Entrevista a Jordi Miravet, president del Memorial 1714

Són tres minuts de tres quarts, doncs aquesta hora el que fem és parlar d'una conferència que es farà aquest vespre a la Teneu, a Randa, a l'exposició Jacques Rigo, crònica de tinta i púlvura que es pot veure a la Teneu, l'organitzat per òmnium, també avui s'organitza aquesta conferència per complementar en una conferència titulada al cas de Catalunya a Palàcia, i a les Nacions Unides, a San Francisco, 1945, i una conferència que farà el president de l'Associació Memorial 1714, Jordi Mirabeta, l'altre canto del telèfon, molt bon dia. Hola, bon dia. Parla una mica del que va passar amb aquesta conferència sobre l'organització internacional que es va fer el 1945 a San Francisco per treçar la carta de l'organització per la Pau i la Seguretat, i on la participació catalana cada va exclosa, en principi, a causa de la repressió franquista. Bé, cada va exclosa perquè la Comunitat Internacional encara no ens havia reconegut com una nació lliure, i el que es demanava és poder participar com a nació lliure dintre el concert de les Nacions i a portar la nostra visió. Això és el que es va demanar, i de fet, la delegació dels Estats Units del Consell Nacional de Catalunya va viatjar a Califòrnia per fer aquesta palació, que seria com el cas català. Sí, el cas català, ells presenten tota una sèrie de legacions de reclamant el reconeixement internacional i el requer, ho justifiquen, recollint tota la tradició que s'havia fet a la Societat de Nacions, que és el precedent de les Nacions Unides, i aporten noves dades, noves dades en base al que va ser el pacte de l'Atlàntic, que d'alguna manera corroborava i donava les bases fonamentals del reconeixement de les Nacions. La Societat de Nacions ja ho havia fet, però la carta de l'Atlàntic l'any 41 ho reforçava, que tots els pobles tenen dret a ser lliures i a establir el sistema de govern que ells vulguin. Això va donar al Consell Nacional de Catalunya, que era a Londres, per redactar aquest document, i aquest document el presenta a la delegació dels Estats Units, a l'any 45, quan es constitueix l'ONU. La primera conferència de l'ONU els catalans estan reclamant el reconeixement internacional. I quines respostes va rebre en aquell moment? Hem de tenir en compte que la guerra freda encara que oficialment em va començar després d'acabada, ja havia començat. Ells, el objectiu que tenien, eren molt conscients que no tirarien endavant, però el objectiu que tenien era que aquest document quedés acceptat i registrat per les Nacions Unides, i així va fer. Ells sabien que això no es podia continuar, perquè tant en la Terra com als Estats Units, i al 44 havien signat un acord de neutralitat de l'estat espanyol, que per la posició geopolítica de l'estat espanyol, i concretament dels peus catalans, això era fonamental per ells, però el que sí que és important també, a part del fet simbòlic d'adreçar-se a la primera conferència que es constitueix l'ONU, és la base dubtinal que porta. Aquest, per mi, és un document interessantíssim avui en dia. És molt actual. Perquè, d'alguna manera, ens posa tot el procés de reconeixement del 3 dels homes i de les Nacions, tenen un recorregut de casi més de 100 anys, i amb aquest recorregut els catalans sempre hi hem estat. I aquest reconeixement de les Nacions avui en dia es fa d'una manera pública i notòria en tots els juristes del món i tots els demòcrates del món. No hi ha ningú que negui el dret a l'autorminació dels pobles. No hi ha cap país que una cosa després serà la política pràctica, però des del punt de vista teòric hi ha ningú nega. I els catalans hem estat ja des del començament, des del principi del segle XX, amb el punt d'aquesta presentació del document, i actualment hem estat aportant dades, aportant informació, aportant experiències i voluntat, sobretot la voluntat de ser reconeguts internacionalment com un cas concret de tots els que al món han hi ha hagut. Clar, de fet, estem parlant d'un document que té en 70 anys, més o menys? Sí, l'any passat va fer el 75 aniversari, però això ho dic amb les meves intervencions, és que estem parlant del document actual, perquè ens rematem, tot i que parlem de la Carta de l'Àntica, que és de l'any 41, tot i que parlem dels cedars de nacions que comença l'any 19, tot i que parlem, inclús de principis filosòfics tan socrates, que són molt més antics, aquí estan parlant del dret dels pobles, del poder i de la democràcia. I això són elements que, a final del segle XIX i XX, com el dret dels homes, els homes no se'ls reconeixien, el seu dret com a tals. És una cosa moderna, és que a vegades pensem que això està tot sempre així. Abans un senyor podia matar el seu esclau i no passava res, no passava res, perquè era seu, doncs això ha anat canviant afortunadament al món. I avui en dia, doncs, matar una persona, doncs, home, no pots anar presumint de què ho has fet. Avui en dia, el món també ha acceptat que no pots anar anulant els drets d'una nació, no pots, ho fas per descontar que ho fas, però no pots anar presumint que negues un poble, una nació, el seu dret, el seu dret de la determinació, a expressar que vol ser. Això ja no es pot presumir d'això. Es fa, no ho dic que no, tenim una prova ben evident a l'estat espanyol, però no pots anar presumint dient, no, no, jo tapo la boca als catalans, escolti, no, no ho pots fer això, no, no ho pots fer amb la boca oberta, li va fer, t'haguem pit, ho faràs, perquè malauradament el món és com és, però des del segle XX les coses aquestes ja no estan ben ben vistes. Aquesta és la nostra força, que hem estat sempre defensant uns valors que avui en dia són assumits per la majoria dels demòcrates del món. Tenint en compte el context actual, la confiuració del govern espanyol o de prouveres eleccions, l'actual govern, ara portem 3 mesos de govern, de nou govern a Catalunya, com veu aquesta situació? Creu que hi haurà canvis? Bé, jo la veritat és que no hi entroexessivament amb el fet concret de l'estat espanyoli i la política catalana concreta, jo vull valorar molt més el paper com el cas de Catalunya es presenta, el paper justatègic que representa el nostre territori. Els anys 30 veiem com, i ells ho diuen, el cas català és un descondentament que de sempre està utilitzat per diferents forces polítiques i interessos nacionals i alians. Si els anys 30 els alemanys fan un estudi de tot el territori que és el nostre de Peixos Catalans dient que ens interessa molt que els catalans creïn amb la frontera francesa, creïn uns tres torts perquè així els franceses posaran tropes al sud i deixaran lliure al nord. Els francesos volen que els Peixos Catalans siguin el pont d'unió per fer la francesa dels 100 milions entre la metròpoli i el gèlia, perquè som el pont. Moltes forces d'esquerres volen que el descondentament català serveixi perquè com que Catalunya hi ha un descondentament molt fort serveixi com a massa crítica per crear una possibilitat d'un canvi espanyol. Hi ha diferents interessos que volen utilitzar el descondentament català, però no volen resoldre'l perquè ja els hi va bé, això. Aquest és el punt per això dir que no vull entrar en la política concreta espanyola ni catalana, el que sí que vull entrar és que aquí hi ha un descondentament, hi ha una manca de solució d'un tema que fa 300 anys que dura. Aleshores hi ha potències estrangerses que el volen utilitzar, hi ha potències catalanes o espanyoles que el volen utilitzar i els catalans d'alguna forma el que intenten en aquell moment quan ho presenten o avui en dia és resoldre'l a la costa catalana. No per fer, no posar el dit a l'ull a ningú, sinó per justament resoldre'l. Aquest és l'enfo que es dona en aquell moment i el que pretenem nosaltres amb la seva presentació i difusió del tema. Aquesta ubicació, aquest potencial geostratègic encara té vigència, entenc, eh? És que sí, sí, això. A nosaltres juguem un paper geostratègic fonamental en tot el... Una cosa que és molt important, molt important. A nosaltres ens ha volgut fer creure una gran unitat de la Península Líberica i això és fals. La Península Líberica, jo això ho parlava amb unes persones que no sabia d'on tenen i ells explicava que la Península Líberica hi ha dues realitats, dues grans realitats, que una és una maceta, i després una altra territori, que és on s'han produït la majoria dels fets històries que es reclamen al punt de connexió entre la Península Líberica i Europa, que és la Franja West, o la Franja West de la Península Líberica, que és el nostre territori, és l'antiga corona catalana oragonesa, digue-li països catalans, digue-li com vulguis, digue-li corredor mediterrani, això és una realitat geogràfica d'una força importantíssima. I això comentava allà al memorial, amb uns turistes que no sabia on tenen, parlaven amb anglès, i ells anaven cabutant amb el cap, i jo dic, mare, és a dir, que estàs explèndid avui, que t'expliques també que la gent... I els hi vaig preguntar d'entera que no ho sabien, diuen, no, nosaltres som suecs, i nosaltres entenem que els europeus, veieu, la Península es canvinava com una gran unitat i no ho és, hi ha suècia per una banda ja, hi ha noruega. Nosaltres ens passa el mateix, ens han posat el cap, ens han formatjat el cap que la Península es veu que és una gran unitat i no ho és, ni geogràfica, ni històrica, ni física. I això és el que els catalans ens costa d'entendre, i de retruc des del centre d'Espanya, doncs es vol mantenir aquesta... Aquesta idea, aquesta idea, i això passa a Europa, i es passa al món, fins que no espalpa la realitat, i afortunadament jo penso que la realitat s'està impulsant. Doncs avui a la set de la tarda es farà aquesta conferència, el cas de Catalunya, Paràssia i les Nocions Unides, San Francisco, 1945, serà amb el president de l'Associació Memorial, minuts 1114, Jordi Mirabet, amb qui hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies, Jordi. Ha estat un plaer, gràcies. Que vagi molt bé. Exacte, fins aviat, bon dia. I el que fem tot seguit és connectar amb el vullet informatiu de Catalunya Ràdio, ens posem al dia de l'actualitat, i tornem després a més coses. Entrevistarem el portaveu de Ciutadans, Sant Just, Guillermo Francesc i farem tertúlia d'actualitat que vagi bé, fins ara.