Entrevista a Montse Solsona, demògrafa i investigadora en temes de gènere - 07/03/2016

I a aquesta hora parlem del món il·lustrat perquè aquest vespre hi haurà una conversa amb Montse Sulsona, demògrafa i investigadora en temes de gènere. I ara l'altre anem a la tenim, a l'altre canto del telèfon. Molt bon dia, Montse. Molt bon dia. Per parlar una mica del que es farà aquest vespre, quins són els temes principals que voldries tractar avui? Avui parlarem una mica de quina ha estat l'evolució dels estudis de gènere des dels inicis dels anys 70 de la segona onada del feminisme. La primera va ser quan va ser el moviment sofregista per demanar el dret del vot de la dona i la segona arrenca aquests anys 70. I, a casa nostra, demà s'ha de veure en 40 anys de les primeres jornades feministes. A veure una mica quina ha estat l'evolució, al principi del moviment feminista, tant al carrer, en el món artístic, en el món acadèmic, és visibilitzar una mica què fan les dones, que estan una mica com a l'ombra. És una mica de prendre consciència i de denúncia de la situació. A un ens vol col·locar a aquest sistema quina és el nostre rol, que és el que s'espera que fem nosaltres només per el fet de ser dones, i la pregunta és a on volem estar, què és el que nosaltres volem fer de la nostra vida. Aquest és el principi i, d'alguna manera, seguim amb aquesta pregunta. No és lloc en aquests espais on ens volem realitzar, ni com a mares i esposes, que era el que es donava abans que en 50 anys, sinó que en moltes altres. S'ha avançat en aquests 40 o 50 anys? S'ha avançat molt. Jo pensava que hi ha en comú de la situació actual respecte als seus inicis, d'una banda hi ha una gran heterogeneïtat en els plantejaments. I ara jo crec que estem en un moviment molt i molt fèrtil, en aquest moviment en el que estem, d'alguna manera, junts. Homes i dones buscant una societat més equitativa, i hi ha moltes maneres de plantejar-ho, i és un moment fèrtil, com deia. S'ha avançat molt en uns àmbits, i en altres àmbits no s'ha avançat de la mateixa manera. I a vegades és aquesta falta d'armonia, per dir-ho d'alguna manera, entre l'equitat que m'ha solit en un àmbit i en un altre, i en canvi hi ha un tercer, que normalment és l'espai domèstic, on menys s'ha avançat. I aquesta falta d'armonia és el que costa, o diguem-ne, les resistències per avançar més ràpidament en una societat més equitativa. O sigui, que dins de casa encara continuen a vendre moltes diferències. Sí, però ho hem de veure d'una manera sistèmica, com si diguéssim. No és només el que passa a casa, perquè el que passa a casa és un reflex, també, del que passa fora, o sigui. Si una parella que tenen criatures han de decidir qui es queda amb la criatura, doncs hi ha un esglet remarcat. Els homes estan situats d'una altra manera en el mercat de treball, que cobren més que les dones. O sigui, és un protege familiar per garantir un nivell d'ingressos que no es pot prendre del tot lliurement perquè hi ha aquest condicionant. Veia que estan tots els sistemes tot estar relacionats. Hem avançat molt les vells, per tant, una citada a molts nivells, a l'educació, fins i tot a la xaleria, etc. Però després en la pràctica hi han grinyol en moltes coses. Per tant, és una mica cap on caldria anar amb els propers anys, segurament. Sí, cada societat va avançant en diferents direccions. Nosaltres tenim uns reptes i altres societats en tindran uns altres, encara que en el fons compartim moltes coses, molts i altres. Exacte. Potser el que és més nou a casa nostra, jo diria. A part que el mateix concepte de gènere ja està posat en qüestió, perquè el principi del feminisme deia que una cosa és el sexe, la diferència biològica. Però això no determina que nosaltres haguem de fer unes coses només per tenir una biologia. I després es començava a parlar de la construcció social del gènere. El que és femení, el que és masculí, és una construcció social, no és natural, cada societat es defineix d'una manera diferent. I ara, d'alguna manera, es qüestiona aquesta categoria d'anàlisi. Perquè dins d'entre les dones i en persones que no volen, ja sigui la seva vida, en funció d'una feminitat suposada. Les categories no són tan nítides o tan radicals del que és masculí i el que és femení. I ara, per exemple, hi ha un món per mi molt interessant de moviment dels homes, que amb això han començat més tard, o que les dones que busquen també una societat més igualitària i que es qüestionen també la seva pròpia masculinitat, o que la societat espera que sigui la masculinitat, que ells no se senten reflexa d'aquesta masculinitat. Llavors jo crec que aquí hi ha un treball que s'ha de fer independent, igual que va passar amb el moviment feminista, que també hi havia moltes opinions diferents, hi havia uns ruts que deien que no ens han de reunir les dones sols, perquè només hi estiguem sols, podem compartir, prendre consciència de la nostra situació i avançar. I ara, una mica, el moviment d'homes també passa, encara que d'altres diuen, doncs no, perquè no van ser empots plegats. Jo crec que això és aquesta riquesa que hi ha en aquests moments. Que s'ha de saber aprofitant, per tant, per avançar. I tant, i tant. I després hi ha una cosa també que jo crec que és molt important, que és, no sé, pensar que em mati com fer un pacte intergeneracional, perquè les dones d'una certa edat, tots en tenim una experiència, perquè hem viscut amb una situació política i social concreta, i la gent més jove, doncs ha tingut una altra experiència, i per això parlava també de la polaritat de feminismes, el que per mi seria ser feminista, la millor per les més joves és que ja no cal ni posar-li el nom, ja és una actitud que ja està, ja és així. Ja estàs omíra, no? Exacte, exacte. I, aleshores, com trobar un diàleg entre nosaltres, entre dones i dones, entre dones de diferents generacions, perquè, diguem, que si no s'avança més és perquè tots hi contribuïm, determinades coses es mantinguin, no? Per exemple, el llenguatge, jo cada dos per tres m'atrapo amb expressions que tenen un contingut, no? I ho diem sense donar-nos en contra, perquè ho hem d'atradar i ho n'hem reproduït. El tema del llenguatge, de fet, està sortint últimament, també hi ha cert debat, de si s'ha de feminitzar el llenguatge, si s'han de buscar fórmules, doncs, més globals, suposo que són dels temes que també tindrem en els supers temps. Sí, bueno, jo crec que hi ha punts de vista diferents. Mira, l'altre dia revisava unes lleis de diferents comunitats autònomes sobre un tema específic, sobre el tema de la custòria compartida, i em va ser molta gràcia observar que, per exemple, a València, la llei valenciana tot el rato van dient els nens i les nenes, perquè els nens i les nenes, no? I en canvi hi ha una altra comunitat que ha dit el rato nen, però al final fa un petit clariment de dir, bueno, aquí s'ha utilitzat el gènere masculí per a una qüestió d'economia del llenguatge. O sigui, que no hi ha una única opció. Clar, sí, exacte. No me'n recordo, quan fa molts anys una sociòloga va escriure un article on utilitzava tots els gènere. En comptes de dir, els nens deia, els, les, les deia, en castellà, no? Tot amb el neutre. Bueno, són opcions, però jo, quan deia que m'enganxo amb expressions, no era tant l'ús del gènere i masculí, sinó, no ho sé, amb expressions que no hi penses i que la repeteixis. Per exemple, home, no diguis home, quan et diuen, no, home, no. Estàs parlant amb una dona, ni que em dones compte, dius home, simplement, perquè tota la vida, saps? Sí, sí, és veritat. Aquest tipus de coses. És veritat. I hi ha moltes. Que les tenim assumides, no? Sí, sí, que són com automàtiques. Això és un petit exemple, però per expressar que l'educació dins de la llar és un reducte, no és una resistència important. Encara no homes i homes no converteixen les feines de la mateixa manera, però per què no les converteixen? Doncs d'una banda, perquè és el que han vist, les mares i els pares d'aquestes persones joves a la millor que ara tenen criatures i que quan eren parella i no tenien criatures eren molt igualitaris i ho compartien tot, oi? Sí, canvia quan arriben els fills. Sí, molts estudis han demostrat que durant l'embaràs la declaració és jo seré, l'única cosa que no puc fer és donar demà, tot el que més jo puc compartir, igual que la meva companya. Arriba els primers mesos, ja van osclar, millor que agafi ell el permís, doncs esclar, perquè ara els primers mesos no, el vincle, el contacte, després passa més temps, van osclar. No és clar que ara jo no sé si ho treballa més, perquè la família ho necessita, però és que això és el que s'ha viscut, i és el que les lleis de mercat afavoreixen, saps? Clar. Aleshores, bueno, doncs s'ha demanat... És un combat amb moltes... Exacte, costa canviar això perquè està molt interioritzat, segurament, més del que ens pensem. Bueno, i per què costa remoure determinades lleis, estàs? Clar, un es tracta de context general, una cosa és que desco el seu món, l'altre és quan és una cosa tan comuna, no? Clar, per exemple, jo treballo a l'universitat, doncs aquí nosaltres, professors i professors, tenim les mateixes condicions, això és molt extraordinari. Saps, els treballadors de l'administració pública això es dona, però amb una empresa privada això és molt complicat que es doni. Però bueno, poc a poc. Jo crec que estem en un moment d'activitat. Ets utilitzat, per tant, eh? Sí, jo ho sé, jo ho sé. També he de dir una cosa, que jo quan vaig començar, amb els estudis de gènere a l'universitat, tenia una col·leg, una demògrafa més gran que jo, Sueca, que la provada que vam fer, que va venir ella aquí a Barcelona i tal, va veure a mi com amb molt d'entusiasme i molta empenta, no? I em va dir, si ets feminista, has de ser pacient. I aquesta frase em va acabar gravada. Aleshores, diguem que no avalu els adenços per grans conquests, que és el treball del dia a dia i després que ho veig molt sucortíssim, perquè veig molt les actituds personals que també han canviat, no? I aleshores, de mica en mica, són l'elàpica, sí? Sí, soc feminista. Amb aquest ultima reflexió tanquem aquesta entrevista. Aquest més per a més, a partir de l'esbut, hi ha aquesta sessió de converses en el marc del ciclament món il·lustrat, serà amb la Montse Sulsona, demògrafa i investigadora en temes de gènere, amb qui hem pogut parlar avui. Moltes gràcies, Montse. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Bon dia.