Entrevista a Laia Flotats, portaveu de Convergència a Sant Just - 2/5/2016

I aquesta, el que fem és parlar d'actualitat municipal. Parlem del ple que es va fer la setmana passada amb la Porta Euda de Convergència a Sant Just laia Flutats. Bon dia. Hola, bon dia. Un ple on es van debatre diferents qüestions, la va sortir bé força de debat amb les emocions, però es van tractar d'ambient altres temes, un tema que no es votava, però en tot cas no ens va parlar en aquest ple, és el del ple d'acció municipal. No havíem parlat justament d'una entrevista d'ara fa un mes, perquè tenia un pendent en setmana reunió amb l'equip de govern, i llavors, bé, que durant aquest temps hi ha hagut aquesta reunió, i a més a més es va explicar, els va donar compte d'aquest ple d'acció municipal del verió del 2015-2019. Vosaltres això que deiem, haurem de fer una reunió ara fa les setmanes amb l'equip de govern per parlar d'aquest tema? Bé, no ben bé amb l'equip de govern. El Calde ens va convocar als portaveus dels diferents partits de l'oposició, i ens va fer, bueno, vam fer una reunió... Amb la Calde, a veritat. Sí, però només amb la Calde. I ens va explicar, ens va entregar el document, i ens el va explicar així per sobre, i la idea de fer un procés participatiu sobre aquest document. Això va ser una setmana abans de... No, uns dies abans de les comissions informatius. Bueno, 10 dies abans del ple. I en línia generats, què us sembla aquest document? Bé, bueno, és un document... Nosaltres considerem que és un document molt extens, veiem que és com una carta als reis, moltes coses, ho veiem complicat. I aleshores, bé, estem pendents de que es definessin els indicadors per poder fer el seguiment d'aquest tema, realment, si es compleixen o no es compleixen. Això del pla d'acció municipal, pel que tinc entès, és un document que ja antigament sempre... Se suposava que s'havia de fer, però arran de la llei de transparència aquest document s'ha de publicar, i ara tots els ajuntaments fan aquest pla d'acció. Bé, nosaltres, però nosaltres ens l'hem estat mirant, hi ha coses que, pel roquet l'anunciat, no s'acaben d'entendre gaire bé què volen dir, i què es pretén fer amb aquella frase, quines accions pretén dur a terme o accions amb aquelles frases. Entenem, bueno, per no fer molt llarga el ple, tampoc va entrar al detall a discutir tot el document, perquè, si no, el ple hauria durat 3 hores. I entenem que el dia que es faci el procés participatiu, suposo que s'explicarà més extensament, més que res que si busca que la gent de 70 mesures les ordeni, les prioritzi, són moltes mesures per prioritzar, i s'hauran d'explicar molt ben explicades, algunes. Però veieu bé què la gent pugui triar aquesta prioritat? Bé, això és un document de l'equip de govern, recollir les coses del pacte de govern, i és un document del govern. Entenem que, per una banda, ha de ser l'equip de govern, que hi ha de prioritzar quines creus que són les seves accions més importants. El cap i a la fi es van presentar amb uns programes polítics que es van referendar. Per tant, veient aquest procés participatiu de les idees i el debat de les idees i quines són les propostes que més ens agraden, des del punt de vista dels ciutadans, això ja s'ha fet, perquè són les eleccions, això són les eleccions. Però si m'agrada demanar més participació, no, també? Sí, que passa que demanar més participació, o sigui, demanar la gent que participi en un procés participatiu, en el que hauran de discutir, o se'ls demanarà que decideixin. És una cosa tan extensa, doncs, bé, és una mica complicat, però bé, nosaltres participarem, evidentment, i a veure com va. Aleshores, aquest document, el que sí que... Hi havia algunes accions que no les veiem clares, i després hi havia alguna que, bé, estem contents, perquè recollien part del nostre programa, també, i una és el que vaig comentar al ple, una d'elles és l'oficina d'atenció a les empreses, els comerços, una oficina única en què puguin realitzar tots els tràmits i no hagin d'anar passant de departament en departament. Aleshores, això celebrem, està aquí posat, esperem que es pugui dur a terme. Sí, perquè és una reivindicació que fa l'altre temps que existeix, no? Sí, bastant, bastant de temps, que nosaltres l'estem fent. Després hi ha algun altre proposta, bueno, alguna altra acció, que diuen que es farà una fiscalitat moderada. Bé, nosaltres aquí ens va posar el riure, ens va fer molta gràcia. No s'ho creieu? No, ja d'entrada, al 2015, la fiscalitat pel 2016 ja l'ha empujada, i no han fet servir, que fan servir l'IPC de la Xina, que dic jo, perquè aquí l'IPC és zero, però puja en els impostos, igualment. Bueno, ja veurem com ho fan, això de la fiscalitat moderada, de moment no anem pel camí. O tot plegat, s'explicarà també la ciutadania, com deies, a partir del 29 de juny, en principis, llavors, com quan es posarà en marxa aquest procés de participació, on, en principi, es podran votar les accions per prioritzar en aquest pla d'acció municipal. Quan deiem, el punt no s'aprova, no es votava el ple, no era d'una comta, però es va tractar, això sí, al principi, de l'últim ple municipal d'abril. Altres qüestions que es van tractar en aquest ple, doncs, quan deiem, hi va haver unes quantes vinculades amb temes d'emocions, que van votar dues de les tres que es presentaven, i hi havia una de les mans que es va aprovar, és una emoció contra l'acord del govern de la Unió Europea en Turquia, relacionat, doncs, segons el text que es presentava, denunciar que vulnerava els drets humans, i és una emoció que es va aprovar amb els vots a favor de tots els partits, excepte Convergència, que us veu que està ni gaia. Sí. Deies que era perquè no creieu que aquest acord el que fa és lluitar contra les màfies. A veure, nosaltres votàvem l'emoció, no l'acord. Una emoció que criticava l'acord, no? Sí, però votàvem el text d'una emoció, i nosaltres, quan ens vam llegir el text de l'emoció, ens va semblar molt dur, molt dur. Vam buscar l'acord, ens el vam llegir, i després d'haver llegit l'acord, encara ens va semblar més dur el text. Es poden fer crítiques, i jo ja ho vaig dir al ple també, s'ha de ser vigilant amb l'acció de govern de les diferents institucions, que a nivell europeu, com a nivell català, com a nivell de l'Ajuntament, el ciutadà ha de ser crític i ha de qüestionar les accions que es fan. Ja ha de tenir un esperit crític, des de l'UEGO. I des de l'UEGO també sempre s'ha de millorar. I el text de l'emoció no anava per aquí. Anava directament a atacar les institucions de l'Unió Europea i a destruir-les, que és el paper que està fent l'esquerra radical. Ja ho sabem que Podemos diu que Espanya hauria de sortir de l'Unió Europea, que s'ho defensen obertament. I bé, estan tots, ara mateix estan tots en aquesta línia, tots atacen les institucions europees, m'imagino per què cali entre la societat que l'UEGO és una cosa dolenta. Notes això? No hi estem d'acord. L'UEGO és una cosa bona, molt bona, per tots els ciutadans. Aleshores, em sembla bé que després d'haver-se llegit l'acord, que això també m'ho qüestiono, si realment tothom es va llegir l'acord, em sembla molt bé que es presenti una emoció en què es digui que m'està bé o no m'està bé. Però que es digui en emoció que és inhumà o que s'està de construir l'UEGO o altres coses bastant greus, no és just. Però el tracte que estan rebent els refugiats, en alguns casos, està sent poc humà. El tracte que estan rebent els refugiats, estic d'acord? O sigui, estan fent tot el que poden. Al final, quan arriba una allau de gent de l'ordre de milers de persones cada dia i tu no estàs preparat per rebre'ls, ni a Espanya, ni a Grècia, ni a Turquia, ni a allò, el tracte que immediatament els hi podràs donar no serà gaire bo. Això estic totalment d'acord. I l'UE ha sigut lenta reaccionant davant d'aquest allau de gent. Estic totalment d'acord. I que es pot fer millor, estic totalment d'acord. I que s'ha de fer millor, també estic totalment d'acord. Però d'aquí a dir que l'acord de l'UE és inhumà, quan aquesta emoció ni tan sols menciona que l'inhumà són les màfies que s'estan aprofitant d'aquesta gent, és que ni un menciona. I l'acord parla bàsicament de les màfies. Parla bàsicament de que s'ha de fer, s'ha de... Es fa tot això per evitar que les màfies s'aprofitin d'aquesta gent i els fiquin embarcos, que, en molts casos, s'enfonsen i es moren. Això no està bé. Em sembla molt bé que es presenti una emoció. Jo no dic que no s'hagi de criticar. Clar que s'ha de criticar i clar que s'ha de ser exigent, evidentment. I s'ha de ser riguros i s'ha de demanar que la mateixa humanitat i el mateix sentit que volem nosaltres d'ajudar les persones i aquests valors que tenim, de la solidaritat, i volguer ajudar la gent, repeteixo, em sembla molt bé que s'exigin i que s'exigin a les més altes instàncies. Clar que sí. Però aquesta emoció no anava d'això. Aquesta emoció anava d'atacar directament a les institucions de la Unió Europea. I per això ens vam abstanir. Sí, per això dius que et va sorprendre que hi hagués sent a favor partits com el Partit Popular o cites d'altres? Bueno, no, a mi... El partit socialista ho dic perquè deies el tema de l'esquerra. Sí, bueno, cadascú farà el que cregui que hagi de fer. Jo, amb les deliberacions als altres partits polítics, les deliberacions internes, jo no m'hi fico, ells sabran. Això no penso opinar, simplement considero que aquesta emoció... Bueno, ja ho he dit. Una altra de les emocions que es va aprovar, de fet, era una que instava el govern de la Generalitat a garantir el finançament mínim de l'escola del Marrex, era una emoció que presentava en aquest cas Ciutadans, i es va aprovar, amb els vots a favor, de Ciutadans, del Partit Socialista, de Movem i del Partit Popular, Esquerra Republicana es va abstanir i Convergència ha hagut en contra. És un tema que hem parlat de fet en altres ocasions, el tema del finançament de les escoles brossols per part de la Generalitat, que s'ha anat reduint de manera destacada durant els últims anys, i, en tot cas, és un debat... O es va entrar una mica en un debat sobre finançament, no? Sí, els ingressos de la Generalitat cauen en picat, no hi ha diners per tot, evidentment, s'hauran de redistribuir-nos a altres criteris, i això és el que va passar durant la crisi. En aquest cas és una partida que s'ha diminuït de manera molt destacada. És una de les sectors més tocats. És una partida que ha quedat coberta pels diners i les subvencions que ha fet la Diputació de Barcelona, que ho ha fet tan a nivell de Sant Just, que s'ha de rebre bastants diners per l'escola Marrex, des de la Diputació. És a dir, no es va atendre, potser, amb la generositat que s'ha de tenir abans als ajuntaments amb el que és el finançament de les places de les escoles brossols. Estic d'acord? Això és un fet. No es pot discutir un fet. Ara bé, el Govern de la Generalitat va acordar amb la Diputació de Barcelona que l'ajudés i que ajudés els ajuntaments a pagar, a sufregar aquest finançament. Aquesta falta de finançament es va sufregar amb la Diputació de Barcelona. Des del punt de vista del ciutadà, el ciutadà paga impostos i els paga, i com no el podem estar marejant dient sí, els diners per pagar aquest servei social o aquest altre equipament, venen d'una institució o d'una administració, vull dir, o d'una altra. Perquè el ciutadà paga uns impostos i ja està. I els paga l'Estat en general. En general. És que els impostos que paguen els ciutadans torni els ciutadans amb serveis, equipaments i una bona gestió. Sí, durant la crisi es baixen els ingressos, entre d'altres qüestions, perquè hi va haver una crisi, i molta gent va anar a la tour. La gent que està a la tour no paga impostos, les empreses van tancar, les empreses que tancen no paguen impostos. Això per una banda. Per tant, en l'ingress es va reduir considerablement. Però és que per altra banda, més a més, des de Madrid es va realitzar una política que ens va escanyar i es fixar econòmicament. Home, això és molt difícil, en les hores. És molt difícil. Però, a mi em sembla molt bé que ciutadans presenti aquesta emoció. Entenem que, quan caieu en eleccions al 26 de juny, tornem amb aquest tipus d'emoció. O sigui, electoralistes. Això és un tema passat. Entenem que la Generalitat fins ara ha fet tot el que ha pogut. Ja ho vam dir jo també durant la defensa de la nostra postura. La Generalitat, durant el mandat anterior, va haver de prioritzar els recursos que podia dedicar a educació. I els va prioritzar en garantir la qualitat i el bon servei en aquelles fases àrea, en aquells moments... Perdó, en aquells cicles d'ensenyament que és obligatori. Que és obligatori que la Generalitat presti, perquè les escoles braçol no són obligatoris, no és ensenyament obligatori. Però és clar, la Generalitat va haver de prioritzar en aquest moment. I també la Generalitat, durant aquest període, va llançar un programa que segueix vigent per assessorar els ajuntaments, de manera que les escoles braçol es puguin gestionar de manera més... emocional, de manera més eficient, més òptima... i amb menys recursos o amb uns recursos més ajustats a la realitat que hi ha. En aquest sentit, nosaltres entenem que aquesta emoció de Ciutadans no era oportuna. No era oportuna. I en una crítica a la gestió que ha fet el corbent de comerciència, que ja ho sabem, estem en eleccions, ja ho sabem, i han de criticar i s'han de... molt bé. Un matís va ser el que estàs comentant quan parlàvem de la situació de crisi. La gent que està a la tour sí que va a impostos per això. I tot i que estigui a la tour. Una cosa per les empreses, però... Sí, però és veritat, quan van a comprar pagant liba, sí. Sí, però no és la mateixa recaptació, entenguem-nos. No és la mateixa. I finalment, una altra emoció que, en aquest cas, es va tombar, que és una emoció que també presentava a Ciutadans, que era per la que oficialitat... defensant la que oficialitat de les llengües a Catalunya i reconeixement de la seva prioritat lingüística, el títol de l'emoció, i, entre altres coses, el que demanava aquest text era enviar les comunicacions oficials de l'Ajuntament en les dues llengües, adaptar el bolletí, perquè les dues llengües també siguin utilitzades de manera equilibrada, o preparar els programes de les festes municipals, també, tant en castellà com en castellà. Una emoció que només va rebre els vots a favor de la mateixa Ciutadans i també del Partit Popular, la resta de formacions que ha hagut en contra. I es va xerrar, també, d'un cert debat vinculat amb aquest tema al ple. Bé, una altra vegada en la línia de Ciutadans i de la seva política, i les seves slogans de campanya, del bilingüisme, etcètera, etcètera. Nosaltres vam votar en contra. Jo entendria aquesta emoció si algú s'hagués dirigit a l'Ajuntament demanant algun tipus d'informació en castellà i no se li hagués donat. Això, aleshores, entendria perquè aquí això sí que no pot ser. Ara bé, la comunicació pública es fa en català, i si algú la vol en castellà se li facilita. El català és una de les llengües oficials de Catalunya, i és ampliament entesa per tothom. No em sorprèn que hi hagi aquest tipus d'emocions. El ple, perquè es van apareixent? No, no em sorprèn gens, perquè estem amb campanya electoral permanent, i Ciutadans ens han d'anar... fent-se notar, etcètera, etcètera. Són emocions que van dirigides al PCC, al PEP, bueno, s'estan donant cops de cols entre ells. Exacte, això és el que es va tractar en aquest ple municipal, però en altra costi abans d'anar-se que volíem comentar, molt clarament, a aquestes eleccions municipals. Avui és dos de maig, no? Avui es convocaran en principis oficialment... Les generals. Les eleccions generals pel 26 de juny. I bé, des del vostre punt de vista, què em penseu que torni a haver-hi aquestes eleccions municipals, per tant, que no s'hagi pogut arribar a un acord de govern? L'aritmètica era molt complicada, i cada partit polític tenia els seus propis interessos. I els qui podien facilitar el govern d'un costat com d'un altre, jo no entro, tenien més interès en que es repetissin les eleccions que no que hi hagués un govern. I per convergència en les eleccions pel 26 de juny, què representa? Tornar a fer un altre campanya electoral i tornar-nos a presentar. Serà més difícil que el 20 de desembre, per entendre'ns? Jo crec que no. Jo crec que no. No ho sé. No ho sé. Si ens tornarem a presentar com fins ara amb les sigles de convergència i no amb democràcia i llibertat, que això no ens va anar gaire bé, es va prestar bastant de confusió. Nosaltres també estem dins d'un procés intern de fundació o refundació. El dissabte 21 sabrem. Acabarem de decidir. Farem el superdissabte i tots els militants i simpatitzants. Podrem votar si volem que hi hagi un nou partit, que se li faci remodel·li radicalment. Aleshores anirem amb base a aquests aconteixements. Majoritàriament el que estic estant molt establert i molt assentat en totes les bases, tant en els militants com a simpatitzants, és que per la confecció de listes electorals hem de fer primàries. Hi havia un debat sobre si de cara a aquestes eleccions, que tenim el 26 de juny, que nosaltres, com a partit polític, aquests canvis a nivell d'estatuts no els tindrem reflectits, que és totalment acceptada per a tothom. Doncs hi seran primàries. En Homs ha dit que per a ell no hi ha inconvenient de fer-ne. Que ell està disposat a que es facin primàries, tothom també ho està disposat, que ell es presentarà. Tot això anirem veient pas a pas, perquè nosaltres estem dins d'aquest procés intern, i hi ha coses que encara, fins que no fem les nostres votacions, encara no seran definitives, i els passos següents aniran en funció d'aquestes. En el teu cas, preferiries que fos un partit nou, o que fos una refundació una mica amb el que hi ha ara? Jo crec que hi ha d'haver un trencament, perquè el partit ha quedat molt anticuat, en quant a les maneres de gestionar-se, les maneres internes, inclús de cara en fora, tenim una imatge molt antiga, i això s'ha de canviar radicalment. Es pot fer vi a un partit nou i es pot fer un canvi radical amb el partit que ja tenim. No... La veritat és que... Bé, ja ho acabaré de pensar. I ara anirem parlant, en tot cas, avui hem volgut parlar d'actualitat amb la portaveu de Convergència Sant Just, la ja afrutats, moltes gràcies. També hi va haver junta general de promunçar el dijous passant. I nosaltres vam votar en contra de la aprovació de comptes, perquè vam entendre que els beneficis que hi havia hagut, que eren molt petits, han sigut totalment circumstancials, i, bé, va ser bastant divertit, perquè es va donar l'anècdota que tenim una nova definició de deute, perquè la presidenta de la promunça i l'alcalde ens van estar explicant que el deute que té promunça amb els bancs no és deute fins que deixes de pagar, que aleshores és deute, abans no és deute. Lo qual esperem que en Sergi Seguí li expliquin Oriol Junqueras, l'actual conseller d'Economia, que li farà molt feliç i que, mentre Catalunya pagui el que deu, no deurà res. Per tant, creieu que va pitjor el tema de la gestió de la promunça? Bé, és que la gestió en sí no ha suposat una millora en els resultats de promunçar. La gestió en sí ha sigut suficient. La millora en els resultats de promunçar és perquè els tipus d'interès d'aquest any 2015, el tipus d'interès, ha baixat moltíssim. Aleshores, la conta d'interessos bancaris, de l'espesa, s'ha reduït de 250.000 a 110.000. Va, s'ha reduït la meitat. I això ha possibilitat que hi haguessin uns beneficis de 62.000 euros, que són els beneficis que ha presentat la promunça. Recordo que el 2014 va presentar pèrdues de 800.000 euros, perquè no encara no compensem tot el que es va perdre el 2014. Aleshores, la gestió en sí és suficient. Nosaltres seguim reclamant que hi ha d'haver un pla de viabilitat, que es pot fer i gestionar un criteri més eficient. En fi, ens va agradar el de la definició de teutat. Anirem parlant de tot plegat. Ja sé que un cop al mes entrevistem a la Porte de Convergència, de la EF, de l'EF, de l'EF i de l'EF i de l'EF, de l'EF i de l'EF, de l'EF i de l'EF, de l'EF i de l'EF, de l'EF i de l'EF, de l'EF i de l'EF, de l'EF i de l'EF, de l'EF i de l'EF, de l'EF, de l'EF i de l'EF. Ens va agradar el de la definició de teutat. Passant 4 minuts de 2 quarts de 12, aquesta hora comencem la tertúlia dels dilluns. Per tant, saludem a la Palmyra Badell, també a la Carme Amador, en Josep Coderc i en Carles Vaz. Bon dia a tots 4, què tal? Bon dia a tothom. Ara la Carme. La Carme, una de vostè és microexacte. Una de la tècnica. Sí, sí, sí. Sí, perquè ho expliquem, eh? Sí, tant. Ens hem trobat que, al moment de començar, el senyor Josep no té els auriculars. I ell, que és el que sempre comença... Exacte, malament, llavors, si no... Ja podeu endevinar que avui es preparar de les noves eleccions. Jo he vist que estàveu ja fent tertúlia abans que els obris micròfons, no? Sí, però no, perquè estàvem amb temes diversos. Perfecte, no ens estàveu escoltant. Ara ja té els auriculars. Molt bé. Doncs la Carme, que entra també, s'incorpora la tertúlia. I mentre tant, comencem amb l'article que es creu cada setmana en Josep Coderc. Endavant. Dejeixo. Sobre les eleccions del 26 de juny. Ha succeït el que tenia que succeït. Atesos als resultats electorals passats. No ha estat possible arribar a cap acord entre els partits polítics per a facilitar la investidura de la presidència al govern. Ara tots són retrets d'un partit a l'altre com a culpables de la situació. És necessària una nova elecció política. Els electors tenen la paraula. Els medicinis són per una elevada extensió. Hi ha votant que demana que cada partit enunciï per endavant amb quin altre partit es proposa pactar, cas que sigui precis, quan en realitat la majoria de electors el que vol és que sigui el partit votat per ell i sol està el partit que es faci càrrec de la governabilitat d'Espanya. Altres n'hi es proposen votar per al trist espectacle que els partits tradicionals han donat i l'escaç sentit democràtic que impera en ells mateixos. Veurem què passa. No va ser un crim de guerra. Fou un error romà. No va ser una era de Síria. L'aviació americana bombardeja i destrueix un hospital de metges sense fronteres a Alep. Molts morts, majorment infants i metges. Entre ells l'últim patriata que hi havia a la ciutat. Però estigueu tranquils. No va ser un crim de guerra, sinó un error romà, com digués l'autoritat militar americana. Com es pot dir això si la guerra en si mateixa ja és un crim? Per tant, tot acte de guerra també és un crim. O és que no és un acte de guerra bombardejar. Sigue qui sigui el destinatari d'aquest acte. L'error no pot justificar el 100 acte de guerra. Ens el contrari, agraeus-hi a l'acte en la seva qualificació d'acte de guerra. Riure a Sant Just Desvern. Feia temps que no havia arribat tant com vaig riure ahir. Aig de reconèixer també que feia temps que no havia estat al teatre, com ahir vaig fer. Sí, aquí a Sant Just Desvern. L'obra, el sopar dels idiotes. No sóc critic d'art ni crec que sigui necessari, després de veure l'obra a la sala del cinquantenari de la Taneu. Coneixia l'obra per haver-la vist al cine i també representada en un teatre de Barcelona. La representació vista aquí, a Sant Just Desvern, res té a envejar. Ha estat una representació magnífica. Actors i decoració. Felicitats a tots els que han fet possible aquesta representació des del primer actor fins a l'últim tramullista. No de falliu. Continueu fent teatre. I del Barça. Que us fa patir el derbi Barça Espanyol la pròxima setmana. Qui guanyarà? Però disc al Barça i de l'Espanyol, que també fa patir i la pròxima, el derbi Barcelona Espanyol. Però disc a l'Espanyol. Aviam si tenen sort, eh? Qui ha de tenir sort. Qui ha de tenir sort. Desco vol que tingui sort al seu. Com els partits, com diu, que vostè, senyor Josep, que molt bé diu que tothom vol que el seu sigui el que guanyi, i si pot ser amb majoria absoluta. Perquè, esclar, diem, les majories absolutes no són bones, perquè costumen acabar sempre amb una mena com de dictadura. Però quan és el teu, et sembla bé. A veure. No vol dir res. No vol dir res? Jo volia dir que felicito el amic Josep Coderc pel tema aquest del bon verdeig dels americans. Que, bueno, si ho fan ells... Un micròfon, eh, Carme? Sí, perdona. Ja em va semblar una barbaritat quan ho vaig veure per la televisió, pensar que a quin món anem, perquè ho de Siria és una guerra civil. Sí, sí, sí. Però és que és el que diu... La guerra és un crim. Sí, sí, sí. No hi ha motius que justifiquin una guerra. Exacte. No hi ha cap motiu que justifiqui una guerra, perquè una guerra és matar. Sí, sí, la guerra és matar i dominar. I no hi ha cap motiu que justifiqui una guerra i dominar.