Entrevista a Lluís Monfort, 2n tinent d'Alcaldia - 27/5/2016

Passem 3 minuts d'un quart de 12, aquesta hora parlem d'actualitat, ahir va haver ple municipal a Sant Just, el ple corresponent al mes de maig, i ara en parlem amb el segon tírit alcalde de Sant Just, Lluís Montfort, bon dia. Per parlar de diferents qüestions, anamplem principi que tenia pocs temes de tracte, tot i que finalment ens va incloure dos punts més d'origencia. Un d'aquests punts és la aprovació de manera provisional del Pla de Millora Urbanística de Torra Blanca, que és un pla que fa referència a la ordenació del planejament urbanístic dels terrenys de la Vall de Sant Just. Sí, tot i que és un pas més en relació amb la concreció de conveni de la Vall, que és la cinc d'anàlson moment en el 2004. Aquests terrenys són els que es situen a Torra Blanca, es va fer una primera aprovació de la aprovació inicial per part d'un decret d'alcaldia que va donar a una exposició pública per a tota aquella gent que tingués coses a objectar, a fer, no ha estat així, no ha hagut cap mena delegació. Hem rebut també uns informes favorables per part de comerç de la Generalitat, també l'àrea metropolitana m'ha informat favorablement i llavors per això ara em procedirà per començar a iniciar tots els tràmits la aprovació provisional, a la qual després serà remès a la Generalitat de Catalunya, però després ja farà la seva aprovació definitiva si s'escau. En tot cas, aquest pas definitiu ja serà llarga l'Ajuntament, és a dir, des de Sant Just i ja s'ha donat el que hi ha definitiu per entendre. La comissió urbanística, el que es fa és que s'inicia en els ajuntaments, en les fases, en aquest cas, la fase d'exposició pública es demana una sèrie d'informes de la Generalitat, en aquest cas, l'apartament de comerç, que és un informe vinculant, i per altra banda, el ple. El que fa és aprovar-ho provisionalment en l'Ajuntament, però ja deixa de ser competència en l'Ajuntament i passa a la Generalitat. Es remet l'experiment cap a la Generalitat, i fa referència en aquesta part, la Comunitat de la Valle, que és assignat que a dèiem la informe i la qüestió de la PGM posterior, que situava 24.000 metres quadrats de sostra en l'escola de Torra Blanca. Que això serien 4 edificis i fins a 246 d'habitatges, que això és moltíssim, no? Sí, sí, sí, són bastants, són 24.000 metres quadrats de sostra. Un espai que creiem que és òptim, és un espai ample, un espai, i és un tractament urbanístic en aquest pla que creiem que és molt interessant, que respecta molt l'apendent, que respecta molt els espais, i que, a més a més, una zona que és la carretera que està perfectament comunicada, empallades d'altre envia i empalades d'autobús, que és una molt bona concreció, i cal ja començar a avançar a la Comunitat de la Valle de manera definitiva. De quantes plantes serien els edificis, de sap? Això ho han guastat, de fet, les coses a provar serien, ara m'horgo, d'un altre tractament, que amb més baix tindria unes 4 o 5 plantes, i amb més alt tindria un 7 o 8. Seran, per tant, edificis alt, no? Suposo que entenc que seran semblants al de la zona. És una concentració de pisos. De tota manera, pot passar una situació semblant una mica diferent, perquè està més a prop, però que en el cas de Mas Lluís, que tenen més a prop segons com els serveis referents de Sant Feliu, que els de Sant Just, en aquest cas pot passar el mateix amb Sant Joan d'Espí. Bé, amb la diferència de que no existeix un desnivell tan gran, un nivell físic entre Mas Lluís i Sant Just, tampoc existeix aquesta zona industrial entre mig, no descreiem que a mica en mica Sant Just es mirarà obrint cap a la carretera de manera natural. El pla és a cortar mini a nivell de construcció o, en principi, no començarà fins més endavant? Sí, que no ho tendria de nosaltres. Nosaltres estem aprovant quina són, com ha de ser el que vagin allà, que és el pla aquest del que s'ha estat definint. La sanitat, si l'éssimptomen aprova aquests paràmetres, la sanitat també dona el disciplàu com hauria de ser qualsevol cosa que es construïa allà, i a partir d'aquí ja és la iniciativa privada que es construeixi d'aquí un any i mig, o d'aquí 20 anys, el que estem aprovant és si això s'hauria de començar a construir, com hauria de ser, quins paràmetres, quins límits d'això, el que estem treballant és amb això. Però està més a prop que es construeixi d'aquí un any i mig que d'aquí 20 anys, imagino? Això dependerà dels submetallers de l'avall, que són els que han d'exacutar aquesta obra. No n'anirem parlant, però jo sé que el que volia fer, que els seus tècnics fossin propers, o que a mi no tinguessin cap pressa i com hagi de fer-ho d'aquí uns anys. Com està passant, també, amb altes plàgimes que hi ha dins d'això? Sí, sí, sí. Estan aprovades i encara no s'han iniciat. Doncs ho anirem... Hi ha perspectives del seu. Ja, ho anirem seguint tot plegat, de moment es va aprovar aquesta prova si provisional, d'aquest pla de millor urbanística a torre blanca. També es va aprovar el pla d'ahir una altra punt d'urgència sobre els pagaments de factures pendents del 2015, finançats amb superàvit. Hi havia moltes de factures pendents? Hi havia unes quantes, no massa import, i eren factures que la típica quantitat que et va cacalant. Per tant, era poc. I també el fem per retornar molt deute, en la qual cosa tindrem un ajuntament absolutament zanejat. I fins ara no es disposava d'aquest superàvit o com és que es fa en aquest moment? Quan estén que l'exercici supostari existeix un superàvit. Aquest superàvit, llavors han d'esperar el tancament, llavors l'interventor ens indica com s'han d'aplicar els diferents imports. Llavors l'interventor ens diu com es poden aplicar, quins són els límits del cos que hem d'aplicar, llavors el que fem és un expedient en el qual apareixen cada un d'aquests espais, quins imports apareixen. Allò que hem obcat és per retornar molt de deute, anticipar les factures, pagar ràbia a les factures pendents, però això ja és d'ofici, i això és cap cada any. I després en referent a aquests dos temes, justament perquè va ser despunt d'urgència, convergència va fer una crítica i és un tema que ja ha sortit a tres vegades i que també és una crítica nova, però sí que des de convergència l'IA Flutats va qualificar fins i tot el govern de poc democràtic en relació a aquests punts que arriben a nivell d'origencia. M'encanta la democràcia, va dir el pla de Sant Just. Sí, jo lamento aquestes traules, la veritat, perquè això et deixa entreure que tots juguem a aquest filibusterisme de jugar amb els tempos per amagar informació i res més lluny. El que fem és... Si és veritat que et pot haver algun problema amb els tempos de les tramitacions, no tot es mirarem de resoldre, però també és veritat que tota l'informació es dona d'una manera clara i una manera concisa i és a explicar tots aquests punts quan tocava. Per altra banda, també és veritat que segurament el que ha d'haver-hi és una feina una mica més proactiva per part de l'oposició, de poder analitzar els expedients, de preguntar i de poder parlar amb les persones referents de cada un d'aquests expedients, sense haver d'esperar que absolutament tota l'informació estigui la que sorti de les forces comentaris. Si no, el caràcter és a l'hora de conèixer informatiu, de poder fer uns comentaris, i posem a disposició uns experiments. En el cas de l'altre volant aquest expedient bastant, es posi a ser política durant dos mesos, per tant, de marat i mitjans, per poder-ho mirar. No només ho van fer per mirar, sinó que es va explicar quan l'alcalde va fer la aprovació per a l'alcalde al dia. Tenien, també, l'exploiant a la seva disposició com a tothom. Per tant, sí que em va ser apreciat d'adentrar del ple, perquè aquest informe vinculant de comets va arribar a última hora, que era un important, no ens anàvem a centrar en mitjans, per no demorar aquesta ministra ser tan lenta que tenim, i en el cas de les accions econòmiques, tres quals va mater, això. S'hi detecta, s'informa, s'ha informat quins eren aquests passos, però fins que no hi hagi els alcaldís de la intervenció, no podem donar aquest expedient. I quant s'ha donat, en aquest cas? Quant s'ha donat, en aquests dos casos? Quan teníem aquesta informació, s'ha donat per aquestes set de dies. Com a qualcos, també hi havia una petita de temps per treballar-ho. I seguir-ho. Per altra banda, assumeixo també que, segurament, hauríem de ser una petita més curosos, perquè aquestes urgències, aquests corres aprofitant tempos i a última hora, no ho hagin de ser per per segur necessàriament com una trampa quan no ho són en cap moment. També he fet que, segurament, tenim una posició que acaba d'entrar, no coneixem exactament els temes, i, segurament, cal una institut pedagògica que també és important per mostrar-ho. També ho assumeixo. No, està clar. Caldrà, d'alguna manera o altra, perquè és un tema que va sortint. L'últim any també ha passat sempre, però l'últim any ha passat diferents ocasions, i m'imagino que s'haurà d'anar... On de la polínia? Això no ho treballem, però també crec que és un element compartit. I també, encara referent al ple que es va fer ahir, es va provar una emoció, és l'únic que es presentava ahir al ple, que defensava la sobirania del Parlament, i també anava en contra dels atacs a les lleis catalanes. Una emoció que va tirar endavant amb els vots d'esquerra republicana, que és que hi presentava l'emoció, movem i convergència. En el cas del PSC es va bestanir, i Ciutadans ha votat en contra, el Partit Popular no estava pres en el ple, per tant, no va votar. En el vostre cas, i eren d'esquerra republicana, en el partit de govern, sí que veu votar a favor, i és PSC qui saps té. Sí. Nosaltres somíem com a govern, o tenim una postura que vam votar aquí, vam ser els partits, perquè m'explicarien el sentit del vot... De movem. De movem, no? Nosaltres vam votar a favor d'aquesta emoció, i votar a favor coincidint amb el fons de l'emoció de representar esquerra, de que realment hi havia una arquitectura obstruccinista per part del govern espanyol. Nosaltres entenem que tots aquests dies que s'han aprovat el Parlament, que valentment no s'ha aprovat exercint la seva sobirania política, siguin enviades sistemàticamente al Constitucional per ser pedamparalitzades, creuen que és una arquitectura obstruccinista. Per altra banda, la parem feia un comentari, que no s'ha fet el que havia de fer. No ens ha sentit còmodes amb aquest sentit. Tot el mal que ens venia d'Espanya. Tot el que podíem fer, moltes coses que no podíem estar fent. Quan no és veritat, en el Parlament de Catalunya, sistemàticamente ens apareixen informacions en què hi ha una capacitat de maniobra que la Generalitat de Catalunya no està exercint. Com els que presentaven que la Generalitat no està exercint. Per tant, hi ha una part obstruccinista que no negarem, hi ha una part de manca de... de... sensibilitat per part de govern de la Generalitat. Doncs, bé, tot cas va ser el que es va debatre en aquesta emoció, ahir al ple dilluns la setmana que viuen, un altre ple extraordinari, en aquest cas és més curt, però també es tractaran un parell de qüestions. I també hi ha un altre parell de punts, no? Hi ha un parell de punts més de moment, que són aquests punts de relació, també les inversions que esperen amb els reunents, i anirem avançant en aquest tema. Com és que aquests punts s'inclouen al ple dilluns i no es van poder incloure al ple d'ahir? No és perquè no van estar a les intervencions de punts per la informativa del ple d'ahir, sinó perquè el ple dilluns és extraordinari. És el que va ser abans d'ahir. Perquè hi hagués el temps adequat per l'oposició per poder llegir i estudiar al expedient. I aprofitàvem que hi havia un ple extraordinari per les sobtes de les meses, per no haver d'esperar fins al ple del dia 28 de juny. És aprofitar una vinentesa que teníem i van fer una informativa en carrecaria i ho aprofitem. És el que t'ha aprofitat els tempos que l'administració ens pot donar. Doncs res. Perquè si no hagués entrat el juny en tren, que hagués hagut aquest ple extraordinari pel tema de les eleccions, d'aquests dos temes haguessin anat ja a finals de juny. No haguessin pogut entrar fins al juny. És la seva informativa per pertinent al dia i mesura de la tarda. Hi ha tot dijous, tot dilluns i tot dilluns per poder aprofundir aquest expedient. El fet que es van enviar també per correu electrònic, perquè poguéssim donar-ho al jaro amb calma i posar-nos a disposició d'ells per qualsevol dubte de pregunta clariment que necessitin. És aquesta la manera de funcionar, aquesta la manera que volem treballar. En tot cas, nosaltres ens hem de acostumar a ser més pedagogs i s'hem de acostumar a preguntar més. Ara fa un any de les eleccions, volem com a tal o com a nom. En el teu cas ja formaves part del Govern Municipal i de l'Ajuntament, però com a movem, si encara fa aquest primer aniversari. No sé si heu fet ja una valoració de com estan en tot plegat, o si ho fareu aviat. Com a movem, vull dir. Com a govern estem... Com a movem, movem, movem. Ah, perdona, sí, sembla. Com a movem, tenim una assemblea a prop de dia i a les eleccions de la Generalitat. Hem anat fent revisions de pactes. Tenim una sensació globalment satisfactòria. Però creiem que cal apretar... Bàsicament amb un tema, que ens preocupa, que és definir quins són aquestes estratègies de futur. El futur que ens ve... Serà un futur amb unes condicions diferents i per tal cal redireccionar polítiques bàsiques d'aquest ajuntament. Una política d'habitatge, crec que és absolutament imprescindible. Crec que les polítiques mediambientals han de fer alguna de les claus de volta del futur i, fins i tot, d'incrementar en aquest sentit. Des de l'apunt de vista de les polítiques socials, crec que també cal veure exemples de municipis propers que estan implantant terifesions socials, que estan fent una redefinició dels seus sistemes i serveis públics. Crec que és una feina que no serà un any, sinó de quatre, com a mínim, i que aquest és un mandat que hauríem de reorientar aquests elements essencials. Anirem parlant de tu plegat. Avui hem volut fer aquest repàs al ple municipal que es va fer amb el segon tinent d'alcalde Sant Just. Moltes gràcies. Que vagi bé i fins aviat, bon dia. Fins aviat, gràcies. La informació més propera al Just a la Fusta. És molt jazz. De dilluns i divendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns i divendres i de 4-5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern. Després de 9 temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va Jordi, va, veus l'últim i deixeu, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell. Adéu, meu. La penya del Morro. 5.700. Tot és un drama. A ràdio d'Esvern. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de sent just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio d'Esvern. Vits, molt més que nits d'electrònica. Vits, ara divendres dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. El Barça ja ha fet el doblet. Ara ens toca a nosaltres. Aquest cap de setmana doble ració d'esports en justell. Disabte a partir de 2,4 de la tarda i les noies del basquet es juguen l'ascens i la final de les fases. I diumenge, a partir de 2,4 del matí, l'Atlètic vol ser campió de Lliga i vol l'ascens directe. Aquest cap de setmana doble ració d'esports a la ràdio. Aquest cap de setmana, doblet del jugament a casa. No te'l perdis, dissabte. Viu l'esports en justell. Més a prop teu. Passa amb 8 nits de 2,4 de 12. Aquesta ral que fem cada divendres és connectar amb el posem-li veu i avui ja ho hem dit abans que no connectem amb l'institut, sinó que els tenim directament aquí a l'estudi de la ràdio. Per tant, avui el posem-li veu aquí a Ràdio d'Esvern, endavant. Bon dia, Sant Just. I benvinguts al posem-li veu. A les áxides, sense la tecnologia, ens parlaran sobre el possible final de la tecnologia wifi i el futur dels cotxes autònoms. A les áxides, cultura i moda ens parlaran sobre la jaqueta groga de Gasa de Zara i la seva plaga. I d'un tema que s'ha convertit trending topic en aquestes setmanes. A les áxides, per si de salut, ens parlaran sobre una nova planta que cultiva algunes verdures. A les áxides de pàgines web, de les setmanes, parlaran sobre algunes de les pàgines web més interessants que s'han trobat durant aquesta setmana. Per últim, a la secció de la música, us parlaran sobre d'ell i el concert que va fer a Barcelona i, a més, us parlaran sobre el concert de Coldplay. Us voldria informar que ahir d'ells a la nit, els alumnes de segon debat xerrat van fer el seu acte de comiat per al pati dels instituts, acompanyats dels seus familiars i alguns professors i ex-alumnes. Van gaudir d'una gran festa on no va faltar de res. Des d'aquí, volem desitjar moltes hores els nostres companys, que ens deixen per iniciar un nou camí. Açarem que tots estinguin molta sort a la selectivitat. Esperem que els programes d'avui us agradi i comencem amb... Pujo amb l'hi veu. Hola i bon dia! Avui, i com cada divendres, estem aquí un altre cop per informar-vos de l'actualitat tecnològica i científica. Avui us parlarem sobre el final de la tecnologia wifi i el futur del cotxe d'autònomos. Què passa, què ens portes avui? Bon dia, Manel, bon dia a tothom. Avui es parlaré sobre el possible fi de la tecnologia wifi. Tots som conscients que la societat actual necessita molt aquesta tecnologia i esteu per connectada. I cada any es creen nous dispositifs i programes que necessiten més connexions més ràpides i possibilitats d'escargar més dades. I per això uns científics dels Estats Units han inventat el wifi, que el laboratori ha arribat a obtenir velocitats de fins 224 gigabits. Per segon, això qui va de lescargar unes 18 pel·lícules en un obrit en cada avui. El wifi o light fidelity ja ha sigut posat en prova la vida real a països com Japó als Estats Units, arribant a velocitats de fins un giga per segon. Un cent cops la velocitat del wifi més potent que hi ha actualment. L'únic problema que té el wifi és que utilitza espectres de llum, que el C més amble que les zones de ràdio que utilitza el wifi no poden travesar de mesura les parets i donen cobertures molt menys potents. Què ens portes tu, Manel? Tu voldries viatjar en un cotxe que és condueixol? Esclar que sí. Això ja és possible, però legalment tan sols podem circular pels carrers de Califòrnia a fins 50 cotxes autònoms. Però les prediccions de coca de la firma en què al 2030 tothom disposarà d'un cotxe que es connecti al seu mòbil i sigui capaç de portar-lo amb volt. Ah, sí? Sí, actualment quasi 5 companyies automobilístiques treballant en funcionar, evolucionar al sector, però l'única amb un projecte solític és Toyota, que gràcies en contacte amb Google es veu capaç que en el 2020 a una gran part del món hi tinguem cotxes autònoms. Però això segur? Pregunta qui ho queda. No, però són els pilots humans segurs i per aquesta resposta és no. Més de 3.000 persones moren al dia per culpa dels accidents, però als 50 cotxes autònoms que hi porten un any passejant per Califòrnia, tan sols han ofert 11 accidents on no ha hagut ningú farit. I a ningú d'ells va ser un error de màquina o dels sensors. I vosaltres què ho preveu sobre poder viatjar en cotxe que vagi sol? Creu que és fariós.