Entrevista a l'Albert Botran, diputat de la CUP - 11/5/2016

En punt, un quart de 12, aquesta hora parlem de la xerrada que es fa aquesta tarda a la TN de Sant Just, titulada 18 mesos clau, la visió de la CUP, una xerrada que organitza la secció local de la NSC i que avui farà el diputat de la CUP, Albert Bodrana, qui tenim ara l'altre cantó del telèfon, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Per parlar una mica, doncs, d'aquesta xerrada que té aquest títol, la visió de la CUP, d'aquests 18 mesos clau, d'aquests 18 mesos, en principi, ja em portaríem 4, més o més, no? Sí, exactament. El que tenim clar és això, que és una legislatura breu. Així ho va decidir, junts pel sí, en el moment de convocar les eleccions de l'1-7 de setembre, que era una legislatura breu, perquè requeria poc temps el que s'havia de fer, que és, bàsicament, l'aprovació de tres lleis clau i el desenvolupament d'unes estructures d'estat, i amb això estem. Nosaltres hem acceptat aquest marc temporal i aquest marc polític. El que hem posat a la taula és que s'articuli el voltant d'abansant, rupturen, però és constituent i en pla d'aixòc, però al final aquest límit temporal el va posar la pròpia formació de junts pel sí. Tot i que després ha tret una mica d'importància aquesta idea dels 18 mesos, almenys l'hem sentit en diferents ocasions a Carles Puigdemont, dient que potser al final no eren 18 i que potser eren més. Sí, per això diem que 18 és un número que van posar ell. Han de ser 18. Bueno, han de ser 18, sí, esclar. El que està clar és que si s'estan fent les coses que s'han de fer, i a les quals s'ha compromès el govern de junts pel sí a fer, ningú li preocuparà que siguin 19 o que siguin 20, si en el mes 18 s'estan fent aquelles coses. El que passa és que el compromís del temps, entenc que tothom el pren, perquè sigui un missatge clar que això és excepcional i que no es va gestionar l'autonomia, perquè cada dia és més impossible revent de fer això de la gestió d'autonomia amb el conjunt de lleis suspeses i amb l'ofegament econòmic, i per tant per això es va dir que seria una legislatura breu. Llavors, si s'han de fer les coses que s'estan fent ningú li preocuparà que s'estan fent en 19 o 20 mesos. I el que s'està fent o el que s'ha fet en aquests 4 mesos, creus que permet que es vagi per aquest camí? Nosaltres hem pensat que s'anava una mica a poc a poc en alguns aspectes i que es defugia la confrontació amb l'Estat quan al final aquesta confrontació serveix per evidenciar el caràcter autoritari de l'Estat i per tant serveix que la gent prengui consciència i per mobilitzar. I aquí és on nosaltres hem posat sobre la taula, per exemple, que en els requeriments que es fan els ajuntaments, doncs els ajuntaments es plantin i no s'haureixin la informació i això és el que han fet els nostres alcaldes. I aquí sí que hi ha hagut una mica de debat amb una mica de discrepància. I per això nosaltres anem partidaris d'accelerar i d'ajuntar aquesta confrontació. En altres àmbits sí que el ritme és el que tenim acordat i en el desenvolupament de les tres lleis, per exemple, els treballes estan sobre el calendari i amb això doncs sí que l'estem satisfets. Per tant, d'alguna manera, és evident que és un agostiu que és nova i per tant s'ha d'anar veient mentre va avançant també. Suposo que és complicat agafar perspectiva d'alguna manera. I el que és molt important és que amb qui es comprometi el govern i amb qui es comprometi la majoria parlamentària no sigui amb la CUP. Perquè al final, que la CUP estigui fent com d'avaluador del procés, sempre se'ns pot acusar d'estar-ho fent des d'una posició molt subjectiva o des d'interessos partidistes. Al final, no hi ha molts befesos que estan igualment complicats. Armament no és el que SFP té. No volem que se es foni o également lliure perquè ella no té la responsabilitat de gestionar el govern, perquè no volem que se teni ni tampoc aquest paper exclusivament entre la majoria parlamentària i els anti-czarans. ni podrà sostenir el desafiantment a l'estat si la gent des del carrer no li obliga a fer-ho. Aquesta és la gran lliçó dels anys que portem de procés, però no només de procés, és una lliçó històrica. És a dir, cap govern ha pogut ser, en canvi, en un sentit transformador, en un sentit progressista, si no hi ha hagut la gent mobilitzada al carrer, obligant a complir els compromisos. I la gent ara estarà mobilitzada? Menys del que hauria de ser i menys del que ens agradaria. I nosaltres, també, al·ludim responsabilitats. Hem convocat una manifestació per tal d'activar la gent, el dissabte ha passat. Hauríem d'haver estat més dels que érem ser, però, bé, es tracta d'anar mantenint una dinàmica sostenuda. Però, sobretot, jo crec que entitats com l'OBNI o com l'ANC és qui han de tornar a activar-se. I per això que vull l'acte a l'organitzar i l'ANC és especialment interessant per poder tenir aquest diàleg amb les bases. Elles són les primeres, tant de bomba que hi vol, però en altres xerrades constaten aquest cansament, aquesta desorientació, però, en canvi, sense aquesta mobilització, és molt difícil que puguem dur a terme un repte immensa com el que tenim, que és construir una república. Un dels reptes, o una de les coses més difícils d'aquests 18 mesos, és justament perdre gent pel camí? Sí, evidentment. I nosaltres, per exemple, una qüestió que vam posar ja a l'inici de l'agislatura era que fent polítiques antisocials, això aniria en contra d'augmentar la majoria independentista. Creiem que, en aquesta qüestió, s'ha blindat bastant el govern, que l'altre dia, amb l'aprenentació del seu pla de govern, va dir que la seva prioritat era revertir retallades i esperem que això es dui a terme. Avui, per exemple, estem vivint una protesta en el marc de l'ensenyament, doncs hi ha hagut una tancada a la seu del departament, precisament perquè en aquest àmbit concret de l'ensenyament no s'està complint això que es diu de revertir la plateràstica. Per tant, aquest exemplement de la majoria també s'ha de fer, tenint en compte que les polítiques socials que faci el govern no siguin regressives sinó progressives. Aquesta setmana també estem veient certa divisió dins d'Ajuntes Palsí a renda del possible augment de l'IRPF, les rendes altes, en què hi ha discrepàncies entre uns i altres. Vosaltres heu dit que esteu d'acord amb aquesta opció que a Esquerra de la Republicana defensa que està sobre la taula. Com veieu per això? Creieu que tiraran davant? Creieu que aquesta discrepància se dirà que va a l'altre cantó? Jo crec que les majories dintre del bloc independentista i en el continu del Parlament han variat. És normal que la convergència de sentit no ha pujat el tram de l'IRPF. El que havia de fer són que ho van baixar fa uns anys. Però diguem-ne que dins del bloc independentista el pes del centre dret o de l'independentisme liberal que té aquests posicionaments de no tocar tant els impostos o de tocar-los de manera regressiva, ha quedat disminuït. Al final, les majories que van portar aquestes reformes entre l'any 10 i l'any 12 ja no existeixen al Parlament i això ens també s'ha de saber llegir. Avui hi ha una majoria d'Esquerra dintre de l'independentisme, i aquesta majoria d'Esquerra el que vol és això, que aquí més té, més aporti, perquè és necessari la portació tributària de tothom per poder ser política social. Crec que s'acabarà imposant aquest sentit comú. Avui estem parlant amb el diputat de la CUP, Albert Botran, que avui parlarà d'aquests 18 més esclaus, la visió de la CUP, en un acte que es fa aquest vespre a la Taneu, que organitza la secció local de l'Assemblea, serà a dos quarts d'avui del vespre. Avui diré que la Taneu i de mà a la CUP organitza una conferència per defensar-nos per supostos de ruptura. No s'enjusta, en aquest cas no seria s'enjust. No, al Barri, és de Barcelona. Exacte. Unes per supostos de ruptura, com han de ser? Bé, més o menys els continguts el direm demà, i per tant tampoc vull avançar res, però en la línia del que dèiem, la gestió autonòmica ara mateix és molt limitada, és limitadíssima, perquè a nivell de lleis o de tributs, qualsevol iniciativa que ha tingut la Generalitat ha estat suspesa, i a nivell de finançament ja sabem que depenem, que s'han intervinguts pel flar. Però si acceptem aquest marc, al final estem acceptant el que ens imposa l'estat. I uns per supostos de ruptura han de mirar les escletxes o els punts en els quals es pot superar aquestes imposicions de l'estat. Perdoneu el missatge clar, que aquí hi ha una societat disposada a governar-se, més enllà d'un estat, del que li plagi o no, a un estat i als seus tribunals. De fet, per supostos demà parlareu d'aquesta visió que tenim dels pressupostos, que entenc que ja aneu començats a parlar també amb junts palcides, els pressupostos. Sí, hi ha hagut algunes trobades en la conselleria, entre altres coses també ha estat avaluant el tancament del 2015, l'exafocació del pressupost de l'any passat, i s'han començat a mirar els números d'anguany. Demà no parlarem exactament de números, nosaltres, parlarem de línies mestres i els números n'hauran d'anar sortint de les properes reunions que hi hagi. I hi haurà línies vermelles a l'hora de negociar pressupostos? No, la línia vermella clara, i aquesta és la que ja vam posar a l'inici de la legislatura, és que no hi hagi més botellades en aspectes socials ni més privatitzacions. Aquest dig de contenció contra reformes neoliberals que hi ha hagut en els últims anys, això sí que és un compromís claríssim de la CUP, perquè ningú entendria que ens assaltessin, però d'això tot s'ha de parlar. En tot cas, això serà demà en aquesta conferència que farà demà la CUP a Barcelona, en aquest cas per parlar d'aquests pressupostos de ruptura. I avui, el que deia, amb el discord d'avui del vespre a la Taneu, diu-hi un mesos clau la visió de la CUP amb el diputat el Berbo Tran, amb qui hem votat per aquest matí. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat bon dia. Clarament, fins aviat. La trònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tana. M'agrada molt. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. I després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell, o de un meu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. Beus de la parròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a les quarts d'avui, el vespre, i els dissabtes han diferit a les quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Aquest cap de setmana la Lliga no ajuga Granada. La Lliga ajuga a Sant Just d'Esvern. Aquest dissabte al Barça no és l'únic que juga el títol de Lliga. A les 5 de la tarda, a l'Ethics Sant Just, rep el líder en joc, l'Escents i el títol de Lliga. El programa talismà viure al partit amb l'Ethics Sant Just dissabte. A partir de les 5 de la tarda, la Lliga ajuga a Ràdio d'Esvern. Els matins de Déu a una s'enjusa a la ràdio, just a la fusta. Gràcies. Passa un minut de 2 quarts de 12. Aquesta hora de fem tàrtulia esportiva avui amb el Carles i l'Emilius Casó. Bon dia a tots dos. Bona tarda a tots dos. Estareu pendents d'un altre partit. Disabte la mateixa hora. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda a tots dos. Bona tarda.