Entrevista a Jordi Sànchez, president de l'ANC - 7/3/2016

Amb un 3 quarts de 12, avui a les 8 del vespre, el president de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi Sánchez farà una xerrada a la Teneu per parlar de la visió de la NSC davant de 18 mesos clau. Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon Jordi Sánchez. Molt bon dia. Molt bon dia. Que de fet ens sembla que, o fins a poca estona, sin més no, eren les portes del Tribunal Superior de Justícia, en aquesta demostrant el suport davant la declaració de Francesc Combs en relació al 9N. Efectivament. Hem vingut a acompanyar una nova persona que el Tribunal Superior havia requerit per declarar davant del que trobem absolutament absurd, que és aquest intent permanent de les institucions a l'Estat d'ajudicialitzar el que és una demanda política i democràtica. I com ho vam fer el mes d'octubre amb el president Mas i la vicepresident d'Ortega i la consejera Rigau, i avui amb el ara diputat Francesc Combs hem volgut expressar que el 9 de novembre som tots aquells qui varen sortir a expressar el nostre desig del dret a decidir en les urnes i que qualsevol persona que se li obri un procediment com és el cas que ens ocupa avui amb els senyors com han causat per aquesta situació del suport de totes les persones que varen ser activament presentes aquell 9 de novembre ara fa 15 mesos. Creu que anirà més el que té a veure amb aquesta causa del 9N? No ho sé, crec que finalment l'absorditat fa pensar que tot és possible. L'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional i l'instigador principal, que és el govern del senyor Rajoy, han decidit obrir una causa permanent i general contra tot allò que des de Catalunya plantegi de manera clara i democràtica el dret a decidir. No ho sé. El Tribunal Constitucional i l'institucional han fet amb el Parlament de Catalunya, fa quatre dies ho han fet amb el govern, ho han fet amb l'Assemblea Nacional amb una investigació que s'ha obert fa unes poques setmanes. Des d'una perspectiva jurídica, jo soc de l'opinió que això no té recorregut, per tant, no oblidem que la Fiscalia actua amb una jerarquia clarament definida i que la cúspider està ubicada en òrgans de designació política. Per tant, la Fiscalia ho instal·larà fins al final. Jo desitjo i espero que, finalment, els magistrats i les sales que els corresponen al Tribunal Superior no vulguin continuar donant recorregut en aquesta situació, però us he de reconèixer que, en aquests moments, la judicialització de la vida política no em porta a ser excessivament optimista. Avui, justament davant d'aquesta declaració, des de l'NC Omni o Milami, jo he convocat concentracions de suport a les portes del Tribunal Superior de Justícia, si han acostat unes 200 persones llegint fan estona, esteu satisfets de la resposta que hi ha hagut per part de la gent? Esperàveu una mica més? No, perquè el que vull era un acte de presència, basicament, institucional, d'identitats... No era com a l'octubre, per tant. No, ni s'havia fet la campanya de difusió, el que ens semblava que era imprescindible, era que els francescoms no han tret sol en el Tribunal Superior i no ho ha fet. Ho ha fet acompanyat dels principals càrrecs del govern i dels càrrecs institucionals del país, des de la presidenta del Parlament, fins al vicepresident del govern, amb els principals entitats com Omniom, l'Associació Catalana de Municípis, l'Associació de Municípics per l'Independència i la pròpia Assemblea Nacional. Per tant, l'objectiu era clar, era aquest, i han hagut això per allotjar-se centenars de persones que han volgut acompanyar i donar escalfes en aquell moment i del conselló. Estem parlant amb Jordi Sànchez, president de l'ANC. Estem parlant ara del que està passant aquest matí, però aquest vespre, avui a les 8, participarà en un acte on parlarà de 18 mesos clau. Uns 18 mesos que ja han començat, no? Exactament, 18 mesos que ja no són 18, que en són 16 o 17 o 15, depèn de com vulguem començar a comptar. Però el que és important és entendre que en aquests moments el que sí que tenim és un rellotge que està en marxa i que les possibilitats que des del govern i des del Parlament es concreti el treball que s'ha de fer i que es veu rebre l'encarre que les urnes al passat 27 de setembre és imprescindible. I estem exactament en aquest punt. I som optimistes, creiem que el govern i el Parlament estan fent la feina i estan fent bé, que és un moment on, més que soroll el que cal és fer feina i feina eficaç i que depèn de la capacitat de culminar aquestes estructures d'estat i preparar aquestes noves lleis que hauran de garantir la seguretat jurídica quan arribi el moment, depèn de que això s'hagi fet que, finalment, el resultat de la voluntat sotarà en explositat del passat 27 de setembre s'acabi concretant o no. El més important que s'ha de desenvolupar en aquest any i mig seria tota la base jurídica? Jurídica i organitzativa, efectivament. Hi ha una part que és imprescindible i molt important, que és tot l'escalant normatiu, sense les normes no hi ha sistema polític que pugui funcionar, per tant caldrà preveure quines normes han d'entrar en vigor, quines normes s'hauran de provar de manera immediata i quines normes donarà la cobertura a les estructures imprescindibles, que la nova administració de Catalunya haurà de tenir. Però, paral·lelament, la Generalitat haurà de preveure també de manera molt clara tot el que és el naixement d'aquells nous organismes, la Isenda Pòpia, és un cas molt recorrent i molt clar, però també la seguretat social, tot el tema de douanes, tots aquells nous organismes que hauràs de donar contingut i existència en el futur estat català. L'estat espanyol, per això, ha deixat clar que ho impedirà de totes totes que es pugui constituir aquest estat català. Com si farà front a aquest estat bastant poderós? Bé, l'estat espanyol ho ha dit i intenta permanentment recórrer qualsevol decisió. Jo crec que l'obligació del nostre Parlament i del nostre govern és trobar totes les vies legals per fer aquella feina que cal fer dintre de la legalitat. Serem que això és difícil, que no és fàcil, però que és la batalla que hi ha. I entenem perfectament que en aquest moment el plavi Parlament de Catalunya ja ha començat en aquest repte i ho està aconseguint. I veurem com aprofitant les esquerdes i el terreny de joc que la legalitat espanyola permet, puc avançar en aquesta feina. I serà un joc, diguéssim, complexe, però perfectament possible, i aquest és la confiança que tenim amb el govern i amb el Parlament. Aquesta és l'oportunitat que tenim. Aquesta és l'oportunitat que tenim. Aquesta és l'oportunitat que tenim. Sabeu aprofitar totes les oportunitats que tenim, que existeixen, que n'hi ha, i que ja s'estan aprofitant per anar construint aquestes escultures a estat. A l'exemple, més clar, tenim en el Departament de Relacions I de Relacions i Affairs Exteriores, que efectivament es vol impugnar, però que estigui molt difícil d'acord amb l'actual legislació fer-ho. A l'espiral, i forat que hi hagi a la legislatura espanyola per anar construint, sabem que tenim el metge democràtic de les urnes el 27 de setembre. L'actual situació a Espanya és a dir que encara no hi hagi un nou govern a favorejar aquest procés? Jo no sé si a favorar, jo no. Jo crec que la decisió a Catalunya ja està presa. Nosaltres hem obert la mà, l'hem ofert i ens mantenim per poder resoldre aquest contenció a través de les urnes, a través d'una consulta vinculant d'una consulta clara d'una consulta amb observadors internacionals que permeti decidir quina de ser el futur de Catalunya, com qualsevol país democràtic resoldria un conflicte d'aquesta naturalesa, i, per tant, el que succeixi a les institucions a l'Estat té una importància per a una importància relativa. Dit això, jo crec que nosaltres hem de saber que només podem entendre i valorar un nou govern a l'Estat si aquest es compromet amb la majoria que li doni suport a concretar la consulta a Catalunya. Si no, entenem que no és la nostra guerra si se'n permet aquesta expressió i que, per tant, nosaltres hem d'anar a fer la nostra. No s'acta de saber si el Vuit de Govern ens afagora, jo no, sinó de si hi ha una oportunitat de les institucions accepti el dret democràtic i de si, jo crec que tot el més sortirà guanyant i, si no, nosaltres hem de fer la nostra i tal, però ara ja ens hi trobarem. Abans de la base de les institucions, hem sentit a dir, en els últims mesos, que un dels reptes que hi hauria seria ampliar la base social de l'independentisme. Com es pot fer això? Bé, això, efectivament, aquest és l'objectiu principal que siguin convençuts i que, per tant, el que hem de fer és apropar persones i col·lectius que treballen i que s'han convençuts que aquest país pot tenir més i millor oportunitats a les que vulgueu deudeix, però que encara no veuen clàssica de la independència, però parlen d'escapa que camí. I aquí, l'obertura del procés constituent pot ser una gran finestra d'oportunitats on, entre tots, ens podem pensar i treballar en com han de ser els principis rectors que han de guiar aquest país en els propers anys, el nou país de la República que volem construir i a partir de quina incorporaran a tots aquests sectors a la majoria social de la independència. De cara al proper 11 de setembre, anant en compte el context actual i aquesta situació d'aquests mesos i tanin en compte també els últims 11 de setembre, que es pugui fer? No, encara és molt d'hora. Estem al mes de març, tot el que haurem d'inaugurar al mes de març, en falten més de 6 mesos. Quan arribi el moment, ja trobarem la manera i la proposta perquè la ciutadania expressi una vegada més quina era el seu sentiment. Que ningú dubti que hi haurà una diada, que hi haurà una diada mobilitzadora. El que farem i el com ho farem i on ho farem, això ja tindrem temps a parlar, i ara no, entre altres coses i bàsicament, perquè ni ens hi hem posat. No... No estem encara amb els motors en marxa per l'11 de setembre. Això ja tocarà, probablement, a finals d'abril o començaments de maig. Doncs aquest vespre, avui a les 8. El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, farà una xerrada a la Taneu per parlar, doncs, d'aquests mesos claus, clau i la visió de l'NC, davant de tot plegat. Molt bon dia! Que vagi molt bé! Bona nit!