Entrevista a Maria Isabel Gascón, historiadora - 9/3/2016

Un quart de 12, aquesta hora, parlem de la xerrada que es farà demà a la biblioteca Joan Margarit a partir de... No, a la sala de Isidar Kón se l'ho volíem dir, però organitzada per a la biblioteca Joan Margarit, a la 6.30 és una xerrada sobre la dona, a l'edat mitjana, i la impartirà a la historiadora Maria Isabel Gascon de l'Associació fent història. La tenim ara a l'altre canto del telèfon. Molt bon dia. Per parlar una mica del que s'explicarà demà en aquesta xerrada. El títol, com dèiem, és la dona a l'edat mitjana, que segurament és una època, no? Un període en què desconeixem bastant com era la vida de les dones. No sabem moltes coses, potser tenim coneixements del que passava a nivell general, a nivell històric, però no sabem massa, doncs com era el paper de la dona, no? Doncs sí, mira, lo que intentaremos era explicar un poco eso, porque el papel que tenía la mujer en la edad media en los diferentes estamentos, en los diferentes roles, no quedarnos solamente con aquella figura mítica de una reina o de alguien importante. Lo que vamos a intentar mañana es hacer, pues bueno, son mil años de historia, la edad media, ya sabes que es un periodo muy largo y evidentemente tendrá que ser un recorrido muy, no sé, mucho más simple que todo eso, no? Pero bueno, vamos a buscar que haya presentes unas cuantas mujeres, van a ser catalanas todas, y sí que haremos eso. Un recorrido sobre todo está mental. Igual hablaremos de las reinas, que de las mujeres más desfavorecidas, como pueden ser las esclavas, intentando no dejarnos a nadie fuera. Clar, sí que és veritat que de reines, tens raó, eh?, de reines sí que n'hem sentit a parlar més, també, en aquella època, no? En el paper, doncs, potser, igual, l'important, potser no aparentment, però en el fons pot ser la pràctica, igual que el reis, no?, segons quina reina. Sí, sí. És a dir, que passa que, realment, la documentació també és de les persones de les que ens fan més informació. És molt difícil que la documentació de la època no s'havien de persones correntes, i, per això, tenemos siempre más de las personas más notables sobre la reina o las aladezas. Siempre suelen ser las más investigadas y las más conocidas, sobre todo a nivel popular. Por eso, bueno, ya te digo, vamos a intentar que hacer un poco un recorrido transversal para que nos podamos dar cuenta de los distintos papeles que jugaba la mujer en la edad media, que roles tenía, y, a la vez, también, pues, reflexionar un poquito sobre cuatos de esos roles permanece todavía vigentes hoy en día, o si, afortunadamente, ya los hemos ido dejando atrás. Clar, segurament en alguns casos sí que s'han deixat enrere, però n'hi ha alguns que han continuat, tot això. Sí, sí, segurament veurem que encara tenen moltes coses, encara les arrastraven des de l'edat media. Quines coses, potser, Rosseguem? Un poco, la misma concepción social, piensa que se basaba en la familia, y hoy en día, también, nos seguimos basando en la familia, y eso tiene una serie de ventajas y, a la vez, una serie de condicionantes. Y el papel de la mujer, sabemos que todavía hoy en día está bastante mediatizado y bastante sometido en determinados aspectos. Bueno, es un poco lo que queremos poner en valor y reflexionar sobre el tema. Clar, em vas comentar que parlareu de diferents estaments, per exemple, de dones esclaves. Era molt diferent la vida d'una dona esclava que la d'un home esclau o la d'admitjana? No, porque la diferencia principal que tenían los hombres y las mujeres era la pérdida total de libertad, y sobre todo, dependía de la situación de la familia del amo. Lo que sí es cierto es que las mujeres, la gran diferencia que había con los hombres es que en muchas ocasiones eran utilizadas como instrumentos sexuales, como instrumentos de reproducción. Pero, bueno, teniendo en cuenta que el hombre también era utilizado como un instrumento de producción. Sí, había diferencias, pero yo te digo, sobre todo las diferencias de vida venían dadas por las familias, a las que ellos pertenecieran. I entre la part de les esclaves i les reines hi hauria tot un avantatge, encara, de les diferents estaments. Quin tipus de dona hi hauria, per exemple? A veure, doncs... volen parlar de les dones religioses. Queremos hablar también de la educación, el tipo de educación que se tenía en el momento. Las mujeres trabajadoras, porque... bueno, ayer fue el día de la mujer trabajadora en un principio, las mujeres hemos trabajado desde el principio de la historia. Entonces, hacer también una mención a estas mujeres trabajadoras, qué tipo de oficios ejercían, en qué condiciones... bueno, ya te digo, más o menos, por eso. Intentar no dejarnos fuera de la exposición ningún grupo, o si nos dejamos alguno que sean los menos posibles, también hablaremos de la querella de las mujeres, que fue muy importante en la edad media, y que se considera el precursor del feminismo y que todavía continuamos peleando con ello, ¿no? I que ja va aparèixer a l'edat mitjana, eh? Sí, sí, sí, en el segle XV. Seguramente, passa que... es passa no només en el partit de l'edat mitjana, sinó també en altres moments històrics, que coneixem poc la història de les dones, que sobretot tenim molt clares batalles i detes concretes, però la Bassandra fan més femenines, segurament, perquè durant molt temps qui ha escrit la història era nomes, no la coneixem tant, no? No, no, i, además, todavía seguimos con que las mujeres no estamos incorporadas al 50% en la historia. Quiero decir que ahora se nos tiene más en cuenta cuando se hace historia, pero también se sigue primando lo que es la biografía personal de alguna mujer concreta, de algún hecho concreto, entonces siempre dan la sensación de que se esté hablando de excepcionalidades. Y, bueno, de lo que se trata es de ponerlo en igualdad de términos, la sociedad la formamos al 50% hombres y mujeres. Siempre hemos estado ahí, siempre hemos trabajado juntos, aunque no se reconozca. Sí, sí, esta es otra historia. Seguramente, exacte, encara ara s'ha d'anar el que deies ara, efectes com aquest serveix una mica per recordar-ho, no només d'on s'ha d'anar, no recordar què passava i abans, i quin paper tenien les dones, també. Exactament, exactament. I, bueno, ver, pues esto que estábamos presentes, realmente, más o menos escondidas, pero estábamos presentes en todos los momentos en cualquier acto social, en cualquier la revolucionarias, eran las mujeres las que salían a la calle cuando había un problema de abastecimiento, en primer lugar, eran las mujeres. No somos los despacivos que muchas veces se quieren dar, o, sobre todo, cuando miramos hacia atrás en la historia, a veces lo hacemos con un paternalismo, con una condescendencia, que es como si acabáramos de descubrirnosotras o nuestra generación o la generación anterior que las mujeres existimos y que las anteriores no habían hecho nada, y la verdad es que hicieron mucho. Ens falta una mica, potser, aquesta perspectiva històrica, creus? Digue'm. Aima, Isabel, ens falta una mica la perspectiva històrica de les dones. Penso que sí. Que hemos de ser muy conscientes de que las mujeres llevamos milenios luchando, ya no te digo ni siquiera si lo llevamos luchando desde el principio de la historia porque se reconozcan nuestros derechos, porque se reconozcan nuestras, sobre todo nuestras actuaciones, porque a veces se critican a estas mujeres que no cambiaban la sociedad, pero bueno, ellas lo que querían cambiar era el comportamiento masculino, más que la sociedad en sí. Y yo creo que todavía estamos ahora luchando por cambiar comportamientos masculinos, más que sociales. Exacte, no és tant el fet de si hi ha una dona o no, sinó la manera de relacionar-se, de treballar. Exacte, exacte. Costa, no, per això, tot plegat. En el fons, suposo que tu que ho coneixes des de dintre o des de la permesa d'història, t'imagino que no és fàcil. No, no és fàcil, no és fàcil. Porten molt de temps i tant. Ets optimista per això o no? Digue. Ets optimista en la manera que s'està canviant o creus que encara costarà? Jo crec que encara costarà. És que la història de les mujeres desgraciadamente es una historia que parece una sierra hace muchos picos. Ha habido bastantes momentos en la historia en los que parecía que las mujeres habíamos conseguido mucho y que nos estábamos liberando y después hemos vuelto a caer. Si pensamos en esta historia reciente, pues pensemos en la República y la dictadura por ponerte un caso muy concreto muy actual o muy próximo a nosotros, pero podíamos hablar del siglo XVI, podíamos hablar de pocas anteriores y realmente ha sido así. Ha habido momentos en los que parecía que las mujeres, pues por acceso a la educación principalmente, podíamos haber dado un paso adelante y luego ha venido alguna circunstancia que nos ha hecho volver otra vez para atrás. Entonces yo soy, no te digo pessimista, pero tampoco soy muy optimista. Entens que la història es barrabatint, no entenc? Sí, desgraciadamente. Nunca se repite igual, porque no es un círculo, es una espiral, pero hay comportamientos que sí que se repiten. Piensa que en las primeras que la sufrimos siempre somos las mujeres y nos se acusan de una manera distinta. Cuando hay un problema de trabajo, siempre se recorta por la parte femenina antes que por la masculina y esto lo venimos viendo desde la edad media. En la edad media también pasaban estas cosas. Por eso que bueno, me espero que la conferencia de mañana sirva un poquito para ver todo esto, ver la situación que había y ver cómo hemos evolucionado y cómo hemos cambiado. Exacte, ara s'han posat una mica la base. Recordar què passava, que s'explica com era la vida fa un temps. Si no no, recuperar figures tan importantes que más clases que窮adosмет atte représent jaar. ¿Qué crees que s'en tabletsan? Cuando vivimos al deshabilitación en Madebarcelona, begginguda, al streaming de parcelona. molt i en segon lloc. Noms que potser no tenim tant el cap com d'altres, no en canvi? Exacte, exacte. Doncs s'han parlat de tot plegat demà a dos quarts de set, a la Salés i el Consul de Can Ginasta, aquesta xerrada de la dona, ara de mitjana serà amb la estridera de Madrid i Isabel Gascon, en qui avui hem pogut parlar al Justa de la Fusta. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. El Magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Just a la fusta, el Magasin del Matí. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Passa un minut de dos quarts de 12. Parlem del grup de Can Gregorià de Sant Just, que actua en un concert a la 7 de la tarda Ella m'agradaria de l'esperança de Barcelona per parlar-ne. Avui hem convidat en Ramon Moragues, president del grup de Can Gregoria, molt bon dia. Bon dia. Per parlar una mica d'aquest concert que, com dèiem, es farà diumenge en aquesta capella de Barcelona. No sé si és el primer cop que actueu en aquesta capella i a una d'altres vegades? No, per part nostre és la primera vegada que anem. Per saber què és un lloc on s'hi han fet diversos concerts, i després molts grups hi van assajar, perquè és una capella relativament mitjana, d'unes 150 persones de capacitat per seure, i té molt bona acústica, i per això ja s'hi fan alguns concerts i s'hi fan molts assatjos. Per tant, doncs, un bon lloc per fer un concert, diumenge? Per nosaltres, sí, perquè no podem pretender grans locals, perquè ni el que agregoreeu permet, diríem, ni nosaltres tampoc, que ens veiem en cor de fer amb un gran local. Tot i que, algunes vegades, per als 25 anys va demanar el foyer de l'Iceu, als 30 anys va demanar en la sala del petit Palau, que és la sala, i aquesta vegada, doncs, mira, hem pogut fer també un altre concert, diríem, important, i hem buscat Barcelona, i pensem, després, repetir-lo, aquí és l'any just. Molt bé, més endavant, per tant, o aquest any, al principi? Sí, més endavant, aquest any mateix, però de concret, en cada on. Perquè potser hi podria fer la parròquia, o a la Teneu, o a la parròquia, ja ho veurem. El concert et feu vosaltres sols, actueu amb algun altre grup? No, som nosaltres sols.Vosaltres, eh? Sí.I com, què és el que heu preparat, per aquest concert? Això és difícil d'explicar, eh? D'explicar, perquè...O per tenir-ho aquí, un programa, no? La llista de les peces no... no us diran res, no?, en les que esteu escoltant, però sí que hi ha una particularitat d'aquest concert, i és que el que farem serà, jo he intentat buscar una sèrie de peces, que duguessin una idea de què és el can Gregorià. No és aquell gori-gori que pensàvem la gent i que tot és igual. Doncs he buscat moltes peces, i molt diferents, perquè vegin la varietat del can Gregorià, i veure com la música dona força a un relleu amb uns textos, ja de per si, molt interessants. Que costumam anar a ser textos litúrgics de la Bíblia, que és quasi tots, però... D'aquesta particularitat en el concert de dir, anirem presentant cada una de les peces, recalcar aquells punts de la peça, que són interessants, per fer un concert, no de 15 peces, una de regal altre, sinó de 15 peces unitàries, per dir-ho així. Cadascuna té la seva força, no? Cadascuna té un missatge especial. I per tant, que cadascú el pugui entendre, també, no? A part que donarem el text de les peces al tindral de les mans, però, evidentment, el text que tindrà en serà en català, en traducció, però nosaltres cantarem en llet. Clar, clar. Aquestes de gran dificultat dels cantors, que no han fet mai lletí o de la gent que escolta i no han fet mai lletí, que s'ha de traduir, no? Clar, exacte. Cada vegada això, si jo mateix ho vingués a escoltar el concert, segurament seria impossible d'entendre-ho per la part cantada, però que si hi ha aquesta explicació, sempre fa que es pugui comprendre una mica més tot plegat. Tot i que hem de pensar que el lletí és la mare de les nostres llengües. Això és veritat. Alguna cosa entendríem, no? Sí. El concert s'ha de dissabte... Diu-me'n, ja volíem dir, a la set de la tarda, com hem dit, a la capilla de mare de Déu de l'esperança, a Barcelona, i és un concert que fa el grup d'Hangra Goríades Sant Just, després més endavant potser el feu també aquí. Com l'esteu preparant aquesta setmana? Heu fet algun assaig? O es queda encara assajar fer un assaig general? Com l'esteu preparant? Hem fet molts assajos per part del grup. L'hem treballat molt durant l'any perquè va dir que els cantors que no són professionals de Can Grigoria n'hi ha molt pocs. Era als bongliers.