Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Entrevista a Puri Martín, coordinadora de CreantArt - 14/3/2016
Actualitat dels Tallers Municiapls d'Arts Plàstiques
Perfecte. En punt un quart de 12... Aquesta és el que fem. És parlar dels cursos dels plàstiques de Sant Just, i ho fem amb la seva responsable, la Puri Martín. Molt bon dia, Puri. Molt bon dia. Per parlar, com dèiem, d'aquests cursos municipals dels plàstiques, que es fan canjines tard, esteu en l'última setmana del trimestre, m'imagino, no? Sí, sí. Com ha anat aquest trimestre? Va ser molt ràpid, ha estat molt curt, segurament. Sí, aquest s'ha passat molt ràpid. I, bueno, clau dintre de les activitats. Entenc que en aquest trimestre s'està treballant en els projectes que es fan per finals de curs, com organitzar una mica la feina. En aquest segon trimestre, sempre treballem el tema comú, que després anirà a l'exposició de fi de curs. I, bueno, de moment... Bueno, hi ha cursos que ja vam començar des d'un principi en el primer trimestre a realitzar-ho. Perquè, sí, segons la seva dificultat, se llarga... Amb quin exemple, per exemple? Per exemple, a la classe de retaula vam començar l'inici ja des del primer trimestre, que estem realitzant dues retaules per a les classes en just. Val, d'una idea, doncs, aquest projecte, no? Sí, sí, sí. I dues retaules que s'instal·laran a l'església, també, per tant. Sí, sí, sí. Primer, anirem a la mostra de fi de curs, i després anirà cap a l'església. Mm-hm, molt bé. I a cara, ara, suposo. Però, en principi, ho heu parlat ja amb l'església, vull dir que estaven pendents d'això, no? Sí, sí. Molt bé, doncs, i com estan en aquest projecte, perquè és nou? O, a més a més, més la primera vegada, puri? És la primera vegada que fem sants amb la tècnica del retaula, per exemple, perquè jo sempre he lluitat que és una tècnica mitjaval, però no pintem sants. I, llavors, m'ha agradat sempre explotar el que són les textures, els guafrats, el veig relleu, els ensalats, els deurats, i m'ha agradat fer art contemporània amb això, per treure-ho de l'església. Precisament. Però, bueno, ara venia de gos, i vam dir, bueno, per què no pintem sants? I llavors, bueno, va ser una proposta que els vaig presentar als alumnes, i ells hi va agradar, però s'ho van tirar endavant. Molt bé. No, no, no, doncs, molt interessant, aquest projecte. I una altra cosa que hagueu fet nova aquest any, Puri? De tècniques. Sí, alguna altra cosa, o en aquesta línia d'un projecte molt específic, no com seria el de fer els retaules per a l'església de Sant Just? Bueno, ara, ja en pendents, hi ha una, per exemple, de tor, estan fent unes experimentacions dels mals, i sé que es presentaran en un concurs de l'adrenal. Però, bueno, encara estan en ell, oi? Però sí, també està molt bé, perquè estan fent experimentacions, i estan fent un treball que després anirà a concurs. Clar. O sigui, una mica la idea de cada disciplina també es treballa amb aquest objectiu de final de curs, i després hi ha casos concretes amb un altre, a Sant, com seríem aquests dos opcions. Està sempre un treball d'escola, o sigui, encara que sigui retaula per a l'església, o sigui, hem de pensar que és un treball d'escola. I cada u fa una peça, és un puzzle. I llavors, clar, hem de pensar sempre que surt d'un treball de classe. Igual que aquest projecte, que estan fent una investigació dels mals, també heu sigut un treball de classe, i després s'anirà a presentar un concurs, que és estupenda. I tant, no, no, està perfecte. Perquè ara mateix, Puri, quantes disciplines hi ha que els ofereixen als cursos d'esplàstiques? S'ofereixen... El total ara no ho sé. S'ofereixen diverses activitats. El que passa és que hi ha unes que no acaben de rencar. I són per ser interessants, per exemple, a la de la Vitrall. És una tècnica antiga i molt interessant que no es torna a molts llocs i no acaba de rencar, que és una pina també, perquè s'oferta i aquest trimestre nou es torna a ofertar a un altre cop. El d'espai i relació també no ha funcionat mai. Perquè no hi ha bros inscripcions, no? Sí, ahir estan. L'experiència plàstica, per exemple, està molt baixet. El nombre d'alunes és molt poquet i també és molt interessant. Però, bueno, està flichet, està flichet. I les altres van forçar bé. Estaria anar funcionant molt bé, s'ha hagut d'obrir un altre grup. Abans era un, i ara s'ho ofercen dos. Dos gràcies amb dues hores diferents del mateix dilluns. Una és a les 5 fins a la 6.30. I l'altra és a les 6.30 avui. Per exemple, hem hagut de doblar, perquè hi havia molta gent en dissertera. És a dir, els que funcionen millor són els més clàssics. Ahir estan. En realitat, els que funcionen bé són els de pintura, espere l'art, escoltura, tots aquests, són els que funcionen molt bé. I hi ha altres que no acaben de funcionar, perquè... No és que no hi hagi un funcionat, és que no s'han arribat a obrir. I, bueno, es tornen a oferir-te aquest últim trimestre, que encara que sigui un trimestre l'últim, no estan curts, i també es poden fer coses interessants. I aquests que es tornen a oferir són aquests que dèiem al principi, d'experiència plàstica... El modelatge de paper, així, que, per exemple, és un habitrall, el d'espai i relació. Aquests són els que sempre oferrem, però que no s'acaba d'obrir. El model masculí és de manera natural. Funciona a la tarda. També no hi ha molts alumnes que estan sota mínims, també. Però és molt interessant. L'any passat funcionava molt bé el matí. Aquest any no s'ha pogut obrir el matí, perquè no hi havia prou alumnes. S'ha pogut obrir a la tarda. I jo trobo que és molt interessant tenir model del natural. És un privilegi tenir-ho aquí a Sant Jordi. I també. I poder gaudir dels apunts del natural que després podem servir per fer qualsevol projecte. De seguida escultura, de pintura, gravat, el que sigui. Clar, és a dir, que costa, segurament, de vegades passa que són modes. De cop i volta potser algun té més resposta, no? Funciona més, li diu a algú altre, i sobretot dues línies. Allà està, sí, sí, sí. Perquè jo penso que és un privilegi tenir-ho a aquest tema. I llavors aprofandeixen sobre la creativitat i estimular la sentit, la percepció de sentits, el coneixe, el gaudir dels materials, les seves possibilitats. Això sí, això és el que va a aquest taller. El carrer és potencial, sentits, i poder treure a través dels colors. Això és l'experiència plàstica de fet. Ja es viu i em farça alimentar aquest taller. És això. Molt bé. Algú altre dels cursos? No, no sé, em refereixo a aquests són els que estaria bé. Clar, clar, per això, per això. La cura i la funciona molt bé, és nou d'aquest any, i funciona molt bé. I fan coses que ara ja tenen un tema, i molt bé. També han fet model del natural, han tingut quatre sessions de model. I força bé. Estan evolucionant molt bé. I en alguns llavors de matí, en altres de tarda. Això depèn una mica també de les places. Sí, aquestes tardabestres, per exemple, hi ha oraris, que poden passar per mostrar d'un decantginestar, informar-se, i si volen, poden pujar a les aules, a veure què és el que estem fent. Molt bé. Sí, algú que tingui ganes d'interessar-se, potser m'apuntaria que aquesta setmana pot acostar-se, també. Directament, insitu. Ara, aquest últim trimestre, fem tema lliure. O sigui, el millor hi ha gent que no s'ha volgut apuntar, per no fer el tema obligatori. Doncs ara, per exemple, és tema lliure. Ella poden tenir el format, el tema, i el que vulguin. I, bueno, suposo que cada professor té la seva temàtica, però l'últim trimestre és més flexible. I es poden fer coses, encara. No, perquè sigui a final de curs. Però, si que us ja oferiré, l'any que ve. Poden fer-ho, poden fer-ho. Molt bé. Llavors, algú que vulgui que pot fer-ho ara, i el curs començaria, entenc la primera setmana a setmana santa. El trimestre, vull dir? Sí, bueno, sí, sí, sí. Un cop passat, setmana santa, ja poden començar. A fer-ho, sí. Però, per exemple, estem amb les mateixes. Si es vol apuntar a vitralls, si no hi ha un mínim, no es pot començar. De quin és el mínim d'alumnes per qualsevol curs? El mínim d'alumnes són 6 alumnes. El que passa és que aquest de vitralls, per exemple, estaria amb set. Perquè encara no hi ha materials, no hi ha inversió per fer-ho, per poder-ho fer. Perquè, com que no s'ha arrencat mai, però amb set ja es podria començar. Doncs a veure si funcionés perquè trimestre. I el trimestre dura, per tant, des de setmana santa, s'allarga fins al juny, entenc? Sí, sí, s'allarga fins al lluny, fins a les escoles. Perfecte, llavors també el juny hi ha aquesta exposició final. La mostra... Sí, la mostra col·lectiva. La mostra col·lectiva. I, bueno, em sembla que quedarà una setmana, que és una gata de Sant Joan. Perfecte. Molt bé. És quan poden acabar les feines que tenen a mi. Exacte. Molt bé, Puri, doncs esperem que vagi molt i molt bé, perquè ha de veure si finalment es vaturien d'aquests cursos. Actualment, quants alumnes sou els cursos, aproximadament? Uns 235, una cosa així. Déu n'hi do, no? És una bona xifra. Sí, sí. Vull ser més per això, no entenc? No, el que passa és que els cursos... estan una miqueta descompensats. Em refereixo de que n'hi ha uns que estan molt bé, funcionen molt bé, i en altres que estan fluixets. I, llavors, és això, presentar-hi ara a tor, i hi ha un horari que s'haurà de tancar perquè... perquè hi ha pocs. Hi ha poquets. I llavors, aquest trimestre, s'haurà de tancar perquè són tres, per exemple. Va iniciar amb quatre bessones, però... però, bueno, hi ha sis tors a la classe, però no hi ha... no sé... No sé com podem fer, perquè arribi a més gent, perquè es puguin apuntar, perquè és com el que dic. Estan fent coses que estan molt bé. Tenim unes instal·lacions molt bé, un professorat que penso que està molt bé també, i no sé... S'hauria d'aprofitar, això. Molt bé, doncs a veure, esperem que funcioni. Qualsevol persona que s'hi vulgui apuntar pot venir a visitar-vos, i és aquí mateix on pot fer la inscripció, no, Puri? El canginestar. Sí, el nostre dò de canginestar. Que passin, que demanin informació, i si volen pujar, que pugin. I per a tapar-hi avançar, que per Sant Jordi, farem unes portes obertes, i hi haurà artistes que estaran treballant, està llavors. I, bueno, ja parlarem més endavant d'això, però que estaria bé que també s'aprofités a pujar a les faules. Exacte, clar. I veure com es treballa en situ, no? Ai, molt bé. Molt bé, Puri, doncs esperem que vagi molt bé. Moltes gràcies. Parlem, aviat, també, per saber com estaran tota l'activitat als cursos dels plàstiques municipals. Moltes gràcies, Puri. A tu. Que vagi molt bé, i fins aviat. Bona nit. Adeu. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. De dilluns a divendres de 4-5 de la tarda, s'ha acceptat amb estils com el chillout, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Ràdio d'Esvern. Cada dia, de dilluns a divendres, hi ha de 4-5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya d'Esvern, després de 9 temporades. No sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està tel·ladrant el cervell. Adéu, meu! La penya del Marro. Cada tarda de 5-7. Tot és un drama. A Ràdio d'Esvern. Passa un minut de 2 quarts de 12. Ara és moment de fer tertúlia. Ara sí que podem fer tertúlia. Per tant, amb la Palmyra Badell, la Carme Amador, en Josep Coderc i en Carles Vas, com cada dilluns. Molt bon dia a tots 4, què tal? Bon dia a tothom. I comencem, com sempre, amb el text que ens porta en Josep Coderc. Un moment. Ai, que perdut els papers. Per tant, el Marro tot plegat. Ara, no llegeixo. Gossos. Del cadesa de Barcelona, està disposada un tracte de favor als gossos. Bé, entenem-me. Sense dubte, pretén donar tracte de favor als propietaris d'aquestes bèsties. Però, en realitat, són els gossos, els beneficiaris. Tot a vegades, que durant algun temps, podran anar deslligats pels carrers de Barcelona, acompanyats dels seus amos. Després, els seus infants i gossos. Aquestos podran anar lliures per les platges, si ves, fens, a fer sones reservades per a gossos, encara que el mar serà totalment ober a gossos i persones. Crec, però, que s'hauria de tenir en compte el que ha succeït a Llavaneres, on els gossos han tingut un paper important. Dos torres vivent de contigues. Els seus jardins separats per un mur de poca alçària, amb una porta o barri de reixa. Un dels veïns tenia dos grans gossos de vigilància. L'altre no en tenia. Però, a través de l'entrada o barri, que s'havia fet amic dels gossos, els qui tot sovint els hi donava de minedures que agraïen. Però, fa pocs dies, la propietària dels gossos a invitació del veí volia accedir al jardí d'ell a través del barri. Però no s'obria. El veí forçà per obrir-lo i el resultat foca barri i part del mur caiguer. Els gossos sabran ara en sobre ell i el malferiren amb braços i cara i pronòstic greu. Els gossos, per mansos que semblin, són bèsties. I, com a tal, han de ser tractats amb precaució. Europa té la guerra perduda. Sí, Europa està en guerra. Està en guerra amb els refugiats de la guerra de destrucció i de la migèria. Aquesta guerra, encara que sembli el contrari, l'està perdent la Unió Europea en què uns països estan a favor d'acollir els refugiats o immigrants i altres, els més de dretes, no. En aquest sentit, Europa ja està dividida. Unes nacions com Alemanya estan a favor, altres com Polònia per posar un exemple de les qüestions properes, no, i fins i tot Espanya sembla contrari acollir refugiats si tenim en compte les recents paraules del ministre de l'Interior en relació a aquesta qüestió. Europa, doncs, està dividida. S'ha volgut posar a Turquia com a guàrdia de la porta d'entrada a Europa, agonant-li una important suma d'euros a del fi. El resultat és el maltracte d'aquests últims països els que hi pretenen arribar a Europa. Amb pals i garrots, la policia turca l'ha empres contra una embarcació de refugiats que volia arribar a l'Illa de Lesbos. Malgrat que abans la ONU ja havia monestat a Europa el maltracte dels refugiats. La guerra l'està perdent la Unió Europea i acabarà perdent-la amb la seva desintegració. Del secret professional. El motiu de les revelacions que fa pocs dies que van a més en relació al vol de germà i en vins amb sortida des de Barcelona i que el copilot de l'aparell vas treballar als albs causant 150 víctimes, ara s'ha sabut que aquest copilot havia consultat amb metges especialistes en psiquiatria pels seus propis transdors, i que fins i tot se li havia recomanat que ingressés un pacient psiquiàtic per a la seva curació. Cap dels doctoros consultats no em va dir res a la companyia per a la que treballava, donat que segons ells, es devien el secret professional. Aquesta és, en la meva opinió, un greu error sobre el secret professional, el fonament del qual és evitar els perjudicis que la revelació del fet poc casar a l'individu aquí, a tant, el fet així com a terceres persones. Però aquest secret, de cap de les maneres, pot ser guardat quan demanen que se pot caiguritzar d'anys el propi individu. En aquest cas pensem en el pacient que pateix una malaltia de la que es pot guaiar-hi surts més atractament, però que es nega a rebre i a manifestar-lo als seus familiars. O a tercers, com va passant el fet dels albs. No, per sobre del secret professional, en tot cas, hi ha la defensa de la vida. Els doctors que entenguin en el capilot suïcida, per mi, són tan responsables com ell per no haver dit res a la companyia aèria per a la que treballava. Sí, completament d'acord. A mi no, avui els temes, eh? Ells ho sabien, els metges ho sabien que treballava. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí. A mi no la baixa. Sí que és greu, sí. Ara, si fos familiar, t'acaria els metges. O no. El secret professional és una cosa molt... molt volàctil, no? Potser que... amb una cosa molt personal, que només m'atanya a mi, per exemple, ja no a nivell de coco, a nivell de que vaig al metge, i no vull que la meva família sàpiga quan se vol tonteria que hi pugui tindre. En aquest cas, una persona que li diuen que té que ingressar amb un centre psiquiàtric, que ja li donen la baixa... Això és molt greu, eh? Sí, però ha passat, mira. Va, va, va, va, va.