Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde - 16/3/2016

helpless. Bona tarda! I també hi ha un punt per parlar de diferents qüestions. Comencem parlant avui de la presentació que es va fer del Barcelona Media College a l'escola Antonio Algaró, que es va fer al vespre, una presentació on també va ser l'alcalde, com va anar tot plegat? Bé, molt bé, doncs jo crec que l'escola Antonio Algaró sap readaptar-se o reinventar-se a les noves realitats i, per tant, el que és un gremi d'art gràfices que, teòricament, molts podrien tenir al cap que era un imprent amb tinta i un paper, doncs ara és una digitalització amb noves tecnologies. Per tant, el que hem fet és una basant formativa, pensant, precisament, en formar nois i noies que volen estar, doncs, en el món i actualitzats amb aquests temes d'art gràfices, però utilitzant, doncs, efectivament, principalment, la digitalització. És un curs d'art, que és un curs que té diferents branques, és un curs, diguem-ne, fora dels cicles formatius, però que té una qualitat de formació tremenda amb un professor de tata de primera, i que, a més a més, on tenia l'oportunitat de tenir el president Mas, l'expresident Mas, que el van convidar i van compartir taula per posar en marxa o per donar conèixer una mica més aquesta iniciativa formativa, que jo l'encoratxo perquè insisteixo, no? Quan parles d'innovació, parles de coneixement i parles d'un sector de gràfices que està fent la feina magnífica, perquè el que està fent és formar també els seus futurs treballadors, això també el gra mi ho té molt clar, no?, però que dona opció a, doncs, iniciar una trajectòria laboral o professional, en aquest cas primer, en formació, però que té portes obertes, doncs, a treballar en aquest ambient. Recordar que un número molt important, un percentatge molt important de nois i noies que estan estudiant en l'Antònia Algueró, troben feina quan acaben el seu formació, per tant, això és significatiu i encoratjar, doncs, la gent que conegui el centre i que, si creu que pot ser la seva... el seu futur professional, doncs, comenci per la formació. Doncs una escola, com dèiem, no és potent que tenim aquí a Sant Just, parlem per això de més qüestions d'educació, en aquest cas, d'un altre centre de Sant Just, en el centre pilot, es procedeix que ha guanyat el premi reimaginent. Bé, un altre centre, doncs, que sap fer les coses molt bé, no?, en aquest cas, sabeu que es procedeix un grup gran, el que el tenim a Sant Just amb unes instal·lacions puntuals i concretes, però que està fent una feina, doncs, a molt àmbit territorial, que ha fet una proposta o ha fet una opció, també, d'alluiar, o estar dintre de les polítiques de gènere i anar en contra d'aquests esterotips que trobem encara, no?, on t'esveu un machisme i un masclisme, doncs, una mica exagerat, o sense mica exagerats, i s'han presentat, no sé, molts, no sé si eren 540 joves de 13 poblacions, en 31 centres diferents, i que han fet aquests tipus de documentació o, bueno, unes seccions concretes, i, afinalment, han rebut aquest prèvi, i, per tant, també valorar la feina positiva desproceat i, després, també encoratjar que hagin entrat en aquests àmbits que, realment, no és una cosa de les entitats que estan al front, no és una cosa de les administracions que també, sinó de ser una lluita per arribar a la igualtat de gènere que recordo l'altre dia amb una conferència, la Marta Selva, que estava fent de conferenciànder, diu que està molt bé això d'avançar de mica en mica, però hi ha coses que realment hem de dir prou, i realment hi ha algunes coses que segurament hem de dir prou de forma conjunta socialment. L'administració, per això, i té un paper... li dit, demanem més del que... És a dir, ara parlava del paper global de la societat, es demana massa l'administració, o realment té força poder per fer-ho? Jo crec que tenim l'obligació moral i de responsabilitat que ens ha noturgat la ciutadania, lluitar contra aquesta desigualtat de oportunitats que la dona està patint, perquè és evident que podem parlar de retribucions, podem parlar d'accessibilitat al món laboral, podem parlar d'aquesta agressivitat que, malauradament, un sector de homes fan sobre la dona. Em preocupa molt, ja que treus aquest tema, em preocupa molt algun gest o algunes actituds de població juvenil en aquests moments que estan perdent, dic uns quants, que estan perdent aquesta idea que l'home i la dona són exactament iguals, i, per tant, vol dir que hem de fer des de l'educació, des de la coeducació, des dels centres educatius, però des de tota la societat, perquè si en la base no ens creiem la igualtat, potser que tinguem creus problemes a les generacions que van venint. Per tant, s'ha d'insistir molt en aquests moments en l'educació des de baix, perquè l'home i la dona absolutament són iguals. I no perquè ho diu la llei, que ho diu, sinó que ho ha de dir una societat madura, una societat que entén la igualtat, una societat que el que valora és la intel·ligència, el que valora és la capacitat, el coneixement, els valors, i siguin d'un sexe o siguin d'un altre. I encara una punt més educatiu, perquè avui justament es fa electra d'entrega de diplomes del projecte de Marc Vintiu a l'OPC, on han participat 10 alumnes de l'escola Madrid-Sacramento, també d'un centre de Sant Justen, avui. Sí, ahir el vaig visitar, més a més, i vaig estar visitant l'escola Madrid-Sacramento. I bé, la directora també va sortir el tema de Marc Vintiu, és una iniciativa que es fa conjuntament amb l'OPC, també posant damunt de la taula la tecnologia punta, també aquesta recerca i aquesta investigació que fa a l'OPC, la posa a l'abast dels nois i les noies que volen voluntàriament accedir a aquest tipus de programes, i realment vaig veure experiments, si m'ho deixes dir així, d'aquesta manera, perquè vaig veure experiments l'ha impassat, que eren molt divertits, però que arrederé via la ciència, que arrederé via la recerca, la investigació. I la gent que està molt preparada, professors i entorn molt preparat, que engresquen, animen i li diuen a un noi que això és possible. Un noi i una noia, això és possible, això es pot fer... Per tant, aquí tens aquestes cicles formatius, quan siguis més gran, i que podries entrar en aquestes línies. Per tant, és una bona iniciativa d'iniciatives de la universitat, amb el món educatiu d'aquelles generacions que encara no tenen aquesta edat per anar a la universitat, però que comencen a veure coses que són molt atractives. A testar, en el meu cas. A testar el que pot arribar a fer la ciència, la recerca, la investigació. I a l'UPC és molt capdavantera en aquests moments. I és una acta motiu, perquè, a part que venen els nois i les noies, també venen famílies, i també pots conèixer el professorat i també altres municipis que s'han apuntat en aquesta acció de coneixement. Són diferents projectes educatius que en els quals participen diferents centres de Sant Just. Parlem, però, ara, d'altres qüestions sancions tècniques, ara ens anem cap a la plaça Maragall, on, en les últimes setmanes, veïns comerciants i també ajuntament han estat parlant per arribar a un acord sobre aquest espai. La setmana passada, des de les associacions de veïns, ens van comentar que, en principi, la idea era que es canviarien, per exemple, unes places actuals de càrrega i descarrega, i si posaries mal pagament, la càrrega i descarrega es col·locarien en un altre punt de la plaça. És així. Bé, efectivament. I fins i tot veig sentir la senyora Barranco que l'entrevistàveu, i també seguia les reunions que els regiors han portat, allà es va generar una problemàtica que els municipis que a dos parteses generen, és a dir, no ens en d'alarmar, són coses que passen, eh? Què passen, aquell espai del carrer Joan Maragall, que és el carrer que dona o s'aboca al parc Maragall, no? Passe que hi ha algun comerç i alguna cafateria bar, per tant, i, a més a més, ha de compaginar amb la vida que porta o que comporta una plaça, un parc, això que vol dir nens que corren, que van anar amb un llavall, persones que passegen, no? I això teníem una... Hi havia un punt de intransquilitat, d'enquietud, de seguretat. Estàvem inquietts per la seguretat, i a part d'algun acte d'incivisme, evidentment, perquè entraven els vehicles en aquell trosset gairebé fins al final, no? I altes perquè tenien necessitat de carregar i descarregar, i es va posar en marxa algun tipus d'initiativa, va haver-hi també reunions amb el president al seu moment de la Sociedad de Veïns, per allà fa dos anys. Vam posar una acció concreta, no acabava d'agradar, i aleshores el que hem fet és tornar a seure, que és el que fem sempre, dialogar i parlar, i veure quina és la acció que podem estar tots satisfets i tots contents. Va a dir que això no és fàcil, perquè deu somir des del seu punt de vista. És evident que un vol... T'has escolt el seu interès, no? El seu interès, en algun sentit, no? Que no se'n fa ningú, ho dic en positiu, i aleshores, amb una taula, veure quina acció aquesta que estàs dient sembla que té el consens, i, per tant, sembla que és la que s'implanta, i si no hi ha cap renou, i si hi ha un renou, tornem a seure, a veure què fem. Però el que primer és que hi hagi seguretat dels nois, sobretot la gent que està allà al parc, i, principalment, els nens, perquè juguen a pilota, insisteixo, corren per allà, i, per l'altra banda, també que fèiem accessible aquell que puntualment podria necessitar-ho. Ara, si hi ha unes zones de càrregues d'escarra molt properes, i segurament es pot arribar de forma fàcil, potser no cal que entre algun vehicle, no? El que no pot ser és que, en algun cas, en algun cas, agafa'm la paraula, en algun cas, doncs, per naprendre un cafè, doncs no puc deixar el cotxe al costat de les taules i les caries del bar, no puc fer-ho, això. I no puc anar a descarregar una cosa i deixar del cotxe dues hores, tampoc es pot fer. Això és el que en principi regularà amb aquest canvi. Per tant, tot aquest... aquestes casuístiques molt puntuals i singulars, i que passaven poques, però passaven, el que es vol és arribar a implantar aquest tipus de mesures que dius, i que sembla que funcionarà. I en principis farà més o menys aviat que canvi i pintant-nos. Com hi hagi el consens definitiu, doncs és una... Si encara falta alguna reunió més. Sí, en consta que encara volíem fer una final per veure... Escolta'm, això serà així, tothom ho veu bé i ja està. Per tant, són implantacions senzilles, no són grans obres. Exacte, és pintar el terra, no? És quan em demanes quan acabarà l'obra. Quan acabarà, no? Parlem d'una altra qüestió. Estem parlant amb l'alcalde de Sant Júior Perpinyà, president del Consell Comarcal, i fa un mes vam parlar d'una petició que des d'aquesta organes volia fer la Generalitat sobre el control de mosquits. Com està aquest tema? N'han parlat més amb la Generalitat? Sí, sí, el dijous passat, aquest no l'altre, vaig estar en reunit amb la consellera presidència, Neus Montter, per explorar-li que, si no financiava la Generalitat aquest servei, que és la obligació seva, li retornava amb el servei. Va ser una exposició que vaig fer en el ple comarcal, de fa tres setmanes. Doncs, evidentment, hi ha una animitat de que han de financiar aquest servei. El que no podia ser és que el Consell Comarcal estava financiant una cosa que no teníem garantit, que és una competència de la Generalitat transpassada en el seu moment ja des de l'any 88, i que, de cop i volta, fa dos anys que no arribava aquest finançament, l'any passat va costar molt. Per tant, com estem en aquests moments dels 500.000 euros llargs que ha de pagar la Generalitat, doncs la consellera, i així espero, es va comprometre que en els propers dies, que ja han passat uns dies, va dir 15, perquè hi som, però espero que sigui així, i crec que serà així, doncs la Generalitat i la Diputació Barcelona es faran càrrec d'aquests finançaments, i també va dir que es comprometia a fer una còrrega estable per al finançament del servei de control de mosquits. Dic que és un servei importantíssim per la població, perquè estem parlant de salut. La transmissió de malalties van pels mosquits. Aquestes coses, potser no li donem valor perquè estan funcionant. No ho notem, no? Exacte. Si no funcionessin, segurament tindríem molts més problemes dels que podem preveure. Recordar que ara fa poc temps ha entrat un virus, una bacteria que es diu FICA, que ja està fent mal determinada població que viu al país, que tenim el mosquit tigre, i tot això està teòricament controlat. Però el servei de control de mosquits el va joverat, que també dona serveis a l'Ajuntament de Sant Just, el territori de Sant Just, també ho fa a l'Europor i ho fa una part del port, a part dels municipis... A principi el dic que també és la gent que vulgui venir de Sud-Amèrica. I aquest servei també el que fa és que quan hi ha una persona que ha viatjat en algun país que ha tingut, doncs, quan torna, ha tingut una malaltia o sembla que tingui una malaltia, la generalitat, a través de salut i dels hospitals que són els experts amb malalties a transmissió de mosquits, criden el servei de control de mosquits el va joverat, del Consell Comarcal van els professionals i acompanyen i analitzen conjuntament aquest malalt. Perquè, a vegades, amb la picada mateix, ja saben, recordar que en el servei de control de mosquits el va joverat, hi ha catedràtics, inductors, amb aquests temes, gent molt professional. Per tant, és un servei que, si no ens financiaven, doncs tindríem greus problemes. Greus problemes, principalment, a Abril, que és quan comença a haver-hi la campanya forta de prevenció, i després també estem aplicant algunes mesures de veure com aquest impacte pot reduir-se. Però estaven molt preocupats, espero que aquesta reunió hagi funcionat i que, per tant, no tinguem aquesta angoixa de no tenir, a partir del mes d'abril, aquest servei. Per tant, en tot cas, d'aquí un mes ho acabarem de confirmar, però, en principi, s'arribarà a bon cop. Sembla ser que anem a encarribar, sí. I, justament, també, a Nèvil Comarcal. Hi ha hagut diverses mobilitzacions últimament, arrendant el tancament d'una vintena de línies a la comarca, línies de P3, tot i que, en principi, s'enjust augmentarà una línia a l'oferta. En parlàvem també fa una setmana, ja, amb el regiu d'educació, i la setmana passada amb el portaveu de Movem d'aquesta situació, i del que ha passat amb el tema de Mas Lluís, que és un barri s'enjusten que té, a prop, una escola de Sant Feliu. Martí Pol. Exacte, i que justament és l'escola de Sant Feliu, a tant que aquesta segona línia de P3. Bé, encara no és així. Encara no és definitiu? En tot cas, havíem el Dibendres, no, perdó, Dilluns, del Delegat Territorial, el Director Territorial, comunica, com a president del Consell Comarcal, les línies que estan carants, són 13, en tota la comarca, van començar en 30 i pico. Començant en 30, després les reunions amb alcaldes i alcaldeses van anar baixant, i, per tant, ara oficialment sembla que seran 13, encara que el ratucar alguna cosa, i, efectivament, a Sant Feliu és una. No m'atreveixo a dir-te quina és, si pot ser Martí Pol o és Pau Vila, no ho sé, podria ser una altra escola. En tot cas, nosaltres, hem presionat, hem presionat com un mes, diguem-ne, dintre del Consell Comarcal, evidentment, perquè, com tu dius, se s'enjust no li afecta, perquè l'escola Montserrat té un P3 nou. És dels pocs llocs, tres llocs a la comarca, doncs tenen un creixement. Què ha passat aquí? Ha passat que hi ha una debatllada molt significativa de la natalitat a tot el país, especialment a l'Ajuragat, i, aleshores, és evident que aquesta debatllada s'ha de veure, que, si no hi ha classes, doncs... Si no hi ha nens, no hi ha classe, no? Què demanem tota la comarca? Home, podem arribar a reconèixer que hi ha menys nens, és veritat. Ja la natalitat ha baixat. Ara, el que han dit és, escolteu, que deu ser el pressupost que teniu, i, per tant, millorem la qualitat de l'educació en tots aquells àmbits que, anteriorment, per les retallades i la manca de finançament, doncs no ens agrada com està ara l'educació. Per exemple, de Mont de la Taula es parlava de ràtios, es parlava de balladors, es parlava d'educació inclusiva, m'hi he dit, es parlava de millor la qualitat en general, i d'equitat, etcètera. Per tant, ja que teniu els diners i els professors, doncs, escolteu, us ho cadeu, i, entre tots, entre la comunitat educativa, entre els ajuntaments i vosaltres, la delegació territorial, doncs, mirem com podem, doncs, millorar l'educació. Aquest és el gran debat, però que s'ha de tancar alguna línia de P3, això és segur, i dir-te que les 13 estan carant. Aquesta segur. El que cal definir per denunciar és una o l'altra. I també que espereixin a la preinscripció, perquè es volia fer un tancament per part de la Generalitat, abans, perquè ja no sortís, diguem, a convocatòria o oferta, abans de la preinscripció, i això sí que els vam convèncer que espereixin a la preinscripció. Per què ho deia, això de la Generalitat? No fem il·lusió alguns pares i mares posant de Mont de la Taula una escola, doncs, que ja veiem que segurament estarà tancada, no fem crear aquesta esperança, que després li direm que no. I nosaltres vam dir, escolta, val més que fem això, ho expliquem, perquè segurament la preinscripció pot canviar els números, i efectivament hem nancertat, ha canviat sustancialment els números. Per què? Perquè hi havia coses d'aquestes, que podien estar aquí, podien estar allà, i després molta negociació, si hem de sacrificar alguna escola, potser és aquesta, en funció de l'altra. Per tant, en funció de la preinscripció, ho fem al final i dir-te que, en aquest cas, a Sant Feliu, l'Ajuntament finalment tindrà que conjuntament amb la delegació territorial decidir-ho, i a mi em consta que hi ha tres noms a Mont de la Taula, i no seré jo qui ho digui, perquè no em perpoca. Per tant, el que sí que et dic dir-te, és que hi ha 13 i no són 30 inicials, ni després 20 noms. Doncs bé, en tot cas, una altra informació vinculada amb l'educació, ja per acabar que ja estem fora de temps, però bé, en tot cas, volem fer un punt d'actuïtat política del país, perquè precisament ahir Pedro Sánchez es va reunir amb Carles Puigdemont, que li va semblar el que s'ha explicat d'aquesta trobada. No ho sé, he seguit la premsa. No, igual que tu segurament ningú m'ha trucat, ningú m'ha explicat res, i, per tant, jo crec que és molt complicat formar govern. Tinc crec, no sé, que és la meva opinió molt personal, que al final, l'últim dia, jo era govern, i que hi haurà sorpreses o hi haurà partits que s'abstindran, perquè, sense govern, vol dir inestabilitat política, vol dir inestabilitat econòmica i inestabilitat social, i, per tant, el país no es pot permetre estar mesos i mesos, doncs, sense govern. Doncs ho anirem seguint tot plegat. Avui hem parlat d'actualitats en Justenca, amb l'alcalde Josep Parpinyà, moltes gràcies, que vagi bé i fins aviat bon dia. Vinga a vosaltres, deixeu bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Justa la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chin-out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa a 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern. Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, és l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell. Uh, uh, uh! La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7 tot és un drama a ràdio d'Esvern. Beus de la paròquia. A profundiment de la spiritualitat. Una mirada a l'Evangeli. Notícies i activitats d'Església. a audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui, del vespre, i els dissabtes, en diferit, a dos quarts d'onze, del matí. El matí ens de Déu a una s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Baix divendres!