Entrevista a Joan Basagañas, portaveu del PSC - 20/4/2016

En poso un quart de 12, que estarà parlant d'actualitat de Sant Justa, amb el porteu del PSC al municipi, Joan Vassa Ganyes, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Parlem de diferents qüestions i primer de tot, parlem del pla d'actuació municipal, aquest, el PAM, com es coneix, perquè anem parlant les últimes setmanes, i aquesta setmana, precisament dilluns, hi va haver una reunió amb l'oposició per parlar-ne. Correcte. Com van, aquesta reunió? Doncs la veritat és que no ho sé, perquè no hi vaig a assistir, i per compromisos laborals amb l'aigua de feina, doncs no vaig poder venir a l'Ajuntament de Sant Just, i avui, quan fem equip de govern d'aquí un parell d'hores, suposo que ho comentarem. Per tant, no sóc la millor font per respondre aquesta pregunta. En tot cas, és un pla que marcaran les línies d'actuació pels propers 3 anys, el mandat va començar ara fa gairebé un any, i si es presenta ara, no sé si finalment entrarà aquest pla d'abril o el pla de maig. La intenció era que entres aquest pla d'abril, però pot ser que sigui el pla de maig. Per tant, serà a partir del juny, quan començarà a explicar-se també la ciutadania, no? Correcte, perquè sobre un procés participatiu, en el qual poden haver-hi noves incorporacions, i, evidentment, és un pla que sempre està subjecte a patir modificacions al llarg d'aquest mandat. No està tancat, per tant. Aquesta idea de procés participatiu, teniu clar com funcionarà, com es farà, perquè si de vegades s'ha parlat que s'han fet fórmules que no han funcionat o que no han passat... Va de convidar, perquè una empresa experta en incentivar processos participatius ens assessorés una mica a l'hora d'obrir les portes de la participació ciutadana, a l'Ajuntament. I ens va advertir d'alguns riscos, tenint experiències que s'havien dut en altres municipis, i també explicar-nos els diferents enfocs que s'havien donat, perquè la participació ciutadana és un concepte molt ampli, que pot agastir des de decidir on es destinen les inversions, a quins projectes, o bé formular un projecte més genèric com és el PAM. Per tant, estaria un treballant-ho per acabar-ho de decidir, no? Efectivament. De fet, també, exactament. La idea de pressupostos participatius ha sortit també en aquest any pensant, no sé si per 2017 o pels següents, és una idea que s'han just encara no s'ha incorporat, però potser es planteja. En altres municipis ja s'han fet passos en aquest sentit, nosaltres estem vinant experiències d'altres municipis, per exemple, Molins de Rei, i el que estem és aprenent dels errors que es donen en altres municipis i intentarem copiar allò que funciona bé. Fem una mica com els japonèsos. Quins són els errors més habituals? Generar frustracions. En molts casos, els ajuntaments tenim unes inversions que hem de fer que no tenen molta visibilitat, però que s'han de fer per complement de normatives, perquè tens determinats convenis que així ho requereixen, i aquestes inversions s'enduen un paquet molt important del pressupost destinat a inversions. I fa que la part que després pots destinar, una mica perquè se mantengui, que hi hagi una disposició dels veïns i veïnes de Sant Just, doncs sigui molt limitada. I sovint aquest fet el que acaba provocant és una certa frustració, perquè molts veïns no entenen que m'agraden fer processos participatius i destinar moltes hores en reunions. Després dels ajuntaments acabin destinant el 80% dels seus recursos disponibles per inversions en inversions que no han sortit a cap llista, aquell estat d'aquests que s'acaba elaborant. Això genera, com et deia, una certa frustració o malentèsos entre els veïns. Clar, de fet, en casos fins i tot en què no s'ha fet un pressupost participatiu, però amb el tema de Vell Solets, que moltes vegades s'ha reivindicat, és una... totes les obres de la zona que s'havien reivindicat i que durant molt de temps fins que no s'han pogut fer, la sensació era aquesta, de dir, ens heu dit que ho fareu, però no ho esteu fent. Correcte. Per tant, això es pot accentuar més amb temes de si és specific que és participació. A veure, la participació té avantatges, no només hem de veure les avantatges que té, però és veritat que si no s'enfoca correctament, pot generar moltes frustracions i malentèsos. Jo crec que pot acabar sent contraproduent. I hem de ser conscients que avui en dia, cada cop costa més saber de quin pressupost podràs disposar l'any següent o d'aquí dos anys, o sigui que cada cop és més difícil programar calendaris d'inversions. I molts cops, les inversions que estem fent són perquè tanquem el pressupost de l'any anterior amb un superàvit important i podem destinar una part d'aquest superàvit, que així ho permet la llei, a fer inversions. Però hem de ser inversions, i com ve recordar-ho, que han d'estar finalitzades abans que acabi l'any següent. O sigui que tens un marge per executar aquestes inversions bastant reduït. És a dir, la legislació que s'ha anat fent aquests últims anys envers el món local, cada cop dificulta més la governança dels ajuntaments. I cada cop posa més traves la creativitat i obri processos participatius, o bé fer iniciatives col·laboratives, ja sigui amb el tercer sector o bé amb la ciutadania. És una pena, perquè realment... Tot i això és el moment en què més ajuntaments aposten pel tema dels ajuntaments dels pressupostos participatius o d'incorporar més a aquesta participació ciutadana? Sí, hi ha municipis que ho estan tirant endavant, però també has de parlar amb els seus responsables, i també em sap greu dir-ho així, però darrere dels grans titulars t'expliquen moltes dificultats i també moltes frustracions o problemàtiques que s'acaben generant. Per tant, encara no està clar com m'esperarà. No, anem fent camí. Jo crec que ens han explicat diferents exemples del cap Manresa, de Molins, etcètera, i jo crec que estem bastant a prop de poder dir cap a quin model volem anar. Però que ningú es pensi que serà model de Porto Alegre. Jo me'n recordo quan es va començar a parlar dels processos participatius. Es va posar com a referent Porto Alegre, que pràcticament tot el pressupost es desobria al procés participatiu. Jo, en el seu moment, també, aquell model es va col·lapsar i la pròpia escara s'està fent de forma molt modificada. Doncs, d'aquell model s'ha anat canviant quan s'ha aplicat la nostra realitat. I ara hem de veure com ho fem per fer-ho bé. Insisteixo molt en aquesta advertencia i no generar frustració ciutadana. Ah! La participació també hi ha molta. Jo, per exemple, amb els veïns, abans, jo és referència amb els veïns de la Plana Vissoleig, m'hi vaig reunint periódicament. Estan contents, ara? Bé, això els hauria de preguntar a ells, no? Jo crec que la relació entre l'Ajuntament i l'Associació de Veïns de la Plana és correcta. Segurament ells demanaran, o em demanen, més coses. Però també aquells compromisos que hem anat adoptant s'han anat complint i jo espero que, ben aviat, s'han pogut complir de nous. Per tant, també d'altres qüestions, perquè fa uns mesos que vam parlar amb la policia local, que, sobre alguns punts que calia millorar de la circulació de Sant Just, alguns punts que no eren conflictius, però sí que eren uns punts més foscos, i que hi havia algunes dificultats. I un d'aquests s'ha resolt o s'ha arranjat recentment, que és aquesta cruïlla que hi ha entre Ramble i Ramble. Fa poc que s'ha canviat, i no sé si s'ha acompanyat aquest canvi com s'ha decidit. Mira, jo passo molt per aquí. Per la meva atlethecna, quan vaig a televallar, he d'agafar aquest carrer i, per tant, em soc usuari habitual. Jo crec que funciona raonablement bé. Segurament els temps d'espera s'han allargat una mica. La sensació és que hi ha com més cotxes esperant, no? Sí, perquè, evidentment, ara, quan tu tens pas, només tens pas si pots tan en arregta com girar a l'esquerra. Abans, amb els cops, tenies pas, les cotxes han sentit compte d'ara i que venien, i acabaves provocant, també, retencions. Jo crec que ara és molt més ordenat, i estic convençut que d'aquí uns mesos ja ningú se'n recordarà de com funcionava abans, i estaran contents en com funcionarà. Jo soc un fer defensor d'aquest canvi que tot. I perquè també als matins es provocaven moltes congestions. El que et deia abans, quan volia girar a l'esquerra i et venien molts cotxes en sentit contrari, que a les hores punta es passa, doncs no deixaves passar els vehicles que tenies a darrere, i quan tenies una oportunitat de passar, de girar a l'esquerra, molts cops ho feies tan ràpid que no tenies ni temps de mirar si hi havia vianants que creuaven el pas de vianants, i algun atzupallament havíem tingut. Jo crec que aquest punt conflictiu s'ha resolt. Recentment també s'ha obert un carrer a Mas Lluís, el carrer del més proper on hi ha la zona del Padel. L'alcalde l'altre dia va comentar que hi havia alguns veïns que no volien que s'obris, rebut queixes que tenien sentit. Sí, rebut, perquè el Mas Lluís, la urbanització no està completada. El barri, el barri, no. Vull dir, no totes les edificacions estan fetes, doncs, en canvi, els vials sí que bastant, els carrers ho estan fent bastant, doncs, hi ha un parell de punts on a vegades a les nits hi ha gent que va ja amb el cotxe i escolta música i fan el botellón, no? I per què hem motiu-te ni amb queixes dels veïns? Quan prens decisions d'aquest tipus, doncs, no deixes a tothom content. Però es feia abans que s'obris el carrer, aquest botellón? El botellón s'havia restingit molt. Perquè s'havia tancat. Sí, que s'havia tancat. El que passa és que, què ha passat? Doncs amb l'obertura del Padel, el trànsit per aquesta zona ha augmentat moltíssim, perquè aquest Padel està funcionant molt bé i molta gent de Sant Just va jugar a Padel o va a la piscina al Mas Lluís. Aleshores, tot el trànsit acaba passant per Rosa Luxemburg. I Rosa Luxemburg és el carrer que hi ha entre els habitatges de promunse, de l'UGT i de l'opera social de la Caixa i el parc. Per tant, és una zona que hi ha molt de trànsit d'avianants i molts avianants que van amb nens. I havíem vist que era certament problemàtic, perquè en una zona on en teoria hi ha molts nens que haurien d'anar tranquil·lament, l'augment d'aquest trànsit tan important provocava cert perill. I abans que hi hagués alguna desgràcia, vam voler obrir Montessori i d'aquesta manera, molt de trànsit es desvia i ja no passa per davant de Rosa Luxemburg. Per tant, en principi... S'ha fet un tema de seguretat viària que s'ha fet. S'han fet diferents accions, no en tinc, per tot el tema de seguretat viària. Sí, ara en tenim una que s'ha de... També en tenim una que s'ha d'implementar properament, que és el carrer atent. Fins ara és tot en un sentit, que és un sentit sortida, cap a carreteres reals. I el que hem notat és que hi havia molt de trànsit en aquest carrer. Molta gent, precisament per evitar els semàforos de Ramble, el que feia era agafar aquest carrer. I aquest carrer és una mica problemàtic, que hi ha el centre de pilot. Hi ha bastant habitatge. És una ruta escolar de molts nanos del barri sud, que van a l'escola Montserrat, segueixen aquests itineraris, van pel carrer atent. I el que hem decidit és girar el sentit del plan final del carrer atent, entre major i carretera real. Per tant, ara es pot l'entrar pel carrer atent, des de carretera real, i en canvi no es pot sortir. D'aquesta manera, tenim que gent que ara utilitza el carrer atent com a sortida, optarà per a altres carrers, i es baixarà el volum de trànsit en aquest carrer. Sempre anem fent mesures, a vegades compreses, a vegades no, per intentar reduir la sinistralitat que tenim a Sant Just, que és baixa, però, mentre hi hagi un atlopallament, per nosaltres ja és massa. Doncs anirem parlant, també, si hi ha més accions. Parlem també de l'actualitat política abans de marxa del país, perquè tampoc no han canviat tant les coses des de l'última entrevista que era fa un mes, tot i que deiem que sí, que potser seria a finals d'abril, però també sembla que tot... Començut, també, sí. No crec que hi hagi cap sorpresa d'última hora. Per tant, aniríem a 26 de juny, i d'abans d'això, en aquest context també, passen coses com el que va passar al Congrés dels Diputats, que és aquesta... Avui, les fotografies dels diaris són bastant gràfiques, aquestes cadires buides per part dels diputats del Partit Popular, per no donar resposta, i per no donar resposta a les eleccions. Sí, sí. Jo crec que aquí ha hagut una falta de respecte, per un costat dels tant ministres, com alguns... A resposta amb el president del govern mateix, cap al Parlament, perquè és veritat que està en funcions, bueno, el govern està en funcions, el Parlament no, però la realitat és que aquesta legislatura serà una legislatura nonata, aquesta també és la realitat, i així s'ha de reconèixer. Jo crec que caldria fer una reflexió, perquè a vegades aquests terminis entre la celebració de eleccions i la composició del govern són massa extensos. Hi ha com masses... El reglament obliga a fer masses d'àmids, no? I potser en un escenari com l'actual, ja es podia liquidar la legislatura, i anar per feina i anar a noves eleccions, que és jo crec que el que a tothom dona per fet. No cal esperar fins al... Però ja fa temps que estem així. Avui també... Reduir els terminis, perdona, Carme, reduir aquests terminis també obligaria que els partits, l'any demà mateix a les eleccions, si no hi haguessin majories, seguessin de seure en una taula i negocien tensament. Aquests terminis tan àmplis que hi ha, jo crec que acaben dificultant els pactes. Per contradictòria que sembli, durant un temps, hi ha unes estratègies que la ciutadania no acaba d'entendre. Després, que sí, processos consultius amb les bases, que sí, no sé què, i al final... És molt lent. Tothom s'acaba posant masses curses per pactar. I l'idea d'una campanya electoral més curta, que s'ha descartat, però que va sortir la setmana passada, com la veus? Jo crec que què estàvem parlant, d'una setmana menys? Una setmana menys. Ja no ve d'aquí, no? No crec que sigui el principal problema que té aquest país ara mateix. Avui també hi ha una reunió, la primera reunió a la Montcloa, entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, que m'esperes o que penses que em pots sortir? Res, no n'espero res. De fet, jo crec que aquesta reunió... o s'hauria d'haver fet molt abans, o ja, tant per tant, es pot posposar que hi hagi noves eleccions a l'estat espanyol, i que tinguem un... Espero, algun dia, un nou president del govern espanyol, i que aquest president, sigui quin sigui, doncs s'agafi en sèrio la qüestió catalana. Morem què passa... en principi exacte, encara no és oficial, però veurem què passa amb aquestes noves eleccions, i després de les eleccions, no? Perquè és evident que encara hi hagi noves eleccions... Jo crec que el que passarà és que creixerà l'abstenció. I molt en temo que només creixeràs en els sectors progressistes de la ciutat espanyola, que molts no entenen que PSOE i Podemos no s'hagin posat d'acord. I, a més a més, que hi hagi hagut aquest distanciament tan gran, el missatge que acabes transmetent a la societat espanyola, i ara jo no vull buscar culpables. Tinc molt clar qui és, però no vull ara senyalar ningú. Un partit, vols dir? Sí, jo crec que un partit i potser et diria més una persona i tot. Que no volia senyalar ningú, però jo crec que el missatge que acabes transmetent a la gent progressista espanyola és que és impossible que hi hagi un canvi de govern. I entenc que això pot acabar per desgràcia provocant una desmobilització important de l'electorat progressista amb les pròpies eleccions que em sembla que seran el 26 de juny, si no hi ha cap novetat d'última hora. Per tant, que acabat sent una qüestió més de personalisme. Creus que guanyar del personalisme?Destateixes partidistes. Jo crec que ha estat un problema d'estateixa partidista. Creus que s'ha fet també com... Jo crec que s'ha fet el que es podia fer, Carme. És que no veig l'aritmètica que és la que és. A mi el senyor Pablo Iglesias, quan em diu que el pacte d'esquerres era el que s'havia de fer, a mi em surten 161 diputats, en comptant Esquerra Unida. I partit popular i ciutadans ens sumen 163. A partir d'aquí, has de començar a incorporar els partits, i aquests partits que incorpores no són acceptuant Esquerra Republicana, tampoc són partits esquerres. Vol dir que el que hem estrany és que es veti a un partit per ser de centre de data que efectivament ho és, que és ciutadans, i en canvi no se'n vetin dades, que les comunitats autònomes on són partits majoritaris, no només són partits de centre de data, sinó que, a més a més, han actuat com a dals. I aquesta actitud de Podemos no l'entesa mai, no ho sé. Si hagués hagut una majoria nítida de centres d'Esquerra, estaria 100% d'acord amb el senyor Pablo Iglesias. Però, com que no hi és, no entenc... El seu raonament no l'entenc, de veritat. I a mi tampoc m'agrada pactar amb ciutadans. No és plato de mi devoción, que es diu en castellà, però és que l'heritmètica és la que és. Bueno, doncs què passa amb aquestes noves eleccions? No hi anirem parlant, com sempre, aquí a la ràdio. Avui no hem volgut fer-me el portaveu del PSC. A vosaltres, i un bon dia. Adeu. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Aquesta és la setmana de Sant Jordi. Però tot arreu sentireu la llegenda de Sant Jordi. Nosaltres us explicarem una llegenda que us recordarà la que ja coneixeu, però diferent. Segur que us agradarà. Eh, no us ho descuideu. El dijous a les 8 la podreu sentir sencera. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després internet. RàdioDesvern.com. L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. RàdioDesvern. Cada dia, més a prop teu. Mop. Just a la fusta. S'enjous en directe. Descordem mig de 12 a aquesta hora fent tertulia esportiva amb l'Emiliós Casuquio, el Carles, Hernand de Rius i l'Enric Riva. Bon dia a tots tres. Bon dia. Hola, bon dia. Crec que és a fer temps que no saludava a tots. Alhora, al moment en què he començat la tertulia, per tant, jo vaig estar... Això perquè t'és allargat, sinó que no arribava jo, que anava escoltant amb vassaganyes. La alegria del bàsquet, que això sempre et porta bé. Avui parlarem de bàsquet. Avui volia comentar-vos, perquè els titulars de la primera esportiva d'aquest matí, tant la primsa catalana com la primsa de Madrid, que és aquesta ascensació de finals, el Marc, que diu que aquesta nit promet i posa els horaris dels tres partits, i llavors no hi ha fotografies en aquest tic-tac, tic-tac, tic-tac. Mitja lliga en quatre hores, és el que diu el diari As, la lliga en quatre hores directament al diari Esport, el Mono Ivor Tió, si te diu un Nova Mas, i posa el foto del trident, però l'Arresta i l'Espurtiu també parla d'aquest ple al 15, diu el Barça, avui juga la primera de les cinc finals per guanyar la lliga. Home, si el Barça ha de canviar la dinàmica, i avui és el dia, perquè si no, ja malament... Si ho menja no el va canviar, per això? Sí. Per això, el Barça. Sí, no, no, sí, el Barça va canviar, però... Però continuant amb l'ansietat, de cara a portaria, el que abans entrava tot ara no entra. És veritat que el porter va fer un partidàs, l'Albert. No és normal que els porters de l'equip contrari facin un partidàs davant del Barça. Sí, té molta més feina. No, però aviam, se li va veure un canvi d'actitud, se les va veure amb moltes més ganes, perquè és cert que, quan el senyor Suárez està al centre de l'adventera, és molt diferent el Barça, i es va veure un bon partit. Viam, els canvis del Luis Enric els va fer, el que passa és que potser arribaran una miqueta tard. Aquí la culpa, per una banda, és el que deia l'Enric, l'ansietat que s'està guanyant, que em portaves 30, no guanyant, i a cop i volta em persa, sí. I tens la mala sort que et marquen un gol, i llavors l'ansietat creix, encara? Clar, perquè és que, a més a més, ets conscient de que ho estàs fent bé, que estàs fent el que s'ha dit, que s'està fent bé el que s'ha dit, i després en foten dos contra taxis, i gairebé en foten dos, i a la segona part, un contra taxis. Però te'n fas un en pròpia porta i te'n fan una altra, en el minut d'esconta, quan ja semblava que... Sí, però a més, és mala llet, València va per això només un cop a la segona part, i quasi marca el tercer. Sí, que dius, bueno, és mala llet, però clar, tens tot un equip foscat amb atacar, sí que és una miqueta més estàtica, el que es va guanyar aquest cap de setmana, crec que hi havia una miqueta de mobilitat més ràpida de la pilota, però jo crec que aquí el gran responsable és el senyor Luis Enric. Home, sí, això és clar. Per una banda, no has sabut gestionar un vestidor, dient, bueno, doncs jugeu el que surti de la fava i em trec el problema de sobre, que això ha sigut amb el trident, que no calia amb un 6-0 una granada. Crec que està jugant tots tres, o arribar a partir que gairebé tots tres marca en tres gols cadun. Aquesta situació l'ha aficionat com jo. Disfruta. Home, no, sí, clar, clar, clar. Però s'arriba un final de temporada una mica tocat, i després que hi ha hagut molta crítica, perquè el Barça potser molta gent diu que si tu fas canvis i fas rotacions, els jugadors que surten no estan al mateix nivell que els callant. És cert, però si les rotacions són més contínues, els jugadors també han rodat. Sí, perquè no li posa mena al moní...