Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem Sant Just - 07/03/2016

Són 3 minuts de dos quarts d'una del migdia. Aquesta ara parlem d'actualitat de Sant Just amb el portaveu de Móvem al municipi. Llius Manfort, molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar, com deieu, d'actualitat Sant Just, en que l'últim ple municipal es van tractar diferents temes, un d'aquests va ser la provació de la pròrroga del conveni que té l'Ajuntament en promunsa per mantenir el part de l'habitatge de lloguer social per aquest 2016, un punt que es va aprovar de manera encenarqués per un any, en principi aquesta primera provació s'ha d'anar aprovant encenar cada any, i que en principis d'aquests temes en què l'Ajuntament té clar la línia que vol seguir. Sí, és un dels principals pilars del govern. Ens creiem que la política d'habitatge té una pota que és fonamental, que és donar suport a aquelles famílies en situacions més desfavories o que passen per problemes temporals, i en aquest cas posem a disposició de promunse que és l'empresa que ens gestiona i que coneix el part d'habitatges en tota aquesta gestió. Però també sí que les polítiques es porten des de l'Ajuntament, des de l'apartament de benestar social, i hi ha ganes d'anar ampliant cada cop més aquest parc de habitatges destinats a aquestes tipologies. Com es pot ampliar? Hi ha la possibilitat d'habitatge que ha sigut a l'Ajuntament de poder-lo destinar a aquests temes o a través de promunse, o si no hi ha inversió de privats o aportació de privats és complicat. Bé, jo crec que per una banda podem destinar pisos que ja tingui promunse a aquesta finalitat, per tant, això és una manera d'ampliar progressivament aquest parc de habitatges de lloguer. Per altra banda, poden haver-hi unes sessions de privats cap a l'Ajuntament, a canvi d'un lloguer fixe, una segurança, i que el posin a disposició d'un lloguer que seria l'Ajuntament, però també hem vist que això no ha tingut gaire recorregut d'enament. També es podria fer aprofitar noves construccions i noves promocions per poder reservar algun d'aquests habitatges, i el que sí és que hem d'anar fent cap a un parc politiu de lloguer que estigui finançat, bàsicament, des de l'Ajuntament. Ha d'haver assalt per això el tema dels lloguers socials, de situacions de martigens social, o en general? En general, des del moment creiem que l'habitatge és un problema estructural, estant just. Tenim un preu per metre quadrat superior a la resta de municipis, per tant, fa que l'accés a l'habitatge sigui més difícil. Per tant, quan és un problema estructural, ens cal abordar-ho des d'una solució estructural. En aquest cas, des del moment creiem que l'opció de pisos de compra o de venda, en aquest cas, és una solució molt interessant, que ha ajudat a moltíssimes famílies de Sant Just, però té un problema que tothom coneix, que és que s'esgota en ell mateix. En el cas de les noves generacions o les noves situacions, només es poden respondre amb un parc que sigui de lloguer. I aquelles situacions quines poden ser? Bàsicament, hi ha una parc molt clara que són els pisos de primera emancipació, que són aquells pisos que són els quals la gent jove, i uns anys més de marge per preguntar-se si es poden permetre pagar un pis de Sant Just. Per altra banda, serien uns pisos de lloguer, gent amb una renda més baixa de la mitjana, un altre gran núcle. I per altra banda, també, uns pisos de lloguer amb un règim més obert, en el qual podien ser alguns pisos socials, alguns de gent gran, alguns d'un lloguer per unes rendes mitjanes baixes, i tot aquest amalgama de pisos de lloguer serien els que haurien de respondre a aquest problema estructural. Per tant, un problema estructural, una solució estructural. I es podria fer amb pisos de lloguer, per exemple, que ja estan en marxa i que funcionen com a lloguer protegit, quan caducin, per exemple, les diferents condicions. Entenc que, segons quines condicions, sí que arriben a un límit, en casos de marge social, si no algú que fa 5 anys que tenia les condicions per accedir a aquest pis i d'aquí dos anys, pot ser que us plantejaríeu en aquesta línia o abritat ja no. Per una banda, aquests pisos d' emancipació, que és pisos per gent jove, que la gent que estiguin allà ho compleixi aquests criteris, haurà d'haver substituït per un altre, perquè ni per renda, ni per edat ho compleix, per tant caldrà que hi hagi una certa rotació. Però també és veritat que és insuficient a part d'habitats que tenim. Per tant, el que caldrà serà aprofitar noves operacions per tenir pisos per part de l'Ajuntament a disposició de la gent, o fer-nos altres noves construccions de pisos de lloguer, i tot això, clar, el problema dels pisos de lloguer és que així com els pisos de compra agafen, es demanen els crèdits, i quan no véns ho canses, en aquí les recuperacions més a llarg termini, i els ajuntaments tenen dificultat en generar aquestes operacions que carreguin el seu deute. En el cas de coses matos de semovem, per això estem proposant que hi hagi un fons per l'habitatge de lloguer, que aquest fons de l'habitatge s'hauria de nodrir per una banda d'un percentatge de les essències de obres, amb la dinàmica de que l'Ajuntament retorni en habitatge allò que ingressa per a l'habitatge, també tindria un altre element important, que és que farien no dependre l'Ajuntament d'aquests ingressos del totxo, que deien, i, per tant, acostumar-se a tenir unes despeses moderades. I per altra banda, un cop aquest fons també es podria nodrir del propi lloguer que paguessin les persones, per tant, n'hi havia directament en aquest fons. Llavors, n'hi havíem creat en una bossa que ens permetria generar aquestes operacions d'una manera relativament àgil, i, evidentment, com tothom es pot imaginar, a mig i ara termini. Això és una carrera de fons. No podem aquí fer aquesta política, perquè és que no ens en sortiríem a curt termini. I d'aquesta proposta, n'heu parlat amb tots els socis de l'equip de govern? Sí, sí, sí. I d'acord, per tant, per tirar endavant? Hi ha matisos, hi ha matisos. En quines coses? Doncs hi ha matisos en la capacitat de l'Ajuntament de poder generar pisos de lloguer. O sigui, hi ha un matís quantitatiu. Hi ha gent que creu que això té un recorregut més curt, i gent que això té un recorregut més ampla. Per altra banda, hi ha una altra matització, que és que, estan d'acord que això és d'una necessitat, pot haver-hi visions que apostin més cap a un subsidi, una subvenció continuada als habitatges, sense haver d'adquirir-los o haver-los de fer. Hi ha gent que pensa que potser solament cal fer-los, i així ja queden constituïts. I per altra banda, també hi ha una altra visió en relació a la capacitat econòmica de l'Ajuntament per fer això, no? Però tot plegat són petits elements que cal encaixar, en el qual hem de tirar endavant el que és una política d'habitatge. Llavors, en aquests petits elements, estem d'acord en la rel, que és que la solució al problema estructural passa per un tema estructural, que és la creació d'un part de l'habitatge. I amb això sí que podríem ser pioners i podríem ser, realment, un exemple per molts i molts municipis. Per exemple, tots els ingressos que puguem anar tenint, no s'han de reinvertir tots amb la via pública, no s'han de reinvertir amb altres elements, que s'han d'aguardar sempre una part per generar aquesta política de fons. Creieu que la gent ho entendria? Perquè justament ara que comentes el tema de la via pública, sovint s'ha d'imaginar la reclamació de més inversions, o per exemple, a més passat, ens convergència exigia que hi hagués una emulsió que no es va provar, que es concretessin totes les inversions que es volien fer en els propers temps i després s'han de gastar-li una prioritat, fer una cosa per l'altra, es podria entendre. Jo crec que no estem parlant de fer una cosa per l'altra, estem parlant de fer un esforç per mantenir una via pública amb condicions, però reservant una part dels ingressos per fer front a aquesta altra política que també és uneix. Difícilment a l'Ajuntament ens trobem situacions de dicotomies, de dir aquesta política o aquesta, tot o res. Són dos polítiques importants les dues que s'han de tirar en paral·lel i s'han de poder fer córrer en paral·lel. Recareix una reflexió i requereix també un consens amb tothom, perquè estem parlant d'una política que no s'execut en aquest mandat, sinó que és una política de fons. De la mateixa manera que s'han just aconseguit un consens en la creació de mil pisos de promoció pública en tots aquests anys seria un nou pacte social, un nou acord global, un consens que ens hauria de projectar en aquesta divisió de poble. A més a més, el fet de crear un part d'habitatges de lloguer ens ajudaria que els preus no es disparessin tant amb oferta o demanda, sinó que només fossin unes tipologies concretes. Els pisos que hauríem de començar a treballar i a dinamitzar aquest pacte d'habitatges de lloguer haurien de ser pisos molt adequats al públic al qual vagin destinats, pisos de primera emancipació, han de ser pisos petits, han de ser pisos per dues persones, i en el qual ràpidament, quan la situació canvia, tens família, podries anar optant en altres tipologies de pisos. La mobilitat i la quantitat van molt lligades, i l'objectiu de cada un dels tipologies de pisos hauria d'estar clar, és un principi. I la idea seria, tot plegat, posar un marxa en aquest mandat, és una cosa més al llarg termini, com us ho plantegeu, aquest part d'habitatges socials? El part d'habitatges socials seria d'inici en aquest mandat. De fet, el pacte de govern està acollit, i serà que eren uns 15 habitatges de lloguer que miraríem de posar en funcionament. El que passa és que aquesta política és clarament supera aquest mandat claríssimament. És una política que jo la hauria, com a mínim, a 10 o 15 anys vista. I l'Ajuntament hi pot fer front, si ho decideix l'Ajuntament sense dependre d'altres administracions, ja sigui la Generalitat o el Govern espanyol? Jo crec que l'Ajuntament té capacitat d'iniciar aquest part d'habitatges de lloguer. El que també és veritat és que no ens agradaria sentir-nos sols. Ens agradaria que fos una política compartida que, finalment, en aquest país, l'habitatge fos vist com una primera necessitat, i no com un luxe en la qual cosa. Tant de bo trobéssim administracions que ens ajudessin no només en el finançament, sinó en el suport de la carrega financera, en la dinamització de promocions, i també en fer a florar pisos que estan anant en un lloguer molt concret, per uns privats, també en col·laboració amb l'administració pública. Això requereix un pacte i d'anar trenant una sèrie de propostes que segur que ens en sortirem. I si se'n basa d'altres administracions, serà millor i més ràpid. En el ple de l'últim mes, a més aprovar una emoció relacionada amb el tancament de línies de P3 a nivell general, aquí s'enjust en principi possiblement hi haurà una línia més, no se'n tancarà, sinó que se n'haurà d'anar de nova, però l'emoció també es feia referència a la situació de l'escola Miquel Martí que està ubicada molt a prop de la part de Mas Lluís, també de Sant Just, i en què sembla que es tancarà una línia i hi hauria uns 30 possibles alumnes de Mas Lluís que podrien accedir, en principi, a l'escola Miquel Martí, que potser s'hauria de resoldre de cara als propers cursos. La manera de comptar qui pot accedir a una escola o una altra. Això és una qüeta complexa. El regió d'educació, que ara és en Juntsfaça, ho ha estat seguint molt a prop. Per una banda, hi ha un compromís de l'Ajuntament, que és que tota la gent empadronada a Sant Just que opti per una escola pública tindrà una plaça a l'escola pública. És un compromís que garantim. Per tant, nosaltres, quan fem la planificació educativa amb la Generalitat, que cada cop és veritat, que cada cop ens demanen menys la opinió, però en tenim, encara, i l'expresem, sempre anàvem mirant la demografia i aquesta línia del Montserrat sempre era aquesta, que el sobria o no sobria. De tant, sí, alguns cursos que sí i uns cursos que no. Sempre el dubte estava si la doblàvem en oferta o la doblàvem en funció de la demanda. Però el que fem és la doblàvem en l'oferta, perquè hem vist que ara no recorden els números, però que hi havia alguns naixements més de fa 3 anys, que així ho indicaven. Per tant, la nostra... la línia de Sant Just s'augmenta per aquesta raó. Per altra banda, la línia del Mas i Lluís és veritat que hi ha 36 nanos que estarien en disposició de poder entrar a P3 del barri del Mas i Lluís. No tots volen i opten per una escola, la Martí Pol, que està allà al costat, però mateix temps considerem que és molt lògic que vagin en aquesta escola del costat. En una qual cosa, jo crec que a tard o d'hora hauríem de començar a tenir una visió no tant de municipi de línia fronterera, o de conglomerció urbana o de zona de proximitat. De manera que sigui molt més fàcil que alumnes del Mas i Lluís de Sant Just puguin entrar en una escola concreta, Martí Pol, per exemple, amb punts de residència. Això és una cosa que la Generalitat va per darrere de la societat encara. No està contemplat això. La llei està pensada per municipis que no es toquen i per barris que no es toquen. En aquest cas, jo crec que la lògica seria que en un futur la gent pogués anar a l'escola que vulgués amb els punts. Ara, com ara, és possible que, si hi ha molta demanda, Martí Pol, la Generalitat estudi fer una cosa o una altra, però és veritat que la gent entrarà sense els punts de residència. De vegades parlaven en comunà serveis, en algunes escoles o altres, i en el cas de Mas Lluís, s'havia parlat diverses ocasions de la possibilitat de crear una escola bressol en un futur per una mica en aquesta línia. Aquest tema està tancat fins que tot plegat canviï o si és un tema que encara està sobre la taula? Ens vam trobar amb grans dificultats, com sabeu, amb els ajuts per al sosteniment dels passats d'escola bressol i dels diners de la construcció de l'escola bressol. El que va fer és deixar-nos davant d'això. Jo crec que si les coses milloren el sentit del finançament, la lògica seria que la propera escola bressol estigués a Mas Lluís. Això està clar, això és una cosa que tinc bastant clara de jo, i que suposo que tothom també ho té clar. El que passa és que les 6 consciències actuals ens ho fan molt difícil. Encara, eh? Encara, i amb prou feines, tira de la pèrdua de finançament a part de la Generalitat per manteniment de l'escola en Marrex. El que passa és que la lògica seria aquesta. Jo estic molt d'acord amb el comunament de serveis en pobles que estan propers a nosaltres, i també estic molt a favor de que els municipis tinguin un proper important. El tema educatiu, jo crec que si la Generalitat pogués fer un pas per considerar els ajuntaments com a socis i no pas com a administració diferents sense competències, l'educació en general milloraria molt. Això ho hem fet ja amb els cursos de català, que tenim el consorci, una mateixa lingüística, doncs per què no que Catalunya, mica en mica, en un futur, pogués anar avançant cap a un consorci educatiu en el qual dels dents locals i fossim presents d'una manera important. Doncs veurem com avança tot plegat. Avui hem volgut parlar d'actualitat i hem parlat per tant de fites socials i d'educació. En aquest cas, amb el porteu de Movem a Sant Just, Llos Montfort. Moltes gràcies. A vosaltres, moltes gràcies. Que vagi bé. Fins aviat. Bon dia.