Entrevista a Joan Basagañas, portaveu del PSC - 13/5/2016

Ara continuem en aquesta segona hora del programa Especial English Day que estem fent aquest matí. Avui al Justa de la Fuster ens hi anireu per fer aquest programa especial. English Day a l'esplanada del cas de la jove. Som a l'aire lliure, per tant, si a llarg d'aquest matí fins a l'una encara passeu per aquí, doncs ens ho veureu, podeu venir-nos a saludar, perquè sempre té aquesta gràcia al fet de sortir el carrer. I continuarem ara amb més coses, parlarem en aquesta hora de cultura i moda. També tindrem una secció de pagines web del Pusem Liveu, però abans el que hem dit també avui ho combinem amb contingut d'actualitat i per això s'ho ha d'anarrem ara al portaveu del PSC a Sant Just, Joan Massaganyes, bon dia. Hola, bon dia. Segueix del primer cop, a més que fem una entrevista així, informada i de lliure, sempre estem allà tancats. Efectivament. A darrere de la vaixera. Bé, avui estàs celebrant... Molt millor aquí. Aquest anglès d'Ei, una iniciativa que vol potenciar l'abranantatge de l'anglès, abans anem parlant també amb la coordinadora, la Marta Nalgot. Suposo que, des d'alguna vista, entenc que és necessari, no?, un anglès seu d'aquest tipus. És imprescindible. Avui en dia jo crec que ja és complicat. Tu ho vas a determinar les feines si no tens un bon nivell d'anglès i en el futur jo crec que serà imprescindible. I no només l'anglès, sinó que molt em temo que cada cop l'exigenció serà per dominar una tercera llengua, una quarta llengua, amb més fluïdesa. L'alemany, el xinès, el francès, no ho sé, però serà bo que l'abranantatge de l'anglès, a més a més, tingui el suport d'un art de llengua extengera. La Marta Nalgot es diu que s'hauria d'aconseguir que en lliurés el nivell d'anglès a casa nostra, abans deia que aquests 10 anys es votaven alguns canvis, però de vegades sembla que no acabem de trobar la manera de com millorar així. Petita escala, és a dir, des d'una part d'un ajuntament com s'enjust, i des de la part de l'ajuntament es pot fer alguna cosa o es pot fer alguna iniciativa concret a part de tancar? Segurament podríem fer coses, de fet ja n'estem fent, perquè el bon aprenentatge de l'anglès, o dels idiomes estrangers, passa per un canvi de model que està molt per sobre de les decisions que puguem prendre aquí a Sant Just. Catalunya i Espanya són dels pocs països d'Europa on la televisió és doblada, les pel·lícules i les sèries. Tenim unes molt bones oportunitats, perquè en molts països com Holanda o als països nòrbics, com aprenen la gent els idiomes, és a través de la televisió. I sobretot en edats infantils, que són autèntiques esponges i aprenen els idiomes molt fàcilment. Jo també crec i potser aquest comentari a alguna gent no li agrada que un nivell del professorat en anglès, en el nostre país, és baix. I ho hem de dir sense complexes ni sense por que ens criticin. Jo crec que és millorable el domini de l'anglès per part dels professors que donen aquestes assignatures. I també crec que l'altra problemàtica és que tenim unes aules massa de païdes d'alumnes i els idiomes, per poder-los aprendre bé, ha de tenir grups molt reduïts i ha de ser un aprenentatge moltes hores, però, a més a més, també molt intensiu. I està clar, qualsevol que vagi a una escola o un institut, que aquestes circumstàncies no es donen. Estem parlant del que té a veure amb l'English Day, amb l'anglès i amb la millora de l'anglès, portant doncs qüestions vinculades amb l'educació. Justament ara fa unes setmanes el ple d'abril que es va aprovar o es va donar compte del PAM, s'ha presentat aquest document, aquest ple d'actòsium municipal, en matèria d'educació, quines són les diners que proposa aquest ple? Per això ho pès tres anys, per tant. O mira més al llarg termini. En aspecte de l'anglès? A l'educació en general. Ara ja ho obrirem una mica més. Els grans esforços que fem és en matèria d'educació de 0 a 3, que és on tenim més competències, i l'objectiu és consolidar un model que ja funciona, que és el de la llar d'infants municipal, i que malgrat les dificultats econòmiques que ens produeixen l'incompliment de compromisos per part d'altres administracions, jo crec que des de l'Ajuntament hem aconseguit mantenir, inclús en aquestes circumstàncies tan complicades, aquest model. No podem esperar molt més en el context que estem i en les circumstàncies amb les que treballem. No podem generar expectatives que sabem que no podem satisfir. Per tant, jo crec que l'objectiu prioritari és consolidar un model que funcioni bé. La possibilitat d'obrir-ne una altra, de l'escala de Barassol Municipal? El court termini és impossible per dues raons. Primera, perquè la inversió que s'hauria de fer per fer l'equipament és molt alta i en aquests moments no tenim aquesta disponibilitat. Però en segon terme, i més important, el problema d'una llar d'infants és que l'endemà d'obrir-se té unes despeses de manteniment molt altes. Sobretot, si el que busques és com hem buscat aquí Sant Just, un professorat de molt alt nivell. I llavors, o hi ha aportacions d'administracions sobrelocals, sobretot la generalitat, o és molt difícil poder mantenir una llar d'infants. La generalitat ja ens ha dit que ens en oblidem. En el seu moment, quan tots teníem més diners, s'havia previst obrir una llar d'infants al barri del Masjuí, que seria compartida amb Sant Feliu, però la generalitat ja ens ha dit que ni parlar-ne, vaja. I per tant, a mi que ja saps que m'agrada ser honest de donar-me les notícies, doncs les dono. I ampliar l'actual tampoc no seria una possibilitat tenir en compte aquesta porta d'encada. El problema, Carme, és que quan tu generes més despeses, com que la generalitat té uns topaïs de finançament, que de fet ara ens els dona a través de la diputació, tot el que sigui generant més despeses van a càrrec. Bé de l'Ajuntament, bé dels pares. Els pares estan pagant ja un 42%. L'Ajuntament està pagant un 42% també. La capacitat financera, tant de les famílies com dels pares, és limitada. Per tant, mentre no tingui més musculatura financera la generalitat i, per tant, pugui recuperar els nivells de despesa que tenia abans a la crisi, que vull recordar que hi havia un repartiment de 33, 33, 33, serà molt difícil poder obrir o ampliar les llargs d'infants, no? A l'hora de fer aquest full de ruta que comentàvem, ara fa una estona aquest pam, que és com es coneix i que es presentarà també el juny a la catedènia, heu notat que aquest nou mandat en l'equip de govern, ara la presència, per exemple, a Esquerra Republicana, és més gran i que ha sigut més difícil d'arribar consensos, no hi ha hagut cap problema, com ho heu vist? No, en absolut, la relació entre els socis és excel·lent i el fet que Esquerra Republicana tingui més presència vol dir que el govern és més plural, però no per això hem tingut més divergències, al contrari. Crec que el funcionament del govern municipal és molt bo. El pam es presenta gairebé un any després de les eleccions i, de fet, en la catedènia es presentarà un any i un mes després de les eleccions, perquè coincideix en una campanya electoral. No es podia haver fet abans, no ha semblat una mica tard? Segurament, haguessin pogut guanyar alguns mesos, però no crec que més et des. Vull dir, entre que els regidors vam prendre possessió dels nous càrrecs, sense que vam aconseguir consolidar l'estat directiu. Hem tingut també problemes a nivell organitzatiu, el fruit d'una baixa d'un element molt important de la casa, com és la secretària, etcètera, etcètera. Fent-ho molt, molt, molt ràpid, haguessin pogut anar-hi en els nou mesos, però, més menys, ho veig molt difícil. Un dels aspectes nous que s'incorpora serà també la participació ciutadana, perquè prioritzi algunes accions o algunes inversions encara s'ha de definint o s'explicarà també el juny, però l'altre dia laia flotats de convergència en una entrevista criticava aquesta decisió, en principi, perquè considera que ha de ser el govern qui prengui, qui estableixi un ordre prioritari. Doncs ara hem deixat de pèrdua, perquè, precisament, qui ha estat demanant sempre que s'obricin processos participatius per decidir on anaven les inversions, ha estat convergència i unió. Desconec el motiu d'aquest canvi. Deia que en principi un govern havia de tenir clar els seus plantejaments, les seves prioritats, i que no ho havia de deixar, doncs... M'alegra molt que digui el que hem estat dient nosaltres fins ara. Però vosaltres ara ho obriu a canviar el criteri. No, entenem. Ara m'has descol·locat, perquè aquesta no la sabia, i hem estrencat una mica els esquemes, perquè, precisament, vam obrir la possibilitat que alguna part de les inversions es decidissin fruit d'un procés participatiu a petició del grup de convergència i unió. Vam estar fent una sessió formativa, per veure diferents models i quins pros i quins cons tenien. I potser fruit d'aquestes sessions no ho han vist clar i han tirat endarrere, però nosaltres creiem que sí que fora bo que hi hagués un cert procés participatiu. Empresa de decisions d'aquest tipus, recalcant sempre el que et deia, crec que en l'últim entrevista, que el govern té unes prioritats, en línia del que deia la laia flotats, i que s'han de generar les menors expectatives possibles, perquè el marc normatiu en el que ens movem és molt limitat. I ara ho hem vist a l'hora de decidir on es destinaven els romanents de tresoraria de l'any passat, perquè és complicadíssim. Si a més a més aquí posem processos participatius pò mig, ens podem tornar bojos tots plegats. I sobretot, i el que és pitjor, podem acabar generant frustració en la ciutadania. El marc en el que ens movem és el que és, i no és el que més ens agrada. Que va ser que en els programes electorals ara no recordo ben bé el del PSC, però sí que sé que és que ara era publicant, però no en les inversions. Més participació ciutadana i jo crec que és... Empresa de decisions o... És possible i necessària, però allà on es pugui desenvolupar, que no es pot desenvolupar... No sé, per exemple, a l'hora de definir criteris de tarifació social, aquí, per exemple, em pot haver-hi un procés participatiu molt interessant. Però no t'insisteixo, a l'hora de decidir on van les inversions, perquè és que és molt complicat. El marx de maniobra és molt petit. Ho anirem seguint. Avui estem parlant d'actualitat municipal, però també volíem parlar d'actualitat política. En les últimes setmanes ja s'ha confirmat, i la setmana passada ens va ensenyar quan es va fer aquest decret final, que hi haurà eleccions a 26 de juny. Ho dic perquè en l'última entrevista ja anaven per quins trets, però ara sí que ja és definitiu, i ensenyar que en aquesta entrevista no estàs molt content d'aquesta repetició d'eleccions. No, i no ho estic perquè molt en tema, que després d'aquestes eleccions, sobretot fruit del pacte que hi ha hagut entre Podemos i Esquerra Unida, no canviarà molt la senàlia electoral. Per tant, ens trobarem d'aquí després del 26 de juny, amb una aritmètica parlamentària molt semblant a l'actual, i ho existeix una mica de generositat per part de tots, o el que convertirem és el Congrés en un òrgan bloquejat permanentment, i jo crec que no es vol que la ciutadania s'acostumi, que el seu govern estigui en funcions. No sigui que l'hi gafi gust, i després es pregunti per què fa falta un govern en el país més o menys va funcionant sense govern. Jo crec que amb aquestes coses és millor no jugar, i tots, tots, hem de renunciar a punts que portàvem en el nostre programa, a una part, si vols, del nostre diari, perquè d'aquest acte és de trobar un cert consens i poder governar, i prendre decisions. En aquesta línia, Pedro Sánchez, l'acte que va fer Catalunya, va estendre la masca i la dreta, d'alguna manera. Estàvem parlant del mateix escenari de les... d'abans. Sí, que està aquesta estesa de la mà, no? Tant de ciutadans com a Podemos, que s'ha vist que fins ara... Jo crec que l'única línia vermella que hem posat, i que jo la recoso totalment, és el Partit Popular. Nosaltres som centagònics amb el Partit Popular, i no podem, de cap manera, ni per activa ni per passiva, permetre un govern del Partit Popular o govern de més. Però amb ciutadans i amb... Ciutadans i Podemos no, però una opció a l'altra sí que et començaria. Jo sempre he dit que a mi la opció que més m'agrada és un govern d'esquerres, sempre i quan l'aritmètica ho permeti. És que si no ho permet, la meva voluntat, al final, acaba... no té cap importància, vull dir. El més important de tot és que es pugui arribar els 176 diputats que són la majoria absoluta. I a vegades, doncs, si amb les esquerres només no sumes, has de mirar també cap a partits, amb els quals no estàs tan còmode, però amb els quals t'hi has d'entendre, al final passa molts llocs. A Catalunya està passant. Esquerra Poligana és un partit de centres d'esquerra, i està governant amb Convergència, que és un partit de centres d'esquerra. Doncs no passa res, en alguns punts tindran divergències, en altres no, però si aquí hem demostrat que es pot governar mirant Esquerra i Etleta, no veig perquè a nivell estatal això sigui impossible. Però si el partit socialista pot ser pitjor després d'aquests mesos, o el que s'ha anat fent... Amb una mica el que hem preocupat, ja et parlo com a Joan Besaganyes, és que no es produeixi aquesta situació, que el partit socialista guanya diputats, i la confluència de Podemos i Esquerra Unida en bots. Perquè després hi podem entrar en una terra de debat sobre qui té més legitimitat per intentar encapçalar aquest govern de canvi. Dins del PSC hi ha hagut canvis? Què et sembla? Em sembla una bona notícia. I la recuperació dins del PSOE de Josep Borrell, per exemple? També. Em sembla que és un actiu molt important, amb una persona amb un cap molt clar, i que, a més a més, crec que ho pot fer molt bé de ministra d'exterior. Em sembla que és tot un encert del seu fitxatge. És una persona que no deixa indiferent, que hi ha molta gent que no li agrada gens, i que li produeix certa horticaria sentir el seu nom. Però a mi em sembla que és un dels caps més ben articulats que hi ha en aquests moments de l'estat espanyol. Doncs anirem parlant del plegat, de fet... Sí, deixem que acabi dient que l'Atlet hi vam prendre la decisió en el PSC en aquesta campanya, precisament per estalviar les despeses aquestes eleccions. Em sembla que ningú s'ha posat d'acord en crevaixar. Hem decidit que no hi haurà penjada de cartells, i, per tant, no ens portarem el nostre petit gra de sorra, perquè la despesa d'aquesta campanya no sigui la mateixa que les últimes eleccions. Si sumarà alguna cosa més, creieu? No ho sé, suposo que sí. Suposo que, com que és una bona iniciativa, i plena de sentit comú, més partits s'hi sumaran. Doncs anirem parlant, també, de tot plegat. De fet, la setmana que ve, just divendres de la setmana que ve, també recordem que... recordem no, perquè no ho hem explicat encara, els uvients, però ja us odiem ara, que divendres que ve les 12, com que serà 20 dematges, per tant, considerar pràcticament en aquest primer any de... fer un any de les eleccions municipals, farem un debat amb els diferents portaveus de tots els partits que ara són al ple municipal, per tant, ens tornarem a trobar la setmana que ve, llavors ja parlarem d'aquest primer any... Gràcies, em passen ganes que vagi bé. Bon dia. Bon dia. I després d'aquesta entrevista, me'l porteu del PSC. El que fem ara és parlar de cultura i moda. Falta un minut per dos quarts de 12. I saludem, per tant, la Laura, la Carme i la Sandra. Avui hi ha més una secció molt especial a l'English Day, aquestes diferències entre costums espanyoles i costums ingleses, que em porteu un munt, a més a més. Ara estàvem anant-hi oi i em porteu un més de 20. Vull dir que ara ens expliqueu. Sí, endavant. Doncs, hola i benvinguts al nostre programa tan esperat, l'English Day. Avui es parlarem sobre les diferències, com jo havia dit la Carme, sobre els costums angleses i espanyoles. La primera diferència que es portem és que és de bon espanyol a comparar tots els àpats en pa, el peix, la carn, l'arròs, la pasta i fins i tot la xocolata. Això sol ser molt cridant per un anglès. Aquí no poden concebre que un sànguit o entrepar, a part de portar manteiga. Tot, per ells, ha de portar manteiga. Vull combinar-se amb diferents coses, i no només en formatge, pernil, etcètera. La segona diferència és la manteiga, element tot poderós que fan servir per tot. Vas bé a ser el nostre oli. No entenen per què l'espacial d'una torrada de oli i sal. Ells s'utilitzen, manteiga per tot. La diferència número 3 és que veuen infusions a tota hora. Ve a ser més o menys com per a nosaltres el cafè. En tot el cas anglès, cal una parella quítel, que es connecta a la llum i serveix per buir aigua en molt poc temps. Per tant, es pot tenir un tet preparat en un minut. La quarta diferència és que els espanyols sempre mengem amb tovalló, i veiem aigua en els menjars. En Graterra, el tovalló no és una cosa indispensable i no els agrada veure aigua quan menja. Quan la veuen, li solen posar limona o espècies per donar-li sabor. També, no una diferència, és que mengem pasta en quantitats industrials i sovint per sopar, però s'ho poden permetre, ja que solen sopar cap a les 6. I el menjar sol ser sobre les 12, i no fan la companyia de tal enustícies com a aquí a Espanya. Els anglesos no brenen, ja que hi ha un buit existencial entre el dinar i el sopar, que sempre acaben suplint en petits snacks, però que per no menjar-se un bon entrepà de mortadella o alguna peça de fruita. No comparteixen la concepció de l'acció de menjar, menys amb més aviat per necessitat, on estiguin i qualsevol cosa. Molts sonen menjar en 15 minuts, o menys davant de la pantalla del seu ordinador. També sembla ser que els lundiens només coneixen com el pes, el salmó i els fish and chips. Per aquí no s'ha arribat la truita, el mer, la tonyina i els calamars, tot i ser una illa.