Entrevista a Rosa Fusté, d'Antaviana Films - 16/3/2016

Tres minuts i tres quarts d'una del migdia. Aquesta hora parlem dels Premis Nacionals 2016, perquè aquest any han premiat a diferents injustents. L'actriu clar assegura amb qui va parlar la penya del Morro. I també la Josep Maria Aragonès i Rosa Fuster d'Antapiana Films. I ara tenim l'altre cantó del telèfon a la Rosa Fuster. Molt bon dia. Hola, bon dia. Bona tarda. Felicitats per aquest Premi Nacional 2016. Sempre és la pregunta obligada, però us l'esperava el Premi i la sorpresa és rebre'l? No, què va? Ha estat una sorpresa que no ens imaginàvem que va ser una notícia molt inesperada. Ens dona això amb encara més responsabilitat en el nostre dia a dia, per tirar endavant, per seguir amb la nostra investigació i amb la nostra empenta per fer possible coses que dins del nostre camp, són difícils, que ens donen encara més responsabilitat per seguir aquest dia a dia. De fet, és un camp. Sou fundadors d'Antapiana Films, una empresa de pors producció de visual i efectes digitals. A tots ens sona bastant, però potser no sabem ben bé què és el que es fa des d'Antapiana Films, però potser és un àmbit que no reconeix tant la feina que es fa en el dia a dia, potser sí que en premis concrets, en els Goya, en els Gaudí, o quan hi ha uns premis, però que no és tan habitual reconeixer una empresa com la vostra, que un director o un actor. La nostra feina, moltes vegades, el que passa és que, quan està molt ben feta, es normalitza, es veu que el projecte està bé, però no se sap per què. Quan la nostra feina, sobretot en el tema dels efectes, no està ben fet, truintolla, la gent no sap ben bé per què, però aquell projecte no agrada. Nosaltres, per exemple, hem fet aquest any una pel·lícula amb l'Isabel Coixet, en què hi ha molts efectes en els que no es veuen. És naturalitza, absolutament, un espai, o sigui, una acció que passa tot el pel nord i la pel·lícula... No el rodatge el més va estar cinc dies a Noruega, quan en realitat van ser 10 setmanes de rodatge, que es van fer a plató, i que després tot és producció. Llavors, s'integra perfectament als personatges, el que és l'ambient, el que és la tota l'acció que passa a la neu, però en realitat, això és tot fet en efectes digitals. Aquesta és una part de la feina, l'altra és que tingui tota una continuïtat de color. Tot això és un conjunt d'una feina feta en equip que fa que tingui un molt bon resultat, i que aquesta pel·lícula hi ha altres, en tots els projectes, la nostra feina realitat és buscar les eines necessàries per poder fer això d'una manera fàcil, d'una manera ràpida, que, a més a més, econòmicament també surt i viable. Llavors, es tracta no d'anar a comprar aquella eina que sigui l'última, no, si no, és buscar aquesta eina, però acompanyar-la d'altres petits invents, d'altres petites solucions que nosaltres ens hem en el nostre dia a dia, per portar a terme més fàcilment i amb millor resultat la nostra feina. Clar, és a dir, que realment és una feina, entre cometes, invisible, d'alguna manera, després, per la majoria d'espectadors que no coneixen tant? És una feina que té un component molt tècnic, però l'hora és molt artístic, perquè han de conjugar molt bé. I efectivament ho ha acabat de dir, és molt invisible, però sobretot és el que et vull arreglar molt, és que quan no està ben feta trontolla i llavors es veu de seguida... No es pot dissimular, eh? L'altre tècnica ha de ser la base, segurament. Efectivament, efectivament. Llavors, bueno, el premi, doncs també... Nosaltres fa molts anys que ens dediquem a fer això, o sigui, tot el que és la posproducció, muntatge, i el que és el conjunt de la posproducció. Llavors, a veure, hem fet moltes feines amb televisió, amb els millors realitzadors, amb cinema també, amb feines de publicitat... I la tecnologia ha anat evolucionant, el llenguatge ha anat evolucionant. I això, nosaltres, què passa? Que ens dono una empenda, però no pots baixar d'aquest carro. Has d'estar sempre molt, molt, molt al dia i buscant, com deia, la millor solució tècnica i, illegitament, amb l'evolució artística i el llenguatge que vull enviar, doncs també ens exigeix. A nivell digital, aquesta evolució és cada cop més ràpida, no? Vull dir que aquesta obligació d'estar al dia, m'imagino que fins i tot ho és més potent en el vostre àmbit que en una altra, més de direcció o interpretació, fins i tot. Ué, ué, ué, fins i tot... Hi ha estudis que... Hi ha psicòlegs que diuen que el tractament de la imatge ha de ser d'una manera determinada, perquè la gent, inconscientment, li agrada més un tipus d'imatge o un tipus d'imatge que no pas d'un altre. I llavors això, en el fons, és perquè fa part d'una manera o d'un altre. És a dir, que, bueno, que ens toca, està molt, molt, molt a la guai de totes aquestes evolucions. I clar. Quan es fa possible això, en un moment en què el mercat és difícil, que hi ha molta competència, que hi ha molta competència, sobretot americana, i això, doncs, ho has de compatibilitzar amb la nostra realitat d'aquí i els productors, fan el que poden, amb els millors projectes, i nosaltres, des de la nostra basada en de la postproducció, hem de fer possible que tot això es pugui portar a terme. I bé, doncs a vegades et toca entrar en projectes que és tan maco aquest projecte, l'hem de fer possible, doncs ens envolucrem, acompanyem el projecte fins al final. I això passa molt amb el tema documental, que és un camp, doncs, superinteressant, i que, a vegades, afortunadament, està més a les nostres pantalles, doncs és una besant que la toquem molt, que la procurem treballar molt bé, que no té els mitjans econòmics que hauria de tenir, però ens hi hem d'involucrar, ho fem i ho fem molt a gust. És una mica compatibilitzat a totes aquestes coses. Clar. De fet, exacte, no és un tema que està evolucionant, que el tema de la crisi també en aquest sector i de l'Institut de Recursos és evident, però suposo que, també, d'alguna manera o altra, m'imagino que aquesta reinvenció fa que pugui tirar endavant, que pugui tirar endavant projectes com el vostre. Perfectament. Necessito tenir la sensació que falta més suport per un àmbit, ja pel cinema en general, però per un àmbit, també, específicament, de la postproducció. Bueno, és que la postproducció és que com és el que és la fase natural d'un projecte, és l'últim tram, quan arriba a nosaltres, ja no hi ha diners, ja no hi ha records, ja estem en la fase final. Però bé, la veritat és que nosaltres, que, de vegades, sigui pel tema de les noves tecnologies, sigui perquè hi ha més cultura de la postproducció, resolen moltes coses, la veritat és que acabarem d'entrar abans en el projecte. Nosaltres ara ja assistim en el rodatge, moltes vegades hi ha la lectura prèvia d'aquí jo, i a l'hora de les localitzacions hi entrem, i llavors es planifiquen, a l'hora de fer el rodatge als trucatges, d'una manera més sàssim. Hi ha moltes vegades que hem de solucionar problemes, que s'han provocat pel que sigui en el rodatge, però hi ha moltes vegades, que són trucatges que ja formen part del guió, de sortida, i llavors, si nosaltres assistim en el rodatge i els planifiquem des del nostre punt de vista, moltes vegades això representa un estalvi, representa una organització en el rodatge d'aquella pròpia següència que facilita la nostra feina. No sé si ben bé t'he contestat el que em deies, que saps de què em deies. D'alguna manera, sí, però bé, en tot cas és això. En aquesta part final, i aquesta... El que implica ara també aquesta incorporació més en tot el procés, en tot aquest seguiment, no només al final de la pel·lícula, sinó en aquesta participació. Un premi com aquest, per tant, abans de per vosaltres i per els vostres projectes, és important també pel sector? Naturalment, naturalment, és que, a veure, en aquest moment, les pantalles estan molt... molt... molt ocupades per cinema que no és d'aquí, costa molt una pel·lícula d'aquí funcioni. Per desgràcia, primer és d'haver una pel·lícula americana, i després d'haver una pel·lícula catalana, i potser abans d'una europea, però que costa, que costa entrar. Llavors, és un moment que un reconeixement al nostre sector, sobretot ara, que està en el punt de vista cinematogràfic per a la televisió, també. La crisi ens ha donat una bufetada a tot el sector molt important, que ens en estem sortint tots plegats, perquè estem visquem moments molt difícils. Creus que canviarà a partir d'ara? A veure, jo penso que... Qui més, qui menys desassem tots internacionalitzant, d'alguna manera, i ens estem arribant al món. És a dir, nosaltres, per exemple, en aquest moment, ens fem un projecte amb la Índia, les co-produccions que agrada és un fet, perquè si no, no hi ha una altra manera. O sigui, qui no ha sortit a fora no se'n surt. Això està ben clar. Com a altres sectors, que és el que també passa, ho segur que tots ho sabem. Llavors, el tema de la internacionalització és un fet que t'acompanya en premi. Home, és un cop a l'espàlia que dius, vinga, va, no, puc baixar encara més. Jo penso que hi tanc, que ajuda naturalment. Molt bé, avui hem volgut parlar, felicitar-vos, també, a la Rosa Fuster i en Jose Maria Agones, per aquest Premi Nacional de Cultura 2016, on d'aquests premis han anat a parar amb en Sant Justenques per la seva tasca d'antàviana a films, en recerca tecnològica, en efectes especials, i a través d'antàviana a films, empresa de postproducció, audiovisual i efectes digitals. Moltes gràcies, Rosa. Molt bé, moltíssimes gràcies per la vostra preparada. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Moltes gràcies.