Núria Jiménez, membre de la junta de Sant Just Solidari - 31/3/2016

I aquesta ara parlem de Sant Just Solidari perquè se'n leveran aquests anys els 25 anys de germanament amb camuapa. Per celebrar-ho es començaran a fer un seguit d'actes i un dels primers que es farà serà el dia 22 d'abril, una celebració que es farà a la sala municipal de la Taneu. Avui en volem parlar per això perquè a més a més va ser justament ara fa 25 anys, al final de març quan es va signar aquest ajornament entre Sant Just i Camuapa i per això tenim ara l'altra canta del telèfon. A la Núria Fiménez, membre de la Junta Directiva de Sant Just Solidari. Molt bon dia, Núria. Bona, bon dia. I felicitats per tant, per la part que et tocaria, no? Moltes gràcies, també. Ens han donat moltes persones que em posa aquesta llevo, i després doncs és una germananeta, pobles, per tant, és una cosa que és més de tot. Evidentment no és el nivell personal, però bé, ja que teníem aquí com a portadeu d'alguna manera, hem volgut fer aquesta felicitació, perquè a més a més és justament ara, finals de març, avui és 31 de març, per tant, en aquestes dades en què es va gestar o es va acabar d'acordar, perquè evidentment això ja hi has portat temps parlant, però en què s'ha decidit fer efectiu aquest ajornament, no? Mira, es va signar, es va anar allà. A Camuapa, eh? A Camuapa, és a dir, tot el poc. Doncs sortíem de l'Església d'una gentada, d'una mena del que en diu en teatre, allà es va signar, però és un acte públic. Va ser emocionant. Sí, no? M'imagino que en aquests moments en què saps que estàs començant a plantar una llevo molt important. La veritat és que ja portàvem un temps, doncs que no existia Sant Josolidari en aquell moment, però n'hi ha portàvem un temps, doncs, tot un poquet de gent treballant en el tema de la solidaritat, i aleshores, doncs, mira, va ser que ja es va formalitzar, el va ser el primer acte de formalitzar-ho, perquè després ja es va aprendre un acord en el plaer, però això va ser posterior. No, ja és que no existia Sant Josolidari, és a dir, que en realitat ens va ser la Germanament amb Camuapa, no? Sí, era la Comissió Local de Germanament. Perfecte. No, perdona, Comissió Local de Solidaritat. A partir d'aquí va sortir aquest projecte, del projecte entenc que després també es van... Per ells també, ells tenien també una Comissió Local de Solidaritat, que, doncs, ja feia temps que treballaven, també, i aleshores, mira, va anar cap fent aquest camí junts. Exacte, doncs, a mi que ara arriba als 25 anys, i durant tot aquest temps n'hem anat parlant també aquí a la ràdio, en diferents, en els últims anys, però és evident, doncs, que Sant Jos també ha anat veient com que passàvem aquest rende, aquest Germanament, però fent una mirada així ràpida en darrere, que ja ha representat per Sant Jos d'aquest Germanament. Després, parlant també de Camuapa, per Sant Jos, la Germanament amb Camuapa, què creus que ha implicat? No, és que, això... Perdó, digues, hem sentit ballada ara, Núria, per això. Sí, hem viscut no tothom, però... Però és una cosa que tothom coneix. No vol dir que tothom hi sigui implicat, exactament, sinó que, a Camuapa, passi un senyor solidari, ho coneix tothom. I, aleshores, doncs... És una cosa que, de fet, és apreciada, no? És nosaltres, potser, a la gent, que són bastants, ja, eh? Sí. Per Sant Jos solidari no era més directa. Doncs... jo crec que és una cosa que ens ha fet créixer, també. Perquè hem anat evolucionant molt, a la mesura que ens anàvem adonant que germanar-se, el que significava, no? Que no és una cosa que tu vas i estàs en un... en un estari, com si diguéssim, d'acabar-se a ajudar si no tens això, no? La Germanòcia, a l'entrada, vol dir, és igual. Però som diferents, però hem de tenir un tracte d'iguals, eh? I després, també, que anar a països amb desenvolupament, doncs comporta a prendre molt. També a prendre d'ells, eh? No podem anar allà a dir el que hem de fer, perquè ells ja saben el que necessiten. Però, aleshores, això, per materialitzar-ho, hi ha d'haver una corresponsabilitat. Per això preguntava exacte, que per la part de Sant Jos també ha servit de moltes coses, segurament, aquests 25 anys de germanament, no? Sí, sí, d'acord, totalment d'acord. Jo he passat gent de totes les edats i sereix passant, i aquest any hi haurà també una brigada especial de joves. Aleshores, doncs, és algo que t'emportes, no? O sigui que et fa créixer, et fa tenir una mirada diferent respecte als altres i respecte al món. Perquè d'entrada estem a quilòmetres a distància amb un gran doser pal mitj. Clar. Aleshores, això et dona una visió diferent, eh? Per exemple, quan penso en la ràdio, saps? Sí, sí, sí. Ara que estem en ràdio, doncs, i veig la ràdio allà, penso les emissores, no?, que esteu fent coses per la comunitat, i doncs, de quina manera s'impliques les cultures i els contextos, no? Clar, ells en la germanament també, el viuen almenys els cops que hem parlat amb alguns dels representants de Camuapa, que seran setembre, hem parlat amb alguna d'elles, doncs el viuen també amb molt d'araïment i amb molt d'interès, no?, que és una germanament, a més a més, que funciona, que és molt actiu, també. Sí. I perquè, de fet, els projectes són molt d'ells, també, eh? I aleshores, doncs, nosaltres hem de veure que n'hem distribuïdes una mica les responsabilitats de diferents projectes. Això vol dir que també hi ha una relació més estreta amb les persones d'allà. Per distància, avui en dia, mira, s'escursa una mica gràcies als mitjans, eh?, perquè abans, al principi, teníem més correspondència escrita, que era lenta, abans no arribava, una banda a l'altra. Això també és ara, perquè és una cosa més personal, però hi ha altres mitjans que ens permeten tenir una relació més propera, no? Clar. I els més continuades, perquè... Sí. I per tant, han portat el vincle, no?, que ell és... Sí, sí, sí. Per poder realitzar allò que ens proposem mutuament, eh?, també, com que hi ha diners pel mig, doncs també ha, doncs, una responsabilitat de donar comptes per les dues bandes, nosaltres aquests que ens comprometem i ells que es comprometen. Però per altra banda també dir que en pocs diners allà fa molta cosa, no? Ja. Per tant, pogués ser a la nostra entitat molt soci, amb petites aportacions, és una cosa que dona un gran fruit, dona un gran rendiment. Com es va dir que fos que m'ho apam, qui volia germanar-se senjús? Mira, això va ser una mica casual, eh?, perquè una mestra amiga d'un senyor tenc, que és el nostre president en aquest moment, que és la meva filla, que és la meva filla, que és la meva filla. Ell va anar al Salvador, ella tenia relació amb aquests països centra-americans, i va conèixer una alcaldesa. L'alcaldesa, que en aquell moment era de Guapa, la ressoura se la fa, i l'alcaldesa li va dir, li va donar una carta, li va dir, m'agradaria germanar-me i li va dir que no era un senyor, perquè moltes vegades el va donar, perquè el que va donar era un senyor, perquè el senyor li va donar un senyor, i la carta ens va arribar. Ens va arribar per mi, això d'aquesta mestra amiga. I, aleshores, en vam començar a parlar, perquè nosaltres en aquell moment, que ja existíem com a un grup de gent que feia coses, doncs, ens vàvem implicats en una recollida de judes, Aleshores es va fer com un vaixell, un contenidó, no portava coses cap allà a ajudar, en aquella situació d'emergència. La cosa va anar així. Mira, ens va arribar i, d'alguna manera, ens vam una mica enamorar mutuament, perquè aquella carta era molt detallada, explicava moltes coses i un desig gran, i em va dir, per què no? Per què no? I així va començar, tot plegat, no? I va començar perquè no en sabíem res, d'altres aquelles situacions que existís. Està al vell mig de Necaragua, saps? Amb un altiplà, és una zona remadeira, preferentment, i que, bé, també queda una mica allà, de segons com. Però és gran, és extensa. És exacte, que m'ho apa, que ara, evidentment, molts no en sabem tantes coses com, evidentment, saber des de Sant Josulidari, així que tots la tenim més o menys situada, i a Sant Josulidari ben coneix. Aquest moment en què es va fer aquesta estimatura, com dèiem que va ser fa 25 anys a finals de març, però, bé, en tot cas, l'altret de sortida de la celebració, perquè hi haurà diferents actes, serà el dia 22 d'abril. Això és d'aquí a unes tres setmanes, un acte que es farà a la sala municipal de La Taneu, on hi haurà també l'alcaldeça de Camuapa i el representant de Sant Josulidari a Necaragua, no? Núria? Sí, sí, sí. Després, a la sala de la sala, els hem convidat, i és important que vinguin també gent d'allà, que t'assigem que puguin fer-ho, i, menys, estem... d'alguna manera ajudant a que això sigui una realitat, perquè també veure les persones d'allà ajuda la gent a Sant Jostenka, eh? Ajuda a tenir una imatge mental, no? Sí. I després, com que també fem moltes altres coses, que hi haurà coses que també ajudaran a aproximar les persones, no? No podem portar tothom d'allà. Potser nosaltres tenim molts més mitjans per anar allà, eh? Clar. Per tant, hi ha alguns representants, i s'expliquen, entenc, també els projectes que estan en marxa, no? O s'agrada més una balla de més sopar? No penso que també hi ha algunes, un preset, però, bueno, no ho sé. No crec que sigui potser el dia per parlar de tots els projectes, però... És més una celebració, no?, el dia 22. Sí, jo crec que sí. I que hi haurà altres coses que estem preparant, com el que hi quedaran, també, de la gent d'allà i dels projectes. I de la gent d'aquí, perquè, d'alguna manera, ens puguem aproximar mutualment, eh? L'Abril, l'Ivendres, 22 d'abril, a la sala municipal de la Teneu, un sopar també a l'esno de la nit, i el preu és de 30 euros. Poden comprar, de fet, els tiquets a la cell de Sant Josulidari, o també a l'antiga granja Carbonell, i serà el tret de sortida, perquè després hi haurà més actes, no? Exactes, no?, llar d'aquest any? Sí, sí, per les festes de Targot també n'hi haurà, eh? Aleshores, doncs, i entre mi, ja anirem fent coses. Més ara, com tenim les hores d'enquiet local a la pell de carrer... Sí, són les escoles. La gent té més oportunitat d'apropar-se allà, les escoles, exacte. Perquè, un moment o altra, sempre... Ho heu notat, eh? Sí, sí que ho heu notat, i jo penso que això facilita molt, eh? Perfecte. Ara anirem parlant, també, llar d'aquest 2016, avui... Ho hem volgut comentar, ja que era... No sabem si heu vislat exacte, però sí que de ser al voltant de finals de març, per tant, avui, 31 de març, hem volgut parlar amb la Núria Jiménez, de la Junta Directiva de Sant Josulidari, per parlar d'aquests 25 anys de la Germanament i d'aquest acte, aquest tret de sortida que es farà el dia 22 d'abril. Moltes gràcies, Núria. Nosaltres podeu comptar amb els membres de Josulidari, perquè estem amb aquesta celebració, que ens fa molta il·lusió, i que també volem que hi ressona aquí el poble, i que la gent pugui aproximar-se i conèixer més. Sí. I fins i tot en grascar-se. Exacte, exacte. Això sempre suposo que és més benvingut que mai. És que quan hi vas entrant més, normalment les persones que sí apropen sí queden, perquè... Enganxa, no? Sí, també tenim un web, això també facilita que les persones que no puguin ens puguin anar seguint-nos. Gràcies a vosaltres, que també ens ajudeu a divulgar els actes. Doncs anirem parlant, com dèiem, al llarg d'aquest any, primera cita propera, cita el 22 d'abril, a la Taneu. Moltes gràcies, Núria, que vagi molt bé i fins aviat. Moltes gràcies. Adeu, bon dia. Quatre minuts i dos quarts de 12. Aquesta hora parlem d'esports en Justent, que en Valmar Romero, molt bon dia. Hola, bon dia, Carme. Un dels presentadors del Juguem a casa, perquè aquest cap de setmana esteu d'estrena, vam parlar ja fa dues setmanes, i el programa d'esports de la ràdio surta al carrer, a partir d'aquest cap de setmana, per fer retransmissions en directe, retransmissions esportives en directe. Ara, aquest cap de setmana, a partir d'aquestes setmanes, comenceu amb el futbol, no? Sí, abans de començar, ja només dir-ho, i ja comences a posar-te una miqueta nerviós, però és el que toca. Els nervis són bons. Sí, una mica, el Justit necessari. No, jo crec que estarà molt bé, i crec que poder sortir al carrer i que fer que la gent, que tinguem també una part d'esports dins de la ràdio, una miqueta més divertida, també, pot ser molt interessant. I aquest cap de setmana, comencem amb l'Atlètic, a partir de les 4 de la tarda, que estarem fent la prèvia del partit, que és jugant davant de l'escola Barbaran de Lúcia. Per tant, jo crec que serà el programa en sí, pot ser molt, molt, molt interessant. Exacte. És un bon punt de partida, d'alguna manera, no? Sí, jo crec que, sobretot, nosaltres tenim fet un planning, on intentem que la majoria d'entitats tinguin cabuda i que la majoria d'esports, com a mínim, un parell de vegades, una, dues vegades, i passem per allà, perquè al final tampoc queda tant d'aquí a la setmana d'abril, però després queda amat i prou. Vull dir que el juny ja gairebé no hi ha competicions, i, per tant, si no m'equivoco, són nou caps de setmanes, d'aquí a la final de temporada. Intentarem que totes les d'entitats tinguin cabuda, però també, sobretot, hem estat mirant que busquem partits interessants. Vull dir que intentem, en aquesta funció de ràdio municipal i de ràdio pública, de fer un servei de tots els esports, però també intentant donar importància a l'esportivitat, a l'esport, i a l'interès que tingui el partit. El criteri serà una mica aquest. Cada setmana triareu en funció de la importància de cada partit? Sí, intentarem no repetir molt. És a dir, si aquest cap de setmana fem l'Atlètic, intentarem que la setmana vinent no tornem a fer un partit de l'Atlètic, això està molt clar, perquè, al final, com dic, totes les entitats, tots els clubs i tots els esports han de tenir cabuda. Però, si posem pel cas aquesta setmana, l'Atlètic juga el títol, i la setmana que ve, el jovenil de l'Atlètic també juga un títol, i no hi ha cap altre partit interessant, doncs, escolta, en aquesta setmana repetim i no passa res i no s'acaba el món. Però és que si el Sant Julç està jugant alguna cosa, també hi anirem. El final és el que dic. Fem que tothom hi tingui cabuda, però també anar a les coses interessants. És a dir, no anirem a fer un partit de... poso un exemple. Duquei, quan juguen primer i últim, sí, hi ha un partit més interessant. Tinc cada setmana, no? O cada 15 dies. Em refereixo que potser ja sabeu on anireu de 15 dies, però que quan anireu informant... Sí, nosaltres, més o menys, tenim un plan infet fins a final de temporada, i evidentment això pot anar canviant segons el resultat, segons com vagi la competició, i anirem ballant. Però, vaja, sí, més o menys nosaltres anirem avisant sempre la setmana. Ja et dic, aquest cap de setmana anem a l'Atlètic, la setmana vinent encara ho estem acabant de decidir, però amb una a dues setmanes vista, nosaltres sempre avisem. Disapta, ja sabrem on anem, això és segur. Perfecte. El primer partit serà aquest dissapte, com dèiem, un partit de futbol, és una mica l'esport rei, no? Sí, hem optat per començar pel futbol, perquè dic, no ens fiquem tan poc a molts avis. És el que més afineu, potser. Sí, no pel fet de l'esport, però sí, a l'hora de fer un programa de ràdio de futbol, és el més fàcil, podríem dir. És un partit que estem més habituats a sentir, no? El dia que ens toqui fer l'oquell tenim l'Èric Brull, que ens ajuda, però, vaja, que ens costarà una mica més igual que el dia que fem amb vol. O sigui que ens hi adaptarem i intentarem fer el millor possible.