Entrevista a Pere Pasqual, membre del Cor Lo Pom de Flors - 1/4/2016

Passant dos minuts de 3 quarts, doncs a aquesta hora el que fem és parlar de la tradició de les caramelles que torna un any més i per això avui en volem parlar amb el director Amperabascual, molt bon dia. Ho he dit malament, eh. President. President Semb. Mira, l'altre dia em va passar al revés amb un altre que li vaig dir president i era director. Bé, en tot cas, president del cor, la bomba de flors, que és qui ja s'enjust en s'encarrega de mantenir viva, aquesta tradició de les caramelles, i haurà cantada per tant demà i diumenge. En principi n'ha de ploure, o sigui que tindrem més fort que avui, perquè si no suposo que no ho suspendríeu, però no és el mateix, no? No, no, es pot suspendre perquè els programes són així. Exacte, són els dies, no? O el fa o no es fa, aquest dia. Per tant, en principi no ens hauríem de preocupar i haurà cantada de caramelles pels carrers de Sant Just, demà a matí, partir de dos quarts d'onze, i també diumenge en diferents recorreguts. És una d'aquestes activitats que fa molt de temps que dura i que crec que la gent ja l'espera, d'alguna manera o altra, o quan es troba diuen ja hi som, no? Bé, nosaltres intentem aguantar aquesta tradició. Llavors posem programes i anem a anunciar amb tu una mica, més o menys, i els que ens volen escoltar, ens escolten, i els que no, doncs mira que és que ho va per el seu. Exacte, d'acostumar-me a anar, per més aviat, pels centres d'on teva la gent que compres, per dir alguna cosa, al centre del poble, com és el carrer Bonavista, el Mercat, a Plaça de Camp Preciós, i anem baixant i anem donant la volta per equipòmica del rebarter fins al carrer Indústria. I llavors, i el diumenge, doncs és més una miqueta institucional, no sé, que anem al centre del milenari, a la residència d'aquí dalt de la nostra senyora de l'Orda, a l'Ajuntament, i al final anem a casa nostra, que és a la Tareu, a la Tareu acaba de cantar. És una tradició de tota la vida, que sempre es cantava al mig del cafè de la Tareu. I nosaltres intentem, encara que en profenes hi cabem, però intentem fer l'última cantada al bar de la Tareu, el cafè, i la gent ens espera allà prenent alguna cosa a les taules. O sigui que en profenes hi cabeu, perquè sou molts, vols dir. I nosaltres som uns 40. Home, està bé, està bé. Sí, de moment s'aguanta. I l'altra cosa, com perquè el cafè ha anat fent que va més petit, doncs... No ho estic captant, però vaja, ens en sortim. Per tant, dissabte, un arrudo més comercial i diu menja aquests llocs, com deies, més institucionals. I el repertori és l'habitual, no? En principi el manteniu cada any o el canvian? No, nosaltres en posem de noves i n'hi ha de clàssiques per sempre, perquè hi ha gent que les vol. Nosaltres aquest any en cantarem, entreint preparades, 7 cançons. Una és el nostre hymne, que aquests sempre el cantem, que és les aromes i perfums. Després el que ens demanen és el meu avi, sempre hem de cantar el meu avi. I després un altre que té menys demà és la jovenívola, i aquestes tres estan dintre del mercat. I llavors cantem una altra manera, que és la barqueta. Una sardana, que és la dança de l'amor. Amor, eh? No, no mort, eh? De l'amor, de l'amor. Diferent, eh? Exacte. Té un altre sentit. Exacte. Un altre, que és Caramella Caramella, que és canç de joia. I després una clàssica del lancar el clave, que és les flors de maig. I aquí acabem. No, no, són unes quantes, a més les anireu repetint per cada lloc, no? Cada cantada són dues o tres. Ah, val, no són totes, eh? No, ai, mare, adéu. Tria molt llarg, no llavors. I nosaltres fònics, que varíem. Home, clar, perquè suposo que m'imagino que de dissabte diumenge a la tarda veu de callar una mica, no? Per recuperar la veu? No ho sé, perquè després s'ha d'anar a veure la barça. És veritat, hòstia, aquest any no hi ha gaire complicat. I el millor que hi haurà més enregullats. És a més que pel vespre, vull dir que hi haurà poc temps per recuperar-se. No sé si hi haurà gaire temps de recuperar. En tot cas, l'oportunitat és per tant doble, dissabte i diumenge, el cor lopant de flors que actua amb els carrers de Sant Just i manté aquesta tradició que... I encara més. Encara més? Sí, perquè resulta que això de les caramelles ara també... A molts llocs volen que hi hagi caramelles i no hi ha... Tradició? No, no hi ha gent per què parles. No hi ha corals per cantar-les. Per exemple, llavors, nosaltres hem d'anar... Aquest any ens hem demanat a Barcelona, a Ciutat Vella, a anar a fer un recorral. De un ido, molt bé. No sols, a mi i a nosaltres. Vull dir, llavors agafen varios corals i surts a que et distribueixen en diferents carrers i llavors tu fas el repertori per allà aquells carrers. Això és el 4 de juny, imagina't, si va... Falta, falta. Sí, sí, el 4 de juny. I serà aquest repertori que fareu aquests dies per Sant Just? Sí, esclar, esclar. Molt bé. I després tenim una altra actuació abans, que és un mini-concert de corpus, que és a l'església de la nostra senyora Ramell, a la darrera, el Corte Inglés. Molt bé. Home, doncs, de un ido, per això? Home... Ho surten molts vols? De vols n'hi ha més si vols. Tenien gana que serres. També? Molt bé. Al final no hi ha anat. L'any passat veuen a Sant Cogat. Es busquen. Falten corals per cantar. I d'aquests tipus de cançons. Altres cançons... Hi ha altres corals d'altres tipus, poc d'aquestes no. Doncs no, exacte, és veritat. És una redició que a més la gent agrada, d'alguna manera. Igual no agrada prou, com per animar-se forma part del cor, la pom de flors, que seria el problema que teniu, però que després tothom les vol senti. El problema que tenim amb els llocs i moltes coses d'aquestes, el que és tradicional costa enganxar-hi gent. I si els que s'enganxen, s'ho n'hi ha gent d'avançar a l'edat, gent gran que precisament és quan els agafa aquest rampell de les tradicions, però m'he fet jo per un petxar gaire. Però bé, en tot cas, sóc una quarantena, és a dir, hi ha el problema, de moment, per mantenir la vida d'antitat. No, jo fa més de 25 anys qui canto i sempre hem estat sobre, anàvem dient, sempre anàvem dient, ui, d'aquí dos anys, tots vells, això s'acaba. Però els que... Ja fa uns quants anys, no? Els que eren joves s'han fet més grans i llavors aquests són els que continuen, com m'ha passat a mi i com espero que vagi passant. Per tant, en principi, la tradició continua, continua també aquí s'enjús. Quin dia és el que teniu més gent? Disapta o diumenge? Seguim-vos. No, aviam, s'enjús, els diumenges estan mortes, les coses com siguin. Per això es fa molt més viat institucional. Clar, a llocs concrets, no? Sí, o en alguna terrassa que encara hi ha gent que va a prendre el sol. De fet, fem només 7 cantades al Disapta i 7 cantades al diumenge, perquè no d'on per més. Bueno, però ja són unes quantes. Cada mitja hora fas una cantada. No d'on per més. El punt de sortida, quin serà? El primer, el Disapta, és davant de la pastisseria, d'aquí una bona vista de la pastisseria, serà més. Perfecte. I diumenge? Diumenge a dintre el pati del milenari, dels apartaments del milenari, que s'aixeca els que estan al llit. Exacte. Que s'aixeca. Sí, amb aquests, ho venen a rebre. Com que tots són grans, tots els hi agrada la tradició. Clar, és un lloc acaraït, per tant. Exacte. Molt bé. Doncs serà tu plegat d'aquest Disapta i diumenge a partir de dos quarts d'11 pels carrers de Sant Just, aquest recorregut que farà el Corlo Pont de Flos fent 7 cantades cada dia de Caramelles. Avui hem volgut parlar amb en Pere Pasqual, que és el president del Corlo Pont de Flos. Moltes gràcies, Pere. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.