Entrevista Jordi Rosés, artísta santjustenc - 14/4/2016

I a aquesta hora parlem de l'exposició déjà vu de Jordi Rosés, que s'inaugura avui, a dos quarts d'avui del vespre, al celler de Can Ginestar, per parlar-ne, l'hem convidat aquí a la ràdio, molt bon dia Jordi, per parlar d'aquesta exposició que combina poesia i pintura. Poesia tot és art, d'alguna manera, però disciplines diferents. Es diu déjà vu, aquesta mostra, que són poemes visuals, d'alguna manera? Sí, en principi va començar això fent una sèrie d'escrits, una sèrie de poemes i després han vingut els quadres lligats, perquè la idea també era si hi havia una exposició de poesia, com que és un camp una mica minoritari, tot potser no hagués vingut massa gent, i llavors el fet de lligar-ho amb els quadres, doncs és una mica complementar el treball. Exacte, el punt de partida per això són les poesies, eh? Les poesies van començar, sí. I a partir d'aquí, un cop tens aquestes poesies o aquest recull de poesies, és quan dius val, doncs vaig a complementar-ho amb alguna altra cosa i com ho vas fer? Llavors vas dir doncs agafo cada poema i a veure què m'inspira o ja tenies algunes obres que vas poder utilitzar, com va anar? Bueno, a veure, això és una mica arrel d'una escultura que vaig fer, també faig una mica d'escultura, vaig fer aquesta escultura que aquesta vegada l'he portat també a l'exposició, que és una gàbia, és una gàbia que en principi amaga les por's, però veureu que no n'hi ha, és a dir, de por's no n'hi ha, totes és una cosa que tenim tots al cap, però no les podem atrapar, és a dir, és una gàbia que no agafa res. A partir d'aquesta gàbia vaig fer una fotografia i la vaig penjar a l'Instagram, aquesta xarxa social fotogràfica, i algun va fer un comentari i arrel de comentar el comentari, doncs vaig començar a escriure i a expulsar una mica idees que tens al cap, les marles amb escrites i acompanyar-les amb una fotografia. Te'ls va venir per tant d'Instagram, d'alguna manera? L'Instagram va ser una mica un pretext per exposar el que jo feia o les inquietudes que jo tenia, i llavors, mira, arrel d'això vaig començar a fer un escrit diari més o menys, això deu fer veure d'un any i mig, i no sé, podeu contemplar que en tinc veure de 300 escrites fets a la set del matí i penjats amb una fotografia, llavors aquí és un recull d'aquells primers, d'aquells primers problemes que vaig fer, és a dir, a la cosa ha anat evolucionant una mica, els escrites també han anat evolucionant, però aquest és un recull d'aquells dels primers escrites, que és que... Dels primers, eh, que anava dient com fas la selecció, o sigui, vas basar-te en mirar, vaig començar per aquí, no? Sí, bueno, el llibre també després està una mica estructurat en tres pas, que són una mica els grans temes d'inspiració universals, té una primera part, que són 6 o 7, no, m'ho fas parlar de memòria, són 6 o 7 poemes que s'inspiren amb la vida, amb el cotidiar, amb el dia a dia, després hi ha un segon bloc que és l'amor, poemes inspirats amb l'amor, i el tercer bloc és amb l'atern, l'infinit, la mort, bueno, és més, és més, la raó, el pensament, són aquests tres blocs. Per tant, doncs exacte, per tant, varietat de temes, també, tot i que siguin temes d'aquests universals, no, varietat de temes on, d'alguna manera, avuques els teus pensaments, els teus pensaments, no? I, per tant, aquests són els que els trobem al llibre, els trobem, per tant, els podrem llegir també a l'exposició, no? Els podrem llegir, exacte, sí, perquè jo, a part dels quadres pictòrics, també he realitzat acompanyant a cada quadra el mateix poema, també, és sobretot una taca, una taca també de pintura, i llavors són parelles, són 20 quadres, són 40 quadres, són parelles, tindreu el poema que podreu llegir, i també tindreu el quadre que una mica s'inspira, s'ha inspirat amb el poema, és a dir, no ha estat al revés. Exacte. Per tant, doncs sí, sí, de vegades potser és més habitual que sigui el revés, que sigui una exposició de quadres, llavors mira, doncs ha fet una mica de text i m'ha quedat més poètic, no? Això es fa força en fotografia, hi ha molts fotòres que fan fotografia i després demanen fer col·laboració per fer 4 llatres que no deixen de ser també 4 pinzellades, aquí és una mica al revés, de fet, ho fa el mateix, si ho fa el mateix artista, i llavors aquí... Clar, clar, exacte, de fet això també és important, la doble faceta segurament d'aquest artista en el teu cas, és una exposició que jo veu per això que no és el primer cop que l'exposes, no? Ja l'has portat amb alguna altra lloc. Sí, sí, jo ara visc a fora i ja he passat per Bell Romanes, el Vallès Oriental, i després he estat ara aquí, acabada de penjar, la microbiloteca de Barbarà del Vallès, perquè també molts dels escritos, a veure, potser és un llenguatge poètic, però es poden marcar també com a microrelat o com a prosa poètica, no és del tot poesia, la poesia estricta. La que ens imaginem, no? Exacte. I, a més a més, també el que sí que encara que hagi passat a altres llocs és el primer cop que l'exposes aquí s'enjust, suposo que això encara que ara no visquis aquí també té un component emocional important, no? Sí, bueno, aquí s'enjust ha estat 36 anys, que també hi ha d'un idò, però sí que l'any passat es va celebrar una exposició col·lectiva que es deia Invay, i que vaig portar un dels quadres per fer-hi una mica de testet, i ara aquesta vegada es recull tota l'exposició sencera. Exacte. A mi m'agradaria que tinguéssim les ganes, quan va veure aquesta petita obra. No sé si tens la sensació que hi ha moviment cultural, també, artístic, aquí s'enjust? Sí, a veure, jo sí tinc la família en aquí, és a dir, encara... Hi ha algun vincle, no? Bastant, sí, sí. Tant per mi com per la meva dona, doncs estem, està la família també bastant implicada en bastantes actes i bastantes associacions i bastantes coses que s'enjust i sí, sí, que es veiuga, que s'enjust veiuga i es veiuga molt bé. Tens nervis per aquest vespre? Ah, aquest silenci... Bueno, forma part dels silencis, també, de l'exposició, eh? Si teniu l'oportunitat de passar-vos, voleu que el silenci forma part també d'avui, és a dir, podríem dir que no m'hi fixo tant amb els aconteixements, amb els actes, sinó amb els espais entre els aconteixements i els actes. És a dir, no m'hi fixo més amb el silenci, que no pas amb les notes que van tocant. Clar. Per tant, la resposta de si estàs nerviós aniria per aquí, aniria, ens quedem amb què ens hem de deixar portar amb els silencis, segurament, també. Sí, també, també s'ha d'haver apreciat, també. Avui, que es fa aquesta generació d'escord d'avui, i dèiem abans d'entrar fora d'antena, parlàvem, doncs, que és una mostra que s'ha inclòs una mica en el marc del Sant Jordi, i també, doncs, té aquest component i també literari, i per tant, doncs, hi haurà, d'alguna manera, es faran servir les dues facetes de la mostra, la part més pictòrica i la part més literària. Sí, sí, avui... Suposo que anirà una mica més per la presentació més pictòrica, artística. Més els quadres, també he acompanyat unes escultures fora del que és el llibreto de poesia, que també una mica és un testet del que estic ara experimentant, però sí, avui serà més pictòrica, segurament, la setmana que ve, ja la presentació serà més del llibreto i serà una presentació més poètica. De la setmana que ve quin dia és? El 23 d'abril. El mateix dissabte, per tant, amb la mare del Sant Jordi. Suposo que fa il·lusió, per tant, les dues coses, tant la part del Sant Jordi com l'acte d'avui també. Sí, sí, arribar a poder enqueixar totes dues coses està bé. Pel que he vist, jo encara no l'he vist a la mostra, si que he vist el llibret, crec que és una mostra, no sé si t'agradarà la manera de dir-ho, però pot agradar a molta gent, no? La gent que no estigui tan familiaritzada amb la poesia o amb segons quins tipus d'estil artístic? De fet, inclús els escritos són una mica, jo en dic, per tots els públics. Això és el que anava a dir, però a vegades l'acte artista no ens agrada, que us afinim així, per això. M'he convincut, també. Crec que és bo, eh, també, perquè permet fer-hi més gent. Hi ha escritos que els pot entendre un nano jove, i n'hi ha que són ja més introspectius, o sigui, més d'això, que també recomano, o sigui, has de fer la visita, prendre-te'l també al teu temps, o sigui, tampoc... Avui no serà el millor dia, segurament. Avui és el dia de fer un testet de poder parlar amb tu i després anar-hi un dia més calma. Tampoc no llegir són llibre de poesia, no t'has de llegir de dalt a la baix, perquè cada escrit et pot dir una cosa totalment contrària del que acabes de llegir. I, bueno, si vols analitzar o vols veure què es transmet, això són tant la poesia com el microrelat, com hi ha tipologies d'escriptura que no és per agafar-te un llibre i de dalt a baix. Per tant, doncs exacte. Aleshores són les inauguracions que estan molt bé per poder, que tu expliquis com ho has vist, com ho has preparat, però després això, que es pugui agafar el seu temps i, com que estaran uns quants dies, anar passant en diferents fases. Fins quan la podrem veure? Fins el 15 de maig. Tot un mes. Doncs és aquest déjà vu, del títol no l'hem parlat per això, per què aquest títol? El títol, bueno, una mica tots en tenim de dir, de déjà vu, però... I això, els poemes... Bé, són déjà vu que jo he tingut, però això són 20 poemes visuals, viscuts, o fins i tot visualitzats, doncs hi ha molt de déjà vu en molt dels escripts. A vegades es provocen per una... per unes senzilleses o simplicitats que encadenen aquests déjà vits, que pots confondre-ho amb records, o és allò del que ja ho he viscut, això ja ho he viscut. A vegades és una mala passada del pensament, perquè t'acceleres, o t'avances allò que estàs veient precisament ara, però hi ha el teu servei, el procés o més tard, i llavors des d'aquella sensació, però a vegades són records, o vivències, o... Exacte. Una manera, aquest és el que englobaria tot el sentit, tota l'essència d'aquesta exposició, com dèiem es podrà veure a partir de l'esport avui del vespre, avui és quan es fa aquesta inauguració, fins al 15 de maig. Avui n'hem volgut parlar amb el seu artista, en Jordi Rosés. Moltes gràcies, Jordi. A vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Us espero. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre intentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu, dijous de nou a deu del vespre, Babilònia. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern, cada dia més a prop teu. Un minut i dos quarts de 12 continuem parlant, com deia, amb d'art. Per parlar de la visita que es farà el taller Rupestre, aquest dissabte organitza tot plegat per la lliure Creació Carme Malaret, i en parlem amb el Nil Nabot. Bon dia, Nil. És l'artista que té aquest taller Rupestre dins la Vall de Sant Just, no? Sí. En havíem parlat en algun altre moment, parlant d'algun dels teus projectes. Aquí la Ràdio i ens vas explicar el que estaves treballant a Collserola. Exacte. El que fas és obrir una mica el públic, perquè dissabte es fa aquesta trobada a l'espai lliure Creació Carme Malaret, des d'allà, a dos quarts de sis, s'anirà fins al taller Rupestre, que és a la Vall de Sant Just, que està a uns 20 minuts, més o menys, des del taller. Sí, sí. Està tan just a sortir del que és Sant Just i a entrar en el que és a Collserola. I què és aquest taller? Exacte. El fet que s'hagi d'anar a visitar expressament, que no ho puguis traslladar, suposo que hi ha una mica d'un projecte bastant singular. Sí. Tot comença en que la meva premissa essencial per treballar és utilitzar només el que trobo a la naturalesa. Per tant, necessito estar a l'entorn natural per treballar. Directament, eh? Sí. A les hores, bueno, arren d'anar freqüentant en un lloc determinat i així, vaig començar a construir el que seria una cabanya. Mm-hm. Una cabanya dins del bosc, per entendre'ns, no?, en aquest cas, parlem de l'abat, però és com aquest concepte que tenim tots de cabanya, m'imagino, no? Sí, el que passa és que ho hem fet, potser, una mica més sèrio del que molts imaginem, el pensant en una cabanya, no? Mm-hm. Doncs fins i tot servir fancdou, una paret de fanc, en pedres, a sostre, a la palla... Val. Bueno. O sigui, amb diferents elements, perquè suposo que també una mica la gràcia és jugar, no?, puc aprovar també tots el tema de l'enquiet d'artística, no? Sí, sí. Quan de temps fa que ja estàs treballant? Eh... N'hi qual farà... des del gener, o així. Mm-hm. Val. Per tant, doncs portes un temps, ja, també? Suposo que no sé si és un projecte que dones per acabar, si continues treballant-hi, en quin punt està tot plegat? Bueno, està tot una mica enlaire, perquè com es pot comprendre, no és 100% legal, una cosa així. I, aleshores, bueno, també el seu projecte artístic, hi ha l'Averi Rodera, hi ha un traspons de consciència ecològica, i així, doncs d'un moment està la situació una mica així, enlaire. No... No acaba de molestar, llavors... d'un moment ho podem tenir, però no sabem quin futur té o quin... És a dir, que potser... Heu rebut alguna vis, alguna cosa? Sí. Val. Però, bueno, està la cosa bastant calmada. Vale. Per tant, doncs, de moment pot ser que... es pugui continuar veient, entenc que... no s'ha de destruir d'un dia per l'altre, en qualsevol cas. Per què seria? El dia que toqui, sí. Teniu alguna vis, entenc, de l'Ajuntament, de Qualserola, no sé si... Sí, o sigui, ara mateix tenim... tenim permís per no desmuntar-ho. Sí. Per no desmuntar-ho. Per tant, de moment, allà està. És a dir, que potser no serà allà també, però aquí està aquest projecte. Exacte. Aquest taller rupestre, amb aquesta idea que comentaves ara del tema de la natura, de la base de la natura, després també parlaves d'un punt d'ecologia, també, d'alguna manera. Sí. Sí. Sí, clar. És que és... tot el que fem servir, propè de l'entorn natural, i no només això, sinó que la manera en com fem servir l'entorn natural, també procurem que sigui el màxim sostenible, utilitzar espècies que són de creçament ràpid, o que, per exemple, la canya americana, que és invasora. Aquest espècies que no fas cap mal al ecosistema, no? Exacte. O sigui, i, a més a més, el fet que treballar això, però directament en el context concret, m'imagino que la reflexió és més clara, no? Perquè el fet de reivindicar això, o tenir aquesta idea, però poder veure la gent que vingui que et dissabte, al lloc on ho tens, i la gent que sigui més fàcil d'entendre el que vulguis representar, no? Sí, sí, clar. I també, de més, explicarem, perquè ja hi practiquem això, són diferents activitats, diferents tècniques, utilitzant només materials naturals, i ja també farem una petita introducció, explicarem com fabricar pintures, com es talla la pedra, com així petits temes. Molt bé. Doncs, per tant, a qui pugui venir aquest dissabte, serà una experiència artística, més que una visita, fins i tot? Sí, sí, sí. Doncs, el punt de trobada, com dèiem, serà dos quarts de sis de la tarda, des de l'espai de lliureguació Carme Malaret, s'anirà fins a aquest taller rupestre amb l'artista Nil Nabot, a vosaltres. Que vagi molt bé, fins aviat, bon dia. Bona tarda.