Entrevista a Jesús Castro, president de Justícia i Pau - 25/5/2016

Dos minuts i un quart de 12 s'han just acollut aquest dissabte a la jornada catalana o balear de Justícia i Pau 2016, on es parlarà de la crisi ecològica d'un nou model de desenvolupament econòmic global i d'iniciatives ciutadanes en favor dels més fregis. Els tot plegats seran esperats durant tot el dia a la vacuneta i ara en parlarem amb el president de la Secció Local de Sant Justícia i Pau, en Jesús Castro, molt bon dia. Tot i que abans de parlar d'aquesta jornada que es farà dissabte, també volem centrar-nos en una cassolada que heu organitzat des de Justícia i Pau Sant Just per demà dijous, una cassolada en contra de la política europea amb els immigrants i els refugiats que es farà demà a dos quarts de 8 del vespre a la plaça Berdaquer. Aquesta convocatòria que es fa demà a les 8, dijous, justament en mig del ple o quan s'acabi el ple, però bé, en tot cas, aquests dijous. Sí, l'hora serà la convocatòria a les 7.30, dos quarts d'avui, i aquesta convocatòria la fem perquè ens han demanat la gent del poble a través de diferents informacions que han tingut personalment amb ells, amb la gent. Hi ha molta indignació pel problema que tots sabem que està pesant a Europa i això ens ha portat a que fem una trobada col·lectiva. Exacte. De fet, fa unes setmanes ens la veu pública o manifest, també, des de Justícia i Pau, des d'aquí Sant Just. I ara, doncs, es fa aquesta cassolada que converga una mica tota la gent per expressar aquests rebuts, perquè d'alguna manera, tenen en compte també tot el que anem sentint, però, per exemple, ahir, no, d'emseguer també el que està passant de l'ajutjament del camp de Idomeni, suposo que la impotència, de vegades, no sabem massa què fer des d'aquí i això, evidentment, no resulta res, però permet expressar-se, segurament. Sí, sí, sí, permet expressar-se, que és una qüestió molt important, no? En aquí hi ha una cosa que hem de dir, en principi, que a la Declaració Universal dels Rets, a l'OMA, l'article 3, que és del principi, diu, tot individut dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona. La cosa que hi ha d'entrada s'infligeix amb aquesta citació dels immigrants, dels refugiats. I en quan a la Declaració Universal dels Rets, els infants, diu, l'infant ha de figurear entre els primers a rebre, en tota circunstància, protecció i succors. Avui en el diari portava un dels diaris, portava una notícia que hi havia un nen nascut al camp de Idomeni, dintre d'una tenda, amb la seva mare. Per això veiem que s'han conculcat, realment, els drets més inerents del respecte de la persona. Nosaltres tenim molta indignació pel fet que una Europa culta, una Europa rica, una Europa adequada al segle XXI, globalitzada, tinguin aquestes actuacions, el que vol dir que no és tant això que en dit ara, sinó que és més una Europa portada pel egoisme i pels interessos mercantils i monetaris. I per tant, a més a més, tampoc sembla que tot hagi de canviar, a curtermini, no? Es costa una mica trobar l'optimisme davant de tot plegat. Sí, és curiós que si hem de donar un missatge d'esperança ens hagi de fer pensar molt. Però, evidentment, existeix. Hi ha una qüestió bàsica aquí, que la qüestió econòmica, el sistema econòmic, ens ha de portar a un nou model de desenvolupament econòmic, com deia, global, diferent de l'actual, que asseguri una vida digna per tothom. Aquesta és una qüestió vital. Actualment, hi ha una quantitat de problemes, precisament per la falta d'una economia que sigui productiva, que creu riquesa, que tothom se'n pugui beneficiar. I, en canvi, hi ha una base forta d'economia purament especulativa de pedidísos fiscals, d'egoismes, que no funcionen, i que el que fa és on pugui els països. Europa inclosa, Catalunya inclosa, a l'estat espanyol inclosa, ha de canviar el sistema econòmic. Perquè no és positiu que cada vegada els ingressos de la població vagin molt més avall, i, en canvi, es produeix una riquesa superior ara que hi ha molta tecnologia. Per tant, això ha de variar. Ha de variar en funció dels necessitats de les persones i el dret de les persones. I, sobretot, deixar per sempre aquest tipus d'economia especulativa, que només favoreix amb un mínim mínim i empobreja la majoria. Aquesta és la principal causa. I, amb això, n'estem segurs que canviarà. Per tant, és una esperança per els refugiats, que també fugin de la pobreza, sobretot els que venen de l'Àfrica Subsejariana, i els de la guerra, sobretot, que aquestes hi ha, per sobre de tot, que està justificat que hi hagi un apropament, hi hagi un respecte i un acolliment per necessitats bàsiques a l'humanitat. Per tot això, mai he convocat aquesta concentració, a dos quarts d'avui, del vespre, abans he dit a les 8 m'he equivocat, i és a dos quarts d'avui, davant del consistori, i per tant, es convocava tota la ciutadania, que s'hi sumi. Sí, convoquem a totes les ciutadans per dos aspectes. Per varios aspectes. El primer, per fer-nos costats tots plegats i fer-nos sentits solidaris, i a més a més, companys amb aquesta indignació i vergonya que sentim tots de pertenya a l'Unió Europea, per aquests suits. Aquesta és una qüestió molt important. L'altre, que nosaltres tenim experiència en manifestacions, a pobles en just, en problemes de guerres, de anul·lació dels drets humans, de guerres, com va ser, per exemple, fa uns anys la guerra de Bosnia, que nosaltres, el poble de Sant Just, ens hem manifestat durant quatre mesos en contra de la guerra, i vam estar quatre mesos cada dimarts de cada setmana a la plaça de la Vila, fins que la guerra es va aturar. Per tant, tenim ja una certa història i ens sentim solidaris de tots els pobles que tenen dificultats, tant per la pobreza com per les guerres, i com per altres aspectes que anirem anomerant a l'ullar de la jornada. Tots plegats, doncs demà. Dijous a dos quarts d'avui del vespre. Hem volgut parlar primer de tots els menys. Josep Castro, presidenta de Justícia i Pau, aquí a Sant Just, amb qui també volem comentar una mica el que es farà dissabte en aquesta jornada catalano-valear de Justícia i Pau 2016. Per tant, vindran totes les seccions de Justícia i Pau, entenc? Sí, Justícia i Pau és una entitat a nivell de Catalunya, bueno, és a nivell europeu. Però bueno, Catalunya, que és la trobada que fem, és una jornada catalano-valear, que ve gent també de balearis, i que són de les ciutats més significatives del país. Aquesta trobada és per posar una mica en marxa i per comentar i entrar dintre de la qüestió, de l'ecologia integral, que engloba, no sols o menys, els aspectes de la natura, de la necessitat de protegir la natura, la necessitat de protegir l'aire que respirem, protegir el medi ambient, i afavorir una mica un món de cara als nostres fills i nets que asseguri una qualitat determinada de vida. Però també és una trobada per poder trobant-se amb els amics de jo i la gent del nostre poble. Llavors, el programa aquest és un programa que comença a les 9 mitjans i hi ha una presentació, la presentació la farà el senyor Rector de la Parròquia, que també és membre d'Justícia i Pau en nom de la Parròquia, però també hi haurà el senyor Josep Perpinyà, que és alcalde de Sant Just, i el bisbe de Sant Feliu, un senyor Gustí Cortés. Llavors hi ha una certa lectura, molt a nivell de poble, sobre l'eudat o sí, que és l'ecologia integral, aquesta que ha fet una declaració, un escrit, un llibre al Sant Pare francès, que té una sensibilitat molt gran respecte al futur i a la gent que pateix pel canvi climàtic. Després hi haurà Albert Florença, professor de l'Institut Químic de Sarrià, de la Universitat Ramon Llull, que parlarà sobre la destrucció socioambiental i que hem de superar una mica la tecnocràcia. Llavors hi ha una pausa de cafè a les 11, a les 11.30, i hi ha un model, cap a un model nou de desenvolupament, que això és el que han començat a parlar al principi, aquesta tema el portarà a una secretària de Justícia i Pau d'Espanya, que és biòloga, Isabel Cuenca, que coneix molt professor de l'Institut, coneix molt el tema aquest. Després hi haurà el senyor Joan Majó, exministre d'Indústia, enginyer, que ens parlarà d'un nou model energètic. Això és molt bàsic per poder sostenir el clima i que el canvi climàtic no es produeixi d'una manera extrema, i que es mantingui amb els nivells, si pot ser millor, inclús els nivells actuals. Tot el que sigui un model energètic ens interessa, perquè l'alternativa energètica és la base, és la base per poder evitar desastres, com els que hi ha hagut en la central nuclear de Chernòbil, a la central nuclear de Jocosima, i de fet també el petrol i l'energia fòssil és un gran contaminant. Per tant, ara ja tenim instruments energètics, tècnics i industrials, per poder fer un canvi totalment del model energètic i anar cap a un model més de cara a conservar la clima i la naturalesa. Després hi haurà Salvador Clarós, que és de Comissions Obreres, tècnica i política industrial de Comissions Obreres, que ens parla sobre l'economia sense regidus. Aquesta economia també és important, perquè les materials primeres s'acaben, el món cada dia està més brut, no se saben on guardar els residus nuclears, els residus també de les polucions, de la maquinària i dels elements electrònics, que després queden obsolets ràpidament, i s'amuntonen, polucionant els espais de la Terra. Llavors, a les 13.45 hi ha dinar, a les 16 ens anem cap a un nou estil de vida personal, i comunitari, amb el qual intervèn les experiències i les propostes d'anar-li un caire positiu a tot l'altre dia que s'ha exposat abans. Exacte, alguna cosa pràctica també. Una cosa mínima pràctica, que és el que entra per la vista, i el que nosaltres podem explicar d'experiències. Tenim l'associació catalana per el foment de l'economia del bé comú. L'economia del bé comú és una economia molt important, que està emergint, sempre ha existit, però ara té més força que mai. Després, Sanjo Solidari, a través de Lluís Casals, ens explicarà una miqueta la feina que han fet durant aquests anys a Ricoragua, han fet una feina molt positiva i que tots coneixem, però això ens ajudarà a conèixer el millor. Després tenim l'economia social i la reinforció laboral, és el cas de Solidari, una entitat que nosaltres a Sanjus i col·laborem a través de l'Ajuntament, i a través de l'Ajuntament, tenen molta experiència en aquesta qüestió, i a més a més ara estan redicats aquí a Sanjus, i ens poden explicar el que han fet, fins ara, molt important, de cara a tot el que ens hem parlat abans. Després tenim la intervenció del Joan Poll, i sobre les iniciatives que hem fet des de Sanjus, en favor dels més fràgils, en favor dels refugiats, en favor dels immigrants, hem fet 4 o 5, i també de l'Ajuntament, 4 o 5 o 6, i estem fent més coses encara diàriament, en favor dels refugiats, explicarem tot el que s'ha fet, i a més a més passarem unes diapos sobre el camp d'idomieni i domèni, i també de la illa de lesbos, dels refugiats que arribaven. Després tenim una campanya ciutadana per poder repartir, és a dir, tornar a l'equilibri de l'impacte social i ambiental negatiu del nostre consum. Això del consum també és una variable molt interessant, ho fa la Carmel Tailló, que a més a més és experta en aquests temes, i a més a més es parla també del col d'en aquest mineral, que es clavitza els treballadors, a canvi de pràcticament de salaris de supervivencia als països de l'Àfrica, com el Congo i d'altres. Llavors la Cluenda serà a través de la interpretació musical del Tall de Música de Sant Just, i, finalment, llavors hi haurà una donada per donar les més pràctiques gràcies a la gent que ha donat ajudat amb aquesta participació, amb aquesta feina de les jornades. Per tant, exacte, es tocaven temes ben diversos, tots els reptes, molts dels reptes que hi ha actualment vinculat amb el món en general, i els problemàtiques i cap on hauríem de mirar per millorar una mica la situació, tindran lloc d'alguna manera o altra en aquesta jornada. Exacte, exactament. Es tracta de nesos de menys teoritzar i filosofar i presentar alternatives econòmiques, sinó més de buscar models pràctics que funcionen, però que, a més a més, segurament funcionaran més a avui i en el futur. És important que fem un canvi econòmic també en la manera d'actuar, i això passa per modificar el sistema d'energia, modificar l'aprofitament de les energies naturals, i una mica també convertir el nostre mentalitat, adaptar-la a que hem de fer un canvi important, primer nosaltres, a través de nosaltres, després la col·lectivitat, la societat, les entitats, tot els governs, i a partir d'aquí fer aquest canvi que és tan necessari. Sense aquest canvi hem de dir també que el planeta no funcionaria, no funcionarà. Tal com val l'energia actualment, d'alguna manera ens anem en una ruptura que portaria pràcticament una desfeta global, a nivell planetari, no? Per tant, la necessitat de fer un canvi, perquè es mantinguin un equilibri sà i que sigui bo i que sigui just per la humanitat i per nosaltres, pel nostre país, doncs hem de fer-ho. Per tant, a nivell general, creus, Jesús? Sí, a nivell general de les necessitats, s'estan veient canvis, perquè tothom pateix les conseqüències de la ciutat. Comencem pel treball. Salaris bajos, salaris pobres, la gent jove no pot formar una família, treballs precaris, jubilacions que no existiran per la gent jove, cada dia la qualitat de la natura pitjor. El futur dels fills pitjor. L'economia amb el repartit, la riquesa amb el repartit, i, a més a més, un sistema econòmic, que és negatiu per tots, que no crea riquesa, sinó que és especulatiu. Especulatiu vol dir que imaginem una gran bossa de diners que ha estat en tot el país. D'aquesta bossa de diners, l'economia especulativa, per uns quants només, i els de més en queden sense perquè n'hi ha menys. Per tant, passa tot el que hem dit abans. Si, en canvi, una economia productiva crea riquesa, el dipòsit fa que entrim més diners. I a la sortida, com que hi ha més per repartir, llavors tothom gaudeix. Què és el que ha passat en aquestes crisis d'aquests últims anys a nivell europeu, a l'Europa del nord, de França-Capedal? Ha augmentat el seu nivell de riquesa de França-Capedal d'Europa, mentre que els de la Mediterrània i Randa hem anat enrere, hem anat perdent aquests dits, i perdent possibilitats de tirar endavant. Això ja es veu ara. A més, les empreses que estan actuant de reciclatge i empreses que fan energies alternatives, aquestes empreses són un canvi real, tangible, i després també els sindicats, que fins ara han fet un paper totalment consumidíssim amb un altre cantor, s'han adaptat al sistema, ja comencen a adoptar de la seva necessitat que tenen d'evolucionar i de canviar, i això ho faran perquè, si no, acabaran plegant. Per tant, encara tenim feina per fer, per poder evolucionar, però que és indotable que ja existeixen. Després, la qüestió del consum també, el consum també per consumir. Home, el consum per consumir s'ha de pensar una miqueta en regular-lo també, perquè el fet de tenir vents d'una manera permanent i viure per tenir vents només ens porta a la ruïna. Doncs són alguns dels temes que es posaran sobre la taula que et dissabten aquesta jornada catalanovalear de Justícia i Pau 2016, que es farà aquí a Sant Just a la vegoneta. Avui n'hem pogut parlar amb el president de Justícia i Pau Sant Just, en Jesús Castro, també per parlar-nos i recordar que ara amb a Vijous a dos quarts d'avui de la tarda hi haurà aquesta concentració, aquesta casulada davant de l'Ajuntament en contra de les polítiques europees amb els immigrants i refugiats. Moltes gràcies, Jesús.A tu, a vosaltres? Que vagi molt bé, fins aviat. Moltes gràcies. Gràcies. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. A l'Òscar Jordeu, 60 i més. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. El Barça ja ha fet el doblet. Ara ens toca a nosaltres. Aquest cap de setmana doble ració d'esports en Justent. Disabte, a partir de dos quarts de 4 de la tarda, les noies del bàsquet es juguen l'ascens i la final de les fases. I diumenge, a partir de dos quarts d'11 del matí, l'Atlètic vol ser campió de l'Iiga i vol l'ascens directe. Aquest cap de setmana doble ració d'esports a la ràdio. Aquest cap de setmana, doblet del jugament a casa. No te'l perdis, disabte, i diumenge, viu l'esports en Justent. Més a prop teu. Informatiu comarcal.com Més a prop teu. Més a prop teu. Més a prop teu. Bona nit.