Entrevista a Jordi Camins, observador glaciòleg, alpinista i esquiador - 5/5/2016

Passem 3 minuts d'un quart de 12, aquesta parlem de l'activitat que es fa avui a la Taneu, és anar al marc del cicl de divisuals de muntanya. Avui es parlarà del canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus, i serà amb Jordi Camins, aquí tenim ara l'altra canto del telèfon, molt bon dia. Molt bon dia, molt bon dia, per a vosaltres i per tots els ruyents. Per fer un petit estet, el que es farà també aquest vespre, que serà, com diu bé aquest títol, parlar del canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus. Ens comentaves ara abans fora de micròfon, que s'explicarà evidentment el cicl de divisuals a través de diferents imatges, perquè a través d'aquestes imatges es fa molt evident aquest canvi climàtic, no? Sí, les imatges són la millor forma per divulgar el canvi climàtic, les imatges amb l'evolució de realment com s'estan desenvolupant el retrocés de les glaceres en aquest cas dels Pirineus, però també de la major part vindran al món la xarrada d'avui, i vindrà totalment acompanyada d'imatges il·lustrada, i parlarem, fonamentalment, d'això, del canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus, tal com diu el seu títol. És molt evident aquest canvi climàtic? O no? Precisament perquè no és tan evident és difícil que tots agafem consciència. No, el canvi climàtic és absolutament contundent sobre les glaceres. Les glaceres es diu sempre, i científicament és així, són el millor indicador del canvi climàtic, perquè a diferència d'altres elements de la natura no tenen cap mitjana de defensa per a front l'increment de temperatures. Realment, senzillament, el que fa al gel és fondres. Per tal, si nosaltres coneixem el gel, on tenen un moment determinat de la història, i on és ara, en aquest moment actual, podem veure claríssimament l'evolució climàtica. Els Pirineus estem per qüestions senzillament d'alçada de la carena, que no és fer els 3.400 metres d'alçada, i de la latitud on vivim nosaltres. Doncs és la única carena de muntanyes en el món on, en una sola generació, la nostra podrem veure la desaparició i l'extinció de totes les glaceres que encara existeixen en aquesta carena de muntanyes. Això, com et comento, no passa en cap altre indret del planeta. Doncs ens ajudarà moltíssim a poder divulgar i explicar tot el món amb quines rapideses produeix aquest de gel i la desaparició de les glaceres. Per tant, és excepcional aquest període en el que estem vivint, on, com et comentava, és absolutament contundent el retrocés del gel. Les que, en una sola generació, és poquíssim temps, no? Sí, bé, realment el retrocés actual de les glaceres s'inicia al voltant de l'any 1850, quan va acabar el període que coneixem com a petit arat del gel des del 1550 al 1850. Per tant, put... T'ho disculpa, portem 160 anys a on aquest retrocés ja és evident, però hi va haver un període entre l'any 1975 i 1985 on es va estabilitzar aquest retrocés i, inclús en alguns sectors, no dels Pirineus, però dels Alps, hi va haver un petit avançament de les glaceres. Doncs bé, des d'aquest any 1985, fins a l'extinció total, amb una generació, en serem testimonis. Quant serà aquesta extinció total? Bé, si les condicions climàtiques actuals es mantenen, els meus càlculs és que l'any 2040 no hi haurà cap placera activa dels Pirineus i, a uns 10 anys més, al 2050, hauran desaparegut totes les restes de gel relacial. Això passarà tot de cop, no passarà de cop, està passant des de l'any 1985. Per exemple, a la catalogació que hi vaig fer jo, l'inventari de glaceres dels Pirineus, entre el 1982 i el 1985, hi havien 93 aparells glacials. En aquest moment en queden 54. Vol dir que ja hem perdut un 42% de totes les glaceres que hi havia, doncs, a l'any 1982. I aquest és la progració que, si les condicions climàtiques no varien, continuarem fins a l'extinció total. Deu n'hi do. I no sembla que hagin de variar aquestes condicions climàtiques. No, en principi hi ha algun estudi d'uns investigadors britanis que es va publicar a l'estiu de l'any passat, que comenten que sí, que a partir de l'any 2030 tindrem una nova disminució de l'activitat solar, tal com hi va haver en aquest període de la petita edat del Jael que et comentava del 1550-1850, però, bé, s'ha de corroborar amb altres estudis. Si això realment continua la progració, com en l'actualitat, es produeix aquesta extinció a les glaceres dels Pirineus. I no és alarmisme, és realisme. Les imatges voleu a la xarra d'aquest vestre que ho il·lustren perfectíssimament. D'un i dos. Aquestes coses, quan les veus a més a nivell visual, et fas una idea molt ràpida, segurament, també. Realment sí, sí, és claríssim, és contundent i evident. Jo ho convido a tots, que si voleu entrar, per exemple, el Facebook amb el meu nom, Javon i Camins, o a la meva pàgina web, que és 3doblesbes, jaeliceyellow.com, o sigui, català, anglès i castellà, podreu veure imatges que, claríssimament, es veu. Tinc una opció d'unes 70.000 imatges, doncs, de glaceres, en què hi ha les comparatives i les publicacions meves dels llibres que he fet, són sempre imatges, perquè és la millor manera de divulgar i d'entendre com s'està produint i les magnituds que té aquest canvi climàtic. Doncs, a la dia, potser, que passa una mica lluny d'on vivim nosaltres, però no, realment ho tenim també. A tocar. Són clars, en les nostres muntanyes. I què implicaria la desaparició d'aquestes glaceres? O què implicarà? Bé, els Pirineus, realment, té poca importància entre cometes, té una gran importància paisagística, perquè les glaceres són un element fonamental de l'altre puntanya, però, doncs, els Pirineus passaran a ser, per exemple, com la Sierra de Gredos o Sierra Milada, Granada, doncs que, realment, pràcticament no queda gel en aquest moment, ha desaparegut les glaceres, i, amb aquest aspecte paisagístic, sí que té incidència, però no, per exemple, en el tema de l'aigua, que és el que preocupa molta gent, no? En aquests moments, per exemple, les glaceres dels Pirineus són ja tan minses, amb el que és l'entorn de la muntanya on estan situades, que, realment, l'aigua que ens aporten de més, té molt poca importància. El realment important als Pirineus és la inniivació a l'hivern, la cobertura de neu, que hi ha com més extensa i amb més gruix millor a l'hivern, per l'aigua que nosaltres utilitzem l'estiu, no? Però el fet de la desaparició de les glaceres en aquests moments, per les seves dimensions, no tindria importància en aquest aspecte. Per no deixar una mica que sembla que ja estigui parlant, tot i que sóc molt realista de coses menicalarlistes, comentar-vos que en la resta de muntanyes del planeta i en les zones àrtiques, està succeint el mateix, el que és el ciste del Vellgeal és donar magnituds molt semblants a la que s'està produint els Pirineus. Lògicament, en muntanyes més altes i amb latituds més altes, com els Alps, doncs és important, però el Vellgeal perdurà per molt temps més. En canvi, sí, una bona notícia és que el Vellgeal en Tàrtida, qui va gestar-me una expedició l'any passat, que és a un 90% de l'escel·lació de tot el planeta, doncs les condicions estan molt estables. Vol dir que, a pesar d'aquest canvi climàtic, que realment és real i contundent, encara aquest refrigerador general, que és l'en Tàrtida, doncs d'alguna manera fa que aquest congelador mantingui la temperatura global del planeta sense que es dispari excessivament. I potser ens dona una miqueta de temps per continuar reaccionant, doncs les emissions de gasos de feta hibarmaca, no? El desembre es va fer aquesta cimera pel canvi climàtic, no, a París, una cimera mundial. No sé si a darrere dels acords que van sortir, acords molt de mínims, si creus que servirà d'alguna cosa, si s'ha fet si és un petit pas o si realment caldria que aquesta implicació només fos dels governs, sinó que fos molt més general? No, jo crec que la reunió de París va anar bé, a la cimera. Crec que les conclusions que es van treure són molt interessants i crec que es traspassa entre cometes una part d'aquesta responsabilitat important a les entitats locals, als governs regionals, per entendre'ns, en el cas nostre, les comunitats autònomes, qui més poden, en primer terme, legislar i actuar sobre aquests gasos. La energia d'aquests gasos de feta hibarmaca, que és la que ens permet. El que ens permet és que la gent que ha tingut una notícia amb unes notícies molt recents que hem tingut i no gaire agradables, que són les dels patets de mà. Ens trobem que segurament, a moltes persones, els que estan sortint, que tenen aquestes empreses a Panamà, els serà un perjudici més important, que s'ha de posar en contacte amb l'economia que podran tenir, en el moment en què es dèndia d'alguna manera actuar sobre ells. Jo faria una comparativa en aquesta cimera. En aquesta cimera de París no s'han establert obligacions que s'ascensionen per ningú, sinó que el que s'ha establert és que cada un marqui el seu ritme de disminució de missions i, lògicament, amb un control posterior sobre el que cada uns comprometi. En el futur, aquells d'estats que s'hagin compromès a fer, unes reduccions, i realment no les compleixin, abans de la comunitat internacional no quedaran bé. Com tampoc queden bé aquestes persones que ens sortirem documentades amb aquests papers de Panamà. Per tant, farà una mica més perjudicial el fet que ningú vulgui comercialitzar o tenir tractes de comerç en un estat que realment, si hi ha un estat brut amb missions, que no pas les pròpies sentències que s'hi posen. Jo crec que és un bon camí el que s'ha iniciat a París, i crec que molts indrets està posant fil a la guia, i que en pocs anys anirem veient un progrés important diferent del que hem vist en anys anterior. Doncs, amb aquest última punt, acabem aquesta entrevista i recordem que aquest vespre, avui a partir de les 8. En el mar del Cicle de Visuals de Montany, se'n parlarà de plegats i il·lustrarà amb fotografies com ens deien en Jordi Camins sobre el canvi climàtic de les sèries dels Pirineus, serà les 8 a la sala piquet de la Taneu. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Esteu tots convidats, tal com t'ho deies, i segur que compartirem una estona molt agradable amb la xarrada, amb les imatges, i lògicament, amb el torn de preguntes i el cològic que s'estableixi després. Segur que sí, que vagi molt bé, fins aviat. Bon dia. Gràcies, bon dia. Un abraçada per tots. Igualment. Bona nit. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smoot ja esclu. T'hi esperem. Bé, aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les vuit del vespre i els dissabtes a les deu d'automàtiques. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de nou a deu del vespre, Babilònia. Els matins de Déu a una s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Passant dos minuts de dos, quarts de 12, és hora de fer tertúlia. Ara sí. I ho fem saludant en Jordi Agulló, a la Joan Algarra, a la línia Santa Bàrara, a la Montserra, a la Rèa. Molt bon dia a tots quatre, bon dia. Bon dia. Ai, falta un micròfon. Ara sí, bon dia. La Joan no n'hem sentit abans. Ui! Ara sí, ara sí. No em facis. No, dona, dona. No m'has de fer inscriure, que no em deixo fer. Ara que criden, potser, si vols dir una casa meva, ens entenia tothom. Podem parlar d'una foto icònica que he vist en els periódics d'avui, de la senyora en Suecia, que s'encaren a manifestació d'extrema dreta, i es planta davant, davant vol dir, a mig metro d'ells, i en el puny anal, diuen, aquí estem. Sí, una foto que ha fet ja la volta al Monge, el que ve, que és. No l'he vist, no l'he vist. No, però aquest és una cosa que va anar a fer. Que recorda la rosa que es va plantar també en els busos. Sí, sí. I la història, sí. Home, sí, són coses que, quan apareixen, jo he pensat, justament, que molt bé el periódico, per haver-la posat en portada, perquè de vegades passen coses així, entre cometes bones notícies, que seria una bona notícia, algú que planta cara, doncs... Sí, però és terrible, eh, perquè... El que hi ha al darrere és avançant, de manera desconsiderada, eh. Tot arreu, eh. Que no ens passi com a principi dels 30, eh, del segle passat. El 40 reis. Molt tant. Està avançant molt. En el país no avança perquè ja està tota ficada entre el PP. Sí, perquè la glutina, per haver-hi per a mal, eh, això no és que m'ho facin molt bé. Sí, això és un mur de contenció. Per haver-hi per a mal, ja hi ha 1.000% que estan fixes en el PP, que ho tenen clar, que sol dinar entre ells, però ho tenen clar, que sempre votaran. Que és el que jo he dit de la directa. Clar, la fidelitat de la directa. La gran debilitat de l'esquerra és aquesta, que... Home, que cadascú té la seva llibertat. No es posen una pinça, però van a votar. Si no diuen, no votarem, s'estendrem, i diuen, si eres tu, que te saps tirar en pedra, a sobre. Clar. Ara, la propera, com es produeixi un altre govern de dretes, el primer que van a fer és tallar les pensions, que fins ara no els han pogut tocar gaire. No els han pogut tocar... No han pogut tocar el Trapater, en un 5%, i se li va costar. Però això es vol d'entrar a Palau i a l'Esta d'Europa. Amb l'excusa d'Europa, eh, amb l'excusa d'Europa. Sí, amb l'excusa d'Europa. Sí, com sempre diria que Espanya és del nom vergüent, que diuen els americans. O no, el quart poder dintre d'Europa. La quarta economia, no ho entenc. No ho entenc, sí. Tant números, m'ho explica, no em fan uns dibuix. No, no, perquè l'altre dia va sortir l'assumpte de l'atur, i tota la cosa... no ho entenc. Des del 2008 han marxat d'Espanya 4.000 o 6.000 joves. Sí. 4.000 o 6.000. I amb persones d'edat... Després tens els que parlen de demografia, que el diuen, és que l'expressió no es poden pagar, perquè no hi ha gent... Si se'n van, per què no es donen feines? Si se'n van, com és la meva neboda sevillana, en Montó de Màsters, anglès, francès... El que vulgui. I està en un contra de 20 hores, en un supermercat. I a més a més... Que no tenien sevilla, això. Clar, però a més a més, la feina que hi ha, és tan baixa a qualitat que no fa remontar la caixa tampoc. No, no, res, està. De 20 hores, en un supermercat. La ingressa a la caixa, impossible, perquè la gent que guanya un bon sou cotitza amb una quantitat apreciable, però si no fan cap contrat, que guanyin hores partides. I moltes vegades és una mentida, és una falàcia. Els salaris alts són els que, clarament, entren allòs que són fixes, com el TMB, Mestres, mantenen encara... Però els altres joves estan en 80 euros i... Aquests estan treballant, però aquests també estan fent anglès. En 80 euros i 1.000 no poden emancipar-se. Ni tenir fills. Com no va estar a Espanya en 1,1 de reproducció, quan és necessari per a la reproducció d'un nombre que s'estigui, 2,1. 2,1, sí. I estem en 1,1, a Alemanya li passa igual, però a Alemanya van a... Van a entrar gent que els interessa. A la feina els que li interessen. I això que et reparto, que han fet sobre la fugida d'aquests països, com a Turquia, com a... Iran, síria, síria. I llavors vull dir... Perquè hi ha un reparto equitatiu, que tocaria a l'Unió Europea, tants aquí... Si no hi ha ascensió, t'ha fet en d'or, els països que no l'hagin fet. Sí, però segur que hi ha països que prefereixen parar. Pèrnus per persona, no rebuta, eh? El PP sembla que te sentgin, o quan eren... No recordo el número. 18. Sí, sí, sí. Però és que hi ha una burocràcia, perquè el Sant Pàra, aquelles tres famílies que s'ha portat cap a Roma, ja feia mesos. Que anaven perduts. No, no, ja feia mesos que estava fent els d'això, els papells, els tràmits. Mesos. O sigui, molt abans de tota aquesta avalanxa de gent. Un represent de la Lluigi, que era el 5% de la població de 800 i pico, que té el Baticà, com ha estat. Com està? Com està? El 5%. I quants em pertanyen? En cabrien 6 milions i pico. Quants em pertanyen a nosaltres? No me'n recordo. 16 o 56, no ho sé, ara no ho sé. No tinc la... depèn... No cosa també és la que diu el govern espanyol, l'altre, la Unió Europea. I un altre que diu cada una de les... És que no hi ha... No hi ha el seu. Els que ens tocaven, però els que han agafat són això, eh? Són 18, eh? Sí, sí. Però el gran problema és ser inhumanitari. Si aquests 400.000 joves que han marxat d'Espanya, els haguessin tratat igual com a mestre de migrants, a l'abase de Tretx, en Chile, en Uruguai, que se que n'hi ha, en Anglaterra, els haguessin tratat també a base de Tretx, com estan fent, què diríem? Aquí els pares i tal, què diríem? La gent que venen són classes mitges, també. Són gent molt preparada. L'excusa és que dintre d'aquesta gent, si infiltren persones no decidjables, però bé, eh? Això en totes les comunitats n'hi ha. En Las Ponegas, que sempre hi ha algú que s'infiltra, o alguna cosa... Per això tenen policies i serveix secrets. Perquè per això estan lamentablement. Que tan de bo que no facin falta. Tant de bo que no facin falta. Però que estan per això, precisament. Que no. Bé, doncs és una mica el tema que hem començat. Abans, també, fora de micròfon, hem comentat o parlàvem d'eleccions, no tant en el sentit polític, sinó en el sentit de despesa, que és el que... Jo he sentit avui... Però aquest és el tema que deia el Jordi, que hi ha una part de... Sí, hi haurà més abstenció, segurament, en aquestes eleccions, però serà una abstenció que procedirà possiblement de l'esquerra, més que de l'esquerra. Vosaltres anireu a votar o oi tant. Jo tota la vida. Perquè en algun altre tertulia, crec que us ho vaig comentar la setmana passada, però jo he comentat que no ho sé. Perquè hi havia alguns tertulians aquí a la ràdio, que havien votat el 20 de desembre, però que ara no saben si n'hi eren. No, no, no. I a casa meva, la persona que estava més retraiguda, que estava molt enfadada, també diu que anirà a votar. Jo és igual, vota qui vulguis, però vota. El meu vot és la desconexió, quan diuen els de la CUP i tal, no escoltar-lo, no escoltar-lo. Jo aniré a votar perquè... El que surti a Catalunya serà molt important. Perquè no tinc el vot en negatiu. Si és bastant, tinc el vot en negatiu. No, no. El PP mai pedrarà 20% de vots, com deien. Que l'extrema dreta més tal, el fracrimi sociològic, la dreta liberal... Ara tenia un problema de crisis en aquests desiduals, que són com ells, que el liberal, en plan bèstia, jo sé que ara estava dient l'ésser que... que una proposta del desiduals de que els treballors que acomiaden que tornen els diners de lo que han cobrat. Unes barbaritats, les barbaritats... Sí, sí, el desiduals. Avui diuen el diari i diuen, sí, sí. En plan liberal són molt bèsties. Per això, el liberalisme d'importat està bé. La rimada diu sempre. La rimada sempre... Ja que facilitar les coses als empresaris perquè s'invertiran, llevo ni una altra vegada.