Entrevista a Francesc Muntada, fotògraf, muntanyenc i naturalista - 31/5/2016

Passa un minut d'un quart de 12, aquesta hora parlem del cicle de divisuals de muntanya d'aquest any que està organitzant la CS, que estan que justament aquest dijous es farà l'última sessió de la projecció de la llum de les muntanyes, a càrrec del fotògraf francès Montada, que ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica del que es farà aquest dijous, què es podrà veure aquest dijous, com ho has plantejat tot plegat? Mira, m'han demanat que parlis una mica del que és la fotografia de muntanya, a les hores jo com que la meva professió és precisament dedicar-me això, la fotografia de la natura i d'una manera molt especial a la fotografia de muntanya, he preparat primer una petita presentació del que significa per mi, la fotografia de la muntanya, i què és, des del punt de vista d'un fotògraf, dedicar-se a fotografiar a la muntanya, i després un cop hagi fet aquesta petita presentació, projectar un audiovisual que he muntat amb les fotografies d'un dels projectes que crec que més ambficiosos que he fet amb aquest tema, amb la fotografia de muntanya, que és una col·lecció de calendaris sobre els pirineus que fa més de 16 anys que estic fent, el projecte de llarg termini. Per tant, jo era en un apartament d'explicació, de parlar de la fotografia de muntanya com a tal, a més a més de veure-ho, podrem sentir com ho vius. Exacte, jo crec que és, a mi m'ha semblat que pot ser interessant per les persones que hi participin, de saber no quedar-se només amb les imatges, que és important, realment, però també sabem la mica quin re de fons hi ha en aquestes imatges, però una banda, què significa per mi, que crec que menys intento posar-hi alguna cosa del meu apart en cada una d'aquestes imatges i que això facilitarà potser la comprensió, i per una altra banda, que hi ha des de la puntra vista no només tècnic, sinó també creatiu dintre de la fotografia de muntanya, que té unes característiques una mica especials i crec que val la pena posar-les en relleu. Quines característiques són les que fan que sigui diferent de fer qualsevol altre tipus de fotografia? Mira, jo crec que una de les característiques principals de la fotografia de la muntanya és que les persones, en general, tenint el prejudici de que les muntanyes són boniques. Exacte, això sí, i realment tots tenim experiències de veure paisatges a muntanyes espectaculars. Aleshores, com que la nostra experiència prèvia és aquesta, aconseguir fotografies de muntanya que tingui en algun punt de sorprenent és realment complicat, perquè esperem una cosa realment espectacular, i la realitat és que no totes les muntanyes són tan espectaculars. Aleshores, vèncer aquest prejudici requereix una dedicació una mica especial, buscar moments especials, moments de vista diferents, llums espectaculars, moments en què la situació atmosfèrica o meteorològica sigui especial, etcètera. I això és el que fa de la fotografia de muntanya, un art o una tècnica o una manera de treballar, exactament com vull dir, perquè cadascú això ho interpreta la seva manera especial. La qual depenem de tota una sèrie de paràmetres que no controlem, o on està el sol, quin dia fa, etcètera. I, en canvi, hem de treure uns resultats que els espectadors de les nostres imatges esperen sempre que siguin espectaculars. És veritat, clar, és una fotografia agraïda per això, igualment, no? Sí, és una fotografia agraïda en el sentit que els que ens apassionen a la muntanya no la podem fer més a casa, sinó que ens hem de desplasar de muntanya, realment, i això per si sol ja comporta una experiència única cada vegada. Però, en canvi, és una fotografia que també s'ha d'estar molt preparat pel fracàs. En fi, encara que sembli mentida, moltes vegades fracassem, perquè el temps no és el que comptàvem, perquè aquell punt de vista en el qual havíem d'accedir, avui hi ha una casera de Sant Glàs i no t'hi deixen accedir, perquè jo que sé, una pista per la qual pujaves habitualment està tancada, perquè hi ha hagut una llavissada, i, a més, sobretot això, les condicions meteorològiques no són les adequades, haig trobat dificultats pel camí arribar tard i s'ha de tornar-hi un altre dia. Jo faig classes de fotografia, també, i una de les primeres coses que, per les quals informo els meus alumnes, és que, si volen dedicar aquest tipus de fotografia, han d'estar primer de tot preparats pel fracàs, i un cop estiguin preparats pel fracàs podran començar a acollir èxits, perquè, si no, és bastant de sabador veure que fas un gran esforç, perquè la fotografia de la muntanya, en general, comporta un gran esforç, no? No només és anar per muntanyes, sinó que, a més, hem escarrotejat l'equip fotogràfic i moltes vegades aquest esforç no tenim cap recompensa, perquè això arriba a un lloc que pensaves que era fantàstic i aquell dia entra la boira baixa i no veu res. Clar, no? Torni un altre dia, no? Per tant, molts cops no només depèn de que el puguis fer més o menys bé, sinó que també hi ha tots aquests factors externs. Exacte, sí, sí. I, a més, també són factors que no controlem en absolut, si la boira entra, entra, i no pots dir, no, esperi't mitja hora que jo necessito el que sigui, no?, vull dir, que passa que això també és el que fa que aquesta fotografia sigui tan especial, no?, que és un repte del fotògraf, no m'agrada dir contra, però és amb contraposició al ritme de la natura, no?, que no sabem, no controlem, com a molt podem preveure una mica, no?, però és sempre una aventura, no?, i els que ens agrada la muntanya, jo crec que tenim aquest esperit d'aventura que ens circula per la sang, i això ens fa que les experiències siguin sempre extraordinàries. Clar, i algú que comença ara, en dinsar-se, o que digui, mira, estic començant a fer, en dinsar-me la munt de la fotografia de muntanya, quina recomanació li donaries? I has de dir que també fas doncs diferents cursos, quin consell podries donar? Jo la primera cosa que li preguntaria, si realment sent la passió per la muntanya, perquè si no la sent... És la clau, eh, per tant. És la clau, exacte, no?, primer, perquè si no hi ha una certa passió, tampoc no el transmeten les teves imatges, no?, i per tant, si no la transmeten les teves imatges, no reigiràs com a tal, no?, i en segon lloc, perquè si no hi ha aquesta passió, tot aquest esforç a carfejar l'equip fotogràfic, central d'un cim, ja tenia la paciència per esperar, a vegades en fred, a vegades en calor, a vegades s'està molt bé, però a la muntanya, la muntanya, de fet, és un envient hostil, no?, en el qual normalment anem i tornem, no ens hi quedem a viure, no?, i per tant, doncs, vença la hostilitat que aquest territori comporta, doncs, si no sents aquesta passió que corra per les venes, no, no, no, no, no en sortiràs, no? Després d'un altre consell que els demanaria, o que donaria, seria dominar bé la tècnica. És molt decebador que tinguis unes condicions fantàstiques i que després no hagi s'ha pogut trobar la combinació de sensibilitat, diafragma i temps adequades per aconseguir captar aquella llum espectacular, no?, o que no hagi s'ha pogut triar la profunditat de cama adequada perquè tot estigui nitit d'anar a la imatge, o només hi hagi nitit, allò que vols que hi hagi nitit, saps? És a dir, que la tècnica és molt, molt important, també, no?, i no és un lloc on puguis mirar, analitzar les fotos i no sé, mira, no m'has fotit bé la repeteixo, no?, moltes vegades això no és possible, a vegades les condicions aquelles de llum espectaculars, durant segons, has de saber fer-ho ràpid i només dominant molt de la tècnica, s'aconsegueixen els resultats que es poden aconseguir, no? Clar, per tant, el paper de la tècnica que de vegades ens n'oblidem, segurament, en aquest moment en què tothom fa fotos amb el mòbil, etcètera, sembla que potser faci més desapercebut i amb la fotografia com la de muntanya, suposo que és indispensable. De fet, amb qualsevol fotografia que pretenguis treure en uns resultats que puguin ser aplicables a qualsevol suport, la tècnica és necessària, o sigui, veure les fotografies a la pantalla d'un mòbil, bé, doncs difícilment veurem si estan perfectament mítides, si estan perfectament enfocades, etcètera, no?, en canvi, quan aquesta mateixa fotografia n'has de fer un pòster de 70%, allà sí que es veu tot, no?, i que, per tant, depèn de l'ús que volem donar la nostra fotografia, necessitem dominar més o menys la tècnica. Si algú es vol dedicar a la fotografia de muntanya, per poder sobreviure d'això, haurà de fer fotos que puguin ser aplicables amb una aplicació de mòbil o que puguin ser impreses amb un pòster de dos metres, no?, i per tant, la tècnica, aquí en aquest cas, és necessària, i en aquest cas és necessària la tècnica i també el material, no?, el material fotogràfic també és important, treballant amb condicions dures, el material ha de poder aguantar aquestes condicions, sota zero, humitat, progeneu, etcètera, el material ha de poder aguantar bé, això, i, a més a més, ha de donar una qualitat d'imatge suficient, no?, si la sòptica serà de ser bona, si la càmera serà bona, si la sòptica serà de processar bé les imatges, en fi, la tècnica i la tecnologia, en aquest cas, són importants, també, no? Molt bé, doncs, tot plegat, se'n parla també aquest dijous en el cicle de visuals de muntanya 2016, on també es projectarà, doncs, a la llum de les muntanyes, que té el títol, doncs, també de la xerrada, i del que es podrà veure serà amb el fotògraf Francesc Montada, a les 8 del vespre, la Sara Piquet de la Taneu de Sant Just, en el cicle de visuals de muntanya de les Cies, que també serà aquest dijous l'última sessió d'aquesta any. Avui n'hem pogut parlar amb el fotògraf Francesc Montada, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, i fins aviat bon dia. Fins aviat, gràcies i bon dia. Fins aviat el teu ordinador o dispositiu MOV. InformatiuComarcal.com Estem escoltant just a la fusta. I aquesta hora el que fem és parlar l'esport local amb el Marc Romero, del jugament a casa. Bon dia Marc, què tal? Hola, bon dia Carme. Per parlar del programa d'ahir i sobretot del que va passar aquest cap de setmana, especialment si volem posar en l'Atlètic, en aquest partit que va ser molt emocionant. Sí, el partit, l'Atlètic del partit Parsa era el marcador, l'Atlètic no s'estava trobant còmoda. El Llano de Sabadell era un equip que perquè ens fem una idea i fent-ho ràpid, s'assemblaria molt a l'Atlètic de Madrid. És pinucada a dalt i a córrer i a buscar la pilota. Vull dir que el Llano de Sabadell no plantegeva cap tipus de futbol, però l'Atlètic li costava molt generar ocasions. El Llano estava molt, molt encatarradera i no trobava espais l'Atlètic per poder generar. A l'equip li va costar molt, a la primera meitat es va avançar el Llano, en el minus 44 marca l'Atlètic l'Empat i en la segona jugada marca un altre cop al Llano. Això va ser un cop molt dur i a l'Atlètic li va costar molt. A la segona part, amb els tres canvis que fa el Pròxim Ortega, com li diem, a l'entrada a l'Atlètic, especialment amb l'entrada a Adrià Fauré, l'equip canvia molt. El mig del camp comença a aparèixer, començant a generar joc, començant a tocar, començant a tenir una posició més propera a l'àrea rival i llavors ven també tenir la fortuna que tot just al minut de començar la segona part, el porter del Llano ens fa un regal i empatem el partit. L'Atlètic, jo crec que hagués patit molt. De fet, ho demostra que fins al minut 84 de partit, l'Atlètic no marca el 3 a 2, vull dir que a l'Atlètic va estar a 6 minuts de no pujar la categoria i no tocar la segona. Exacte, tenen aquests finals èpics que vol dir que has estat patint durant molt d'estona, per això d'aquesta revolució final. Sí, patirem patir moltíssim, jo li deia, a la plecina després del partit, quan va marcar la falta, el vam entrevistar després del partit i jo li deia, és que és Buenble i va ser cuman, és tan fòrbric, va sinista, i ara se'n surt l'esvern, doncs és per la pima, vull dir que són 3 vols d'Àquics, que arribaran un moment que nosaltres ho veiem, quan veiem veure la falta, jo ja el seu va dir, no ho vol, vull dir que hi ha a ser gol, perquè ho veiem ja tots, l'Atlètic estava sent superior en aquell moment i allò havia de ser gol i va entrar per tota l'escaira, el gol el podreu veure el Twitter, el jugant a casa, que està allà, que acaben d'enregistrar, és un golàs, és un golàs totalment. I arribaran un moment collonut. És el que heu explicat aquest diumenge, aquest partit de l'Atlètic, tot i que no era l'únic partit d'aquest de setmana. Sí, malauradament el dissabte vam narrar també el basquet, perquè les noies no van poder guanyar, va ser la primera rota que vam narrar. En el basquet jo crec que podem fer la comparació també amb el Llano, el Rival, el Premià, era un equip que tenia molta experiència i que va plantejar durant quasi tot el partit una defensa en zona. Cada jugadora no defensava un rival, sinó que cada jugadora defensa una zona. Llavors, això li va complicar moltíssim a Cris Macià, que és una de les referents del Sant Just. En els altres interiors no podíem rebre, o si rebeien, rebeien molt lluny de Sistella, li va complicar moltíssim la feina al Sant Just. I al final el Premià va tirar d'experiència i de partits jugats com aquest, i es va acabar imposant. També tinc una cosa, vam acabar parlant de set, que si amb dos Sistelles passàvem l'aliminatòria. Clar, no van arribar, es va intentar trobar la manera a través de triples, que no hi va haver manera que entressin. Va costar, el Sant Just es va col·lapsar en atac, i no hi va haver manera. De totes maneres, el Sant Just encara no renuncia a la sens, perquè això era una semifinal, si passàvem ens anàvem a la final, era una final de dos partits, qui guanyava pujava directe, però a cada terceres o fins i tot, cada en quartes, perdent l'aliminatòria d'aquesta setmana, esperem que no, fins i tot tot i així encara podríem pujar, perquè els recensos van depenint de les restes de categories superiors, quants equips pujan, quants equips baixen. Si queden places lliures, es van incorporant. L'any passat ens van dir que van pujar els quatre clubs que jugaven les classes de scents, el que dona la sensació que cada tercer o fins i tot quartes, si no és per joc, els despatxos es podria aconseguir... A veure què passa, no? Estarem pendents que ho expliqueu. Això és el que veu una raó, veu explicar aquest cap de setmana, i veu fer programa també. Juguem a casa. Sí, ahir el programa que vam fer va ser com que havíem d'entrevistar la regidora, però va tenir aquest ple extraordinari i tan magnífic, que no va poder venir. Al final vam optar per fer una mica com que ja només queda el bàsquet aquest cap de setmana, que s'ha d'aviciar per les quatre, per saber... Amb aquest partit s'ha acabat la temporada, perquè també queda el ukei, però ja és una altra història el que queda l'ukei. Doncs va ser una miqueta de resum de temporada, i llavors el que nosaltres hem vist és sobretot, ho hem comentat més d'una vegada, el nivell dels equips que hi ha ara mateix a Sant Just. Va la pena destacar-ho, no? Clar, clar, pensa que la majoria d'equips han lluitat o per pujar... Si no han pujat, han lluitat per pujar, com és el cas del bàsquet masculí, que va estar a dos partits de pujar, a l'èptica pujada, a l'ukei ha quedat cinquè i ha entrat a la copa de la Lliga, vull dir que cada cop comencem... O aquest potser ha estat un any magnífic, que haurem de recordar, i potser l'any vinent no van les coses tan bé, esperem que sigui, però aquest any els equips han donat el màxim i han anat molt bé les coses. Sí, sí. Exacte, i per tant, doncs, és important destacar la temporada a nivell global, no? L'única cosa negativa que trobem a la temporada és el descent del Sant Just, que baixarà a quarta catalana. A més, és una pena que baixi aquest any, perquè l'any vinent és l'any del Sant Anari, del club. Llavors, haver baixat aquest any implica que l'any vinent estarà jugant a quarta, no? Però, vaja, jo crec que tot i així, el Sant Just és un club que fa el que pot, que aquest any no pot que toca descendre, doncs, l'any vinent, jo crec que seran lluitant per pujar a categoria, per tant. Esperem que sí. El club, jo crec que el esport aquest any serà just, s'ha marcat un deu. Exacte, vosaltres, fins quan allargueu temporada, doncs, Marc, que veu ja també la setmana que veu, no? Bueno, aquest cap de setmana ja va, que hem d'acabar de veure si el podem anar a narrar, i ara ja són uns caps de setmana que, si uns marxen de vegances, que tenim exames... Hi ha entre la juny, hi ha una mica més difícil. En principi, jo, aquest dissabte, crec que estarem amb el bàsquet, el dissabte a les 4, crec, però ho hem d'acabar de tancar amb l'equip, però nosaltres ens allargarem, com a mínim, al mes de juny, perquè ara comencem ja amb la festa major, i alguna cosa farem per aquí al mig, però, en principi, cap de setmana que tinguin això, ara ja seran caps de setmana puntual. Clar, perquè la festa major queden un parell de mesos ben bé, vull dir que sí. A la vista, ens queda això. A la festa major, el partit puntual. Molt bé, perfecte. Doncs, Marc...