Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem Sant Just - 9/5/2016

I aquesta la parlem d'actualitat amb el portaveu de Movem a Sant Just Lluís Montfort per parlar d'actualitat, molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions, entre d'altres, per exemple, volíem parlar avui del pla d'actació municipal, perquè se'n va parlar justament, en vam parlar fa poc en diferents entrevistes, però també el ple del mes d'abril es va donar compte, no es va provar perquè no era un punt que s'hagués de proves, però se'n va parlar d'aquest pla d'actió municipal, que també s'havia parlat prèviament amb l'oposició i que el juny s'explicarà més ampliacament, no? I és un pla d'actió municipal que, en principi, marca una mica... és un full de ruta amb els propers tres anys, o és més que això? Bé, té com dues parts diferents, però una banda és la concreció d'aquells objectius de govern amb eixos de treball i accions desenvolupades, amb la qual cosa, doncs, ajudes, doncs, a tenir una full de ruta del govern, doncs, clar, diàfan i, a més a més, serveix per explicar-ho a la ciutadania i que puguin veure amb un document senzill i ràpid el que per on va el govern, quines són aquelles prioritats que és el que es veu marcar en aquest mandat. I, per altra, com ve deia, es té una cara interna, també en l'Ajuntament, que ens ajuda molt el nivell de gestió, el nivell de gestió, les funcions gerencials, les funcions directives, tenim clares quines són aquestes 70 prioritats del PAM, doncs fan que la casa també rulli millor, per tant, és un document de dues cares, una externa i una interna. L'altre dia, l'AiA Fliutats D, era una carta al rei per això, aquest PAM. Considera que era més una d'aquelles intencions que una altra cosa. Bé, és veritat, és una d'aquelles intencions, basada en un programa de govern pactat per tres partits, que ha de marcar una acció de govern, qualsevol projecte de govern que vulgui trascendir la línia de la gestió, ha de mirar de ser ambiciós, ha de marcar uns objectius a mig i a tard termini, ja tenir un punt d'autopia, segons el meu criteri, que és allò que ajuda a fer menjar els governs i a aconseguir un Sant Just Millor. Si això se'n diu carta al rei, se'n pot dir de moltes maneres, clar. Què és el que destacaria, l'essència més bàsica d'aquest PAM, el que marca més com voleu que siguin aquests anys de Sant Just? Jo crec que en aquest PAM hi ha com dos parts. Una, que vol continuar mantenint, que creiem que té de positiu el municipi. Ja vos trobaríem elements del PAM que fan referència a aquest tipus de model de creixement de municipi, lent, compactat, pensat, progressiu, tenint en compte que hi ha un límit molt clar de creixement, per tant, això és el que volem conservar. Per altra banda, també tenim tot aquest model de serveis de proximitat, de serveis a les persones, aquests serveis socials, de l'atenció, els efectes de la crisi, que això també ho volem mantenir, estem molt voliosos de què hem anat fent. I per altra banda, doncs, també a sentar-se sobre les bases d'aquest poble, d'aquesta ciutat educadora que estem treballant. Són tres elements que van important des de fa temps i que volem assentar-nos molt amb aquests. Per altra banda, hi ha elements de projecció de futur. No qual cosa tenim temes...Més en davant, vol dir. Exacte, són aquells elements que volem fer palanca i fer un projecte, com podia ser, la post-induadora, el tema de promoció econòmica, el tema de proximitat, transparència, governs oberts, i això de tot, també, apostar per un... En el mar de que estan fent les situacions metropolitanes, un entorn molt més sostenible de les condicions de CO2 amb el tractament de residus, amb les dones energies renovables. Nostres aquests són elements que volen un treball de futur i que, per tant, no es treballem en aquest sentit. Són justes a prova, amb tot el tema que comentaves, ara, de la ciutat sostenible, o li falta molt? Per contrast, amb altres municipis, a prova. A prova i a prova, a prova bé. El que passa és com aquella classe que tothom ha suspès un examen de l'1-5. Estàs content, perquè has fet una feina, i aquesta feina t'ha portat a aprovar, i d'això ho has d'estar orgullós. I també ho comparo amb aquells quanta anys que a vegades rebs del professor o de la teva família diuen, tu podries ser més. I nosaltres sí que podríem fer molt més del que fem. No només podríem fer molt més del que fem, sinó que, si ho agaféssim com un repte de municipi, podríem arribar a liderar la manera de treballar que tenen els municipis del nostre entorn i de la metropolitana. Per tant, hi ha un municipi com el nostre, és petit, i, per tant, hi ha un model que s'hauríem de mirar com es replica altres municipis, però el fet de que siguem referència amb eficiència energètica, que siguem referència en producció d'energia renovables, que siguem referent amb els graus de recollides selectives en contenidors, però, clar, que, per exemple, el recollir a salt i en contenidors és, per exemple, paradigmàtic. Nosaltres estem generant, si somem, la vaixelleria, que a totes les recollides selectives, el 52% de les residus estan en recollides selectives. Castell de Fels és un 13. Clar, estem bé, estem bé, estem molt millor que Castell de Fels. Quines dades tenim en el contenidor gris? El 62% dels quilos que la gent diposita en els contenidors van al contenidor gris. I és això una nada satisfactòria? No. Saps que ingressa l'Ajuntament per recollides selectives? L'Ajuntament ingressa 180.000 euros, amb un 52%. Si poguéssim arribar a un 75%, cosa que és simplement conscienciar aquella gent que no vol reciclar el que recicli, l'Ajuntament ingressaria a votar en els 300.000 euros més. Una qual cosa són 4 punts d'Ivi, 5 vegades el que hem ingressat amb beques menjador, etcètera. Sense parlar de les tones de la CO2 que hi haurem a l'emostria, va tenir aquest compromís, l'hem de tirar endavant i hem de ser pioners, perquè, si no, ens vindran patacades. I es pot aconseguir o hi ha un sostre que costa molt de trencar, és a dir, quan arribar més gent, quan s'arriba tanta gent que hi ha... o alguna hora a veure la població que hi ha recicla, superar aquesta part costa més que tota la resta. Actualment, el sostre amb recollida de contenidors a Catalunya el marca s'enjust. Sí, està en alguns llibres que més recull. En contagió, i tot i així... La resta que és en la celleria. La resta és amb recollides diferents, que no són el contenidor. A la celleria, si som a una cosa a l'altra, també estem en els municipis que autoritzen el nostre sistema, estem en el top. Estem marcant els fosstres, juntament amb alguns que tenen... És difícil arribar a aquest 75, que deies. Si no hi trobem canvi significatius, és complicat. Tot i així, hem de ser creatius i hem de veure quines possibilitats tenim per millorar-ho. Hem de ser ambiciosos. També he fixat que... que hi ha molts municipis que et tenen molta més feina a fer, però nosaltres tenim una base molt consolidada, amb el qual podem apel·lar en Carnos per fer un segon endavant. Estem parlant de reciclatge i de sostenibilitat, justament relacionat amb el pla d'acció municipal, que es va presentar en l'últim ple, i una de les novetats d'aquest pla és que s'incorporaran a part de la participació ciutadana pel que fa a algunes prioritats. S'ho farà que puguin marcar algunes diners prioritàries. Sí, estem en un període exploratori, en relació a la participació seu ciutadana. Ens compartim amb molts municipis el fet de voler investigar sobre quina qualitat de participació, a quina ha de ser la informació que l'Ajuntament doni, i, per tant, anem avançant molt en aquesta línia. Volem impulsar alguna consultació ciutadana. Volem fer que totes aquestes accions en el govern generin debat i generin aportacions. Volem incrementar l'explicació dels pressupostos. Volem mica en mica anar acostant el govern a la ciutadania, i, per això, entenem molt bé una setmana d'accions que hem de tirar endavant. Deies que s'ha d'explorar la qualitat d'aquesta participació ciutadana, per tant, entenc que encara no teniu definit el tot com es faran en relació a aquesta triada de prioritats. Estem avançant molt, posant el fet que hi hagi consultes ciutadanes, de impulsar els consells de participació. Una de les primeres accions que estem fent és que hi hagi consultes ciutadans. No només en veig una convocatòria 15 dies abans, sinó que generar aquest caliu perquè la gent participi més. I, en aquest procés participatiu del PAM, s'obriran agústies en els equipaments, es farà una presentació pública. Anem avançant en aquesta línia i fer una evaluació i proposar noves coses cada dia. Per tant, ho anem veient i, suposo, que de cada part dels pressupostos, també tot això en fareu els següents. És del 2017 ja, potser, d'alguna qüestió. Estem treballant en definir alguna part dels pressupostos participatius. Llavors, hem fet una feina prèvia amb tots els grups del govern i de l'oposició per mirar de consensuar, de trobar un element comú, per veure què és el que posem a votació ciutadana, de quina manera, com ho podem fer si serà una part d'inversions, una part d'ordinari, amb quins temes i serà proposta de projectes de la ciutadania, llavors serà de votar, o serà proposta de projectes de govern, que després serà de votar. Tot això és complicat i anem avançant. I l'objectiu és que, en el 2017, hi hagi una partida de pressupostos participatius, sobre la qual podria tenir una primera experiència. Jo dic que això serà progressiu, començarem el 2017 amb una cosa acutada, i que anirem avançant, en aquest sentit. Has estat d'acord que, quan parla de participació o d'incloure, aquesta participació és ciutadana amb pressupostos, els tres equips de govern, els tres partits que fan un equip de govern... Sí, en aquell lloc hi ha un consens molt ampli. Hi ha un consens molt ampli d'anar avançant, i, de fet, està creat una comissió en el govern que treballa, específicament, en aquests temes de participació ciutadana, i hi ha membres dels tres grups de Movem. En el cas que hi ha la Gina Pohl, hi ha en Sergi Seguí, hi ha en Josep Salva. Ho anirem seguint tot plegat. Avui també volem parlar d'actualitat política a nivell general, perquè, com sabeu, hi ha eleccions generals de 9 al 26 de juny. Com m'ho veieu, des de Movem? Bé, des de Movem no es presenta les eleccions. No es presenta, però es posiciona a favor d'alguns partits. No, tampoc, tampoc, tampoc. A Movem no es posiciona cap partit en concret, i gent que es posiciona clarament a favor d'un partit. Clar, perquè Movem aglutinava diferents... Exactament. Movem és una plataforma municipal que concorda una perspectiva d'aquestes guerres d'un govern de Sant Just. Volem estar en el govern de Sant Just. Però com a Movem ho reuniu també periòdicament? Com a Movem ens reunim periòdicament. I, per tant, podeu valorar, com veieu, les eleccions de 26 i jota. Encara que no es posicioneu. Això ho valorem a les reunions d'iniciativa. I tant com ho podem. Que ens fem la coordinació. Com a Movem no tractem aquest tema, perquè no enten dintre de l'objectiu de la plataforma Movem. És municipal, no? És municipal, és purament municipal. Si us hi volem dir, ja venim a parlar com a iniciativa, que en tot cas... Com el podem estar. Com a Lluís Montfort, per això, el fet que hi hagi eleccions de nou al juny, depenentment de què passi o que no pugui passar, com ho veus, el fet que torni a endèria a mi. Home, jo crec que és una bona mala solució el fet que hi hagi eleccions. Utilitzant-ho, estic sentint molts arguments en relació al cançament de la societat, amb l'estafa que suposa repetir eleccions, amb els diners que costa repetir eleccions. Jo trobo que sí, que és suïtat que no deixa de ser un fracàs el fet de no haver-se posat d'acord, però jo crec que és una bona solució el fet de tornar a convocar eleccions i que la gent passi contes i faci números, i que amb això ens hem de tornar a posar d'acord. Jo trobo que és una eina democràtica de primer ordre i dona una segona oportunitat, que tothom ve amb diferents perspectives. I no passarà a facturar el fet, justament, de que torni d'haver-ni des d'endemà en poc temps? Pot ser, però pot ser que tinguem un augment de l'abstenció, i que el costi més mobilitzar el vot en aquestes eleccions properes que en els anteriors. Per altra banda, també és suïtat que pot ser que hi hagi forces polítiques que es puguin, sí, que passes de generar una expectativa de canvi, i que puguin mobilitzar de manera intensa el seu lecturat. Una qual cosa, doncs, ja s'ho haurà. Les enquestes jo no em grec ni una, perquè cada enquestra està cuinada amb pares i manes. I, a més a més, la mirarem sentint durant dos mesos. Una cosa és l'enquestra que ha sortit ara, i l'altra és la que ha sortit per la sensació que hi hagi el dia 15 de juny. I la famosa enquestra del dissabte abans de les eleccions, aquesta és la que està proposant coses. Jo crec que aquest sentit, jo crec que hi ha unes expectatives de canvi que han arribat a tenir un paper important. Personalment, no et fa mandra, portant noves eleccions. Personalment, una cosa que fa la mireta de mandra, ja entendreu, és sortir penjar cartells i despenjar-los, perquè a diferència d'altres formacions, nosaltres tenim una manera de fer una miqueta personalitzada i manual. Però jo crec que totes les condesaltures no portem de reflexionar sobre temes i som-hi. Doncs anirem parlant de tot plegat. Avui hem enregistrat el portaveu de Móvem a Sant Just, Lluís Montfort. Moltes gràcies.A vosaltres, moltes gràcies. Que vagi molt bé. Fins aviat, també.Fins aviat, gràcies. La música electrònica és més suave. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa a 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern. I després de nou temporades. No sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ve, l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Haig de ser fort, haig de ser fort. Fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell. Oh, de un meu! La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7. Tot és un drama a ràdio d'Esvern. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de volley. Jo sóc de hockey. I tots som del jugament a casa. Tota la qualitat esportiva de Sant Just d'Esvern al jugament a casa. Cada dilluns de 2,4 a 8 i fins a les 8 de l'espera, a Ràdio d'Esvern no t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Passa un minut de 2,4 de 12. És moment de saludar la Palmi de Badell, la Carme Madó, en Josep Coderc i en Carles Bas. Bon dia. Bon dia, tothom. De bluja. Jo trobava saltar aquesta sintonia. Si no, no és el mateix. La sintonia ja està en marxa i comencem amb la carta que escriu cada setmana en Josep Coderc. Endavant. Ja és això. Sí que, causant de microencefalia, la picada d'aquesta malaïta insecta més pròpia dels països sotamericans i d'àfrica és força perillosa per al fetos de les dones embarassades. Per desgràcia a Catalunya, ja s'ha detectat un cas, el d'una dona que havia estat en un país sotamericà. El seu fetos presenta greus deformacions i una marcada microencefalia. Ella, però, ha volgut continuar en la gestació. És el seu cas en tot Europa. La picada d'aquesta insecta en els adults causa pocs transtorns. Només afecta al fetos de les embarassades. Quines porces? Cal dir, però, que la microencefalia no sols la produeix, la picada del mosquit fica, i que tal transtorn ja era conegut fa temps. La pregunta és, quan podrem comptar amb una vacuna eficaç, pròximes eleccions generals a Espanya. Si es produeix la coalició Podemos Izquierda Unida, sembla ser que hi ha gran possibilitat de que en les eleccions del 26 de juny enviï al tercer lloc el PSOE, i al quart a ciutadanos. Però no arrabassaria el primer lloc al partit popular, malgrat els caixos de corrupció detectats judicialment. Però si Rajoy vol ser president, no se'ls haurà d'apecar amb el PSOE, sinó també amb ciutadanos. Cosa difícil de lograr, perquè els dos suposen a la presidència de Rajoy. El correbous, diguin el que vulguin els partidaris del correbous. Aquesta espectacle és una salvatxada que em va demostrar el salvatge comportament dels seus partidaris, en agredir a dues animalistes i destruir les càmeres de vídeo, amb les que aquestes gravaven l'espectacle, fet o corregut fa pocs dies a Mas de Barbarans de Ragona. Tots aquells que no són partidaris de la dita festa dels correbous, en teniu prou no ja veient l'espectacle, sinó tan sols veient el comportament de persones partidaris d'ell com ho corregueu en la població indicada. I del Barça. Ha guanyat el derbi Barça-Espanyol per 5 a 0. 88 punts en la classificació general de la Lliga, a un punt per sobre del Real Madrid i a tres punts de l'Atlètic de Madrid. La Lliga ara és cosa de dos. Barça i Real Madrid. Força, Barça. Visca el Barça. I de l'Espanyol. Ha perdut el derbi Barça-Espanyol, però ja està definitivament salvada la permanència a primera divisió. Visca l'Espanyol. Visca. No ens han negat els temes. Va a dir que avui el senyor Koder, que ens ha portat en fotografies i tot, ens ha portat fotografiat el mosquit, i després ens ha portat una... una d'això, una enquestes amb allò dels colorins i tot. Sí, sí, sí. L'enquesta del 7 d'abril, que hi ha blau del Podem, ai del PP, l'ila del Podemos, el vermell del PSOE, el Carbassa de Ciutadans i el Gris de la Resta, amb tots els tants percents de vots que hi ha. Si jo fos un adolescent li diria com t'ocurres, eh? Sí. Ets un adolescent. Sí, ai, mare meva. Som adolescents de la tercera edat. Sí, som els adolescents d'abans. Sí, sí.