pinganillos, i el mòbil enxufada i enxufada en la bateria. Aquest té 15 anys, però familiar meu, ja li volia agafar l'IpodSync a l'avi l'altre dia, perquè totes les nenes al col·le el tenen i ell el vol també. Escolta'm. S'ha creat una dependència. Que els humans no tenim aquesta necessitat. No estem madurs. No cal tantes coses. No tinc mòbil. Ah, m'agradaria. Mòbil considero que és un gran avall. És un gran avall. El mòbil com a tant. No, és un avall. Jo sóc diabeti, me'n vaig a la muntanya. Això és de tenir un mòbil, perquè era pòbol i a tindre-lo. Si tens una urgència, què dic? Sí, ho sé, és un gran avall. I a la 100 grans i a la majoria i tal. Aquesta cursa de grandes ciutats... No, no, i que cada dia és més modern. I que hi ha persones que estan juntes, com nosaltres, aquí, i estan conó amb el mòbil així. No parlen de les quatre. Sí, sí. I a la mitjana estan la persona que estàvem parlant per mòbil i els produeixen al revés. Vos estàvem parlant amb els que estaven abans. Una discreta. Normalment no veig capíssima tele. No per res, sinó per a el que sigui. Total, que ahir estaven amb un col·loqui d'aquests, a la tarda, que la vaig posar un momentet, i els membres d'aquí el col·loqui i el Jordi, doncs estaven. La Melero, aquesta noia, la Helena... La Melero, aquesta noia, la Helena...