Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde - 17/5/2016

I a aquesta hora parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just Josep Pervinyà, bon dia. Bon dia, com estem? Bé, a punt per parlar de diferents qüestions. Doncs vinga, va, som-hi. A més a més avui és 17 de maig, s'ho guarden d'aquí una setmana per a un any de les eleccions municipals. Ja ha passat un any, això va molt ràpid. És veritat, és veritat. Com valora aquest primer any de mandat? Bé, home, jo crec que el govern no ens està equacionat, que impulsa l'acció de govern, amb el pacte de govern que està amb un de la taula. Per tant, no són moments fàcils, no? Però si mires tota la feina que s'ha fet, que farem una trobada i també ho explicarem, doncs ens sembla un any positiu, en totes les dificultats que hi ha, perquè això governant aquests moments no és fàcil. Serà una trobada a les generacions? Sí, sí, evidentment. Hem parlat de fer alguna trobada, o fer un balanç, o fer algun document, fer alguna cosa, doncs una explicació, perquè jo crec que és bo que hi hagi que la ciutadania sàpiga el que fa el seu govern, i és normal. I a vegades també fem un resum al vulletí, veurem de la taula. Jo parlava de quin tipus de trobada acta o publicació fem, que hauria d'haver-hi una cosa senzilla i explicar això. El primer any és la més difícil, el primer any de mandat? Bé, el primer any sempre es d'encaixar, no? Perquè encara que ens coneixem tots i totes, el govern és el mateix, però és evident que hi ha gent nova, t'has adaptat, hi ha un PAM, un pla d'actuació municipal que s'ha dut a terme, i és una sèrie d'encaixos, és d'encaixar tot això, i també és una novetat que sigui monza, de regidors, mai ho havíem estat. Es nota això, no la diferència? Sí, es nota, es nota, jo crec que hi ha més presència de regidors, per tant, hi ha més ganes també de fer coses, quan hi ha més persones, quan vull fer això, fer-ho a l'altre, i has de planificar, i has de... Potser ara no podem fer-ho, hem de fer-ho més endavant. Vam ser 10, el 2003, vam ser 10, era som 11, per tant, el govern va sortir reforçats, els 3 partits de govern van sortir reforçats a les eleccions, per tant, ara som més que abans. D'aquest any, què és el que més el satisfa? Home, mira, ara em veig que volies parlar també de la TUR, després, i per tant, a tots els recursos que ens estem destinant, doncs apel·lià una mica la crisi econòmica amb aquelles famílies que estan passant malament, veus que algunes estan en una situació que potser estan encarrilades, que dius, doncs mira, aquesta persona treballa, aquesta pot ser una ciutat en ajut, però clar, hi ha molta gent que encara està així, i per l'altra banda, insisteixo, aquest TUR del 8%, que no ens ho atribuim, l'èxit, però és evident que hi posem molts recursos, molts contactes amb les empreses, ara fa pocs dies, jo mateix tenia una reunió amb un empresari de Sant Just, que em deia, escolta, anirem a ampliar la fàbrica i ens us demanarem llocs de treball, per tant, i això és a través de visites, d'estar tot el dia pensant què pot ser perquè una empresa es quedi aquí o vingui nova, i per l'altra banda també aquests plans d'acupació. Sembla que l'economia en general es mou una mica cap al camí adequat, i això ens està beneficiant. No parem de posar aquests recursos, temes socials, i després també planificant pel futur. Potser hi ha dos projectes grans, un que és el corredor verd de Torra Blanca a la bòbila, que ja hem encarregat a l'àrea metropolitana, un projecte molt, molt atractiu, a mig llarg termini, però que ens ha d'obrir definitivament cap a l'espai natural de Collserola, que és la transició. És un repte, és un projecte que passa pel Polígon Sudoés, per tant, per l'arriera, i això té les seves dificultats, a posar a través de tot l'espai que hi ha entre la zona baixa de Can Roldan, Can Jalaver, fins a entrar al pont de l'11 de setembre, de la Miquel Reberter, fins a arribar al espai que toca la bòbila. Per tant, és una neix molt significatiu. I l'altra, la transformació de la carretera, que estem treballant intensament, que aquest sí que és un projecte antic, que n'hem parlat durant molts anys. Què es vol fer? Transformar usos, principalment tothom creiem, que si algun lloc pot créixer en tots els usos, s'enius és per la carretera, perquè tenim espais que no hi ha res, que són ocupats per activitats que ocupen poc espai. I aleshores, això s'ha de transformar. Des de la vinguda Baix Jogregat, fins al conseí comarcal, hauria d'haver-hi tots els usos per mesos, i així la Generalitat ens s'ha dit que sí, que és un bon projecte, i per tant, ja definitivament posar fil a la guia, insisteixo a aquestes paraules, i les mireu anys enradera, també les he dit, però és que la crisi ha estat molt dura. I ara hi ha activitat, comencen les empreses, i diferents actors del territori coincideixen que pot ser un lloc interessant, i per tant, lentament, perquè el planejament és lent, però són projectes que veus que el govern pensa a 5, 7 o 8 anys, perquè això són projectes de 5, 7 o 8 anys. Per tant, no és perquè t'han mandat, o podria començar? Jo crec que el primer podem aprovar el projecte amb l'àrea metropolitana, potser en un any, i aleshores el finançament, una part d'aquest projecte, serà un finançament gran, i per l'altra banda, la transformació de la carretera pensa que planejament vol dir un any d'estudis, un any d'aprovació. Per tant, jo en 3 o 4 anys no passarà res, però, clar, perquè arribi al final les coses, les has de començar. I aquí estem pensant en futur, i paliant tots els recursos que podem, les situacions de famílies i gent que no té feina, que ho estan passant malament, insisteixo. Malgrat aquest repunt que sembla que podrien dir, escolti, sembla que es mou l'economia, que pot lloc adequat, doncs, evidentment, s'enjust també, i en moltes famílies que ho estan passant malament. I d'aquest primer any, alguna cosa que creia que es podia fer millor des de l'equip de govern, o que s'hauria fet i encara no s'ha pogut fer? Jo crec que les projectes que tenim damunt de la taula, i el que diu el pacte de govern, és cert que el ritme ens ha més agradat anar més de pressa. Amb el PAM, per exemple? El que passa és que les dificultats són grans. I les dificultats són grans. I els suposats són grans. Tu et trobes una altra cosa, et trobes una altra cosa, i t'acabes un matí i deies, ha solta a tu. Això és senzill, ho parlem, el posem en marxa i després ho veies sabiat. Tot és molt lent. Però igual que passa a casa teva, igual que li passa un comerç, o una empresa, són moments complicats. i ens ha unit molt la crisi econòmica, és veritat, ideològicament coincidim molt, perquè són partits progressistes i d'esquerres, però és veritat que les coses són molt més lentes. I en aquests moments, totes les projectes que podien ajudar i subvencionar la realitat, això no existeix. I altres administracions tenen dificultats. Per tant, potser el ritme, el ritme que em voldria, no és el que estàvem acostumats anys enrere. Resonant el PAM, justament se'n va parlar en l'últim ple municipal, s'explicarà la ciutadania, en principi, també, després de les eleccions. I l'altre dia, en una entrevista, a l'Aià Fletets de Convergència, deia que les accions del PAM eren poc concretes, que veiem més un document que era com una carta al rei, que un document específic. Bé, amb respecte a la seva opinió, nosaltres vam oferir a Convergència que l'enriquís, d'alguna manera, que fes aportacions, vaig fer una junta de portaveus específica per explicar el PAM, vam fer la Comissió Informativa, vam explicar-ho i, al plenari, vam oferir també les seves aportacions. Amb consta que no ens han fet arribar res. Per tant, en sobte també, que això ho digui a través de Radio Desbert, i ens agradaria tot allò que... És veritat que és un document de govern, és veritat, i és el PAM del govern, el Pla d'Actuació Municipal. Però hi ha molts llocs que el govern ha ofert la participació dels partits de l'oposició. Entenc perfectament que la oposició és difícil, perquè caduc té la seva feina, i, per tant, costa més, no? Però m'agradaria que fessin algunes aportacions, que és una carta al rei, home, una mica d'il·lusió també, ja, no? Però jo crec que es podrà ejecutar, si algunes coses no es poden ejecutar, seran perquè en indicadors es podem avaluar, i, per tant, si les hem aconseguit, tindrà-les raó algú, i si no les hem aconseguit, tindrà-les raó un altre. Però aviam, jo crec que és un document d'un full de ruta, i això té el seu govern de Sant Just vol fer això, ho posa amb un de la taula, aquestes 70 accions, i millor si arribem a 66, o a 60, els que siguin, però tampoc hem d'anar examinant les 70 accions, és la voluntat, i intentarem aixecutar-les totes, si n'hi ha alguna que no ha pogut ser, ho explicarem, això tampoc. És tan estrany, eh, si passa? També plantejar alguns dubtes pel que fa a la participació de la ciutadania, a l'hora de decidir les inversions. En aquest cas, tampoc s'ha explicat encara del tot, no? No entenc que s'expliqui ara bé. Les inversions, en fet, el PAM no hi entra. No hi entra encara, són accions polítiques, és a dir, són eixos estratègics, i algunes accions molt concretes a territori, o que afecten a la societat, els serveis públics, els equipaments. Per tant, sobre la participació en algun altre... Sí, la participació també el farem, el fem amb el PAM, i també, doncs, especificarem en un pla d'inversions. Aviam, el pla d'inversions és evident que encara no és el pla d'inversions que voldríem, perquè no tenim els ingressos, principalment de fora, definits, i, per tant, queda una mica suspès com es poden financiar algunes d'aquestes inversions, que sí que les volem expressar i les volem manifestar. El que passa és que, per exemple, el pla únic d'obres i serveis de Catalunya, el POS de la Generalitat, doncs no n'hi ha. I abans eren 900.000 euros o 1.000.000 euros, ara és zero. Per tant, ara sembla que la diputació obre unes petites noves inversions, un finançament nou per inversions, veurem quines són, clar. Nosaltres què farem? Nosaltres farem la llista, del que volem fer, i, per tant, a mi de que hi hagi més finançament, doncs n'hem cobrint aquestes seccions, prioritzades. Què li direm a la població, que en alguns casos, entre aquestes, vostè què prefereix? Per tant, són iniciatives que jo crec que són positives, que el govern creu que són positives d'obrir-les, i que la ciutadania opini de les coses. Vull dir que no estem en aquesta època, i, per tant, absolutament d'acord en què un veí i veïna de Sant Juls diuen que això ho veig de manera diferent a vostè. Per tant, expressa això i que nosaltres valorar-ho. Per tant, doncs hi ha una ouertura més que va a la participació? Sí, està bé, està bé. Jo crec que això és una manera d'entendre l'etapa i que hi ha un sector de gent, potser no tant com sembla, eh? Potser no tant com sembla, però hi ha una sèrie de gent que vol manifestar-se. Per tant, amb les noves tecnologies, abans anar a la sala de plens, o amb un acte que en Ginesta costava moltíssim, ara esperem que, des de casa, apretant un botó, sigui més senzill. No tant com sembla. Creu que la participació està gaire sobrevalorada, o es creu que n'hi ha més de la que hi ha? Bé, parlem, està de moda. I dir que no vols fer participació queda malament. Per tant, és evident que la gent es vol expressar. Però a vegades estem tot el dia parlant de participació i consta no qui s'enjust, perquè de fet comencem ara, en tres o quatre coses, però valores també altres municipis aquestes iniciatives i tampoc hi ha tanta participació. Escolta, i és que tal municipi han participat 200%, que són 80.000 en els cents, en padronades. Per tant, és el que és. Ara, que s'ha de fer, evidentment. Jo crec que s'ha de fer. I obrir, perquè costava molt. Tu feies una presentació pública, el fas una presentació pública al pressupost i no et ve ningú. Suposo que si ho poses davant de l'ordinador, doncs és molt més senzill. I veure també nous canals i noves maneres de fer, perquè si no, doncs acabes tancat i dius, potser no sé si tinc la raó amb allò que vull posar a la taula. Costa que la gent participi.Costa molt. Ens agradaria que participés molt més. I hi ha una sèrie de gent que participa, perquè l'interessa jo exactament amb ell. El que ens interessa també és veure l'interès col·lectiu de les coses, que aquí està la gran participació. El que opino jo sobre les coses que no m'afecten tant a mi. A mi m'agradaria dir-ho. Una cosa que li afecti a tu segur que participes. Ara una cosa que li afecti als veïns teus o la comunitat en general o al barri, costa una miqueta. Podem estimular que hi hagi més participació a les coses col·lectives i a les coses del bé comú, que són reptes en aquests moments. Parlant d'una altra qüestió, perquè també és un tema que hem anat parlant allà dels últims anys, fins i tot, que és el que passarà amb el local del Cao, amb el futur del Cao, que hi havia aquest local de l'Església, que s'acabava, i es parlava de què passaria si aniria a la Teneu, sinó que això es va quedar més estancat. Sembla que hi ha solució. Sí, primer de tot vull agrair el mossèn, diguem-ne, el Taranac ha tingut en aquest tema, perquè jo sempre en havia parlat amb ell. Quan sortien aquestes notícies que era un últim atum que s'acabava el més X i tal, i ell sempre en deia, escolta'm, això està molt de la taula, que esteu treballant, doncs tampoc ha de ser un últim atum. I li vaig agrair, precisament fa 3 setmanes, a l'Amisa als Estremenyos, i diferents converses que hem pogut tenir amb ell. Per tant, agrair-li, no sé si dir, paciència, no ho sé, és la paraula. Però el fet d'entendre... S'ho ha fet, no?Sí, no, no, home. Hi ha molt bona relació, jo penso... Jo crec que fa 3 anys no ganes de ser una làndia. El que passa és que havia sentit alguna manifestació, que jo crec que no corresponia a les converses que havia tingut jo amb el mossèn. I és tal data, tal data. Suposo que estava al món de la taula. I bé, afinitament, evidentment el Cau ens demana, un espai amb totes les dificultats que té l'Ajuntament per trobar un espai adequat, perquè té unes especificacions a aquest espai, no? I no tenim espais, eh? Vam oferir diferents llocs, van fer una ruta turística a tots els equipaments i espais que ens pensàvem que podia ser idònia, però no calen de trobar-ho, no? I, finalment, va haver-hi, com tu dius, aquesta opció de la Taneu. Es treballa moltíssim amb aquesta opció. L'Ajuntament estava disposat a ajudar econòmicament a la Taneu, perquè entrés aquesta entitat. I bé, finalment, en el centre cíbit, Joan Maragall, el que hem fet és ampliar els espais d'entitats. Per tant, al·liminem el bar, el que era la Cafeteria Vars, elimina, s'està tancant l'espadien, perquè es podia definitament obrir a més entitats, i amb una restructuració, el Cau pot anar al Joan Maragall. Jo crec que és una molt bona notícia. Perquè amb la Taneu va ser una costa econòmica. Sí, sí, era una costa econòmica de permís, de licències, d'espais que tenia a complir una sèrie normativa. Era més difícil. I era més complicat. Malgrat era una bona solució. En tant, amb la Junta de la Taneu, nosaltres mateixos, ens semblava una bona solució que tingués la Taneu, una entitat jove, dins de l'espai de la Taneu. Però, finalment, tot es estava complicant i ens va córrer un dia, doncs, allò que te'n xeques, no? Això s'assolta, perquè no aquí. I, finalment, si tot va bé, el Joan Maragall. A partir del curs que ve? Bé, ja saps que quan em preguntes aquestes coses, quan hi ha petita inversió i després has de posar tot en marxa, el curs que ve que et refereixes. Has de tembre. Encara no. Estem al maig, veurem. Intentarem que sigui així, però... deixem-ho... en dir-ho quan no ho sé segur. Doncs una bona notícia, també, a aquest futur pel Cau. Jo crec que sí. El tres temes que tenim sobre la taula. M'hem parlat, també, de l'últim entrevista, o fa un parell de mesos, relacionat amb habitatge, algunes promocions que comencen a agafar forma. Continua així, no? Bé, demà, l'equip de govern presentem les bases d'una operació de 36 habitatges de venta, d'ACPEO, de habitatges d'entre 55 metros quadrats i 90 metros quadrats, que van des de 125.000 euros fins a 190, que no recordo malament, en funció dels metres, per tant, a un preu de 1.840 euros m2. I el Masjui, una persona del Masjui, la persona 5D, sigui de mala equip de guàrdia, però aquestes bases ens promonça que convocaria Junta General i començaria tot un procés que ja estem acostumats, a presentació d'instàncies, reclamacions, etcètera. És una bona notícia des del punt de vista que es pot tornar a fer habitatge públic. Ha costat molt llarg d'aquests anys, i també és una bona notícia per arribar a una sèrie de població, que li costa, evidentment, accedir a una habitatge privada. Perquè les bases eren, jo, a les condicions de sos. Sí, de males aproverem. Pensa que està dintre del pla de l'habitatge. Per tant, els criteris socioeconòmics venen molt marcats, i nosaltres el que podem influenciar és si l'empedulament s'ha de 3 o 5 anys, o si la gent que està treballant entre no entre. Per tant, permetem que demà l'equip de guàrdia no aprovi, i que la notícia sigui després de demà, en aquest cas. Parlant de Maslui també, en transport, en principi, també està empendent que hi hagués una ampliació... No, no hi ha cap ampliació. Però de la mateixa línia? No, nosaltres hem demanat constantment... De freqüència. De freqüència, amb l'LLE10, això a l'àrea metropolitana no hi ha manera. S'està estudiant d'alternatives, som molt verdes. No me les facis dir, perquè som molt verdes. Per tant, potser elucionaríem el veïnat. Quina és la notícia? La notícia és que d'avui hi ha més transport allà. Cada dia hi ha més gent, i per tant, aquell barri necessita més transport. Ara té un únic transport, que és cada 40 minuts, i que nosaltres estem intentant crear noves línies amb l'àrea metropolitana, o allargar-les de Sant Feliu, i el desitge és que estigui molt més comunicat des de la renfe de Sant Feliu, el parador, el brogi, o sigui, la zona universitària. Per tant, això hem demanat diferents estudis a l'àrea metropolitana, però que són temes molt verds, i que estem més a prop del no que del sí. Perquè, o m'hi he dit... Estem com a test, en aquest moment. Sí, jo dic que has fet notícia d'això. La notícia potser és que coincidim tots plegats, tu, els veïns, tothom, de que ha d'haver-hi més transport, i que quan no es competenci a nostre, amb el que t'hi posem el transport públic 300.000 euros cada any, del pressupost que no ens tocaria, però els posem a veure si disponibilitat de posar més diners, sí. Jo avanço, sí. Però l'última paraula a l'àrea metropolitana, en aquest cas que té les competències, i el que hem demanat veurem quan ens donin aquests números i aquestes opcions, aviam si es pot afrontar. L'àrea metropolitana té un pacte de govern que diu que no hi haurà més dèficit en el transport públic. I, per tant, el contracte de programa no s'ampliarà fent dèficit d'endeutament. Aquí tenim un hàndic que segurament, si el saltem i podem signar algun document, no serà per implantar-ho a Cortarmini. Però si en dius, escolta, d'aquí 3 o 4 anys, o 3, doncs ja es signava ara, per nostre. Però hi ha un hàndic que també en el contracte, en l'acord de govern de l'àrea metropolitana, que no és... no fer més dèficit i no augmentar tarifes. Per tant, això és difícil. I per acabar parlant també d'actualitat general, perquè tenim ja data de noves eleccions, oficialment ja 25 de juny. Em vaig equivocar. Què et pensa? Bé, jo estava convençut i ho vaig dir-ho, no? I a més vaig sifat, pensé, aquest comentari, que jo estava convençut que al final Podemos faria una extensió. És veritat que era difícil per tothom, l'aritmètica era molt complicat, primer intents d'acords que ningú s'equivoqui era PSOE Podemos, i es parla, principalment, d'economia, de qui dirigeix l'economia al país i com es dirigeix aquesta economia, en quins criteris. Aquí va ser insalvable. Aquí va ser insalvable, perquè hi havia viscions diferents entre el que Podemos va demanar en aquest possible pacte al PSOE i la visió del PSOE per dirigir l'economia d'Espanya. Per tant, això és els primers dies després de les eleccions, i això va ser bastant insalvable, i després va començar tot un procés a veure com podia salvar la posiència de fer govern. Sí que et miro, la que ho digui jo potser no té mèrit, la capacitat del Pedro Sánchez d'intentar fer govern. No ho ha pogut ser així. Jo pensava que hi hauria una extensió al final, a l'últim moment, d'unes eleccions que no crec que canviin moltes coses, no sé si també m'equivocaré o no, però que el resultat, la suma entre les dues bandes, doncs potser estarà molt similar, de què veurem aviam com han sortit de tot això. Que la gent vagi a votar, que la gent vagi tothom a votar, perquè és com una segona ronda, això, no? El PSOE canvia la cara, per això. Sí, ha hagut un canvi. Un canvi de cara. El resultat que treu tampoc és molt positiu, si recordes el 20 tipico que va treure en el seu moment. Suposo que és una opció personal que devia plantejar-se en les últimes setmanes, el fet de fer primàries o no fer primàries, i fer un pas enrere o al costat. I ara tenim una altra persona amb experiència, una cara jove, també, i que té recorregut. Veurem també la confiança que pugui generar a la ciutadania. El senyor Falcambi. Bé, aviam, quan una persona tira enrere... Escolta, ho has de valorar opositivament, no? La Maritxell o personalment no la conec. Per tant, no em facis explicar moltes coses d'ella. Que és una lluitadora, que és una treballadora, i que té una visió que pensa molt en futur. És una persona que pensa molt en futur. Va estar treballant el possible pacte amb Ciutadans i Podemos. Per tant, sap de què va tot això. I veurem que el resultat... Espera que, si m'ho preguntes, et diria que traïu el millor resultat. Però, escolta, sobretot que la gent vagi a votar i que s'expressi i després ja veurem. Que no m'agradaria que tornéssim a estar igual. Inestabilitat política és inestabilitat social i econòmica, que no sé... Ningú pensi una altra cosa. Per tant, si no canvien el resultat, el que cal que la canvia és... Entenc l'esperit de la obsessió. Paurem. En final, anirem parlant. Molt bé. Moltes gràcies, el calde de Sant Josep Arpinyà, que vagi molt bé. Molt bé, a vosaltres. I abans de marxar, volia fer una punt final. He tingut aquest de setmana una mala notícia en àmbit esportiu, perquè s'hi sapta, si hi ha aquest partit de l'Atlètic, en què es va suspendre fins i tot el partit, perquè va haver-hi... Violència. Exacte. Violència, contundència i, realment, tristor. Jo acabo de parlar amb el president de l'Atlètic. Jo havia encoratxat, perquè la regidora d'esports estava en aquest partit. Era un partit de rivalitat, els jugaven bastant, no? Però és inadmissible. I encoratxar l'Atlètic, perquè em consta que el seu comportament va ser ejemplar, va ser un comportament fidel, els seus valors, i el que entenen com ha de ser l'esport i el futbol, i per part de l'altre equip va acabar molt malament. El partit es va tenir que suspendre. A veure, hi ha molta violència, la mateixa regidora, els mateixos directius, el mateix hàrbit de tots plegats, ens estaven encarclats per la policia, van venir els antiavalots, els Mossos d'Esquadra, va ser lamentable el que va passar al dissabte, el camp de futbol de Sant Just. Això s'ha d'acabar. Jo crec que entre tots plegats ho hem d'eliminar. A la Federació hauria de ser ejemplar també. No es pot intimidar l'hàrbitre d'aquesta manera, i per molta rivalitat, i per molt que et juguis 3 punts fonamentals, però en consta que s'hi anava molt a la classificació, i insisteixo, insisteixo que per part de l'Atlètica es veu que va ser ejemplar el fet de no entrar-hi a les provocacions però va acabar molt malament. Doncs bé, tot cas exacte.