Entrevista a Sergi Seguí, protaveu d'ERC - 29/4/2016

Un minut i un quart de 12, aquesta del que fem és parlar d'actualitat i es va fer el ple municipal corresponent el mes d'abril, la Sant Just, i ara en volem parlar amb el primer tenent d'alcalde de Sant Just, Sergi Seguí, bon dia. Bon dia. Un pla en què es van tractar diferents qüestions, una d'aquestes qüestions va ser un tema que vam parlar de fa poc, que és sobre el pla d'acció municipal, era un punt que no es votava, perquè es donava compte, per tant, no es va entrar en un debat al plés. Aquest pla d'acció municipal va haver-hi de 2015 a 2019, i és un document del que havíem anat parlant doncs en les últimes setmanes, que inclou 70 accions per desenvolupar 20 objectius i 6 eixos estratègics de ciutat. Exacte. És un document que ahir es va explicar o es va donar compte d'aquest document al plè, i a més a més també es presentarà a la ciutadania, i es farà també un procés de participació en aquest pla d'acció. Exacte. Sí, és un full de ruta, que necessitem el govern precisament per això, per veure en quins eixos estem treballant, quins objectius ens marquem, quines accions fem per arribar fins a aquests objectius. Com ve dius, és un document que no es va debatre perquè és per decret, però el que sí que es va fer va ser reunir l'oposició abans per explicar-los-hi, fer-los veure que si se'l mira ni tenen alguna proposta a fer, doncs que ara sobra un període participatiu en què en podrà fer-ho. Però el 29 de juny està prevista una trobada amb la ciutadania per explicar aquest document i també per explicar de quina manera es pot participar o es pot ajudar el govern a dur-lo a terme. O sigui que aquesta sessió oberta del 29 de juny no només es podrà participar aquell dia, sinó que aquell dia s'explicarà com es pot participar. Exacte. Sí, el que estem preveient és... Falta molt per el 29 de juny per això. Sí, però saps què passa? És que hi ha eleccions, o es preveu que hi hagi eleccions. El 99,9% és bastant probable que el Dilluns es convoqui en eleccions i, per tant, en període electoral no es podria fer aquesta reunió perquè es podria entendre que, d'alguna manera, és un acte electoral. I, per tant, ens hem d'esperar que s'hagin convocat, que el 99,9% de que es convocaran, i després que s'hagin efectuat aquestes eleccions al 26 de juny. Per tant, ho hem de deixar tot per després del 26 de juny. En qualsevol cas, efectivament, com ve deies, no serà només explicar el document, sinó també explicar quina manera es pot participar. Nosaltres el que havíem pensat és demanar a la ciutadania que ens ajudi a prioritzar algunes d'aquestes 70 accions que hi ha incorporades. És a dir, no només que ens pugui dir trobem a faltar això, això i allò, sinó que, a més a més, d'allò que hi ha, que ens ajudi a prioritzar que és el que ells farien en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc, etc. I un cop la ciutadania hagi dit que prefereix prioritzar, en quin marge, si se'ls farà prou cas, o hi haurà d'haver un consens general, perquè cadascú pot dir una prioritat diferent, com està previst? En principi el que faríem seria un procés participatiu. Diguem-ne, votaríem, com es diu. Les més votades serien les que es prioritzaria. Això mateix. Jo crec que això és el que s'està fent a diferents llocs i també és el que volem fer nosaltres. Evidentment donar ve a la ciutadania i en aquelles que siguin les més votades, són les primeres de la llista per dur-les a terme. El PAM ens permet, a més a més, tenir una mena de full de commandament, de fer un seguiment de totes aquelles accions que volem fer i veure quines han fet, quines no, per què, en quina temporalitat, etc. Això, com dic, és un full de ruta que és necessari per a tots els governs. El president Puigdemont el presentava fa poc el pla de govern de la Generalitat i hi ha molts ajuntaments del país que, o bé ara estan presentant el PAM, o bé l'estan enllestint, o bé estan mirant de quina manera presentar-lo i que estem tots, més o menys, en el mateix punt. Aquesta era l'única cosa a fer amb l'oposició. Quina va ser la rebuta d'aquest pla PAM? Jo no hi era en aquesta trobada, però vaig en principi, va ser ben rebut un document d'aquest tipus, amb el ben entès, que és un document que neix primer dels programes electorals, dels partits que formem govern i després del pacte de govern. És a dir, tu tens un programa, tens una taula amb gent que té altres programes que en algunes cases són iguals, en altres són diferents, posem en comú tot allò que tenim i fem el pacte de govern. I a partir del pacte de govern, amb l'ajut de la Diputació, que ens ha anat guiant en tot aquest procés, hem elaborat aquest pla d'actuació municipal. Crec que l'oposició entén perfectament que això és una puta estat del govern. El ben entès, que ell s'ho pot admirar i poden suggerir alguna cosa, només faltaria per això es fer aquesta trobada. Conec altres ajuntaments que no fan aquest procés, governats per tots els colors. Això sí que no hi entro, però sí que hi ha governs que diuen que el pacte municipal és del govern i informem a l'oposició el dia del ple o el dia de la presentació a la ciutadania. I home, nosaltres no hem volgut fer així, perquè tenim aquest tarannada d'intentar compartir aquelles coses que són més de poble. Va ser un tema verdant, que es va tractar d'alguna manera d'aquest ple municipal d'abril. També es va donar compte de la aprovació de la liquidació del pressupost d'alguns històric. Correspondem l'any 2015, l'any 2015, i es va explicar que el resultat és positiu. Què implica que sigui que està en quin positiu? Moltes coses, implica que tens evidentment que no entres en plans de finançament de la llei, que és el que preveia la llei. Implica, per exemple, que tenim capacitat de finançament, per exemple, que complim diferents objectius que marques la llei, que complim la regla de la despesa, el nivell de deute... Tenim un ajuntament SA, molt SA. Això és el que implica, basicament. Aquest tema tampoc... I vam entrar gaire endevat, i acabava aprovant-ho definitivament, vam deixar el debat per més enllà. Vull dir, simplement es va informar concretament d'aquest decret, perquè és prou important, de votar. No sabia de votar, però sí que és veritat que després de la Comissió Especial de Contes, on també hi són tots els representants dels portaveus, dels grups, del ple municipal, i en allà sí que podem entrar més endevat, doncs surten per què, de quina manera, etc. Aquest romanem que hi hagi positiu per el que supos, llavors, del 2016, no es pot tocar o com funciona? El romanem de Tresureria, sí, que hi pots imputar coses i pots fer despeses... Clar, en aquest cas no seria roman de Tresureria. Sí, quan ets tanca positiu... En aquest cas, que tanques el pressupost en positiu, això et permet un seguit de coses. No vol dir liquiditat. Però després també tenim el romanem de Tresureria, que sí que és el de liquiditat, que amb aquest sí que pots fer despesa. El que passa és que també la despesa és molt bé marcada per llei, i et diu que primer has de reduir deute, per tant, has d'injectar diners al banc, com aquell que diu, que per això es va fer, i després tens on, si vols fer inversions, ho has de fer en el que ells diuen inversions financerament sostenibles, que vol dir unes inversions que en un termini de 4 o 5 anys no necessitin un manteniment, coses similar. I a partir d'aquí després et queden diners de lliure a disposició, diguem-ne. El ple d'aquí també es van debatre diverses 3 motions, en concret, de fet, que en genera cert debat, com passa en la majoria de plens, les motions el que genera també més debat. Una de les motions que es va aprovar, de fet, es van aprovar dues de les 3 que es presentaven, i una era, doncs, una emoció contra l'acord del Govern de la Unió Europea amb Turquia, en relació a tot el tema dels refugats, una emoció que es va aprovar amb tots els vots a favor, excepte Convergència, en aquest cas. I sobre aquest acord, doncs, que anirem molt a parlar, no recordo exactament per fa un mes o fa dos que es va aprovar. Més de març, a principis de març. Sí, exacte, fa pràcticament dos mesos. No sé si va sorprendre el vot en contra de Convergència. A mi particularment sí, la veritat, no me l'esperava, eh, tampoc, com que tampoc parlem dels vots a la Junta de Portaveus, de fet, no va vot en contra, es va abstenir. Però sí que em va sorprendre, la veritat, sincerament, pensar que hi donarien suport i que hi votarien a favor, però bé, ells van explicar els seus motius i són perfectament comprensibles, i cadascú té la seva exposició de motius i el que cregui en aquest sentit, doncs, és ben respectable. En aquest cas, una emoció per això que presentàveu i m'ho veiem, també. Sí, m'ho veiem, es va afegir i van votar a favor ciutadans i el Partit Popular, el Partit Popular amb un petit afegitor que va demanar que constés en acte, diguem-ne, i em va sorprendre bastant, primer, el debat que va incitar, de fet, el debat que van incitar les tres motions, després també aquesta abstenció, que repeteixo, és totalment respectable, que cadascú té el posicionament que té, però no sé per què hem pensat que sí que s'hi afegirien, però bé, no va ser així, vaja, ells deien que aquest acord era bo per... ni per l'Europa ni per Turquia, creuen que és bo per les persones que estan passant aquesta situació, perquè un dels temes que tocava aquest acord és el tema de les màfies, i ells defensaven que amb aquest acord ens arroduria les màfies. Bé, vaja, nosaltres creiem que no, i per això ho fem, i de fet també creiem que és un acord bastant diabòlic en el sentit que Turquia ha posat a sobre de taula unes condicions bastant estranyes, com podria ser que en bold diners i a més a més boldingues a Europa ja a canvi de poder tenir refugiats en el seu territori, i l'Europa ho accepta, i a més a més quan el govern Turc, de bones a primeres, precisament no va comptar ni campaments, ni els va facilitar les condicions de vida a tots els refugiats, sinó que al contrari gairebé no els volia per res, i ara quan hi poses diners a sobre de taula i a més a més acceleres l'ingrés a l'1 Europea que fa anys que ho persegueixen, ara resulta que sí. Però l'1 Europea d'altra banda també fa el mateix, d'alguna manera, evita... O manta aquests crams... Aquesta crisi dels refugiats a Europa no és més que la gota que fa base al got, com aquell que diu l'1 Europea estava en crisi, el model de l'1 Europea estava en crisi, i això no ha fet més que confirmar-ho i reformar-ho. És una crisi que ningú sap com gestionar, ningú, ni els més potents, ni els menys potents, ningú sap com fer-ho, ningú. I a més a més es veu i es nota que no hi ha una política comuna en aquest sentit, que cada estat fa el que vol o el que és millor per als seus interessos, sinó no s'entén que això sigui farmacèutica. I un tanc d'aquest fifty una millenni més important actiu overnight aimed i ens respects com aquest sol i d' 소개atxess que et xequin tanques innoments. És una de les emotions davanti tots el jutge que ehim Journa piętres. i és que el republicà no es veu abstenir, perquè veu dinar, que en aquest cas que estàveu d'acord amb la idea de aconseguir aquests diners, però no que veu de veure, doncs... és una qüestió de fons, m'imagino. És que sí, perquè... Perquè és un tema que quan anem parlat també amb l'equip de govern, si més o no, d'aquest tema de les coles basols, és un tema que fa anys que parlem, en principi disposicioneu al costat de govern. L'educació pública és important i és una de les principals eines de construcció d'un estat, és innegable. Que, a més a més, l'educació dels 0-3 anys és important, també és innegable. Que l'educació pública ha d'estar molt ben finançada, també és innegable. Ara bé, el que l'emoció via és que, per exemple, el govern espanyol no compleja amb els seus compromisos, fa anys que no financia el programa educatiu. Com és que tenim duplicat les competències en educació? Com és que porta el Constitucional totes les lleis que està fent el govern català i el Parlament català? Sí, és un tema diferent, però és molt fàcil demanar que la Generalitat que posi més calés, però no exigir a qui no t'està pagant que et pagui. Aquesta és la contradicció que teníem nosaltres, perquè no estiguem d'acord, que les escoles basals estiguin ben finançades, només faltaria i tant que sí. Però quan tot sabem que la Generalitat no té els diners i que està fent tot el possible per tenir-los, però que no li donen, doncs això és pervers. Això és pervers i és intentar posar-nos en una tesitura de contradiccions. Però de manera en el cas de l'escola Bressol, fa uns quants anys també hi ha que dura com aquest tema, no? Sí, no. No, per suposat que no. Quan va arribar el govern de conversa en la Generalitat, va prioritzar despesa i va creure que les escoles Bressol es fèiem massa d'espesa i la va retallar. Però de passat de 1800 a 1600 i de 1600 a 800, i a més a més després ho va passar a pagar a través de la diputació. Bé, potser és una solució si la Generalitat no pot que ho assumeixin les diputacions. És un tema que s'ha de posar sobre la taula. Repeteixo, la política de tenir un bon finançament per l'educació pública és innegable. I per l'escola Bressol també, i que s'ha augmentat també, però home, síguem seriosos, no vindran amb la canterella d'Espanya en roba, però home, sí que si sempre estem exigint a la Generalitat que pagui els seus compromisos, doncs exigim aquells que han de pagar a la Generalitat que també assumeixin els seus compromisos. Per tant, és com una cadena, no? Però, vaja, jo no li veig més problema que aquest, com aquell que diu. Insisteixo, jo crec que Ciutadans presenta emocions per intentar buscar contradiccions dins de l'equip de govern, el que passa és que no crec que les acabi trobant. Home, en aquest cas per això ha vingut a diferent. Sí, és que sí, nosaltres ja vam posar sobre la taula sempre al principi de mandat que amb aquest tipus de temes que descopotaria el que creu com a partit. Que va passar amb el cas de l'AMI, per exemple, també. Sí, sí, i no passa res. On sí que va votar, igual, l'equip de govern va ser en l'altra emoció que es va tombar, és una emoció que presentava Ciutadans en defensa de la coficialitat de les llengües a Catalunya i del reconeixement de la seva prioritat lingüística, i en concret, doncs, algunes coses de les que es demanaven era que s'enviesen les comunicacions oficials de l'Ajuntament en les dues llengües, adaptar el bolletí, perquè es fessin servir les dues llengües de manera equilibrada, i també, per exemple, preparar els programes de les festes municipals en català i en castellà. Una emoció que va rebre només els vots a favor de partit popular i Ciutadans, la resta veu votar en contra. Sí, és que també és una emoció trampa, perquè el títol no té absolutament res a veure amb el que demana després. A més a més, jo diria que el porteu de Ciutadans, en aquest cas, no es va llegir el reglament de l'ús de la llengua catalana que existeix a l'Ajuntament des de l'època de l'alcalde Segura. Si tenim un reglament des de fa 30 anys que funciona, i aquí, senjors, no tenim cap mena de problema en aquest sentit, no entenc per què ve a buscar les passigolles. Bé, sí que ho entenc, però, vaja, que no ho aconseguirà, diguem-ne. El reglament de l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament preveu que qualsevol persona que demani un model d'instància, qualsevol document, qualsevol paper, si ho vol la llengua castellana, se li dona. Si té el model d'instància en català i el vol ampliar en castellà, no passa absolutament res. És que només faltaria, només faltaria. Jo crec que el debat és molt més profund i és molt més de base. I crec que en això partim de posicions totalment separades, ciutadans, i en aquest cas es va evidenciar que tot el govern més convergència. I és el fet que l'ús social del català està disminuint. Ho diuen les estadístiques. L'any 2003 era el 46% i l'any 2016 és el 30%. És a dir, el carrer es parla més castellà que català. D'acord? Què crec que han de fer les administracions en aquest sentit? Posar-hi remei. Posar-hi remei. Per tant, quin és el remei que pot posar l'administració? Home, doncs que la llengua vehicular de l'administració sigui el català. Això vol dir que totes les demés que han discriminat és el català que hem posat? No. Vol dir que el català és la llengua d'ús habitual a l'administració. Això vol dir que si ve algun ciutadà i necessita un document en castellà, no se li donarà. No, al revés. Se li donarà, només faltaria. Això vol dir que si ve un ciutadà i es dirigeix a nosaltres en castellà, haguem de fer la pregunta de... Disculpi, puc continuar en català? Vostè m'entendrà? Sí, sí, li entiendo perfectament. Té el que pens que no m'he treu a parlar-lo. Continuar en català, només faltaria. Però jo crec que busquen el conflicte on no existeix. I no entenen aquest concepte d'ús vehicular i ús social. Jo crec que si l'ús social està disminuint, no els pot permetre cap de les maneres i menys des d'en aquest carles d'administracions, sigui la municipal, l'autonòmica o la que sigui. De fet, també és cert que posats a ser cooficials, Espanya també, les llengües catalana, gallega i basca, també són cooficials. I si jo me'n vaig a un ministeri de Madrid i demano un formulari en català, prefereixo no fer-ho per la meva integritat, diguem-ne. Doncs és un dels debats que es va tenir també en aquest ple municipal abans de marxar. Volia fer també l'última pregunta. És que vulguis. Parlàvem ara al principi, aquestes eleccions, que en principi no s'han pogut proclamar, perquè oficialment no es pot fer fins al dia 2 de maig, però m'estranyaria moltíssim, però que generalment no és com quan es va fer les... Quan al cap de setmana anterior el que hi hagués govern a Catalunya crec que era una mica diferent, tot i que ningú hi confiava, està bastant més clar, perquè els mateixos partits ja ho diuen. Posem 99,9% per si un cas, per si un cas. Exacte. Si no, ja ens ho menjarem, però bé, en tot cas, en principi el 26 de juny, noves eleccions generals, què et sembla que s'hagi de tornar a l'elecció? Doncs que tocarà treballar aquests mesos, aquesta setmana, que el 26 de juny haurem d'estallar a peu de carrer, diguem-ne. Et sembla que és la millor alternativa? O la millor solució? Per qui? Per esquerra, per exemple. Bé, nosaltres sempre hem dit que... que facin allà al costat, diguem-ne, doncs mira, si no s'han pogut posar d'acord, doncs no s'han posat d'acord. Ara... que s'ho facin mirar tots plegats. I per la ciutadania, en general, unes noves eleccions? No, no és bo. No és bo per ningú, ni pels partits, ni per la ciutadania. La ciutadania no ho entenc, de fet. Ara m'aventuro, eh? És com si hagués agafat la bola de vidre. Jo crec que baixarà la participació, perquè la gent està festiguejada, diguem-ne, i, a més a més, els resultats no crec que canvien gaire. És bastant probable que a principis de juliol ens trobem al mateix panorama que ens hem trobat ara. Potser llavors buscarà més al pacte, no? No ho sé, ho veurem, perquè tampoc ajuda l'actitud dels líders dels quatre partits estatals, de retrets entre ells, encara ara, encara l'altre dia en Pedro Sánchez li retreia coses en Pablo Iglesias, i penses, home, però si sou el més semblant, diguem-ne, i ciutadans també li retreia coses a Podem, i el PP, el partit, si penses, home, però no ho sé, jo no m'ajuntaria amb algú, que durant dues campanyes i durant unes negociacions m'ha estat dient de tot. Vull dir que no estan creant el clima adequat, perquè a principis de juliol puguin arribar a algun entesa. Jo continuo dient el mateix, nosaltres hem de fer el nostre camí, i el nostre camí és claríssim, que és dur a terme el mandat del poble de Catalunya, ja sigui des del Parlament, ja sigui des del Congrés o en aquest sentit, jo crec que el grup d'Esquerra es va plantar bé, en dir que aquí hi ha un referèndum, o no ens acèiem ni a la taula. A Irtur, m'has deia que si hi havia llista unitària entre Esquerra Republicana i Convergència, o pressa i llibertat, si se li demanava ell, hauria de ser el número 1. Jo diria que a Esquerra no estem per anar en una llista unitària, ja ho han dit ben clar, que ens agraïs repetir la mateixa fórmula que vam repetir el 20 de desembre, que és en Gabriel Rufián i en Joan Tardà, que tant dèiem que ha funcionat bé, que jo crec que en aquests pocs mesos han fet molta feina, i que en poden fer moltíssima més. Evidentment, en Joan Tardà, amb tots els anys que ha portat, ha fet moltíssima feina i molt bona. Llista unitària o no, és igual, és que això no ha de canviar el vot dels catalans. Els catalans saben que les seves opcions per anar a Madrid a defensar la llibertat, diguem-ne, o el camí que vol la independència, les tenen allà. Tenen que vagin junts com separats. Buen de deixar aquí. Moltes gràcies, Sergi Seguí. Primer tinen d'alcalde, que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. I connectem tot seguit amb l'Institut de Sant Just per sentir una setmana més el posem-li veu. Avui ho fem tot seguit perquè anem una mica més tard a temps. No ens acaba d'arrencar aquesta connexió amb el posem-li veu, com sabeu que de divendres, cap a aquesta hora que va dos quarts de 12, connectem amb l'Institut de Sant Just per sentir la secció que fan els alumnes del taller. Benvinguts al posem-li veu. A la secció de ciència i tecnologia ens parlaran sobre els 30 anys de l'accident d'Axernowi i sobre els viatges en el planeta de mar. A la secció de cultura i moda ens parlaran sobre que avui us porten una notícia que sembla una broma però que és 100% real. A la secció d'esports i salut ens parlaran de quina hora és millor per fer exercici i alguns consells més. A la secció de pàgines web de la setmana ens parlaran sobre unes quantes pàgines web, molt interessants i molt útils per que podeu utilitzar. I per últim, a la secció de música us parlaran sobre el nou alum, molt esperat que sortirà a la venta aquesta propera setmana. I ja també ens portarà les 5 hores de la setmana més escoltades. Espero que el programa d'avui us agraï i comencem a en posar en lliureu. Aquesta setmana s'han fet 30 anys de l'accident de Chernobyl. Aquest accident va succeir el 17 de 26 d'abril de 1986. A la central nuclear Vladimir Ilych Lenin, propera la població de Rin Piat. Des del primer moment les autoritats soviètiques van tractar de tapar i ocultar l'accident, cosa bastant habitual no tan sols a l'omnió soviètica, sinó a tots els llocs del món on hi ha hagut accidents soviètiques. En el cas de Chernobyl cal destacar la gran quantitat de gent, que no es deix obligats a la força que van haver de treballar per tal de paliar els efectes d'actuació i posterior fusió del núcle i de central nuclear. Molta aquesta gent a mort ja o bé està malalta sense que reconegui la seva feina. Són els herois invisibles en molts casos, que com a foco així me treballen i moren perquè els demés puguin viure. A saltant de foco de Chernobyl van participar uns 600.000 persones a les masques de Sajajat i Neteja de central. En total el nombre d'efectes va ser a la banda dels 600.000 de Neteja, 5 milions de persones que vivien en àrees contaminades i 400.000 en àrees creument contaminades. Les conseqüències d'aquest accident nuclear encara són incalculables. Segons algunes organitzacions mediambientals, que era ben mig milió de persones, podríem morir a Ucraïna en els propers anys per fer la sequència del nombre que em van liar protecció dret. La ciutat més propera de l'accident, Prillat, és una ciutat fantasma. A dia d'avui, i així continua recent, durant els 600 anys que necessita el XIXI, ha llibrat l'accident perquè desaparegui. Fa unes setmanes us van parlar d'Espai Six, una companyia aeroespecial que està sorprenent a propis i estrans pels seus innovadors d'insens i creacions pel que fa a coets especials és el Rajorej. Aquest cop ho han aconseguit amb el seu últim anècord. El primer viatge a mar es durà a terme el 2018. Això suposa un avançament de 4 anys en el seu plan anterior. Encara que no es tenen més detalls, és d'esperar que l'empresa nord-americana compleixi amb els tèrmits proposats i arribi finalment a complir el seu objectiu en la data prevista. Per fi, arribarà a mar. Moltes gràcies per escoltar-nos-hi. Continuem amb la secció de Cultura i Moda. Moltes gràcies.