Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem Sant Just - 1/4/2016

i avui en parlem amb el segon tenent d'Alcalde a l'Ajuntament de Sant Just. Lluís Montfort, molt bon dia. d'alcalde a l'Ajuntament de Sant Just, Lluís Montfort, molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar de diferents de les qüestions que es van tractar en aquest ple, d'una banda es van tractar diferents qüestions vinculades amb ordenances fiscals i taxes, per exemple, es va aprovar, amb el vot favorable de totes les formacions i l'abstanció de convergència, la modificació de l'ordenança fiscal de l'escola Bressol. I també, en aquest mateix sentit, l'actualització de preus dels serveis inclòsos de la taxa de cementiri i de nínxols, no? Sí, i, mèxicament, són adaptacions a modificacions petites del preu, en el cas dels cementiri, i en el cas dels colabrosol, una adaptació per a fer un escalat de preus més adequat als usuaris. Mm-hm. Però s'incrementa en tots els casos, no? Sempre es posa com a base a l'IPC, però s'estableixen una sèrie de bonificacions, una sèrie d'adaptacions, sobretot a través de menjadors, de collida, perquè les tarifes siguin aquests adequats a la dinàmica de l'escola. No és que sigui un increment de preu, sinó un ajust. També, en clau econòmica, el ple d'ahir es va aprovar l'atremitació per inputar el pressupost del 2016, la despesa de les factures que haurien entrat el registre municipal del 2015. Això què implicaria o què vol que aquí representa? Sí, per exemple, hi ha una sèrie de factures que arriben més tard del tancament del pressupost, que arriben a través del correu, arriben a través de la empresa que l'havia enviat tard. Per tant, sempre hi ha aquest mecanisme, en el qual l'exercici següent, en el ple, un cop s'estanca el pressupost, s'inputen aquestes despeses en el pressupost actual. És una dinàmica que s'utilitza perquè hi ha sectures que arriben tard i ja s'atancen igualment el pressupost. Per altra manera, també hi ha una sèrie d'adaptes de factures en les quals per a alguna consensació sobrevinguda no teníem prou d'otació al pressupostària, que ens va fer la despesa i ara regularitza. És una cosa que trobareu habitualment en els plens de voltant dels mesos de febrer, maig, març i abril. Per tant, en principi, aquest punt que es va provar i en aquest ple de març seria habitual en qualsevol altre plen, o sigui, un agòstic extraordinari. En qualsevol altrany, eh? Persevol altrany, però que no és un agòstic extraordinari, sinó el càrrec. No, no. Tenim la sensació que una de les partides són 40.000 euros per un pressupost de 21 milions, o sigui, que són petites cues que queden de la gestió diària. És un tema més de gestió que política. Altres qüestions, el ple d'ahir, com dèiem, que no ho hem comentat, però va ser... Bé, va portar prou debat amb diferents punts. I un altre punt que va generar debat va ser, per exemple, el de l'aprovació de l'Ordenança Municipal del Regulador de l'Ocupació de la Via Pública amb terratxos i balladors, que sinó que equivocas un tema cada ple, aquest, cada any, cada ple, no, cada any, sí que genera cert debat. En aquest cas, el punt és aprovar-me els vots favorables de l'equip de govern i l'oposició es va bestanir en aquesta qüestió. És relacionat, sobretot, amb el tema de les estufes, on hi va haver el debat, no? Va haver-hi un debat que va tenir com tres potes, no? Una per important era que noig es plantejava amb una modificació de l'Ordenança. De fet, aquesta aprovació definitiva, un cop hi ha hagut les delegacions, que nosaltres volem ajustar una miqueta, també, als horaris d'obertura i les terrasses en general, doncs, a un horari per fer una miqueta més flexible i adequada als horaris d'estiu... M'he d'ampliar de la nit, no? Per tant. Una mica més, no? Però per altra banda, clar, que l'Ordenança conté moltíssimes coses. Conté moltíssimes coses, perquè una banda és ocupació de via pública, també, amb aquestes terrasses i balladors, amb la qual cosa, l'ocupació de via pública genera debat, no? Fins aquí, un punt, els bars o restaurants poden ocupar una via pública, per una banda està molt bé, perquè pot ser que fes de les terrasses, per altra banda. També s'ocupa via pública, de quina manera, quines limitacions, existeixen una setmana de limitacions tècniques, que també s'han de posar sobre la taula, i unes circuits per tramitar totes aquestes demandes de terrasses. Per tant, també hi ha una part de debat que, a prop de banda, el gremi que utilitza terrasses de mana, hi haurà que, amb una part de raó, unes tramitacions molt més àgils de tot plegat, i, per tant, aquí també hi ha un punt de ficció. I l'altre punt, que també era un punt que no s'havia modificat en absolut, però que ha sorgit, com a principal tema, és el tema de les estufes de les terrasses. En aquest cas, hi ha dues postures. Hi ha una setmana de gent que opina que el que és important és que aquestes estufes puguin ser-hi més hores de negoci o d'estada en les terrasses, per tant, podem pliar aquesta tieta econòmica. I, per altra banda, nosaltres creiem que el luz indiscriminat d'estufes de les terrasses no fa més que gastar energia d'una manera absolutament sense sentit, perquè estàs escalfant l'aire que passa, no qual cosa. Nosaltres, el que tenim en aquesta limitació d'ordenança és que les únicas estufes que es poden utilitzar les terrasses són aquelles que tinguin energies renovables, o fons que no concuprem. Són una mica d'inversió per a cada... És una mica més cares, però tampoc tindria sentit que un ajuntament que està fent grans reforços en eficiència energètica i en estàvia energètica, energètic o per a haver-hi una ordenança d'estufes que es dediquen a escalfar l'aire, perquè, a més a més, cap de les terrasses complereix cap condició d'aïllament tèrmic, amb la qual cosa, tota l'escalfor que genera l'energia que crema se'n va directament a través de les parets o a través de l'aire que es calfa. A més a més, amb un torn, en el qual, aquest hivern, realment, hem baixat dels 10 o 12 graus, una altra cosa. Si hi ha algú que vol aprofitar les terrasses i fa molta fred, que l'autorita altres sistemes. Aquest és un gran debat que sempre apareixi i es apareix en la meva condició de representant d'una formació ecologista i com a regidora de maia ambient, creiem que no té cap sentit lògic el poder escalfar a l'aire de les terrasses. Però això és un debat que, evidentment, crea un debat i està bé que hi sigui. On també va generar-se debat, va ser amb les emocions. Com és habitual, una d'aquestes emocions que es va rebutjar, de fet, era la que defensava les diputacions i consells insolars de representar el PP contra la seva desaparició i es va generar un debat que, en el plaint, en el que tu mateix ho vas... Es va parlar de vegades, en els plents municipals, que s'acaben fent debats més relacionats amb qüestions que ja són extrema municipals. No només amb aquesta emoció, perquè ha passat amb altres temes presentats per altres partits. Jo no soc massa favorable de fer emocions que única i exclusivament siguin de temes del poble. Aquest també està bé, que en un ple municipal, en el qual hi ha públic i el públic, després té un torn de paraula, es puguin treure temes que van més enllà del tema municipal, que és un espai entre la gent, perquè no, a obtenir cultura política i opinar sobre... Posicionament de partit, no? Sí, jo crec que està bé. El que passa és que vegades venen emocions com aquesta, en la qual el regrafons no és parlar d'un tema que preocupi... No, és que hi havia un acord entre el partit socialista i els ciutadans, que un dels punts vol eliminar les diputacions, i el partit popular, des de la seva central, li envien una emoció estratègica, en la qual vol que s'aprovin els ajuntaments una cosa que va en contra del preacord que tenen signats a ciutadans i partits socialistes... Però això de les centrals ho fan tots els partits. I tant. I tant. I això ho va dir jo? Sí, això ho va dir jo. També, com a grup municipal, també tens la marge per dir, això sí, això no, o això... Però, en segon cas, la postura va sortir repotjada, aquesta emoció, i, particularment, la postura que es van defensar, va ser per una banda, els ciutadans i partits socialistes, i a Esquerra Republicana van en votar en contra d'aquesta emoció, per motius diferents, ciutadans, perquè allà que... que eren un organisme soltament inútil, que generava una despesa innecessària, en el cas del partit socialista, doncs anava amb la línia que segurament aquestes competències es podien assumir des d'altres administracions i mirades racionalitzar-ho, a Esquerra Republicana, en canvi, deia que no veia clar, era el sistema de províncies, i per tant, s'hi posava en contra, des del moment que vam fer la sèrie, ens vam abstenir, perquè, per una banda, consideràvem que era una emoció oportunista, però, per altra banda, també en sabia greu votar en contra d'una institució, que ara, com ara, és la diputació de Barcelona, la que ens afecta, i que, de la qual rebem, un suport tècnic, un suport econòmic i un suport total de les polítiques que estem entrant endavant. Poques en tenim que fascinar aquesta feina. Com les diputacions. És una emoció que, finalment, es va rebutjar. Altres, i es tracta de dues emocions més, una que era per donar suport a les relacions del consultiu comarcal de la Gingran, i després una altra, que està relacionada amb el transport, per donar suport a la implantació de la xarxa de transport unificada, i que està relacionada també amb un tema que hem de tractar, també en diferents ocasions, que té a veure amb el pas del trambaix, el seu pas per la carretera real des dels plogues, per entendre'ns fins a Sant Feliu, que no fes aquesta volta, que hem anat comentant un tema que ja fa un any o dos, que ja s'ha anat parlant... Un mandat o no? Però de manera més específica, recordo que havíem parlat amb la plataforma del transport públic, que s'estava intentant presivinar l'Ajuntament dels Plogues, no només va d'això aquesta emoció, però sí que ja té una mica a veure amb aquest tema, també. Jo crec que a Sánchez tenim un déficit de transport públic, i això és una cosa que tothom comparteix. El déficit que estem mirant de paliar, de la millor manera possible, amb alguns transports en superfície eficient, com el Just Metro. Per a l'altra banda, l'Ajuntament ha demanat que s'incorpori una nova línia d'autobús, que és la ILA-30, on hi ha la telemetropolitana, que de moment no la tenim gaire entusiasmada, però, mica en mica, no desestima apretar-la. I aquesta línia ILA-30 passaria... La línia des d'una universitària fins a l'estació de metro, de Tren, de San Feliu, de Llobregato, una miqueta fent en superfície, el recorregut d'aquest trastat del metro de la línia 3, que pujava a Mas Yui i baixava fins a l'estació, no? Per tant, estem millorant també el transport públic cap aquí. També, és veritat, que volem millorar els accessos cap als nodes bàsics de comunicació, com són l'estació de Tren, de Sant Joan d'Espira, l'estació de Tren, de San Feliu. I en aquest marc és evident que l'hauré a mirar per nosaltres és un punt importantíssim. Per què? Perquè el fet de que no passi per l'oli de miró fa que les seqüències de Trenvia siguin molt més llargues, el temps de connexió fins a la zona universitària sigui molt més llarg, i d'alguna manera fa que no sigui atractiu aquest transport públic. A més, en un entorn en el qual sembla ser, a més a més, s'està impulsant moltíssim, d'alguna manera metropolitana, lluitar contra la contaminació atmosfèrica, que causa milers de morts cada any al tema de les micropartícules especialment, doncs creiem que cal treure cotxes de les caràteres i cal posar transport públic. En aquest sentit l'hauríem de mirar, és estratègic. També és veritat i diré en descàrrec de l'Ajuntament d'aquestes pluges, que segurament algun dibuix que vam veure fa 8 o 10 anys era poc afortunat. Segurament es poden haver-hi moltes possibilitats que ho facin. En qualsevol cas, acabarem a provar que va ser una emoció que reivindicava la línia 3 fins a l'Ajuntament d'Etsplugues, la línia 3 de zona universitària fins a l'Ajuntament d'Etsplugues, que el tramien és per l'aureàmiro, i també que hi hagués unes connexions d'autobusos més eficients. Aquesta emoció també s'ha provat per una unitat per l'Ajuntament d'Etsplugues, en la qual cosa anem trobant un camí que és el camí de la racionalitat i el camí de treure cotxes de les caràteres i fomentar el transport públic. Hi ha molta feina a fer. Ara vinc d'una reunió sobre transport públic que he fet a Sanfaliú amb altres companys, i és un tema que preocupa moltíssim. Penseu que el tramvia també continuava fins a... Un dia continuava fins a Sanfaliú, Molins, no? I, a més a més, tenim una línia de Sanfaliú fins a Barcelona, que no es creu en cap moment amb la línia de Beiviche fins a Castell de Fells, i que no es creu en cap moment amb la línia de San Vicens, a Martorell, però que no és català fins a Plaça d'Espanya. Tenim un déficit tan mirant cap a Barcelona com mirant cap a enrere a la comarca, un déficit que que s'ha de solucionar intentant aportar-hi racionalitat i pensant-hi i portar-hi recursos, evidentment. Per tant, doncs aquesta emoció que has aprovat seria un pas més cap aquí, no? Sí, és un pas que està mirant més cap a Barcelona, és una emoció molt centrada amb la connexió dels tramvies també del trambasós i el trambaix a través del trambasós i del trambaix a través de la rei cas on tenia uns estudis tècnics, sigui per la Lleguenal, que és l'opció més viable, per tant és una opció que mira a Barcelona també amb la línia 3 del metro, però que la nostra preocupació pel transport públic ha de mirar a banda i banda de la comarca, cap endavant i cap arredera. Doncs són les emocions que es van debatre ahir al ple municipal i d'altra banda també ahir al ple es va tractar una altra qüestió, que va ser l'acord de suspendre la solicitud de llicències i comunicacions prèvies a la instal·lació de decisions de fumadors de cannabis. Va ser un punt d'origencia que es va debatre al ple i que, per tant, el que es farà ara serà aturar temporalment la aturgació de les llicències fins que es faci durant un any, fins que es faci aquesta normativa municipal, no?, perquè no hi ha... O sigui, en cada municipi ha de marcar aquesta normativa. Sí, jo crec que hi ha un debat, un debat que podria ser del tipus moral, fins i tot, en relació a l'autorització o al consum de cannabis, i que és un debat que nosaltres no hi hem d'entrar com a administració. És un debat social en el qual ja ens n'hi ha resolent i anirà avançant. Hi ha opinions de tot com a pots imaginar. Per altra banda, també hi ha un altre context, que és en els assuntaments que ens deixen molt sols en aquest sentit, perquè no tenim cap normativa estatal, cap normativa a la qual nosaltres ens podem acollir per desenvolupar-la des dels altres dels municipis. I el que sol passar quan no hi haguem normatives estatals, és que ens han passat la pilota a la administració de l'administració, fins que ens arriben els assuntaments. I els assuntaments de Sant Just, el que tenim és que tenim ja... que ens ha entrat alguna demanda per posar algun d'aquests locals a Sant Just, i especialment el que ens ha preocupat és que en els darrere setmanes hem trobat un augment de les trucades d'informació. No per obrir, sinó sobre el tema o per obrir locals d'aquest tipus? Informació per poder-los obrir. Com ho teniu, què passaria, si no sé què. Estem observant que com que molts municipis estan endurint molt les seves normatives per efecte de centrifugació, ens acaben arribant a Sant Just. Ens trobàvem que estan just, i la majoria de municipis, que exactament ens trobem que no sabem com abordar aquests elements, perquè hi ha moltes precaucions a nivell de salut, hi ha moltes precaucions a nivell tècnic i que s'han d'anar superant. Després d'intentar veure quina és la millor solució que podíem optar, i com que veiem que l'urgència de poder regular això era molt alta i la capacitat de pensar, reunar i seure era limitada en tan poc temps, s'ha optat per fer una suspensió d'equicències. És un mecanisme que es pot fer. De fet, va aprovar l'alcalde i es va retratificar en el ple. Per donar-nos un període d'un any, per demanar informació al Departament de Salut de la Generalitat, per demanar informació als codis tècnics, per poder veure com estan responent els municipis, anar a tots els fòruns que puguem, per veure si l'eina que pot regular aquests espais ha de ser una ordenança municipal, ha de ser una ordenança general en relació als usos que puguin haver-hi d'activitats de Sant Just, i exactament qui ho ha de tramitar, com s'ha de tramitar i de quina manera. I amb això que fem, d'una manera intentem treure'ns la presió de sora per poder iniciar un procés de debat i de reflexió, no només interna Sant Just i no les companys als altres municipis. Crec que és una bona opció, és una opció molt realista, i a dir, independentment del debat que pugui haver-hi el carrer, sobre la conveniència o no del consum d'acànemis, o la legalització o no, amb quins casos i estratèutics, i l'údic o purament... I per tant, a les dues peticions concretes, se'ls comunicarà ara que hi ha aquest any de marge? No és molt, un any? Fins d'un any de marge. La llei et permet que aquesta suspensió de licències tinguis fins d'un any de marge. Un any de marge per una banda de l'ajuntament li dona una tranquil·litat de poder treballar. El que passa és que no ens hem de dormir, perquè un any passa molt ràpid. També, és veritat. Són els temes que van tractar i el ple municipal. D'altra banda, també volíem comentar en el bolletí d'aquest mes, en l'article que signa Lluís Montfort, explica que en la redacció de l'actual PAM, el programa d'actuació municipal, s'està treballant per la implantació progressiva de la tarifació social en els serveis públics. Això és un projecte que ja s'ha aplicat en alguns casos, en altres municipis, i per tant ara s'estaria mirant d'aplicar-la en aquest mandat aquí a Sant Just? Sí, penseu que era una proposta que també estava activa en el mandat anterior. Però què ha passat? La inestabilitat dels ingressos de l'ajuntament i del finançament dels serveis públics, que va ser un dels temes estrella en l'anterior mandat, amb la crisi, amb l'Arsalt, etcètera, etcètera, va fer que fos pràcticament inagordable. La tarifació social, el que és, és un concepte pel qual el preu dels serveis públics va directament relacionat amb la capacitat econòmica de la persona usuària. De manera, l'objectiu és generar condicions d'equitat en l'accés. És a dir, tenim una setmana de sistemes generals a tot arreu, en el qual els preus públics tenen un cost, sobre aquest cost s'aplica una subvenció de l'ajuntament en forma de déficit, que és el que pagues als personalitzadors municipals, i d'aquí surt un preu. I aquest preu pot tenir algun tram, és veritat, l'escola Bressol, per exemple, sabeu que hi ha bonificacions per trams a 75, 25, 50, etcètera, i, si no, també tens dret a accedir a l'estat social a través d'un polític d'edat de beques o de jutges per entrar en un circuit. Però el que vol anar molt més enllà de la traficació social és que tu, per exemple, arribis a un ajuntament. A aquest cas, per exemple, jo explico el cas de l'Ajuntament de Terrassa, per exemple, amb l'escola Bressol, vol de Sant Feliu, que són els que vam mirar al mandat passat. Doncs arribes, tu fas l'esforç d'inscripció a un servei públic, el que sigui, el que estiguis treballant, i llavors hi ha una creu que diu, vol vostè que se l'hi calculi el preu en relació a la traficació social, sí o no? Com marques el sí, o tu, perquè m'hi autoritzes a l'Ajuntament, a mirar la teva situació econòmica. I això, a Terrassa, per exemple, ho feien amb base a tres cistelles d'impostos, l'impost de l'aigua, l'impost de patrimoni... L'impost de rent d'IRPF, la renda normal, el patrimoni i l'aigua. I ells tenien calculat que el frau amb això era poquíssim. Era un dos, un tres per cinc. Alguna cosa l'hi sortia a mi. I vostè anava a l'escola a Bressol, l'hi surt 80 euros. A vostè l'hi surt 125, i a vostè l'hi surt 215. En funció d'això. Què fas? Fas que a població que segurament no es podria pagar aquests 200, no quedi sistemàticament exclosa dels serveis municipals. És una aproximació superinteressant per poder generar els pares amb diners de tots i, per tant, endavantaficiar a tothom. I el que hem de fer és que tothom pagui amb certa progressivitat i amb certa relació en el seu... en el seu situació en el moment de l'escripció. I s'està mirant per aplicar en aquest mandat, per aplicar potser per l'any que ve, o és una cosa més conceptual? Jo crec que en aquest moment no és conceptual, s'estan iniciant uns estudis, a veure en quins són aquests serveis que es podria aplicar de manera directa o immediata, i quins hauríem d'esperar en una segona fase. A més a més, a l'anàlisi típica del primer any i segon any de mandat. Però ja està d'acord, en tot cas, tots tres partits que formeu part de l'equip de govern? Sí, sí, sí. I, a més a més, formar part del PAM, i, a més a més, el que no especificarem exactament, quin serà l'intensitat i quin serà els serveis, però necessitem donar resposta a aquest tipus de foc de funcionament, perquè s'està extenint a tot arreu. I s'enjust crec que no hauria de ser a l'IE. I sempre hem optat perquè la gent tingui un accés equitatiu al nostre servei públic. El PAM, estem ja iniciant la segona fase de redacció, hauria d'estar en un parell de mesos, com a molt. A més de l'estiu, segur, per tant, no? Sí, perquè a mi més serà una eina molt important per nosaltres. Doncs anirem per anar-te'n plegat. Avui hem volgut parlar d'actualitat, l'anàmada aquest ple del mes de març amb el segon tenent alcalde l'Ajuntament de Sant Just Lluís Montfort. Moltes gràcies. Que vagi bé. Fins aviat, bon dia. Passen 6 minuts de 2 quarts de 12, el que fem és connectar directament amb l'Institut de Sant Just per sentir el posem-li veu com cada divendres. Bon dia, Sant Just. I benvinguts al posem-li veu. Bon dia, Sant Just. I benvinguts al posem-li veu. Bon dia, Sant Just. Bon dia, Sant Just. I benvinguts al posem-li veu. A la Secció de la Sensei Tecnologia us parlaran sobre un gran descobriment dins el camp de la medicina. A la Secció de Cultura i Moda us parlaran. De dues pel·lícules d'estrena i d'una curiositat. A la Secció d'Esports i Salut us parlaran sobre alguns problemes de fumar. A la Secció de les pàgines webs recomanades de la setmana. Us parlaran sobre quatre pàgines webs molt interessants. A la Secció de Música us parlaran sobre l'actualitat dels concerts més importants i sobre la cançó de la setmana. Comencem amb el posem-li veu. Bon dia, i benvinguts a la Secció de la Sensei Tecnologia. Un gran descobriment dins el camp de la medicina. A la manera de detectar un càncer a través de la saliva. Les dades són devastadores. Cairebé dos terços de la població mundial patirà algun tipus de càncer en els propers anys. Per això, tot tipus d'avançament dels càncers és molt benvinguda. I com funciona aquest nou sistema? És un biocensor que està programat per detectar dos biomarcadors moléculars. Aquestes moléculars mostren el rastre que va deixant les cèl·lules tumortuals en el pas del nostre organisme. El que fa que sigui més senzill per als científics trobar l'origen d'un determinat tumor. El biocensor és molt més exacte i precis que qualsevol altre biomarcador. Fet que ajuda a minimitzar l'hiagnòstic de falsos positius negatius. Quan es podria utilitzar? Encara que la seva eficàcia sembla estar molt més que demostrada, la detecció de càncer per a mitja de la saliva no està aprovada per la comunitat científica, pel qual hi haurà d'esperar alguns anys. I tu, Manel, quina notícia portes? Com tots sabem, internet presenta tant molts avantatges com inconvenient. Un tema molt complicat és la lluita contra el malware. D'aquesta manera els problemes de seguretat que succeixen cada dia a internet ens fan ser més desconfiats a l'hora de decidir les nostres dades bancàries. Ja que hi ha moltes persones que busquen aquestes dades i són capaços d'enganyar molt fàcilment a les persones. Com podem evitar això? Si no et fies de vegades internet, privacis la solució. Què és privacit? Ens dona la possibilitat de crear targetes d'aquell visa cada vegada que anem a efectuar un pagament a través de la banca en línia. Aquestes targetes es destruiran a través immediatament a efectuar la transició. Com si fossin targetes prepago del tipus pay-safe card, entre altres. A més, les targetes podran tenir el nom i la direcció que vulguem, encara que això si el pagament sortirà del nostre compte. A més, podrem establir un límit de despesa per a altres, per a aquestes targetes. Així com cancel·lar directament la targeta, perquè no ens puguin cobrar més un determinat servei. Crear una targeta virtual amb privacis és molt senzill. Només haureu d'afegir l'extensió del nostre navegador només disponible per Chrome i Firefox i des d'aquí li crearà la nostra pop pròpia targeta. Un cop l'hagin creat, serà totalment operativa en botigues o serveis que acceptin targetes visat. Parlant de virus de seguretat, què faria si t'enviessin un mèlder de policia amb una multa de tràfic? Doncs ho veuria, com a tothom. Error, una nova estafa de malware ha aparegut en forma de correu electrònic amb multa de trànsit inclosa que ens fa passar per un excés de velocitat. El missatge sembla força singular, però conté dades totalment reals, com poden ser antecedents de ruta, carrers, dates, hora i velocitat del vehicle. Aquest fet, pel seu lloc, no ens farà dubtar... No ens farà dubtar, i cauran el parant de punxar l'ennyest per obtenir més informació, amb el que descarregarem l'arxiu maliciós. Com ho fan per saber els nostres dades? Són experts que estan estudiant el cas el malware actuant dues fases. Primer, de tot, extreureu totes les dades necessàries del nostre propi GPS del mòbil, a través d'una app nativa que ha estat infectada. Amb la informació recopilada, el malware genera una falsa multa de trànsit que enviarà pel correu a la víctima. La previsió de les dades és tan exacta que més d'un cauran el parant i probablement descarregui l'arxiu maliciós. La Policia Nacional ja ha marcat un avís, i el càrting que puguis tendres més. Moltes gràcies per escoltar-nos i us deixem a... dogs etcètera!