Debat de portaveus - 20/05/2016

Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Ara divendres dissabte si diumenges a 10 a 11 de la nit. Bona nit. a l'Àlisi del Ramon Llull, Palmasa d'Arriera. Bon dia, els dos presidents han coincidit en que és vital normalitzar el que sempre hauria d'haver estat normal i s'han posat a disposició l'un de l'altre per compartir recursos i estratègies amb beneficis dels ciutadans. Hi haurà, doncs, a fer un comú pel finançament, el corredor mediterrani i per projectar, com dèiem, també la llengua i la cultura pròpies a l'exterior. Escolta'm el president Puigdemont. En aquesta estratègia de la normalitat, de les relacions que han de presidir els nostres dos governs, i les nostres dues comunitats, hi ha d'haver-hi un ampli ventall de camp per recórrer, d'àmbits en els que es poden posar d'acord. I encara que no sigui el seu plantejament polític, la presidenta Armangol també ha garantit llei al Tata el president en una hipotètica Catalunya independent. Sara Riera, Catalunya Ràdio Palma. A més, notícies bònicamàs. Els Mossos han detingut un ex monitor d'una escola de futbol de vila de cavalls a de llets occidental acusat d'una gració sexual i tres abusos sexuals més a menors. El detingut té 27 anys i ja ha ingressat a presó per ordre judicial. Els abusos s'haurien comès entre el 2014 i el 2015. Els Mossos mantenen oberta la investigació i no es descarta que els pròxims dies s'assumin més denúncies que el 2015. L'exèrcit d'Egyptia confirma la troballa de restes de la parella i l'equipatge de la biodegiptera que va desaparèixer el marageu ara mirem de recuperar-les per tal d'analitzar-les mentre continuen els treballes en una zona situada a uns 290 km de l'exèrcit Jordi Prats. Bon dia. Josep Maria Adnara ha censurat part de la política econòmica d'ulta terma per Mariano Rajoy. Per l'expresident espanyol seria un error històric mantenir la turada reformista que des de fa temps viu Espanya. Ha carregat també contra el nivell de déficit. ¿Cualquier país cuya deuda supera el 100% de su producto interno bruto se adentra en un espiral de problemas de toda ordre de la que es extremadamente difícil salir? Jordi Prats, Catalunya Ràdio Madrid. Un estudi mèdic fet a Girona permet diagnosticar una afectació de la pell molt poc freqüent i que es vincula amb alguns càncers de reunió. L'estudi el presenta en avui a l'11a jornada de d'armatologia catalana on hi participen un centenar de especialistes que treballen als principals hospitals catalans. Girona Albert Kenna. L'estudi fa referència a la síndrome Birhok Duguer, una afectació de la pell de caràcter genètic que, en els casos més greus, es manifesta amb tumor renals o alteracions pulmonars. Es tracta d'una malaltia difícil de diagnosticar, segons explica Catalunya Ràdio, el doctor responsable de l'estudi Enric Llistosella. Ja és el que intentaré fer en els meus companys explicals i en moltes fotos clínicas dels pacients que hem anat recollint a Girona i quin tipus d'exploracions renals i del pulmós han de fer. L'estudi es va començar a fer fa 20 anys a l'Hospital Josep Torreta de Girona i, des de llavors, s'han estudiat 22 casos. Albert Kenna, Catalunya Ràdio, Girona. Esport Jordi Torria. Diferents entitats, com ara Omni Un Cultural o l'Assemblea Nacional Catalana, repartiran més de 10.000 banderes d'escosi entre els aficionats del Barça que assisteixin a la final de la Copa del Rei que disputaran diumenge al Barça i al Sevilla. L'objectiu és que els seguideus despleguin aquestes banderes quan els jugadors saltin al camp i també al minut 17 amb 14 segons. Mergem ara cap al circuit de Mugello, on es disputen els primers entornaments del Gran Premi d'Itàlia de motociclisme a Catalunya Ràdio de Miaglà. Bon dia. Dia Rufull i activitat discreta a la pista. No tothom ha sortit a rodar, perquè la pista era humida. Esperem que a partir d'ara sobrin clarianes. De fet, en MotoGP només 10 pilots han sortit a rodar i entre els catalans ni Poles per Gró, ni Aleges per Gró, ni Mar Marquez, ni Dani Padrós han fet ni una sona a volta. Tampoc Valentino Rossi i Lorenzo, de fet, s'ha quedat sense pujar a la moto de Miaglà a Catalunya Ràdio circuit de Mugello. Jéssia Caballi, Judit Ignacio, disputaran avui les finals dels 200 Brassa i 100 Papallón, respectivament, dels campions d'Europa d'Anatació que es fan a Londres. Fins aquí, les notícies. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. I després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, és l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està tel·ladrant el cervell. Joder, un meu! La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de sent just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada i vendres a les 8 del vespre a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Fasen 6 minuts de les 12 del migdia. El que fem és aquest debat amb els portaveus de l'Ajuntament de Sant Just, perquè just ara fa un any dimarts, en concret, que es van fer les eleccions municipals. Avui, per això, volem debatre sobre aquest primer any de mandat. Volem debatre amb tots els portaveus a l'Ajuntament, sobre què s'ha fet bé, que s'ha fet malament, i també els reptes pels propers mesos. I els tenim tots aquí en aquest estudi. És el primer cop que fem un debat d'aquest tipus dins de l'estudi de Ràdio d'Esvern. Estem content, també, de poder-ho fer. I el saludem ara a tots. Tenim el Joan Vassa Ganyes, portaveu del PSC. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. També la Laya Flotats, portaveu de Convergència. Hola, molt bon dia. El Sergi Seguí, portaveu d'Esquerra Republicana. Guillermo Frances, portaveu de Ciutadans. Bon dia. Hola, bon dia, Carme. Bon dia a tothom. I a l'Ànric Sabadores, portaveu del Partit Popular. Los últimos serán los primeros. Bon dia, Carme. Primer de tot volíem començar... Estem parlant, o parlarem avui, durant tota aquesta hora d'aquest primer any de mandat, però per començar, ja tindrem temps de debatre, volíem proposar-vos que ens fessin cadascun de vosaltres, una valoració molt breu, en format titular, en format tuit, i aquest any, què ha estat per s'enjust? Com ha estat aquest primer any de mandat a s'enjust? Així, de manera... Han format cintes i que cadascullen si quina creu és la idea que podria sintetitzar-ho i després, també, si surten coses, podrem debatre sobre aquestes qüestions. Com vols que ho fem, això? Doncs si algú el té molt clar i vol començar... Si vols, menimo. Endavant. Jo crec que ha estat un any de posar les bases dels tres pròxims anys que vindran. Hem treballat, diguem-ne, assentant el pla d'actuació municipal, que crec que és el document que ens ha de portar en aquests propers tres anys, a saber què és el que hem de fer, com hem d'evaluar, i quines conclusions hem de treure. Per exemple, per dir-te en un. Més titulars? Nosaltres de Ciutadans fem una valoració... El primer any positiu és el punt de vista, de vista social, a nivell d'actuació del poble, aquests necessitats, però nosaltres fem una crítica a l'evolució, quan és el mandat, diguéssim, a l'equip de govern, on han acceptat, diguéssim, aquest pacte de govern d'esquerres, tripartit de sempre, d'introduir-nos a l'ami, de dividir el poble quan caiem, que hi ha altres necessitats en aquest moment. És una primera valoració que fem nosaltres de Ciutadans. Enric. El valorem de forma positiva negativa, positiva en quan les polítiques de ordre cotidiar, perquè està de manifest que en tots els plans n'hi ha molts punts de cohesió amb l'equip de govern, i una miqueta preocupat per les polítiques de caràcter general, que, a més a més d'entendre, alimenta una miqueta la pluralitat de pensament que hi ha a Sanyús, i que, òbviament, darrere de la selecció general, així es va manifestar. La miqueta preocupat és per aquest punt. Més titulars? Hem estat consolidant un nou equip. Això és una de les primeres coses que hem hagut de fer. La segona cosa que hem fet, hem definit la estratègia, a seguir per tot el mandat, i, per altra banda, hem tirat un ajuntament amb els serveis que ja funcionaven amb una bona feina que venia de lluny. Per tant, hem hagut de fer aquestes altres coses a l'hora. L'heu afrontat així, i així acabem la ronda cap aquí? L'heu afrontat com un primer any molt continuista, en quant a la línia d'àxida govern del tripartit que ja venia fent d'altres mandats. Han continuat igual. Tenim l'altra banda pujada d'impostos. Seguim amb certa opacitat i certes presses amb els temes importants a l'hora de comunicar-ho. I bé, el poble va bé, perquè la gent en general del poble va bé. O sigui, en general. Estic d'acord amb la Laia, que ha estat un any de donar continuïtat a un model de ciutat, que crec que és ampliment compartit per la ciutadania, com així es va veure en els resultats de les eleccions ara fa un any. Ara tenim, per tant, aquests primers titulars sobre la taula, tant dels portaveus que formen part de l'equip de govern, com també dels de l'oposició, són algunes coses que han sortit. Sembla que amb temes socials hi ha bastanta cohesió, en nivell tant d'oposició com de govern, però han sortit més coses. Sortit el tema dels impostos, el tema de les polítiques generals, les concretes referies en Riqui, també qüestions com l'AMI, com comentava en Guillermo Francesc, algú vol respondre alguna d'aquests temes que ha sortit? O afegir alguna cosa més sobre el que fa a la taula? Em referia en polítiques generals respecte a l'AMI, per exemple. Seria un punt important, perquè jo crec que soc dels que pensa que, quan cal el caldeu, perquè una cosa és l'equip de govern, està integrat per persones que formen part d'un grup polític, amb una ideologia molt concreta, i, a més, se porten uns plans en campanya, amb el qual no tenen res a fer, que compli el que posen amb els seus programes. Però jo crec que la figura de l'alcalde és una figura que ha d'estar una miqueta per sobre, perquè, al final, representa a tot el conjunt de la ciutadania. I, en aquest cas, jo hi havia, si he trobat a faltar, aquesta falta de respecte per la publicitat ideològica, per el posicionament de l'alcalde que tenim en prou de la independència, fins i tot anar en contra de la ideologia del seu propi partit, que és el PSC, fins i tot a vegades, si m'agafeu la broma, i he pensat que aquí a Sant Just no tenim PSC, si no és PSJ, vull dir que és un partit molt particular amb aquest tema, i crec que ha passat per sobre de persones que no pensen igual, que no estaven a favor de l'adació pels municipis per la independència, i que també paguen impostos, exactament igual que les restes dels veïns. Series aquí? Varies coses, eh? Primer, jo crec que no sou objectius, és a dir, perquè des d'aquest mandat hi ha la bandera espanyola bonajana al balcó de l'Ajuntament, perquè no ha sigut voluntat pròpia. Això per una banda, d'altra banda, recordo que precisament, gràcies al vot de qualitat de l'alcalde, i no ho critico, és un fet, i està en el seu dret, i per això és l'alcalde i té el vot de qualitat, quan jo n'empaten en el plaer, es va rebutjar una moció presentada per Convergència per Esquerra sobre la declaració al nou novembre del Parlament, etcètera, i no ha passat res. Precisament, perquè tenim un pacte de govern que diu que en temes nationals, cada grup votarà el que cregui, el que defensi o el que cregui convenient. I en aquest sentit, per això dic que no tens raó, per això dic que no tens raó quan dieu que el poble està dividit, que no teniu raó quan dieu que només pensem en la independència, no és cert. Perquè si només penséssim en això, que ens hem posat molt més forts amb el tema de les enderes al balcó, hi hauria hagut una crisi de govern per aquesta emoció i aquest vot de qualitat, i no és així, perquè entenem que vivim en una realitat que em sembla que vosaltres no l'acabeu de lligar gaire. Aquí no es tracta, perdona, oi? Molt bé, per això. No es tracta de mirar si es compleixen les voluntats, es tracta de complir ells, que al final de contes és això. Les regles del lloc es donen establertes per tots igual. Gràcies. Jo només volia manifestar dos punts. El primer és que tot el que ha fet l'Ajuntament ha estat dins del marge de la llei. Per tant, discursos apocalíptics, que aquí l'Ajuntament contribueix a crear confrontació, a dividir la ciutadania, crec que estan fora de lloc. I després respecte l'entrada de l'AMI, nosaltres al PCC no ens hem tornat independentistes aquest any, i el que hem fet és aprovar l'entrada. Ens vam abstenir a l'AMI. Primer, perquè hi havia una majoria del consistori que així volien, volien entrar a formar part d'aquesta associació. I segona, perquè vull recordar que en les passades eleccions el Parlament de Catalunya, que es van plantejar en clau plebiscitària, s'enjust als partidaris de la independència, t'agradi o no, van demostrar a ser més que els que eren contraris. Per tant, entenem que d'alguna forma s'havia de plasmar aquest sentiment a ciutadà. Guillermo Francesc. Gràcies, Carme. Jo, en primer lloc, vull fer referència al tema de l'AMI, que s'ha introduït abans. Jo crec que són temes delicats i sensibles, i el pacte que el porto aquí, de govern, parlo d'un pacte d'esquerres que tenim en accions independentistes. I això ho ve complicat fer, diguéssim, un govern per tothom. Jo crec que en aquesta obligació som un municipi, no som cap partiment, hem de governar per tothom i per tota la ciutadania. Jo crec que això és un punt que és complicat poder governar per tothom. I quan dic això també em vull referir al tema del bilingüisme. És a dir, ciutadans crec que és un partit que és bastant activ, a nivell de plens i d'emocions. Nosaltres fa poc vam presentar una emoció sobre el bilingüisme, i el que volem és donar-li naturalitat tan al català com al castellà. I les lleis estan per complir-se, crec que és la nostra obligació, i s'ha de respectar. El Sergi abans comentava el tema de la bandera al balcó. Bé, que no s'han ficat, diguéssim, força en aquest sentit, o s'han oposats perquè la llei és molt clara, i llavors el que s'ha de fer és s'ha de complir. I en aquest sentit, dic que nosaltres, és el punt de vista de ciutadans, quan parlàvem abans també del primer any de mandat, del caràcter social i del pressupost, nosaltres vam fer una proposta, vam intentar arribar a un acord amb l'equip de govern, intentant modificar una sèrie de partides que tothom sabeu, i nosaltres ja mostrarà. N'hem arrodit després per un altre cantor per introduir-les en un lloc, perquè nosaltres trobem que és molt fàcil fer inversions, que estan molt bé, que es fan, diguéssim, amb el superàvit que genera tants anteriors, i s'ha de fer, diguéssim, amb un any, com així es diu, però crec que és molt fàcil fer això, quan tenim una taxa econòmica alabada com la que tenim, és a dir, tenim totes tipus impositius de totes, diferents impostos municipals, estopes màxims, i hem fet una puja de l'Ivi d'un i mig percent, que em diuen que és molt poc, són 10 o 12 euros a l'any, però és que això també va sumar a la butxaca de la gent, i nosaltres no estem en favor d'aquest sentit, i nosaltres creiem que s'han d'arrodir després per una altra cantonada. En res, podríem continuar parlant. No, simplement recordar que el sistema s'han just des dins de l'AMI, és perquè Convergència va votar a favor, no és només una exil de govern, Convergència també va votar a favor, i gràcies a això estem dins de l'AMI. La Convergència és que reimovem. Sí, però Convergència va ser cap dalt, i Convergència no està al govern. I en aquesta línia també comentar, si efectivament, el 27 de setembre, aquí hi va haver una majoria independentista, i és una llàstima que el govern del poble és clarament independentista del que hi és ara. I en refereixo a la moció del nou ENA, per exemple, o en totes les feines que s'estan fent des del Parlament de Catalunya, la construcció de les estructures d'estat aquests propers 18 mesos. Sí, a mi, ràpidament en relació a aquests temes, crec que... Últimament amb el tema de l'AMI, des d'envoe'm-ho, ho anem a enfocar en base a dos grans objectius. El primer era poder oferir un fòrum en el qual es pogués això treballar, perquè enteníem que hi havia un sentiment en la població que podia afavorir que l'Ajuntament, o els representants que l'Ajuntament pogués indicar, poguéssim pertanyar aquest fòrum. A mateix temps, hem d'impactar que qualsevol decisió que es prengués, el pla era l'ordre que ens sobirà, com a si estem en serge comentat, que no sempre ha anat en la direcció de la votació de l'AMI. Segona, ho hem fet amb un clau de quasi de govern. No és que ja estéssim d'entrada, sinó que és un tema que no ens interessa especialment, però creiem que pot haver-hi gent que sí, no? Per això ho vam fer. Que tampoc... També fa gràcia que aquí, ràpidament, quan hem fet el balanç aquest any, han sortit aquests temes que sembla que estiguem més en campanya electoral, que no passa amb la valoració d'aquest any de govern. Per tant, suposo que això és inevitable. I altres coses, perquè aquests temes no han estat ni promocionats excessivament per part dels que ho heu plantejat. I el que fa la càrrega impositiva, és que a Sant Just tenim una càrrega impositiva ràpidament baixa, que és molt lògic que un govern com el de Sant Just, un poble que té uns indressos limitats, tingui una bona part dels indressos garantits via tributació, i que tenim un marge per recordar, perquè estem baixos, i som conscients d'aquest moment difícil, i és per això que mantenim una fiscalitat moderada. Per tant, jo crec que pràcticament és una actuació de l'exemplar. Mira, sobre impostos seguint amb el que deia en Lluís, el principal impost de l'Ajuntament és Libi, que és un impost que es basa en el valor cadastral que tenen les finques. Si tant car fos Libi a Sant Just esvern, ja us en plaço als grups de l'oposició, que demaneu una revisió cadastral, i ja veureu els valors que surten d'aquesta revisió cadastral. Si no s'ha fet i no s'ha demanat mai, no s'ha fet, vull recordar, des de l'any 95, per alguna raó serà. Per tant, deixem de donar creit aquest mantel que diu que a Sant Just els impostos són alts. Després, sobre el bilingüisme, a mi no m'agradaria reproduir el debat que vam tenir, crec que va ser en l'últim pla, però el reclamament de tensió ciutadana de l'Ajuntament de Sant Just ja preveu que aquella gent que vulgui pugui ser atesa en castellà, i des de l'equip de govern sempre defensarem que el català, com a llengua minoritària que és, també a Catalunya, o es protegeix o desapareixi. Per tant, no entenem que d'aquesta qüestió se'n vulgui fer guerra. I, finalment, l'Aia, sobre les estructures d'estat, jo, quan ho vegi, m'ho creuré, perquè de les estructures d'estat, molts anys que n'estem parlant, on estem sentint parlar, i l'altre dia escoltava el vicepresident Junqueras que deia que la regió d'Amórcia té una agència tributària més desenvolupada que la de Catalunya, que en teoria d'aquí 14 mesos ha de ser una agència que hi ha que recapti tots els impostos dels catalans. Per tant, jo crec que amb aquest tema està vent i molta demagogia, s'estan fent volar mosculoms i, insisteixo, quan les veiem, m'ho començaré a creure. Sergi Seguira, després, Enric Sabato. Sí, el problema d'anar davant en Toms és que, al final, t'acaben sortint els arguments per tot arreu, però... No, una mica en la línia del que comentava en Lluís Montfort, és sorprèn que un dels temes punyents de tot aquest any, que, a més a més, es van aprovar el juny de l'any passat i que ja ha passat un any i que no es van tornar a parlar més, és l'entrada o no a l'ami, això és una cosa espectacular. Però bé, ja ho entenc, que s'han d'anar traient arguments, però ja els n'hem refutant, ja ho veieu. Jo us convido, Guillermo, i... La condescendència que tens, Enric, és impressionant. Tu primer que és impressionant. Quan parla que la societat està dividida, que no es respecta a les grans linguístics de la gent, etcètera. Que estem constatant realitats, que tu la saps. No, no, igual que jo, igual que tots els que estem aquí. Us heu deixat parlar, d'acord? Per tant, t'agrairia que... Us convido que porteu, quan vulgueu, al meu despatx, o quan sigui, o a una persona de Sant Just, que no se li hagi donat un servei que necessita, pel fet de fer la sol·lització tan castellà, de no ser independentista, o el que sigui. Us convido a que aneu al carrer i me'n porteu a un, o a una. Fixa'n el que et dius, eh? Si et porto una persona que vol escolaritzar els seus fills en castellà, amb escola pública, s'ho el ventraràs el programa. No, és competència municipal. Estic parlant de serveis que pot donar l'Ajuntament. Algú que necessita una subvenció per Libi, i hagi fet la sol·lització en castellà i sigui que tingui, això no ho fes amb un català. I esteu dient que no estem governant per tots, i això no és cert. No, no. D'acord? Una altra cosa, també. No sé si t'he acabat d'entendre o no bé, Guillermo, però explica'ns en tot cas, ara, si vaig equivocat, però crec que, crec, eh? Insisteixo que, si no ho entens bé, me'l dius. Que deies que tenim impostos i taxes molt elevats, i que tot i així no ho rebaixem, i que després resulta que tenim un romanent positiu molt alt. Sí. Jo crec que hauríem de distingir una cosa, que és que els impostos i les taxes són els ingressos habituals que tens i que et donen un múscul, i que els romanents són en base a, com aquell que diu, com si una família li toqués la loteria per entendre'ns. Una família té els ingressos habituals de tots els seus membres, que treballen, i de cop i volta, mira, juguen un millet de loteria i els hi toca. Clar, el que no pots fer és, clar, no pots basar les teves despeses de cada any en què cada any et tocarà la loteria. Per tant, no podem rebaixar les taxes que tenim al màxim nivell i jugar amb això pel simple fet que un any hem tingut un romanent positiu, perquè no sabem si la invinem. Per això preguntava si era això el que comentaves, perquè crec que valia la pena fer aquesta distinció. Ara li toca l'entrevador i després ve la laia flutats, i després et tinc apuntat, Guillermo Francesc, per acabar aquesta ronda. Quatre, tres apunts. Quan tens la fiscalitat més alta, quan va vindre la imposició per part de Madrid, de la pujada d'Alívia, amb un 10%, que van tindre dos anys i després podria haver sortit d'aquest increment, i no s'ha fet... Quan tens aquest increment d'impostos, és molt fàcil que et toqui la loteria. No és el mateix comprar un dècid que comprar tota la llista. Jo, quan parles de pluralitat i dius, hi ha firmes que d'aquí 14 mesos, tindré Vicent de pròpia, com a mínim, estàs obviant el 50% del pensament dels catalans. Com a mínim. I respecte a l'AMI, i no vull estendre amb aquest tema, nosaltres, si parlo des del partit popular, vosaltres ho sabeu, els resultats que traiem en municipals, res tenen a veure amb els resultats que traiem a les eleccions autonòmiques o generals. Això vol dir que nosaltres... Nosaltres tenim, òbviament, tenim el nostre sostre de votants, que res té a veure amb política municipal, que amb tonòmiques o amb generals. Això vol dir que si vosaltres en respecte a l'AMI, i aquesta era la meva afirmació respecte a l'AMI, si això haguessis estat inclòs, aquesta possibilitat d'adació als vostres programes electorals d'una forma clara, doncs no sé jo quins serien els resultats. El d'Esquerra hi era, eh? No a tots dels que es veu molts. I era. Després fas un pacte de govern. Assumeixes coses que no seran el teu programa, que hi ha el programa partit socialista o de govern. Si jo ho entenc. He començat la meva intervenció dient que entenc el posicionament polític de l'equip de govern. Jo he parlat només de l'alcalde, que és com una figura, que per mi és el final de la piràmide, i és una persona que, per descontat, ha de protegir el seu programa electoral. Faltaria més, jo faria el mateix. Però, si ets l'alcalde, no pots obviar una part de la... una part, una part de la població, com a mínim. Sigui més enllà, sigui més petita, que tenen les més... Perquè, si no, estàs fent un greu comparatiu i estàs generant que n'hi hagin ciutadans d'una manera, de primera, o ciutadans de segona. Crec que la figura de l'alcalde, amb aquests punts, amb aquests punts només, hauria de tindre una visió molt més perifèrica i molt més respectuosa del meu entendre. Us demanaria una mica més d'abravatat per tal de parlar de més qüestions. Acabem aquest torn de valores que havien demanades. Per tant, amb l'AIA Flutats, Guillermo Francesc i Joan Vesa Ganyes, passem a parlar abans d'altres temes. No, i el que volia comentar és que, a nivell del tema dels impostos, senyors no són ni moderats ni baratos, són els. Durant tota la crisi que hem tingut, cada any aquí, senyors han pujat els impostos. Libi ha pujat a la butxaca del ciutadà, cada any li ha pujat el rebut de Libi. Per tant, tenim una fiscalitat moderada, em sembla molt agosarà. Tenir una visió de la realitat potser una mica esviaixada. Sobretot, aquest últim apujar d'impostos que van fer, el 1,5% que es va aprovar l'octubre, és una mica clamava el cel, totalment venia amb d'un any que havia sigut un IPC negatiu, que la previsió pel IPC del 2015 era en 0%, els contractes de l'Ajuntament s'estan revisant les despeses de l'Ajuntament al 0%, o sigui, no s'estan incrementant, i aquí es planteja fer un increment, bueno, es planteja i s'aprova pel govern, per nosaltres van votar en contra, de fer un augment de Libi d'1,5%. Home, em sembla que està fora de la realitat. Aleshores, l'ànima social, ajudar la gent en moments de crisi, també passa per no carregar-los la motxilla dels impostos amb més i més pedres. No, no, no us rigueu, és veritat. Però permetre que et puguin tenir la renda que tenen, que guanyen amb el seu esforç, que treballen, per què? No oblidem que ens passem uns quants mesos l'any treballant per pagar impostos, uns quants. Aleshores, almenys, durant l'època de crisi, facilitar-los que aquests impostos, aquesta càrrega, sigui més petita del que és habitualment, però aquí s'enjust l'equip de govern tripartit, no ho ha fet això. En tot el mandat passat, qui va haver la crisi més dura, es van estar pujant impostos, i aquest mandat l'hem començat pujant impostos una vegada més. I PC0, i augment de livi, 1,5%. Aleshores, a mi no em sembla bé. Sobretot, quan teníem un romanet de tesoreria de l'any 30 i l'any 80.000 euros, i el romanet de tesoreria, si els diners que sobren al final d'any, pel 2015, de moment, el poc que hem vist, que a més a més ho vam veure de crisi corrents, que és el que jo m'he queixat abans també, és de 3 milions d'euros. Aleshores, bueno, potser hi ha ingressos excepcionals, però jo entenc que si cada any hi ha accedents de romanet, o sigui, sobren diners, el pressupost, però d'alguna manera, perquè el ciutadà ho entengui més o menys, és que no ho entendrà si ho expliquem així. Si cada any sobren diners, potser no fa falta pujar els impostos. O sigui, potser no fa falta. Sí, perquè segurament tampoc... Hi ha 800.000 euros que es van sobren l'any passat, es van fer servir una part per fer inversions al poble, i l'altra part es van enviar a Pro Muntsa, que estàs fortament endeutada. No sobren. Sí, que sobren. Guillermo Francis. Jo sí que ho vull dir, hi ha un tema de fiscalitat moderada, ni d'acord ni amb el Lluís, ni amb el Joan, perquè jo no sé si em sé molt de les coses de la vida o no, però de fiscalitat sí que ens hay algo, perquè em dedico a això. I que em diuen que la fiscalitat és moderada, quan el tipus impositiu dels impostos municipals són al màxim tipus impositiu, per més, per allà, en els locals, moderant, no és, quan estan al tipus... I d'impost. La teva acànica... Alició. La venta dels inmoples. I en molt que són els. Jo no sé si és molt de la vida, però la fiscalitat sí... I baixar aquests? No, però el Lluís, jo tinc una carta aquí, que tots la vam rebre d'ajuntament, de l'Associació d'Ajuntament de Sant Just, on es queixaven de pujar de Lluís. Jo crec que abans de pujar impostos, hi ha altres maneres de fer les coses. I Sergi, perdó, que tu en parlaves abans del tema de... Diguéssim, del tema de romanet de Tossaria. Per tant, tres anys amb un soporàbit. Jo crec que no és ajuntament. Evidentment, Lluís, que ha de garantir uns mínims uns serveis. Evidentment, s'ha d'en garantir, però crec que hi ha formes de fer-us i fer-us. Jo crec que en temps de crisis, on la càrrega de les famílies és molt complicada, per molt poc que sigui, 10 o 15 euros alivi, suma. Perquè potser prendràs una alcoalcola o dues al mes, amb una terrassa. És a dir, jo crec que hi ha altres tipus de forma, per poder buscar i incrementar més ingresos. Perquè portem tres anys amb un soporàbit. Jo crec que un ajuntament no és una empresa, mercantir, que ha de tindre un soporàbit constant. A dir, ha de tindre un soporàbit, per tindre un manifest, per tindre un marge, per poder fer inversions. Això estic d'acord. I felicitar l'equip de govern. I el PSC, perquè... Ah, està bé, l'equip de govern i el PSC, està bé, està bé. Tot d'aquí de moment, per ser filosofia de poc endautament, això ens trobareu, s'ha de buscar... Una mica més breu, perquè ja heu tornat a demanar la veu. I llavors així ens ha d'anar atent. Però crec que hem de buscar altres formes de trobar-me i els ingresos. I, més, penso ara que hem creat totes les ajudories noves que no existien, que és la de comerç, on tens un company teu d'esquerra republicana. No la de comerç existia. Però jo crec que, potser amb aquest mandat encara, no ho hem vist que s'hagi aplicat, i el comerç així acaba de reactivar-se en just, a més allà de shopping night. I, a partir d'aquí... Ara sí que les intervencions que venen, com que més o menys tots de més heu tornat a demanar la paraula, que faria ser una última intervenció de cadascú, sortiran coses que voldreu respondre. Però en aquest torn mireu de ser més sintètics per poder parlar d'altres teves. Per tant, engeguem aquesta última ronda, almenys pel que fa als temes que no et sortin ara. Després, doncs, potser els podem reprendre. Jo em vas a ganyes. Sí, sobre Libi, mira, és molt fàcil per saber si és al o baix el rebut de Libi a Sant Just. Aquella gent que m'està escoltant que agafi el rebut de Libi que paguen, allà veuran en una caseia que surta el valor cadastral de la seva finca, que multipliquin aquest valor per 1,5, i que es pregunten si vendrien o no el seu habitatge per aquest valor. Veureu com el 95% de les persones que fan aquest exercici no es vendrien mai de la vida a la seva finca per aquest valor. El qual vol dir que els valors cadastrals de les finques a Sant Just són baixos, i, per tant, es paga un i vi baix. Més enllà de que, evidentment, cada any ha anat pujant, perquè, si hi ha bens uns valors molt baixos, si els baixes més, ja, senzillament, estàs fent l'Araquiri, no? I, com a ajuntament, vull dir. I després, sobre els romanents, que és d'aquest debat que, de tant en quant surt, el problema que tenim als ajuntaments és que, a resultes de la provació de l'Arsalt, el nostre marc normatiu és molt restrictiu. Nosaltres aquests ingressos ens costa molt preveure'ls, perquè ho has de fer amb base en ingressos extraordinaris, que venen de, sobretot, provenents d'una major activitat del sector immobiliari. No els pots posar dins del pressupost, perquè el que fa l'economista de la casa és una mitjana dels ingressos que has tingut en aquest sector en els últims 5 anys, i, a partir d'aquí, surt un valor. Tu no pots fer una previsió d'incrementar aquest pressupost, i encara que ho fessis, no podries, perquè tenim una norma que es diu la regla de l'espesa, que vol dir que el pressupost no pot créixer d'un any a l'altre, més d'un 1,2%. Per tant, quan dieu és que tanqueu en positiu cada any amb superàvits molals, i en comptes de tancar tant en positiu, podeu fer més inversions o baixar impostos. És que tenim un marc normatiu tan acotat, que és que no podem fer res, i us asseguro que ens agradaria poder... Ja sigui baixar impostos o fer més inversions, ens agradaria poder fer moltes més coses i tenir les previstes en el pressupost. Però no som nosaltres qui vam aprovar aquestes lleis, m'estic referint, concretament a l'Arsal. I és bon far? Tot i que... Té casita que tenim uns impostos que reitero, que és una fiscalitat moderada, penseu que els impostos tenen una voluntat que és també redistributiva, en la qual cosa, quan l'Ajuntament ha d'assumir cada cop més d'espesa, el que fem nosaltres és una estratègia que es pot discutir políticament, no dic que no. Crec que ha mirat de garantir aquells serveis de qüestió social. El punt i mig que comentava la Baia és poc més que el que l'Ajuntament ha hagut de portar amb beques menjador. Dos punts d'híbil és el que hem deixat d'ingressar de la Generalitat, de l'escola Bressol. Doncs amb tot això ens hem imaginat. Llavors el que no pot ser és que nosaltres ens haguem de fer càrrega, de manera subsidiària de coses que teníem garanties abans, i que mateix temps no garantim un mínim els impostos. El que podríem fer, com altres administracions fan, és tenir la gent penjant d'un fill amb el tema de les feques durant un any, per si tinc diners o no, i aprova la partida i no aprova la partida. Altres fan de manera prèvia i garantim que tots aquells serveis estan coberts. I això és una manera de treballar, que crec que la gent es tan just, i està d'acord i que per això ho premia. Saps dir seguir? Sí, només comentar que insisteixo, els romanents no és que s'obrin diners del pressupost. Els romanents és que tens uns ingressos que no tenies previstos, normalment són grossos, perquè, com deien Joan, venen de l'activitat immobiliària i urbanística, i per tant no pot saber quan passarà i no es posen el pressupost. Per tant, no són diners que s'obrin del pressupost. És a dir, no és allò que aquesta partida al final no ens l'hem gastat i sobra, és que ve un ingress extraordinari. I com ve, d'ell, estem molt acutats, alhora no només de poder créixer en el pressupost, sinó de gastar-te aquest romanent, perquè la llei també ens ho encens, l'hem de gastar i en quina quantitat. I, a més a més, també explicar a la gent que quan aquí es parla d'ICI o de plosvallues, sembla que siguin uns impostos que cada més, i vinc a entrar a tots cap a l'Ajuntament. No, el principal impost que té l'Ajuntament és Libi. L'ICI i les plosvallues, en cas de que n'hi hagin, entren. Però no sempre, si que n'hi ha d'ICI o... I, de més, perquè es fan obres i perquè hi ha compraventes, però tampoc les pots preveure, potser que un any entinguis moltes menys de les que ens ha tingut l'any anterior. Ho dic perquè també són puntuals aquests ingressos, no? I, vaja, pots fer una previsió a la baixa i que, al final, l'entinguis més i se'n van cap a aquest romanent que comentàvem. També jo dic que, nosaltres, abans de les eleccions, vam fer una petita enquesta a la població i, bueno, una part, evidentment, tota. Perquè no ens arribava per més. I la gent, quan li preguntes quines inquietudes tenen sobre s'enjust, el que més surt són serveis. La principal preocupació no és que tinguin uns impostos elevats o no, per tant, jo crec que la sensació és que no ho són, però el que sí que et reclamen i et demanen és tenir uns bons serveis associats amb aquests impostos. I així es refrendava, no?, que valoraran positivament la bona aigua, valoraran positivament la biblioteca. Bé, jo crec que això és el que interessa la gent. Jo crec que per això hem de recaptar els impostos, per després transformar-ho, traduir-ho en uns bons serveis municipals. Enric Sabadores? Jo crec que hi ha una màxima que sempre es compleix, que és que el que paga sempre paga mucho i el que cobra cobra poco. I dit això, clar, nosaltres ens comparem amb les poblacions que tenim al voltant. Llavors, parlar de fiscalitat moderada o parlar d'IBI-BAIX, doncs no seria cert. En comparació amb altres municipis, tenim una fiscalitat molt alta i a l'IBI no està baix. Si parlem de regularització de valors cadastral, si és una altra conversa, que ja es va abordar amb el seu dia i que podria estar d'acord amb tu, Joan. Evidentment, els valors que t'estaràs d'aquí de Sant Llurs, sobretot amb una població que gran part del territori són finques unifamiliars, però serà molt baix. Si aquesta actualització podria agradar o no podria agradar, estaria d'acord amb això, que es podria haver baixat, i els impostos s'hauria deixat. I es podria pujant. Sí, clar, sempre es pot... Però ara anem al punt que jo vaig. Jo crec que un ajuntament... Un ajuntament no és una empresa. Un ajuntament no està obligat a generar ingressos. Un ajuntament està obligat a generar totes les infraestructures i despeses i necessitats que té un municipi. No es depèn generar calés. Quan un ajuntament... I això ho dic amb un idioma pla. Segur m'entén tothom. Quan un ajuntament se'n deu tamol i deu molts calés, les coses no van bé. Quan no s'estan fent bé. Quan un ajuntament genera... a través d'entrada de sentins que no estaven previstes, digue-li com vulguis, un ajuntament i un remenent, crec que té l'obligació moral de reparcutir aquest benefici a la població. Segurament jurídicament hi haurà barreres i coses que, sincerament, que a mi se m'escapen. Però el que estic molt clar és que si jo tinc unes comptes s'aneixades, si tinc un ajuntament que ruia bé, per què no puc baixar a l'híbitat? Per què no puc flexibilitzar una miqueta el sector comercial que ve que ho necessita? Parlem aquí, avança i he sentit alguna rialla amb el tema dels 10 euros de l'híbitat. Escolta, la massura del que és car o és barat és una qüestió que és molt particular, molt de cadascú i molt en concordància de les necessitats i els ingressos que té cadascú, per tu 10 euros no serà molt i per una altra posarà una barbaritat. La rialla era de cola a versos d'aquest menjador. Vostè, perdoni, si li entés malament. Però no m'has sentit saluda. Acabem aquest torn amb laia flutats, perquè ara parlàveu de tot el que preocupen la gent i com que hem sortit al carrer a preguntar a la gent què en pensen d'aquest any, ara també els podrem sentir. Amb el tema de l'Híbitat i l'increment dels impostos que s'està fent cada any, només recordar, això és un tema de l'Enterior Mandat, però van així, l'Enterior Mandat, recordo, crec que va ser el 2012, si el 2012 es va pujar a l'Híbitat, es va aprovar a pujar a l'Híbitat, i després, el mes de novembre i el mes d'octubre i el mes de desembre, va sortir-ho del Rajoyaza del 10%. A continuació, dos mesos més tard, es va aprovar una emoció al ple... El Rajoyazo? Perdó, sí, ja ho sé, que no t'agrada, perdona. Allò del 10% de més que es va pujar a l'Híbitat. Aleshores, dos mesos després es va aprovar una emoció, per la qual, perquè això ho permetia la llei, aquell any, aquella pujada que havia fet l'Ajuntament, es detreuria per tal d'alguna manera ajudar la gent a poder fer foró en aquest 10% extra que s'havia fet. Això es va aprovar, es va aprovar al ple i després no es va fer. No es va fer el següent any. Això clarament demostra que hi ha una voluntat d'anar pujant els impostos sinèdia i que aquesta sensibilitat social, que tant presumiu en realitat de base i d'inici, no la teniu. Això per una banda. Lluís, tu insistiu molt en el tema de les beques menjador, del tema de l'escola Esbressol, que la Generalitat no paga. És una escandola. Vale, mira, t'explico, el ciutadà paga molts impostos i els paga en general a l'administració pública, en general. No entra a veure si aquest li pago a l'Ajuntament o aquest li pago a la Generalitat o aquest li pago. En general, els paga a l'administració, en general. Aleshores, el que vol el ciutadà és que li donguin bons serveis a l'administració tota. Aleshores, entre les administracions, es van compensant. I allà on no ha arribat la Generalitat, ha arribat la Diputació de Barcelona. Aleshores, la Diputació de Barcelona, tant l'anterior mandat com aquest mandat, està fent front a tot el que són beques menjador i escoles bressol. A menys del 50% de la quantitat pactada. Està fent front a tot això, aleshores. Per tant, no anem marejant a la gent, simplement entre nosaltres arreglem-ho, perquè tots aquells diners que paguen els ciutadans a l'Estat perquè se'ls hi prestin uns bons serveis, efectivament se'ls hi prestin uns bons serveis. Ja està, entre nosaltres ho hem d'anar arreglant. I després, una altra qüestió, heu comentat... Breu ment, Lai, perquè no ens donarà temps. És que hi ha un quart d'hora per acabar-te amb tu. No, no, sí, sí, gà, els ciutadans tenen una sensibilitat de que volen més bons serveis, estic d'acord, més bons serveis. Nosaltres tenim fet una ràdio, on la vam passar l'altre dia, comparant el pressupost de l'Ajuntament per evitar, és a dir, quants euros hi ha per evitar. En comparació amb la resta dels municipis d'aquí al voltant, aquests ajuntaments surten molts més euros per evitar que la resta. I aquí per què? El que passa és que després la sensació que té la ciutadania en general és que no té bons serveis. Potser és que no s'està fent una gestió correcta. Ara poden sortir més coses, perquè amb aquests talls de veu que hem agafat al carrer, ens han sortit qüestions vinculades en temes de serveis, també. Anem a escoltar algunes de les opinions de l'agenda Sánjus d'aquest mateix matí, sobre diferents qüestions. Comencem parlant, per exemple, de neteja. Jo trobo que està bé. És un equip jove, sobretot vam entrar regidors i regidors bastant joves, i es nota això en un ajuntament que hi hagi una certa joventut. Jo he notat, per exemple, passos de piatons que falta pintar-los. Ara entrarem en una dinàmica que el carrer Bonavista i molts llocs els animals es piixen molt. Si no plou, això farà pudor. És només el gi d'una comèdia de que ho tinguin previst la netedat i la seguretat. Alguna cosa al respecte? Està d'acord? Està d'acord? Sí, sí, sí, estem d'acord. Sí, estaríem d'acord amb això. Amb neteja viària s'han just tenim dos problemes. Una és que tenim molt arbrat, i tant públic com privat, i llavors, quan cauen les fulles, doncs hi ha moltes fulles al carrer i costa recollir-les, i després que tenim moltes mascotes. És un poble amb un rat i de gossos per habitant molt alt, i no tots els amos d'aquests gossos són suficientment simils. A més, amb la conservació d'aliments públics, òbviament l'agentament té una tasca molt important, podria ser la més important, però, per una part, en respecte a la conservació, forma part de la pedagogia dels veïns. És una col·laboració entre tots. Diguem aquest sentit, el tema de mascotes, que s'han just entès moltes, i la mantem amb aquest sentit. Nosaltres vam presentar una emoció, ja fa un cert temps, una emoció dels adenes, dels gossos, per intentar regular aquest sentit, i ens vam trobar amb la porta tancada del que hem tancat. Això no és cert. Vam dir que aquest era l'últim pas. No es va provar, s'està estudiant i bé. Vam dir que teníem un altre projecte, i que, en tot cas, aquest de l'ADN, és l'últim dels passos que ens agradaria fer. I volem veure si primer el que tenim previst funciona. Si no funciona, evidentment, haurem d'acabar anant. I s'ha d'implementar. Guillermo, deixeu acabar el guillermo, que vull fer una cosa bé. Jo entenc el que dieu, però crec que a l'hivern d'incivisme, ha arribat un punt que ja no es tracta de consensacions que fer en campanyes i campanyes. Jo crec que arribar a un punt que hem de passar a una altra fase. Està clar que potser l'emoció pot originar un cos original a l'Ajuntament. Jo tinc els meus dubtes. Vam fer un estudi que va donar una empresa de l'ADN que el Joan s'ha parcat en una conversació a mi, que deia que amb les sancions econòmiques, pràcticament es pagaven el cos de l'ADN dels gossos. I amb això dic que ens turem tancats en l'Ajuntament perquè no hi va haver una negociació prèvia. N'hem intentat trobar l'emoció d'alguna manera. És una cosa que té un cos que s'ha d'estudiar, s'ha de mirar, i ja veurem i, mentrestant, va passar-te el temps i allò continua. Perquè, inclús, a l'ultimpler, recordo que va haver-hi el representant de Podemos que va vindre i es va caçar precisament també d'això dels gossos. Més opinió sobre aquest tema? Sí. En la línia del que deia el Guillermo nosaltres estàvem a favor de l'emoció aquesta de l'ADN perquè es veia bastant útil i fàcil de poder-se fer i sembla que és bastant efectiva, s'està fent en altres municipis, de fet. I, de fet, l'altre dia en el ple hi va haver un veí que ja m'heu demanat a veure si es podia fer això, que tenia coneixement que es fien en altres municipis. Per tant, estudieu les vostres propostes, però aquesta és una bona proposta. S'ha començat. A la veïna que ha parlat, també comentava el carrer Bonavista. A veure, és veritat que en general, en el centre del poble, sí que es té la percepció que està tot més brut i el de les cagues de gos molesta moltíssim, però també influeix molt el fet que les voreres són petites, que en general el centre del poble està bastant deteriorat, està tot bastant vell, no s'ha fet gaire manteniment. I el caminar al passejar amb voreres petites i, a més a més, et vas trobar en cagues de gos és molt més molest. I, a nivell del carrer Bonavista, i el tema de les flors d'aquells arbres, de les flors dels arbres que cauen, quan plou, encara rellisca més, que això nosaltres, reitrades vegades en el ple, hem estat preguntant a veure quines solucions es tirarien endavant. És molt fort. Aquesta veïna no parlava de cagues de gos, parlaves aviat dels pivis. Bueno, pivis i cagues que ho entenem. Hem canviat de registre. Hem solidificat l'opinió d'aquesta veïna. És veritat que l'estiu, i més quan fa temps que no plou, podria haver-hi centres molèstics, però també és veritat que quan has detectat, passen camions cuba als matins a netejar les voreres. I és el estiu que parlaven d'aquests problemes, on s'incrementa també la neteja de contenidors, la neteja de voreres, o que poden estar enjuant les residències dels arbres. Per tant, això es va passant. Molt bé, perdona que t'interveixi, Lluís. Un moment, en Rics Sabadores, Joan Massaganyes, i un superbreu, Guillermo Francesc, al final, per anar a un altre tema. Respecte al tema aquest, jo crec que aquesta emoció que va presentar Ciutadans, respecte a recollir i trobar l'EDN, vull dir que jo crec que això és portar massa a l'extrema, les circumstàncies, les pobles al final de contes en sússia, ens enbrutan i forma part del manteniment habitual. Em preocupa molt, Mègia. No vull treure-li fer-ho al tema, i vull dir que si vas caminant pel carrer i ve, trepitges una merda de gos, segurament, tan prenyes, no? Però sí, per descomptat, sí, per descomptat. Però, escolta, jo, a mi no passen just, segurament no tan com vosaltres, però que a mi no passen just, no trepitjo merdes, no em veig gaire. I em preocupa molt més, perquè, al final, són coses que són temes orgànics, i que avui estan i demano, i són, encara que no siguin trepitjades. Em preocupa molt més les colilles, que hi ha unes de Serresa, que sí que les he vist, les papereres, que avui estan plenes, demà segueixen plenes, ningú les vull, de mi es tira tres dies i vius a la plaça Maragall. M'he trobat, m'he trobat, que vull dir que això de la neteixa entenc jo, que haurien de fer polítiques més pedagògiques, més de cultura, de que la gent tingui sensibilitat, perquè, al final, el carrer és de tots, i no anar sempre a buscar la recaudació econòmica, que està molt bé, i que s'han de... i que, al final, tothom fa cas, és quan li toca la butxaca. Però jo crec que des de l'Ajuntament haurien de fomentar més polítiques d'educació, que no pas de recaudació. Guilherme Francesc. Bé, jo he vist dos alcons molt ràpid, el carrer de neteixa, i crec que hi ha un que potser se li segueix, que és vell d'aquell barri, del Majuí, que el coneix. Crec que al Majuí hi ha bastantes queixes, en varios cop reiterats, el tema de la neteixa. És a dir, que és un lloc brut, que potser el que s'hauria de mirar i que s'encarrega a fer això, ho faci correctament, o veure si és de població, diguéssim, dels antons, que en bruta. Amb aquest santític, a nosaltres, amb ciutadans, quan vam negociar, ho sé dirien, arriben acordes, vam fer una proposta, que era una ciutadana, que fins i tot vaig parlar amb tu, Sergi, i vam comentar-ho de... Un breu men, Guilherme, perquè tenim més temes. Amb aquesta aplicació... Amb la qualsevol ciutadà pogués comunicar del mal estat, de qualsevol cosa, o material, o estric, que va bé a la via pública. És que ja la tenim. Però no està de cada ciutadania, encara s'ha dit. Exactament. El que volem fer és... Que la gent ho pogués fer. Té suficient musculatura, com per poder una resposta a totes les demandes. Parlem de més coses, també. S'ha parlat d'enllomanat. La teva teva enllomanat, trobo que és un poble que està molt fosc, en general. Més llum. Està d'acord? Sí. Depèn de les zones, sí. Hi ha dues coses. Hi ha unes zones del poble que tenim detectades que s'hauria d'incrementar al nivell d'illuminació i que corresponen a l'actuació de la segona fase que farem de la millora de l'enllomanat. Però, en la qual cosa, són actuacions previstes que, per poc que puguem, intentarem avançar-les el màxim possible. Perquè som conscients que hi ha zones que estan baixes. En la qual cosa, un cop tinguem aquestes zones, hi ha regularitats, que és la segona inversió que hem de fer. Que ascendeix a més de 400.000 euros, doncs ho farem. També hi ha una segona cosa, que és que hi ha municipis veïns que estan molt per sobre dels looks del que era l'element seria raonable. En la qual cosa sí que, especialment quan vens, des de la Cadaterra Reial i tombes, hi ha ganxes a la Cadaterra Reial, que és el que està pendent de la zona de fase d'illuminat que incrementarà l'illuminació de la Cadaterra Reial i aquest efecte de foscor. Però jo espero que l'any que ve, si ens torneu a citar en aquí, puguem tenir una part, em resolta. També volia dir que una part del problema no és de manca d'illuminació, sinó que moltes llums estan a sobre d'abres, perquè tenim molts arbres a la via pública, i això fa que la visibilitat en aquells sectors concrets sigui més escassa. Ja hem fet un anàlisi d'on es donen aquests problemes, i ja s'han començat de fer actuacions d'incluses en alguns casos. Per exemple, la vinguda d'indústria, alguns arbres han estat suprimits, i us asseguro que que llavors també hi ha moltes queixes veïnals. Perquè en aquest poble la gent s'estima molt els arbres, i quan deus arbres, que realment són un problema per l'illuminació de la via pública, no tothom ho entén. També s'ha de fer molta pedagogia. L'he afrutat? Sí, de fet el que volia dir és això, la meva intervenció no va en aquesta línia. El tema de l'any humanat és cert, molts veïns ens han dit, que és que no hi s'hi veuen per la nit, i tenen por pasos d'aviana al carrer Miquel-Rabarte. Per exemple, això ens ho han comentat, és que algun dia troballaré a algú sense vulguer, perquè no es veu bé, i altres zones de Sant Just. Aleshores, efectivament tenim molt arbrat, però això és una de les característiques d'aquest poble. Per tant, quan es fa la planificació de com ha d'anar l'any humanat dels carrers, s'ha de tenir en compte aquest factor. Porteu molt temps al capdavant de la casa, i per tant, això és un tema que fa molt temps que ja l'hauríeu de saber-ho, que és així, que hi ha molts arbres, i que les llums s'han d'adaptar, i s'han d'il·luminar de manera que siguin compatibles i puguin conviure amb els arbres. Jo l'únic que vull reiterar, que hi ha d'haver llum a la nit suficient, perquè ens hi puguem veure, i puguem circular amb seguretat, tan caminant com amb cotxe, i és molt important això. És lògic, renable, i tenir-ho raó, perquè ho sabem, i ho tenim per fer, és que... Àric Sabadores? És evident que... comparteixo, amb molts aspectes, la política que porteu a terme, crec que és un municipi que està ben portat, i celebro que el tema de l'il·luminació, sigui un tema que el tingueu sobre de la taula, i comparteixo amb tu que... l'il·luminació és molt important, tant per defecte com per accés, que vull dir que a vegades... hi ha algú que li pot molestar aquesta falta d'il·luminació, però n'hi ha altres, i sobretot aquest municipi, un municipi que està caracteritzat per la seva recidencialitat, i ho diré en català amb costa una mica, que vull dir que és un tema que celebro que estigui sobre de la taula, però que no ens hem de tornar bojos. Ho dic per aquestes demandes, perquè a vegades l'accés és tan dolent com la falta. L'accés és especialment complicat en alguns barris d'aquí Sanyurs, que són límits amb el parc natural, perquè a les hores d'aquí tenim moltes restriccions de l'intensitat de l'il·luminació. Jo crec que potser, Lluís, seràs millor perquè jo crec que el tema de les llets estem a favor, però crec que a vegades falta intensitat, jo crec que entenc que hi ha diversos tipus d'alluns amb més intensitat d'alets, jo crec que inclús es podria estudiar la manera i la forma de com enfocar-ho, perquè tinc entès que hi ha diversos sistemes que no donen més llum, no donen més llum, i com s'enfoca de la forma en el sentit rectangular, no rectangular, quadrades, jo crec que a mi que això s'hauria de treballar, perquè crec que portem varios anys, que tu alfron amb això que has sentit, no d'auto que estiguis treballant, i crec que ho has de fer bastant bé, però crec que... Una última resposta sobre aquest tema és que hi ha 3 minuts per tancar. Sí, molt ràpidament. El procés d'aquest també hi ha un tema de cost estalvi, que s'ha de ser eficient, i en aquest cas hi ha moltes solucions. Per exemple, el carrer creu que baixa cap al barri sud té una il·luminació absolutament perfecta i no són leds. I en canvi, hi ha altres places que tenen led, i són per tant com ho de ser. S'ha de trobar la solució adequada a cada un dels espais, i aquí tenim el projecte. Doncs amb aquest últim debat que hem fet sobre il·luminació, ho deixem aquí, tanquem. Aquest debat que hem fet avui ha rendat el primer any de mandat, i marxarà un any d'aquestes primeres eleccions municipals, i hem volgut parlar-ne avui amb el portaveu del PSC Joan Vesa Ganyes, la portaveu de Convergència, l'AIA Flutats, el portaveu d'Esquerra Republicana, Sergi Seguí, el portaveu de Móvem Lluís Montfort, el portaveu de Ciutadans Guillermo Francesc, i el portaveu del Partit Popular Enric Salvadores. Moltes gràcies a tots sis. He fet aquest primer debat de la temporada a renda aquest primer any de mandat, però volem dir també que no serà l'últim, que la idea és que no sigui un cop a l'any, sinó que puguem anar fent de manera periódica també aquests debats sobre qüestions que passen a Sant Just, qüestions que hi ha per fer, qüestions que s'han fet durant els últims mesos. Moltes gràcies a tots. Que vagin molt bé, i també ho deixem aquí. Marxem ara de seguida a arribar a Cristina Vargas amb el Sant Just Notícies Edició migdia, tanquem també aquest Just Telefusta d'avui de Vendres 20 de maig, i les tornem dilluns a les 10 a més coses que vagi bé bon cap de setmana.