Entrevista a Quima Giménez, regidora de Solidaritat i Cooperació - 4/5/2016

Un minut i arribem a un quart de 12. Aquesta hora parlem de la festa a la tarda, la plaça de la Pau, a partir de dos quarts de sis i amb un munt d'actes fins a la nit. En parlem ara amb la regidora de solidaritat, Quima Jiménez, molt bon dia. Hola, bon dia a tothom, què tal? Molt bé. Avui hem parlat d'aquesta festa que fa ja molts anys. 17. Exactament, 17 anys, eh? 17 anys que ara està a l'hebre, amb les festes arrelades del tot, a Sant Just, i participen moltes entitats en diferents parts de la jornada, cosa que fa, suposo, que quan són tantes entitats diferents que participen en una sola cosa, alguna cosa vol dir, segurament. I és molt més divertit, també, perquè veus que tots junts fem el mateix o volem el mateix, en aquest cas, i la veritat és que jo m'ho he passat molt bé organitzant-la amb totes elles, i la veritat és que, com podeu veure la festa a la Pau, és el 17, però aquest any hem afegit dos dies més, que comencen demà, que és dir, jo, amb una xerrada aca al llibre té, que ens fa l'escriptor i l'entropòleg el Jordi Tomàs, que casualment els alumnes de l'institut s'han llegit un llibre d'ell. Mira, veus? Si volen demà, poden demanar-ho. Exacte. I al dia 6 demà, fem a les escoles una xerrada de refugats. Vull dir, en Lleçant, també, que com que la festa a la Pau va de refugats, fem una xerrada en diferents gent del poble que està treballant sobre el terreny, i amb organitzacions com Proactiva i Acció Solidària, en Fica tenim uns quants, i, a més, està tot organitzat per pels joves de Sant Jordi Solidari i la Força de la Són Rissau, que és una de les entitats del poble. Vull dir que està tothom molt il·lusionat, així que ho animo a tothom. Sabent que sé que ja al poble del costat festes, almenys que ens vinguin a veure una estoneta, una menja d'estoneta, que ens deixin sols. Com veu decidir d'ampliar una mica aquest dia de la festa? Aquesta festa de la Pau, de dir, mira, com un parell d'actes més per anar a escalfar el motor. Com va anar? Tot va anar perquè com que el tema... No ens hauria agradat fer aquest tema, que els refugiats portem ja parlant molt de temps, i pensàvem que possiblement podíem donar bones notícies, o fins i tot que hauria pogut acabar el tema dels refugiats millor del que està. I, com veiem, les coses no van per bon camí encara. I llavors, bueno, anar parlant, anar parlant, vam pensar, ostres, el tema dels refugiats hi ha molta cosa a fer, molta cosa a informar. La gent vol saber moltes coses, i a vegades la informació la sabem, però potser no la transmetim lo suficient, no? I a vegades, parlem de refugiats, però també podem parlar d'immigració. És un cúmul de circumstància, i, ostres, perquè no fem, a part de la festa de la Pau, que potser va més atreçar dels nens, perquè hi ha més activitats pensades amb nens, perquè no fem una cosa on tot el poble també hi vulgui, i pugui participar, doncs, una xerrada que el llibre té, és potser per un públic de joves que apena a un. I, a més a més, també teníem que... teníem gent del poble que havia anat sobre el terreny, i vam pensar que era una ocasió, perquè la gent pogués preguntar i saber de primera mà, què està passant, que no veiem a la premsa, no? I, a més a més, com que volíem que les noves entitats, o els joves que comencen a les entitats, que ja fa temps que estan a les pobles relades, ostres, formessin part d'això, i diuen, bueno, i si provem de fer-ho una mica més llarg, també és veritat que tant els joves del cau, com els joves de Sant Josuliu, un està xellant, no? Llavors vam dir, ostres, és el moment de implicar de tothom, i a veure què passa. Fem tres dies, a veure què passa. Vull dir, també és una mica novetat. Estem tots molt il·lusionats des de... Jo crec que des de la idea fins que està aquí, doncs estem tots molt contents de poder-ho fer, i sembla que, bueno, estem molt il·lusionats. A veure, és la il·lusió. Esperem que la resposta sigui així. I també és veritat que, quan passi tot això, ens farem l'autocrítica per veure com ha anat per aquest dicon, que sempre s'ha fet només un o l'única tarda. És un canvi. És un canvi diferent. Bé, doncs provarem a veure què passa. Llavors, per això, animem el poble que ens faci costat, per favor. Esperem que sí. A més, el que comentaves cada any de la festa de la pau és dedicar un tema diferent. Aquest any se centra en les persones refugiades, i el mateix dissabte, a banda de la xerrada que es farà divendres, per exemple, una de les activitats que es farà serà crear un gran moral per enviar justament el pas frontari entre Grècia i Macedònia, on hi posarà casa nostra és casa vostra. Això es farà a partir de la mateixa tarda. La mateixa tarda farem dos activitats. Bueno, faran diverses activitats, perquè, com sabeu, el cau i l'esplai també formen part d'aquestes activitats. Els nanos faran unes activitats amb el cau, també molt divertides, una activitat de com passar fronteres. Si no ho han canviat, hi ha una activitat de com passar fronteres, i veuran que amb mica en mica aquesta frontera es va tancant. I, a més a més, farem el que t'ho has dit. Un model on la gent podrà posar les seves mans o el que vulgui, els nens, i, llavors, el que farem serà enviar-ho. Com que tenim gent que va bé de voluntaris, doncs els donarem i que ho pengin. La gent gran del poble ens ha fet un llançol amb les vetes i tot perquè es pugui lligar i es pugui penjar directament allà. És a dir, que està tot preparat, i llavors farem una altra activitat que serà fer una joguina, que els nens se'n podrà endur a casa. Llavors, la joguina és perquè tots estem acostumats a jugar amb els mòbils i l'esplai. Doncs hi ha una altra manera de tenir jocs, sense necessitat de tenir tecnologia, que és el que els està passant a molts nens que estan refugits, que no tenen les tecnologies, però també són nens i no deixen de jugar, que s'inventen jocs amb el que tenen a prop. Doncs farem algú similar perquè sapiguem el que significa... Podem jugar amb altres coses que no cal que sigui una màquina, no? Aquest missatge de casa vostra, casa nostra, casa vostra, que de tota manera, efectes pràctics, encara no estem veient aquí, a casa nostra. Perquè no han arribat encara, van arribar a la Contagotas. Ara vaig anar al Dilluns a la Federació de municipis de Catalunya, que parlàvem d'aquest tema, tots hi havíem alcaldes i alcaldes, erregidors i erregidores, i tècnics d'aquest tema. El mes d'abril i el mes de maig, perdoneu, havien d'arribar 200 persones, però que, clar, arriben a nivell estatal. Llavors no saps quanta gent ens arribaran, no? I el mes de juny arribaven 385. Tot això són les xifres que se saben. Ara, on a n'hi-do no ho sabem, perquè una vegada arriben aquí els aeroports, que no sabem si arribaran a l'aeroport de Barcelona o a l'aeroport de Madrid, llavors aquí els distribueixen. Es de passant uns cens, és a dir, els censen, com a decil polic... decil, és a dir, diverses coses, i llavors, a partir d'aquí, és quan distribueixen. Llavors no sabem si ens en tocaran o no, si ens en toquen, doncs que problemes, és a dir, si tenim famílies que venen, doncs que problemes les acollirem amb tot el protocol que hi ha establert, que està establert des del setembre, des del mateix moment que ens van dir que podien ser que ens arribessin refugiats, doncs, bueno, ho tenim a les penses que ens diguin si sí o si no. T'he de dir que ara per ara tampoc ens saben dir si serà una família o no serà ningú, o si aquestes persones ens tocaran en el municipi, no ho sé. Serà més lent del que imaginem, o de què voldríem, no potser? Jo ho trobo, que va tot molt lent, molt lent, perquè, clar, arriben, però com que hi ha uns protocols que han activat, però, clar, aquests protocols estan activats, és el que deia, em fa molt de temps, llavors, clar, jo no entenc per què no acaben d'arribar, no sé si des d'allà, des de Grècia o des de Turquia, no són capaços de donar una llista i de fer un senz de la gent que estan repartint a les diferents països de l'Unió Europea, no entenem, per l'altre dia ho dèiem en aquesta reunió, on està el tap, perquè l'agència la tenen solucalitzada, estan senzill com diuen, fleta un avió i altres hi ha tantes persones, i més o menys s'engegui la cadena, no ho sabem. En tema que s'anirà clarint en principi de cada dels propers mesos, en la festa de la Pau que es fa dissabte també es llegirà un manifest, l'haurà sent anat tan tot plegat. Mira, jo us puc dir que aquest matí me l'han passat, és molt emotiu. Jo me l'he llegit i la veritat és que... T'has emocionat, eh? Sí, perquè, a més, ho han fet nens. Llavors, la visió d'un nen i la manera que escriu la carta, perquè és una carta que els escriuen als nens i nenes de sèrie, no? I la veritat és que és el que segurament tots ens passa pel cap, i potser no ho dius, doncs els nens els hi pregunten la cosa tan bàsica que d'on treuen una de les preguntes, no vull... Desvallar-ho, no? Però els hi fan una pregunta, no?, que d'on treuen les forces? I clar, dius, ostres, és a dir, tu veus amb els adults i els nens tenen un nen amb els nens, entre ells. Aquella connexió sempre ho dic, els nens tenen una connexió amb ells, que és brutal. Si tu poses dos nens i un segon, la química connecta, no? La veritat és que la carta jo us assegura l'Ella gel de les 8,5-9, i m'he quedat tocada. Tot s'ha de dir, que no desvallaré res més i us convido a que l'esculteu i més la llegiran els nens. Vull dir, aquesta va per els adults, intentarem ser-ho menys visibles. Jo crec que la festa en sí ha de ser per els joves i per els nens, perquè són el nostre futur, és el que fent i el que pujarà en aquest país, seguir quin sigui, tot i que pobres tenen molta feina a fer, no? Però jo crec que és una festa on els nens, i precisament en aquesta, aquest any volem que siguin ells els partícips i que facin els que ells creguin. Realment que el manifest, insisteixo, és molt, molt maco. A quina hora estarà la lectura del manifest? La lectura del manifest és a les 19.30-22.18. El que sí que farem, i això sí que ho dic, és que ho pararem. Si us en recordeu altres anys, mentre es llegien els manifest, es passaven coses, comprar les tiquets de la potifarrada, etcètera. I aquest any, no, es va dir, pararem perquè siguem capaços d'escoltar-ho. Molt bé. Una festa que, com comentaves ara, és una festa de la pau per tots, però, d'alguna manera, la importància, segurament, reuen, promoure la cultura de la pau entre els infants. Sí, perquè... A veure, els nens, per si sols, actualment el que veuen molt a la tele, si posem les notícies, tot és violència, tot. No hi ha cap notícia que no el vagis relacionada amb una violència. Jo crec que la vida no és tot violència. També passen coses bones. L'innocència dels nens et fa veure que, a vegades, les coses es poden fer de diferents maneres. Llavors, jo crec que els nens, sempre diem els nens, els hem d'ensenyar, però ells ens ensenyen a nosaltres, també. I aquesta és una, no? La innocència i el fet de, bueno, passen coses, però les podem veure de diferents maneres. Doncs és això, no? I que els nens vegin que la pau és possible, i la pau la podem fer amb el veí del costat, a dir, anem a classe, i tenim el dia de riure'ns de l'altre. Una manera de fer pau és no riure't del teu company, per exemple. De fet, en fa poc com vam fer un parell de mesos, potser haurem entrevistat una de les activistes, o una de les membres que forma part que treballa per les Nacions Unides, que va fer una xerrada aquí, també, sobre refugiats, aquí s'enjust. I quan li preguntàvem què es podia fer des d'aquí, la resposta una mica era aquesta. Des d'aquí, doncs mira, ser bo amb el teu veí de s'enjust. I l'altre dia em van fer una entrevista i comentava que aquí s'enjustia molta gent que fa solidaritat amb silenci, que és la que no veiem, però què es fa? Jo crec que per mi és el dia a dia. La gent fa moltes petites coses que no són ni notícia, ni surten, ni se'ls hi pregunta, i fan una gran solidaritat amb el veí del costat que té, no? De fet, la festa de la pau ara fa... És la 17a festa, la 18a festa d'aquesta festa, per tant, segurament, la cultura de la pau està força integrada, també, s'enjust. Tot un seguit d'infants o d'adolescents, ja que han vist sempre aquesta festa de la pau, que fa la plaça de la pau, precisament, per tant, són conceptes que segurament podrien anar a la més, però que d'alguna manera o altra, m'imagino que es tenen en compte. Jo crec que és un paper que té molt clar el que significa la paraula pau i el que significa la paraula solidaritat. I ho han demostrat amb molts actes que s'han fet des de fa molts anys, qualsevol cosa que... que sempre es casen els drets humans, sigui el dels infants, sigui el del treball just, qualsevol dels drets, és un poble que les entitats ho tenen molt clar i salten a la capó del noi, i es manifesten en contra de vosaltres mateixos que esteu a la ràdio, hi ha hagut moltes entitats que venen a parlar moltes vegades d'aquests temes, jo veus. De fet, exacte, aquesta festa també hi participen moltes entitats i, a banda del manifest, totes aquestes activitats concretes, fins i tot la botifarra de més nesca, i els col·lin també seran per una entitat que treballem refugiats. Sí, el que passa és que tothom em preguntava i l'altre dia deia que quina entitat, com que les entitats no sabem encara quines, és a dir, quan t'apinguem els diners, llavors el que sí que fem és parlar sobre el terreny i preguntar quina. Jo no voldria dir quina en concret, perquè això ho decidiran totes les, en el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, que ho decideixin les entitats que col·laboren i que decideixin, no. Perquè, a veure, hi ha una entitat que, a part de la Creu Roja i demés, però metges sense fronteres, està fent una tasca brutal. Tenim gent que ha anat i que ho hem hagut d'ajudar, anar a comprar medicaments, perquè hi havia nens que els faltava l'insolina, hi havia gent que faltava sueros, bueno, en fi. Llavors, quan ho tinguem tot, decidiran les entitats on creguin que és més ou repartidem, vull dir, que tampoc no hi ha cap problema que es facin amb diferents ONGs, que diguin que els reparteixen. Tot plegat, com dèiem, començarà a dos quarts de sis, de dos quarts de vuit, d'anifest, hi haurà activitats durant tota la tarda, i al vespre, fins aquí no la durarà. A dos quarts de deu acabem amb els diables, els diables i el tracte. Com sabeu, aquí s'enxús, jo crec que a totes les fesses les acabem sempre amb una miqueta de foc, una miqueta. Exacte, que sigui la traca final, d'alguna manera. Doncs serà aquest dissabte. Sembla que, de moment, no pinta malament el temps, i dilluns pinta malament, avui sembla que la cosa pinta millor, no sé per què venies tu, Quimo, però el carles està fent una previsió. A veure si s'aguanta, perquè si no entenc que algunes coses podríem fer el cas al de joves, no? Sí, el que passa és que jo sempre ho dic. Hi ha totes les activitats, quan es fan a la lliure, són molt millor per tothom, perquè pots moure, no sense gubiat, no tens aquella sensació d'apretat, de calor, de no calor. Els nens es poden moure amb més llibertat, amb més espai... Té més força, sí. Per exemple, a la botifarra imagineu on la cous, no? Menjar-la, encara te la pots educar i te la menxes. Però, per exemple, cobre-la una altra, que fer-la al mig del carrer. Jo preferiria més que el temps. Ens la tens una miqueta, no? A partir de la tarda, vespre. Ai, el vespre, per aquí, les 11. Doncs esperem que vagi a favor, també, el temps. Avui hem volgut parlar de la Festa de la Pau, que es fa aquest dissabte, i ho hem parlat amb la regidora de solidaritat, Quima Jiménez. Moltes gràcies, Quima. A vosaltres per convidar-me. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Bona nit, a tothom. La música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de vinyons a divendres i de 4 a 5 de la tarda. ... Estimat diari. Avui hem fet el programa 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern. Després de nou temporada, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, és l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Haig de ser fort, haig de ser fort. Fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell, ho ha de fer un meu. La penya del Morro. Cada tarda, de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. Beus de la Peròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. Si sents veu, 777-015, ràdio d'Esvern. Cada dia, més aprofiteu. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Passen 3 minuts de dos quarts de 12. Quais Torres, saludem el Carles de Ranleys i la Emilius Casuquio. Per fer tertulia esportiva. I per parlar, sobretot, d'aquest partit que va jugar i el Vallar d'Illlètico, i que finalment va deixar l'el·lètico o m'ha clasificat a la final després de, no sé, quants anys, no? No tants, no?No, del 2012. Doncs posava... Sí, jo vull sentir-ho, jo no ho sé, no ho entenc. Jo he sentit-ho, la Carme, que deia, feia 40 anys, no ho sé. Puc posar la bret d'Espurtiva?Va veure una final... Barça-Madri o Lisboa? Crec que va ser. Barça-Madri, el Real Madrid i el Madrid de Madrid. A Madrid, a Lisboa, el 2012.Sosa. Ara t'ho miro. Doncs ara dic que a veure quina és la dada que posen, perquè ho posa a la portada de l'As. I jo ho havia llegit amb aquests dies. Diu... Sí, el gol de Grisman enterra un trauma que va durar 42 anys. Un trauma que va durar 42 anys. Igual fa 42 anys en afrontar-se el Bayern. Diu... Ah, sí, sí, sí. Potser és això. Ah, que crec que fem la estadística esportiva. Crec que pocs colxoneros, o Matalaces, estaven pensant en el partit de fa 40 anys. En el partit de fa 40 anys, sí, exacte. En fi, veu veure el partit, no?Sí. Jo et juro també l'última mitjora. Està bé aquests partits quan tampoc tens... No t'hi jugues, pots tenir bé, pots preferir qui guanya, no? Però quan no tens com aquesta sensació tan directa de què és el teu equip, perquè és emocionant de veure'ls tan bé. No es va divertir. Bueno...No es va divertir. Aquest moment de cara parant amb penals, no m'heu trobat interessant.Va ser emocionant, sí. Va ser un bon partit, hi havia moments que el propi de TV3 li costava seguir els noms dels jugadors de l'endorràpid que s'estava movent la pilota. Es veia toc de bola, es veia un Barça amb una intensitat brutal. Exacte. Potser el que li ha faltat el Barça al final de temporada d'arribar... El tenia el Bayern, ahir. El tenia el control de la pilota, el domini, la primera part va ser 68, molt poquet, 20, 30 i escaig. O sigui que, realment, la possessió de la pilota... Però tampoc li va servir de re, el Bayern. No, no, no. Aviam, l'Atlètic de Madrid, a part de trobar-se amb el Colet, que és el que van buscar, o sigui, van regalar una miqueta al partit, el Bayern va sortir a totes totes. Tots dos van tenir l'opció de poder marcar més goals amb dos penals. Sí. Però veja que al final, doncs... Final que, curiosament... El favor de l'Atlètic de Madrid era fora de l'àrea, però...