Entrevista a Jesús Margarit, director de l'INS Sant Just - 3/3/2016

I aquesta, el que fem és parlar d'educació. Aquesta setmana estem parlant amb els responsables dels diferents centres educatius de Sant Just, perquè estan fent les jornades de portes obertes, tan escoles com també a l'Institut. En concret, a l'Institut, la reunió i la visita informativa es fa aquest dijous en quart de set de la tarda, i ara en volem parlar amb el director de l'Institut, Jesús Mararit, molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica de com es planteja aquesta reunió i del projecte educatiu del centre, una reunió que en aquest cas es fa dijous a la tarda, i per tant ens adreça a tota la gent que vulgui fer de preinscripció pel curs que ve, especialment sobretot per a famílies que gent de portar els seus fills a primer dia. Sí, sí, bàsicament. Com... Digues, digues. Sí, sí, encara que també hi ha famílies que m'han prevatgerat, també els petits matis d'hi ha partit les portes obertes. És veritat, la matrícula és més endavant, però... Sí, tot i que no hi ha d'altres exactes, i és més endavant, però una mica aprofitem el dia. Com es planteja en aquestes visites? Com ho estructureu? La estructura és que primer fem una visita per a les instal·lacions, per fer l'equip d'ocent del centre, d'entendre si s'hi quadra a acompanyar els famílies, i fer una distribució així amb uns patits, perquè vegi més clarament el centre, coneguin els dos edificis, instal·lacions i demés, i a partir de les set i quarts farem la sessió informativa a les ledactes, on la col·legió pedagògica, la Anavis Vall i jo, ens explicarem una mica les característiques i les línies llenars del centre, i hem obert-se a qualsevol consulta que es pugui plantejar. Quines són aquestes característiques principals del projecte educatiu de l'Institut de Sant Just? Doncs un institut que porta uns anys d'història i d'implicació amb l'activitat d'ocent del municipi, que som l'únic centre de secundària de Sant Just, i per nosaltres és un repte, donar-nos resposta a aquestes famílies que venen d'escoles que tenen molt clar la seva estructura i que les coneixes característiques, aquí és una mica l'aglutinament d'aquest jovent del municipi, que arriben nosaltres, i que aquí es formen un asseny vital de la seva vida, que van dels 12 fins als 18 anys, que fan equivaciarat, en qualsevol cas dels 12 als 16, la ESO com a obligatòria, i amb la possibilitat de continuar aquí, fer el vaciarat en un centre on el respecte, la tolerància i els valors de millora al assenyament són els nostres reptes característics. Un centre que en general, que teniu ja 4 línies, a veritíament tots els cursos. Sí, portem aquesta línia de l'explosió màxima i sempre ha estat la característica general en principi, que són les 4 línies a tot de l'ESO, com a primer segon tercer i quart, amb la que es posa de repte per instal·lacions, i he vatxarat un sistema 3-2, que també esperen que sí, que les mantinguin aquesta idea. Teniu espai? Teniu lloc? Sí, així. Es pot dir que les 4 línies de l'ESO amb una mica de dificultat afegida pel tema que el centre ha donat resposta a la necessitat d'alumnes que tenen mancances i que necessiten un espai més concret i més petit i reduïts i flexibles i això també obliga a que aquests quatre es converteixen en 5, i llavors sí que és encara més complicat, però bueno, de moment han capigut i l'any que véns fer la mesura és la mateixa, hi haurà també Catalunya el primer i tota l'ESO amb 4 i l'espai. Hem de renunciar a vegades a algunes mateixes, hi haurà una aula més específica perquè no hi ha opció, però en principi doncs sí que acabem. Aquesta visita que hem de fer a Dijous, la prenscripció és més endavant i la de Batxat encara és més endavant, però bé, en tot cas doncs com deies és un moment en què també les famílies exposen els dubtes que puguin tenir, acostumen a plantejar molts dubtes en aquestes visites? No, pitualment, bueno, la primera part que fan en així més petit potser s'hi surten més temes, però la sessió informativa bàsicament és informativa, però per part de nosaltres també existeix el president de l'AMPA perquè expliquen com funciona l'AMPA de l'institut i en aquest cas, en basicament, és febre de la informació, suposo que els consultes van venir poquet a poquet després, també tenim aquest calendari aquest any que hi ha la setmana santa al mig, una mica fa endarrereix el procés, però és un començat essencial, perquè també no tenen molt clar les dades com l'establir un calendari de visites, totes van fer-lo al final de febrer, principis de març, i el calendari de prescripció, com també és lògic, es farà després desmanes santa, comencem el dia 30 de març, la regular de prescripcions, i ja acaba el 7 d'abril, per tant, doncs queda aquest mes, que serà suposo que en hi haurà també milions de dubtes que surti de cara al moment concret de oficialitzar la prescripció, però tenim l'avantatge aquest de que la majoria d'alumnes ja des de l'escola també s'ha fet un procés de coneixement, vull dir que el dijous, la sessió de visites per a les famílies, perquè les escoles de Sant Llús ja han fet de visita com alumnes a l'institut, han vingut a les tres escoles, el Canigó, el Montserrat, van venir els altres matins la setmana passada i l'anterior, i per tant, els alumnes, la matèria prima que va venir l'enquivés, el japonès, el centre, i se'ls va anar d'aquí a l'hora del pati per conviure amb els alumnes, se'ls va fer pràctiques de laboratori per a les alumnes a terceres, i per tant, la visita a nivell d'alumne ja s'ha fet, i de demà, de dijous, és la visita en aquest cas, bàsicament, per a famílies, i a famílies que no han fet les col·litzacions a les escoles de Sant Llús, i que potser tenen intenció de fer la secundària amb nosaltres, que també, evidentment, estem... És habitual, això, us hi trobeu? Sí, sí, cada vegada, a més, hi ha un grupet de famílies que potser estan de municipis laterals, però que per l'inatge o per a l'home, qüestió de preferència o de la treball dels pares, doncs estiguen que vinguin aquí a fer l'ESO, i sí que hi ha un grupet d'estat nombrós, que és el que es dona aquest segureta línia, perquè de fet, les escoles de municipis són 99 alumnes que estan fent 6 actualment, i si tenim una matrícula per 120, o si diríem repetidors, un 110, doncs sempre hi ha aquest marge de 20 o 30 famílies que potser poden entrar-hi tot i no tenir l'escollització al municipi. I són famílies per això que sí que són de Sant Llús, tiquant-en a totes les escoles, o és de gent de municipis veïns? La majoria són municipis veïns, d'algun cas puntual, però la majoria són municipis veïns. També potser és de família, que és la millor edat, però no s'ha passat precisament, és que quan aprofita parla anar a la feina, deixa el fill de l'institut. Com esteu a l'institut? Per què de vegades anem parlant durant aquests últims anys, en aquests contexts de diferents retallades en matèria d'educació? Com esteu ara, Jesús? Bé, sembla que la més positiva és que anem cobrant regularitat, i això és molt important, medicaments de les informàcies i amb altres històries, doncs anem rebent la nostra assignació mensual, en l'avantatge de que portem uns últims mesos que ens arriba a temps, estàvem acostumats per desgràcia que hi havia un marge molt llarg entre quan tocava cobrar i quan cobrava. I això doncs es resol últimament, estem contents i esperem que sigui. Però sempre tenim el dubte, clar, perquè no hi ha cap asseguretat que això es mantingui, però al principi això dona una estabilitat, a més d'aquest deïvert, també s'ha afegit que no ha fet molt de fred i, per tant, ja les peses que a vegades hi havia, que aquestïvert se'n sent una mica estalviat, això els dona més possibilitat de pensar en altres coses, vam tenir l'avantatge de que amb l'estiu va haver-hi una brigada amb un grup de feina, que l'Ajuntament havia establert, amb un projecte d'ocupació municipal que es va repercutir foculament perquè va venir a pintar l'anifici antic i, per tant, s'ha fet unes millores, que també estem contents, se'n ensenyarem demà, es veurà, perquè és la col·laboració de tothom per a l'apartament. Per a l'apartament tenim aquesta idea que tothom sap, els pressupostos tampoc estan fets, i per a Catalunya és un territori sempre una mica inestable. Hi ha problemes concretes, és la wifi, per exemple, que faia més del que desitxaria, i que a vegades estem més acostumats a unes seines que ens han donat, hem anat assimilats a l'assenyament i que a vegades també es tallen o desapareixen per motius cics, i també és un altre problema, que a mi potser el problema més gran és la connexió wifi en un centre, però ho esperem que també es resolgui al dia. Perquè es fa servir en pràcticament totes les aules, depèn una mica de cada assignatura? No, la wifi no és tota una instal·lació, tot un edifici que ha fallat. No sabem si és que s'entenes que neixen del programa aquell del Lúperu, no sé si s'ha educat, hi ha un problema greu, que tampoc ens reparen de forma satisfactòria, que esperem que abans o després es resolgui. Per exemple, que ens hem habituat, que l'estac i les seines informàtiques són fonamentals que l'assenyament, i després, quan te acostumes i ho creus amb allò i ho fas a l'aula, no pots fer-ho de veritat, perquè hi ha uns problemes que a casa tampoc podem solucionar nosaltres, perquè no són tècnics, ni són màxels que té l'responsabilitat. Qui ho ha d'haver d'endre això, la Generalitat, l'Ajuntament, d'aquí depèn? Les empreses que han de passar, que al final acabes amb una veritat de casa, que no s'ha de trucar, i al final el que ve repeteix que el problema no dona solució. En aquest impasse també ens han dit que potser hem de passar a una altra categoria que ens dotin d'una altra forma, una recladutació que potser és cada tant tiquada, però, com sabem, quan passen una altra dotació, a vegades els temps dels departaments o de les empreses no són els mateixos temps que tenim amb un senz d'educatiu. El que tenim, en primer i segon, és l'altra edifici on està el tercer i quart, doncs no hi ha aquest problema de connexió cuífica, sí que es funciona perfectament. I a nivell d'infrastructura, tenim alguna mancança, alguna cosa que s'hagi de resoldre més o menys aviat? Sí, sempre tenim problemes d'alguna manera amb algunes finestres que no t'encanten del tot bé, que no són aquestes peres que m'han fet l'empassat, i que intentarem també fer aquest estiu. Si repeteixo, estem en una situació que fem actualment de que sembla que tenim mitjanament diners per pensar en inversions de futur i de millora. Hi ha aquesta condicició de ser del pat i papareras noves i alguna cosa més que... Petites coses, no? Sí, pot pensar amb gaspàcules, quan no tens problemes, o quan et sembla que no tindràs i llavors has de limitar tot molt. Clar, com a centre, a nivell de línies educatives, no sé tenir algun projecte en marxa o algun repte pels propers anys? Sí, tenim els nostres característiques per les llengües, les llengües franjelles, la desenvolupament de l'alumnat i que arribin al Batxirat també molt preparat, els resultats que hem tingut de Batxirat, uns últims missatges que són molt bons i que esperem ens mantenir, i n'hi ha que les característiques, en general, també tenim un repte que és el coordinat si hi ha aplicació o no de l'alum, que és una qüestió que ens afecta a tots, com afectarà el quart d'ESO i l'empassarà a entrar a primer i tercer. És a partir del curs que ve, per tant. El curs que ve entraria els quants cursos, el dia segon, el quart, i a quart sí que és un canvi molt gran, que és el que hem de dir tineraris i de més que... Que ja ho han de començar a escoltar i a quart d'ESO. Ha de començar a tercer. A tercer, perquè el quart ja estarà bastant de l'imitat. Si això estava una mica en l'aire, tot i que s'entén que si segueix el procés, doncs en principis socialment has d'entrar a la tercera, s'ha d'anar a l'entrar a la quarta. Doncs bé, en tot cas, aquest dijous en quart de set es fa aquesta visita, aquesta jornada de portes obertes, visita i explicació sobre el projecte de l'Institut de Sant Just. Avui n'hem volgut parlar amb el seu director, Jesús Mararit. Moltes gràcies, Jesús. De res, les de vosaltres, i esperem que hi ha moltes famílies que vinguin, perquè tot i això que el centre és força conegut, perquè a vegades arribant ja tenim molts alumnes, que són fills d'exalumnes, i això també dona una continuïtat com a centre. Doncs això sempre estem ben vinguts i oberts, que ens coneguin i vegin. El coferint del que som, els professorats han anat renovant molt, però avui que hi ha alguns que encara portem uns quants anys, els que van arribar a l'especte de Sant Just per que hi saps de la comunitat educativa de Sant Just. Doncs esperem que vagi molt bé aquest dijous, i evidentment també el que queda de curs. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Gràcies. 777-015, ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ara, la informació del basll obregat al teu ordinador al dispositiu MOP. informativcomarcal.com despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Smooth, jazz. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem. The Hill of the Lebes is a radio show with more than 25 people every afternoon in Desbern Radio. From 5 to 7 every afternoon, the best radio show you can listen now. Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in Catalan. Vete aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Bielonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Just a la fusta, senjús en directe. En punt dels quarts de la 12, aquesta la fem un tartúlia avui amb la Joan Algarra, la Montse la Reia i l'Ina Santa Barbara. Bon dia, totes tres, què tal? Hola guapa, molt bon dia i molt bon dia als juliens, també. Encara que t'entrebanquis a pel meu nom, t'estimo igual, t'estimo igual. El Jordi el tenim malalt avui, eh? Sí, avui. Va, ja, per mi. Ara se l'entén des d'aquells d'escoltar. El trobarem a faltar. Li enviem una abraçada. Doncs clar. Jordi. Sí, una abraçada. Ens fas falta, Jordi, ens fas falta. Sí, però clar, agafar tota la costa al món, si un no es troba bé arriba és molt, molt cansat. Però hi ha de més que n'hi ha una segona passa. Jo sí, la Cristina també la tenim menys malalta i jo la setmana passada també vaig estar... Què és, de ventre i d'angines i de fibra? Sí, sí, sí. Aquest dia que vaig faltar ja ho vaig posar. La cua de l'hivern, el que no ens visc. No, que la torna, que la torna. Que de setmana torna el fet, eh? Sí, ahir vaig veure el retrat aquell que es fa de la gràfica. Sí, la gràfica. Uuuh, va, va, va, va. Vinga, vinga. Una persona que ve, que me l'estimo molt, hola, doncs que ara està a casa meva també. Escoltant-nos. Sí, sobretot diu a veure si ho podeu dir la ràdio. Diu, perquè si no ve, s'ha quedat un ojo, o sigui perquè dius una crida. I és saber on què? Aquestes arbustos que posen a vegades a les parets de les portes de les façanes. Doncs és clar, tenen que tallar-los. Perquè a vegades que eren... Sí, el que sigui. Un d'ells, en aquest moment, que és el que li ha passat, no li ha passat res, perquè ha baixat de la cera, que la podia venir un cotxe, perquè la cera també s'estreta. Doncs, com és clar, queda tant sortit. Cantonada bona vista, cantonada major, aquella torra que havia sigut de la Nieves i de la Mercedes, i que després la van... Tot és el que són les branques aquelles, que estan a la reja, sobresurtant que això ja és de controlat, aquí, per alguna cosa. I, a més, per això, per ordre municipal. El municipi, si sent això, que vagin al tanto, i que facin el que s'ha de fer, perquè algú li pot passar alguna mica d'endur. Suposo que això ho té carret allà, el propi... No, no, no, no, veient l'Ajuntament. Bueno, jo no sé si pot fer el veí o l'Ajuntament, però l'Ajuntament li pot, inclús, mutar. Per no retallar-ho. Per fer la senyora de Juan, aquella que està, tu, dona, cantonada, aquella altra carrera que no s'ha aconseguit, abans d'arribar al cap, doncs ella, que dos per tres, tenen que tallar-ho. Perquè és que sobresurt molt de món de l'Ajuntament. I ja la persona que va passejant, que no passejant, no se n'adonen, i es crasta l'alçada de... És veritat, és veritat. Exacte, són coses importants. Aquest és el dia a dia, segurament. I, a més, amb el vent, encara s'ha desbluorigat més. Les plantes i les tanques i tot això, perquè, com va, ratxes, doncs imagina't. No, no, no, ha estat a punt. Mira, no m'he tret un ull, bueno, un ull. O se'n podia arriscar. Una arriscada l'ull per mirar-la. Bé, posi aquesta vida. Per cert, que l'altre dia parlàvem de... vam parlar molt d'estona de com comunicar-se, etcètera. I ara, potser no us fa gaire gràcia, però ràdio des d'ahir, que ha fet 32 anys, per cert, un nou canal de comunicació.