Entrevista a Víctor Puertas, músic santjustenc - 23/5/2016

Un minut i un quart de 12 a aquesta hora el que fem és parlar de les converses del món il·lustrat. Avui hi ha una nova sessió al centre d'interpretació del municipi, a les 8 del vespre, per tant, a Can Ginasta. I el que fem és parlar amb el convidat d'aquest vespre, que és el músic Víctor Puertas. El tenim aquí a l'estudi. Molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Una mica de prèvia del que es farà aquest vespre, una mica d'aquesta sessió en què hem anat parlant enllà de tota aquesta temporada, hem anat parlant amb els diferents convidats, una conversa més a més que en el teu cas serà amb la Big Mama, que també, tant tu com a Big Mama, l'hem sentit força per Rajoy D'Esvern, no també amb el tema del Just Bluseu, que ho heu passat alguna vegada, i hem anat parlant de la teva trajectòria, també, arrant del paper del que heu fet. Però avui parlaràs una mica més en general, no? La idea és parlar més de tot aquest temps. La veritat és que no encara no ho sabem de què parlarem, però amb la Montse sempre ha sigut així, sempre que des d'acord amb una Buda sempre ha sigut la nostra relació, ha sigut de esporadica i d'anar... com una jambssessió de blues, la nostra relació ha sigut igual, i avui em sembla que serà una mica igual. Com va anar la idea, o com va rebre la notícia, quan t'han dit que vols formar part d'una conversa d'aquestes, et van proposar que triessis amb qui volies fer-ho? Mira, de fet tenim la persona que em va trucar la primera vegada, el tenim aquí prou, que és el Miquel Avella, que hem conegut aquí de les radies verni i del blues. I em va dir, escolta, et liaré per una cosa que fan aquí, llavors em va començar a explicar, perquè venien artistes, venien arquitectes, reconeguts mundialment, i llavors hi vaig plantar, i llavors per què em convides, vull dir, que és necessari que vingui aquí a explicar la meva vida, i llavors després vaig parlar amb la Lola i tot es va solucionar, i llavors això. La idea de venir amb la Big Mama era de les poques persones que em venia de gust fer una cosa així, que a mi m'agrada més tocar, i composar, i gravar, i fer coses amb la música, que no xerrades ni més sobre el que he fet, però sí que sembla la Big Mama ser una cosa competida. Tot això et tocaràs, no? Tocarem una mica, segur, sí, sí, sí. I bueno, ha anat bé la idea aquesta de veure què vaig fer en el passat, perquè tinc una memòria molt dolenta jo. Que t'obligueu a mirar, a mirar, a fer-ne una mica de perspectiva, d'alguna manera. Sí, he trobat coses que no hauria d'haver trobat, i altres que m'han emocionat que m'han recordat, els moments aquells que començàvem aquí a Sant Just, el casal d'aquí de Sant Just, bueno, gent que fa molts anys que no veig, l'Ignasi Pàmies, per exemple, gran baixista amb el que compartíem molts moments, i trobar-me una foto amb aquella, m'ha agafat un flash que allà va molt gaire bé. Quants anys que vas començar a tocar? Doncs fa 20 anys, fa 21 anys, tinc 34, vaig començar amb 13 o 14, i ja des del principi... bueno, tampoc no és que em vulguis dedicar, eh, de petit, i tampoc ho penso ara, però he sigut una cosa... van passar els anys, i van fer coses, i et van trucar, i van dir que no estava malament el que fas, i bueno, i et vas animant, i et vas ficant més amb la pel·lícula. I començant als escenaris, diguéssim, doncs va ser, no sé, 15 o 16 anys. La primera vegada més que va ser aquí a les piscines de Sant Just, allò. No era el Sant Jordi, precisament, però si el recordo, si tinc un bon record d'aquell dia. La primera vegada, no ho sé si ho hem comentat, però bé, tu toques l'armònica, també, el piano, i en aquell moment també tocaves aquest primer concert. Bueno, en aquell moment, en aquell primer moment no tocava, tocar, tocar, no tocava res, però vaig pujar a bufar, me'n recordo, quatre notes, però literalment quatre notes d'un tema del Tom Petty, amb un germà que tenia una banda que es deia... Póquil Little Room, no sé si era aquesta, que era una banda més dedicada al rock, el rock sureño i... Això, no? Tios com Tom Petty, era part del repertori, i me'n recordo, el tema aquest, que eren quatre, cinc notes, que no sé si les vaig fer bé, però vaig començar amb l'armònica, sí. Al cap dels anys, vaig ficar amb el piano per proximitat, perquè hi havia un piano a casa meva, i la germana estava estudiant en aquell moment de manera reclada, i jo vaig anar de manera menys quadriculada, i em vaig posar a tocar sobre els discos, i a veure... Bueno, intentar investigar sobre l'instrument, cosa que, bueno, té les seves avantatges, el fet de no passar per una escola, pel meu punt de vista, i té altres avantatges també, però... La balança per això suposo que és positiva, no? Depèn del que vulguis tocar, jo crec. Si vols tocar bé, igual volies anar a una escola. No, no, depèn de l'estil de música, doncs sí que és impossible llegir, perquè no hi ha una altra manera de prendre-ho, però en el blues, en el swing, més tradicional, a més, no conec músics que hagin passat per una escola en sa vida, no? A més, a més, ara tornarem a sentir un dels temes de The Sweet Grace Brothers, que és aquest duo que ara recordava, ja fa tres anys, que veu participar en aquell international blues challenge que veu cada... Em pensava que feia menys, però ara veient la data, era el 2013, no? Sí, jo també. Hi ha hagut una cosa semblant, no? Que suposo que també són dels moments destacats, no? M'imagino que... o no, perquè de vegades sempre diuen, els teus premis no són tan importants, és veritat, que potser un moment per tu no té a veure amb aquest moment de reconeixement, no sé com ho veus. Bueno, destacat personalment... Pots dir que no, eh? Pots dir que no. No, perquè els premis, en el fons, et donen com un subidon, igual momentània o temporal, en aquell moment que sembla que et reconeguin algú, però que en el fons és fum. Allò no fa res, no? Quan passen els anys i allò es queda... Em parlàvem l'altre dia del Julien Bogan, una bateria que... Justament que tinc uns concerts d'Amel, d'aquí poc, i em deia, però no quiero que pongas nada de que tocao a Convy viking, y fer viking, porque estoy hasta los huevos, que no... Una bateria que he tocat amb tot cristo del rus, però ja està cansat d'aquell i... del que va fer fa, doncs, 25 anys, o... En una altra, d'una altra manera, igual més petitona, però seria el mateix. Sí, va ser una experiència molt xula, però després dels anys, és a pensar en el següent, no? Però em quedo amb el fet de poder anar allà, des de Sant Just, d'Esvern, a Memphis, Tennessee, i sembla que va funcionar amb el duo, i tot plegat. Fer un duo amb un germà, amb el teu propi germà, ja és complicat i molt emocionant, i arribar fins allà, doncs, encara més. Abans deies que, quan vas cobrar fa 20 anys, et dedicaries a la música i que fins i tot ara tampoc t'ho acabes de pensar. Suposo que com és aquesta experiència... És a dir, de no saber del tot, perquè el context de ser música aquí a casa nostra, és fàcil, no és. Tu com ho portes, no de la ràdio, perquè més o menys... Però, d'alguna manera, és més concret, no? Una cosa és dir, com em va la vida, etcètera, però que, en el cas dels músics, potser és com més intangible. No sé si... Sí, també és veritat que suposo que cada edat té les seves preocupacions i les seves alegries, suposo, dintre de cada professió, quan tens 20 anys és una cosa, quan tens 30... Ara, amb 30... Sembla un jaill, eh? Sembla que parli com un jaill, però amb 34 no ho visc de la mateixa manera que els 20, que no vol dir que sigui pitjor, però ho visc diferent. I, igual, et preocupes més de ganes del futur, de què faràs, perquè és el que dius que la música és com... Tens moltes pujades i baixades, i a vegades et va molt bé, i no parlo només a nivell econòmic, que, evidentment, les factures s'han de pagar igual, però parlo més a nivell de sentir-te realitzat, de fer una cosa que estàs content fent-la, perquè moltes vegades, amb la música, a vegades hem de fer coses que igual no t'agraden tant, a nivell artístic, i que no em puc aixar, vull dir, sempre he fet una mica el que he volgut i amb qui he volgut, i he pogut escollir més o menys amb on està, o amb qui està, i no em puc aixar en aquest sentit. Però, bueno, al final t'acostumes. Jo me'n recordo fer el pas de deixar el que diuen una feina, o el que diuen així com el que és normal, deixar-se les 8 del matí o les 7 del matí, anar a treballar fins als 5, ho vaig deixar fa... ja fa uns anys, ja fa 10 anys, 12 anys, i, bueno, era provar-ho, era tirar-se a piscinar, jo estava treballant en un hospital allà, passant informes, que ara cric, cric, cric, l'únic secretari mascle de tot l'hospital, sempre m'ha agradat fer algú diferent, i vaig passar-me allò a tocar l'hermònic. I ha funcionat, no? Bueno, estem allà, estem allà, és, ja et dic, que hi ha èpoques i èpoques, però que no em puc aixar. És més difícil o més dur ser músic aquí a Catalunya, que en un país no cal n'estats units, oi, que a Europa, que en un altre país d'Europa? Bueno, jo puc comparar, tampoc no he estat a tot arreu, com m'encantaria, i vas conèixer músics d'això, de tot el món, però el que he tingut més contacte és en França, i en França sí que et dones contacte que tenen una ajuda de l'estat. Cada cop la tenen menys, però sí que tenen una petita ajuda que els fa viure normal, diguéssim, no? Quan treballen molt, doncs poden facturar, i volen facturar, i quan tenen menys feina, l'estat li torna aquells diners que ha posat el músic, que seria normal, però aquí sembla que tot és molt complicat, perquè com no hi ha ajudes pels locals, o hi ha problemes varios, ara fa poc que van tancar l'allugable, una sala de referència de concerts aquí a Barcelona, i tot és el mateix al final. Cada cop hi ha menys, o no sé si cada cop, però hi ha menys públic abans en alguns estils musicals, les ajudes als locals no existeixen per molt que diguin, hi ha problemes d'on s'avai, de soroll, de la capacitat del local, una sèrie de coses, el músic no està donat daltes. Tot va cap a... al final no veus que el problema sigui només... que la música sigui complicada de portar o de fer, sinó que no t'ajuden. I a França, en aquest sentit, és totalment diferent. Hi ha almenys la meva experiència. Tu vas més públic, t'ajuda la gent facturant els bolos, és una cosa que... Que està integrat, no? Sí, que s'ha de fer. No es planteja si es fa o no es fa, entenc. Exacte, sí, sí. Ara veig com està tot el tema del circuit, i aquest tancament de les complicacions en algunes sales. Creus que dels últims anys que van aquí, la cosa ha anat cap a pitjor, o que s'ha avançat d'alguna manera, en el món de la música, o de... en el món de la música com a músics, sinó de tot el tema del circuit, etcètera. Hi ha més facilitats o és més complicat, potser? Bueno, hòstia, no sabria que dir-te. Jo... Te'l ve soltament pot dependre del gènere o del moment. Una cosa és el canet rock, no? Sí, exacte, exacte. No, tot és qüestió de... de l'experiència de cadascú, jo en el meu cas sí que em dono compte que... que treballo més a fora... i fora de Sant Joan, sobretot el dia de... A veure si busco el de això. No. Sí que treballo més fora d'aquí, de Catalunya o d'Espanya, dic-li. I llavors, bueno, suposo que si vaig anar fora o surt més feina fora, vol dir que no surt tanta, vull dir que... No és que la busqui fora. És que ho veig tot arreu com un comercial, no? I llavors ets a trucar a portes i a vegades hi ha gent que et truca a tu i és una combinació de les dues coses. I veus que la gent... Bueno, igual... igual no és el tot correcte al que estic dient, perquè suposo que quan contra més toques, més et coneixen, també és normal que et truquin de fora. La meva visió aquí hi ha gent que diu que va molt bé la música que cada cop hi ha més locals i que cada cop hi ha més grups. Home, és com relatius. Sí que hi ha locals per tocar, però amb condicions pèsimes. Llavors, què vol dir que hi hagi més locals? No significa res, el que s'hauria de fer és legalment que hi hagi una ajuda pels locals, que els músics treballin de manera legal, no? Que si un tio cau per les escales d'aquella nit que està tocat, i es trenca la cama, doncs que no hagi d'estar sense coure en duro, per la baixa, per exemple. I després, ara ens fotrem un jardí encara més gran, que hi ha molts grups, que ara es barreix una mica el món amateur amb el món professional, però és una mica controvertit, perquè clar, jo, quan vaig començar, també vaig tenir la sort que em van obrir les portes, i la Big Mabab, de fet, va ser la primera, que aquí s'enjús, em va convidar a pujar un escenari. Però amb més temps i una cervesa, suposo que m'ho podria explicar una mica millor. Potser aquest vespre, clar, no sé si en el cas del món il·lustrat, serà un altre estil, però com m'ho plantelles el tema d'avui al mes? Hem dit que tocaràs, també fareu aquest diàleg, no tenies molt clar, però hi haurà mai tat i mai tat, hi haurà tocaràs més que parlaràs o encara no saps? No, bueno, tocarem una miqueta perquè ens agrada tocar, i crec que la gent també ho agrairà, que tanqui la boca. Però l'idea és que amb la Montse farem una petita conversa, sí que hem parlat una miqueta, de preguntar com vaig començar, per què vaig començar, i aquestes preguntes típiques i tòpiques, però sí que, tenint la Montse davant, aprofitaré per jo intentar apretar-lo una mica i preguntar-li coses que tinc ganes de preguntar-li. I per aquí hi ha una sorpresa també, és igual si tenim sort i la tecnologia funciona, doncs tindrem algun convidat més. Serà aquest vespre que hem d'anar a les 8, a la Salari Isidor Consul de Can Genasta, aquesta conversa amb el músic Víctor Puertas, avui l'hem pogut tenir aquí a la ràdio. Moltes gràcies, Víctor, que vagin molt bé, i fins aviat, bon dia. Bon dia. Just a la fusta, el Magasín del Matí. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muls jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern, i després de 9 temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Haig de ser fort, haig de ser fort, fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell. Oh, Déu meu! La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. Passant signe't a les quarts de 12, es moment de fer tertulia amb la Palmyra Badell, la Carme Madó, en Josep Coderc i en Carles Vaz. Molt bon dia a tots 4, què tal? Bon dia, bona nit. Bon dia a tothom. Comença, tenim com sempre l'escricà fet en Josep Coderc. Endavant. Convergència a mort. Visca Convergència. Les bases ho han decidit per majoria absoluta. Convergència ha de ser un nou partit, malgrat pugui continuar portant el nom de Convergència Democràtica de Catalunya. La poblatina perda de vots sense successives votacions, deguda a la gestió de la crisi econòmica. Els evidents casos de corrupció i la fer pujol obliguen a posar fi a una forma de fer política que ha desunvocat en el que acabo de dir. No és suficient donar una patina de color i una brillantament del que ha estat aquest partit. Tot ell ha de renovar-se i donar-se una nova estructura amb major participació de les bases, fugint del personalisme de l'etapa de Papà Pujol. Personalment crec que aquest nou partit, si bé pot mantenir el mot Convergència, ha de quedar prou clar que es tracta d'un altre partit. Accident de l'herbus d'Egypteire. La composició fotogràfica que l'ostesa tripulant de l'avió siniciat, Sant Mar Ed El Dín, havia penjat en el seu esdevoque, on es veia a ella mateixa sortint del mar mentre el seu avió s'hi enfonsava, ha resultat una premonició de l'accident que ha ocorregut el 19 de març. Accident o atemptat. La cosa no sembla prou clara, si es té en compte que prèviament s'havia detectat el que sembla ser foc en la part de bantera del fuselatge de l'avió darrere de la cabina de pilotatge i seguidament en aquesta. Les caixes negres, si es troben, podran declarir aquest fet. La situació de la dona a l'església catòlica. El Papa Francesc, de qui no hem d'oblidar que, per tant, a l'ordre jesuita, ha decidit estudiar d'agudament la situació de la dona dins de l'església catòlica des dels primers teus. Si ve accepta que la dona no pot gaudir de l'ordre assessor total, Joan Pau II Dixit, creu que pot ser diàca i, fins i tot, cardenal. El Sant Parc es fa la següent reflexió. La verja Maria era més important que els apostos, que els visbes i els diàques i els sacerdots. I afirma, la dona a l'església és més important que els visbes i els sacerdots. No pot quedar reduïda a ser catequista o representant d'alguna activitat caritativa. I afirma, falta una explicació teològica sobre aquest tema. I del Barça? Sí, ens ha fet patir i hem patit. Al final, però, doble, doblet, lligat i copa, lligue i copa del rei. El Calderón, Barcelona 2, Sevilla 0, Alegria i llàgrimes, poques estelades, i molts nens. La lluna s'ha afegit a la festa entre nous. Visc al Barça i de l'Espanyol. També ens ha fet patir, però continua a primera divisió. Visc a l'Espanyol. Aquests són els temes que proposen Josep Coderc. I què vols dir? Jo crec que sí que n'hi havia. Hi ha crítiques sobre les càmeres que van omitir el tema de les estelades. No s'ensenyaven les estelades. No s'ensenyaven les estelades. Per la tele no vaig veure. Per això, perquè no les ensenyaven. Per què? És per comunicar totes les veïns. El dia 5, el Pònic Club Catalunya fan portes obertes de 10 a 3 a la tarda. Poden anar tots els nens i famílies en jove. Poden muntar cavall, jugar amb els pònits i disfrutar d'un dia molt maco. El dia 5, el Pònic Club Catalunya. I el Pònic Club Catalunya. Hi ha una falca que no hi ha. Hi ha una falca que no hi ha. Hi ha una falca que no hi ha. Hi ha una falca que no hi ha. Hi ha una falca i durant tot el dia ho podrien anar repetint. Li faríem en cas d'una entrevista. Sí, ja he vingut alguna vegada. Quan hi ha alguna cosa així, en parlarem. Jo vaig estar al tanto dels resultats de convergència. I la gent sap que vol fer un nou partit. Però si segueix dient la convergència, costarà molt d'entendre que és un altre partit. I no sé. El que passa és que també costarà a la mateixa gent dir-los un altre nom. És complicat. Sembla que s'apolla el nom convergent. Sembla que s'apolla el nom convergent. Res més. Sembla. És el mateix. Crec que cada prou clar que no es tracta del mateix partit. No. És a dir, no podran afectar els que són afiliats al partit, sinó per afectar dels votants, dels electors. No.