Entrevista a Ester Andorrà, de LaBreu Edicions - 20/5/2016

I aquesta del que fem és parlar d'una activitat que es fa a aquest vespre que el llibertés presentarà la recerca del flamenc, una obra que en escric conjuntament Sebastià Portell, Joan Tudoy, Joma Pons a l'Ordre, per tant un llibre escrit a 6 mans i que presenta la Breu Edicions. Per això a aquesta hora saludem a l'editor de la Breu Edicions, l'Àstera Andorra. Molt bon dia, Esther, què tal? Hola, bon dia. Per parlar una mica de la proposta que es farà aquest vespre, aquest vespre que el llibre té, aquesta, la recerca del flamenc. Aquest títol suggerent ja també d'entrada? Més un títol que, de fet, els veu il·luminar una mica els autors en el sentit de ser un referent que amb una conversa va sortir, i el títol, i fins i tot el color de la coberta, en van enviar un whatsapp dient, serà color rosa al verà, que qui vingui avui a la llibreria, a la llibreria que el llibre té, sabrà el sentit de les coses. Que potser una de les coses que per les quals s'ha de començar és explicar l'esquí de llibre, perquè a part de ser 6 mans, que segons com és avui, perquè hi ha un prolegre de l'embreu sobirat, diguem que nosaltres, evidentment no tenim pressupost per enviar inscriptors de Nova York o Hong Kong, perquè faci una estada editorària, però per amistat i també per correspondència, diguem, amb el carinyo que tenim a les terres de llibre, doncs venen de decidir fer una estada, ara serà un any, just la setmana que ve, la primera setmana de juny de l'any passat, veu-me enviar els tres autors tota una setmana, perquè escrivíssim el que volguessin. Tenien un mínim de caràcters, no tenien un màxim, i no tenien tampoc cap limitació temàtica. S'havia acabat. S'havia acabat. S'havia acabat. Absolutament. I hi havia de haver una petita referència, que podria ser una frase en quan vaig estar a Mas Avernis, una cosa superpuntual, no creia que fos com un retrat passagístic impressionista, ni unes acutacions especials, sobretot, quan hem parlat amb ells, que nosaltres no érem d'altres conscients, que som nois autors, molt bons, però que tots tenen altres oficis per guanyar-se la vida, i a vegades van fent encàrrecs editorials, jo mateixa, com a editora, no era conscient que potser a vegades no tenen el temps per escriure el que volen, sinó que s'han d'adaptar a la dinàmica de la vida normal i corrent, encara que normal i corrent, fins i cert punt, no tenen un escritor que és una altra cosa, i d'una setmana, per no fer res, i poder dedicar-se a escriure una cosa que ni temàticament, ni de forma, ni res, estigués com circumscrita a uns pedidius editorials o de públic. Això segons com, en plan de bona manera, i amb això pot ser perillós, a veure què ens sortirà, però el que hem sortit n'estem superorgolosos i molt contents. Clar, perquè cadascú, llavors, fa un relat independent, o havien de tenir, després havien d'unir les històries? No, no, no. Són absolutament independents. El que els uneix és la circumstància de la forma i el lloc, i el temps de l'escriptura. I, diguem que nosaltres el direm d'una setmana de juny, i en principi teníem que entregar l'original tancat al setembre, per rumiar-ho, corregir-ho, modificar-ho, i tots estaven bastant com una mica ansiosos, i tenien ganes d'ensenyar-vos com havien de les coses, i cap al juliol ja teníem els textos. Que ràpid. Sí, són nois molt complides. I també tenien la curiositat de ser a l'anyes per a la reacció, i ens anul·la a dalt, i em dius que no cal una edició en plan de continguts, ho heu fet perfecte, endavant, no? Fem galerades. I la recerca del flamenc, llavors, que també el dits parla d'aquesta recerca, no sé si té a veure amb el fet d'aquesta recerca de l'inspiració, o no, no hi vagins per aquí? És una cosa que aviatment té el seu sentit metafòric, però quan van arribar el primer dia, es mandés que és que té la casa rural allà, els va dir que era època de flamencs i que hi solia bé, i és en plan, bueno, doncs farem l'excursió per anar-los a veure. Però aquella excursió no va tenir la sort de trobar-los, i llavors el li va quedar com el cuquet, no? La recerca del flamenc que no hem arribat a veure mai, no? Ja us diguem que aquest flamenc s'ha convertit en una metàfora del que busques quan vas a un lloc que el seu catàleg, té el seu paisatge definit, té el que esperaries del lloc, i en canvi, les circumstàncies et fan canviar, no? I a la vegada, això del flamenc és una broma de dir que des de la clàssica ho vam fer el juny del passat, i després trobàvem flamencs per tot arreu, menys el Delta de l'Ebre, flamencs, evidentment, aparators, empenides, amb corbatins, i veiem flamencs que sembla que ens passeguessin, i tots ja rous de farahom amb els flamencs estupendos, i ens anàvem enviant les fotos, i ens veiem que el flamenc han veït el món, no? Que bo, la clara. I llavors, tot queda lligat amb aquest tipus de la recerca del flamenc, de tota manera entenc que, per tant, si cadascú també té el seu relat independent de l'altre, també hi ha tres estils diferenciats, no?, en aquesta obra. No sé si els he de veure que ho digui, però cadascú, en el fons, s'ha autorretratat, han creat uns altres egos per autorretratar-se, hi ha diverses circumstàncies, diferents èpoques històriques, canvis de sexe, il·luminacions gairebé místiques o religioses, però cadascú, el que també ha passat és que jo, que tenien un conte, diguem que feia temps que els hi rondava una idea com molt vaga, de això m'agradaria acabar de donar-li forma. I parlant amb ells, quan es van trobar amb la llibertat de poder-ho fer, el primer que els va venir a cap és aquell conte pendent que era com una espineta clavada, de dir, a jo, ha de prendre la forma aquí, no? Per tant, una cosa que ja tenien molt endins, no? Sí, però una cosa que veiem que no acaba de supurar, perquè no trobaven la circumstància ni la manera. I parlant-ho també, que són contes molt diferents, amb cadascú també la seva manera d'escriure, veiem que és com una explosió del seu estil. I ells, evidentment, vivien junts, i en parlaven, en parlaven, però sense llegelloso, i el que vam fer és el divendres al vespre, perquè va ser de setmana, el divendres vam fer una festa, hi ha ames d'adernis, que van i tot de gent de l'ALDEA, i que va estar molt bé, vam posar música, feia una anècdota i una clara, molt bonica, realcaven les granotes dels rossans. I llavors, la proposta era que llegissin, si volien, fragments del que havien escrit, o les sensacions, com un diatari al que els hi fos més natural. I llavors, un parell, el Jaume Ponsalor, el Sebastià Portei, van llegir fragments, i el Joan Tudor, van llegir fragments de llibres, que s'havia portat per preparar-se, per aclimatar-se al paisatge de diversos autors. I llavors, bueno, va ser una festa molt chula, però llavors, parlant-ho, deia, hem sigut bastant independents a l'hora d'escriure-ho, i hem intentat establir barreres de privacitat per no contaminar-nos uns als altres. I jo crec que, per això, a cada relat, són els fills molt diferents. Perquè, en cap moment, ni nosaltres ho havíem dit, ni ells els va sortir de mena, que també els hi podria haver sortit, de dir, mira, fem una cosa consensuada, que els comptes diguin entre ells, o que hi hagi una escena... El que estic van dir, que a tots tres surt la paraula flamenca, això sí que hi és, ens l'ha de buscar el flamenc que porta a cadascú a dins, i bé, hi ha aquest lloc. Clar, us ho plantegeu, fer-ho més autors de l'Abreu, aquesta idea, doncs, d'enviar uns quants autors a veure quins surt? Sí, la idea és ser-ho cada dos anys. Si en 2017 em faríem una altra, faríem una altra espada, i a l'octubre del 2017 fer un altre volum. I la idea és, sempre, que les entologies d'aquestes que fan 20 autors junts, fer triades, ser sempre tres. Molt bé. I el que passa és que anem rumiant llistes, de propostes, que també una de les gràcies és que nosaltres, la nostra primera proposta, com la carta al rei, fan ser els tres, els tres primers, i els tres van poder, i els tres van voler, i el pensava que potser era una gestió una mica complicada, i, no, al final va ser tot molt fàcil, que ens anàvem molt, el que no sé si és el proper, veure com els desitjos i la realitat, si toca, no, sumen. L'agressor que el Flamenya es presenta Bart en vespre, aquest llibre té com m'heu plantejat l'acte? Qui és el que es farà avui, Esther? És un misteri, perquè sobretot el porter, el sol ja porti, i els llamocons a l'ordre són molt expansius, són molts dies que no presenten el Flamenya. Jo crec que ho trobem a faltar. Això és una bona notícia. Anem per la tercera edició del llibre, a l'entrada de l'octubre, i els formats que han fet, normalment, que jo crec que seguirà aquesta línia, el que no sé si es capa on arribarà, és que jo faig una tòpica introducció de la llena, ser del llibre, una mica més ampliada del que té comentat ara, sobre els contes, sobre l'experiència, i les veig sempre diferents. I sempre intento una mica sorprendre'ls, i descolocar-los una mica, perquè són contes que tenen tanta xixa, que sempre hi ha coses per treure els dents. I llavors, clar, la mateixa pregunta que els tres, però normalment dialogen, no, es contradiven, dius, però si estàveu fent el mateix lloc, doncs les percepcions dels mateixos són diferents. I normalment acabem amb una lectura, amb un fragment de la lectura, i també farà ser que van canviant de fragments. Hi ha coses que encara no han llegit mai, i no sé per què, i a vegades sí, no. I també jo tinc l'intriga de la tria que ara ens hem escrit aquest matí, en plan, avui vull tries diferents. Ah, sí, ens hi posem, no? Home, suposo que també presentar un llibre pot ja portar una mica més de rodatge. Té el seu punt, m'imagino. Amb tots els llibres que fem, tant ceguerotiva com ceguerotiva, cosa o el gènere, ja sempre dic que el llibre i les circumstàncies reals de l'autor i el parque de les coses, sense que no portes 6 o 7 presentacions, si sobretot, si són diàlegs, no n'acabes de copçar del tot el valor. Perquè la teva lectura és la teva, i tu te la fas teva, i hi ha les teves sensacions. Però ara hi ha molts cops amagats que si l'autor no ho desvella, doncs el mateix editor no ho sap. I llavors ja tinc una favor, hi ha la presentació més formal, però de cada vegada que l'autor, hi ha autòca, és més hermètic, hi ha autòca, si s'explica, doncs és un bon sentiu. I llavors pots fer una relectura, com il·luminadora, no? Ostres! Això va per aquí, no? Automanatges, referències, pel·lícules, altres obres, no ho sé, a més, més farcit, perquè tots tres són joves, però són molt cultes i molt sàvies, encara que ells ho negarien, no? Però això és no tant que hi ha un posi de contingut darrere d'aquests petits contes, perquè petits tan no són, per les quals patien, era per la longitud del compte, i al final tots tres, és un volum de 140 planes. Si patien, per si es quedaven curs, vols dir. Quedaven, sí, patien de dir... clar, això de no belimitar els caràcters, patien una mica de passar-se de curs, i no, ha sigut la millor idea. Doncs avui es podrà descobrir en aquesta presentació les 8 del vespre que el llibre té, la recerca del flamenc amb Sebastià Portell, Joan Toto i Jaume Pons a l'ordre, i també serà l'editor de la breua edició, l'Ester Endurram, que hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies, Esther. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Bona nit, adéu. Smooth Jazz. De dilluns a divendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4-5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern, i després de 9 temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, és l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Haig de ser fort, haig de ser fort, fort com aquesta màquina d'escriure olivètic, que m'està teledrant el cervell. Oh, Déu meu! La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a ràdio d'Esvern. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada de divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Vits, molt més que nits d'electrònica. Vits, ara divendres, dissabtes i domenges, de Déu a on és o de la nit. Si sents 10, 7, 7, 0, 15. Ràdio d'Esvern, cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern, 28.1. Justa la fusta. Sant Just en directe. Pràcticament 2,4 de 12 és moment de divendres de connectar que estarà amb l'institut de Sant Just per sentir el posem-li Déu amb els alumnes del Tallera Radio de l'Institut Sommi. Comencem. Us em preveu, us em preveu, us em preveu, us em preveu. Bon dia Sant Just, i benvinguts al Pujem Liveu. A la secció de Sensei Tecnologia ens parlaran sobre la cibera de delinqüència i xarxes socials com l'Instagram. A la secció de Cultura i Moda ens parlaran sobre l'incendi que hi va haver a l'escola Dimecres Passat, a més de les crítiques de la gent sobre les talles de la roba. A la secció d'Esports i Salut ens parlaran d'un tema que està directament relacionat amb la robòtica. A la secció de Pàgines Webs de la Semana ens parlaran sobre unes quantes penes de Pàgines Webs, molt interessants i a la vegada molt útils. Per últim, a la secció de Música us parlaran sobre els nous discos que estan sortint a la venta aquests dies i que ho estan patant. A més, us diran quina ha sigut la cançó de la setmana escollida. Esperem que el programa d'avui us hagi agradat i comencem amb... Doncs em l'hi veu. Bon dia, i benvinguts, com cada divendres a la secció de Ciència i Tecnologia. Bon dia, Manel. Com ja saps, i la majoria de gent té assumida, la ciberdelinquència cada vegada es negoci amb més beneficis que es poden trobar a cortar mini. La segona ja és no introduir el nom d'usuari o de l'empresa de la contraseña. En aquest sentit, evitar posar el nostre nom o de la nostra empresa. Dificultarà la tasca a tot aquell que vulgui suscreure a la nostra informació. 3. No ofegir una paraula completa. A més, cal assenyalar que hem d'intentar tallar les paraules i mai escriure-les de forma completa. De millor manera es fer servir arrobes o guions al mig. Aquesta serà una altra forma d'esquivar el ciberdelinquents.