Entrevista a Víctor Murillo, president de l'AF Sant Just - 1/6/2016

2 minuts i un quart de 12, aquesta hora saludem el president de l'Agrupació Futuràfica Sant Just, Víctor Morillo, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Per parlar del Juny Futuràfic, perquè demà, sinagura la quarta edició del juny, Futuràfica Sant Just, on es podrem veure fins a 18 exposicions en diversos païs del municipi, i més a més també s'han programat diverses activitats durant tot el mes, fins al 30 de juny. Ara parlarem una mica de tot plegat amb el Víctor Morillo, com deien, que el tenim avui aquí a la ràdio. Una quarta edició, per tant, quan es passa de tercera ja el tema és consolidat del tot, no? Bueno, jo crec que sí, que està agafant un bon camí, està allà, sinó consolidat, mig consolidat. Exacte, és un més temàtic dedicat a la fotografia, i que per tant, d'alguna manera, fins i tot algú que no s'anagés avantat, possiblement, si aquest més passeja d'alguna manera o altra, o va a algun dels llocs més habituals de Sant Just, s'adonarà que la fotografia hi és present, no? Sí, bueno, continuem com sempre, no?, el canginestar, els jardins, que funciona molt bé i és molt visitada, i sobretot, aquest any hem concentrat totes les exposicions en un sol lloc, que és la planta superior del mercat municipal, i això pot ser que doni un altre àmbit, més potència a l'exposicional, perquè abans no era un conscient, en Sant Just no era conscient del volum d'obres, que s'estaven exposant, però estaven molt disperses, però ara quan entra a la planta superior del mercat veus que sí que hi ha una cosa maca. Clar, per tant, doncs una proposta que cada any incorpora algun element nou, també. Bueno, intentem que d'any, a part d'una mica més, d'intentar, costa molt sorprendre, costa molt fer coses noves, tot està molt treballat, jo crec que jo visito igual que companys de l'Agrupació, visitem exposicions, eventos, i a vegades te vas quedant amb coses que fa, no?, i intentes les portes cap aquí, fas un petit canvi, tot està inventat, però a una mica de vegades és intentar com la fas el teu municipi, amb els mitjans que tens, no?, però sempre intentem fer alguna cosa de nova. Per tant, doncs, què destacaries de novetat d'aquest any, sobretot, Víctor? Bueno, jo crec que per un costat el que ha de... la novetat impotent és aquesta, és que et concentrem, i jo crec que és molt millor que amb una sola visita, que pots dedicar una estona llarga, pots veure tot, però quan disperses les exposicions la gent no hi va, costa molt. Només el fet de tenir que arribi a un lloc horriba a porta, que et trobes un espai nou amb gent nova, això... Ja limita una mica, no? Sí, limita una mica. Aquí no, això és un espai obert, que des de quan arribes a la porta de la planta del mercat, ja hi veus les fotos i això t'invita a passar, no? Jo crec que és un dels fets més importants, no? Podem parlar també d'una mica de la part negativa, però sí de... hem eliminat coses, no?, aquest any habitualment teníem 23, 21, 23 comerços que es posaven, i ara i tant, jo crec que és per un tema més ben... no impotable a l'agrupació, i potser per un tema més de traspàs, de competències, que abans estava en una solidaritat i ha passat a una altra, jo crec que aquí ha existit un petit despiste, i ja està, però jo crec que és un tema que es pot recuperar tranquil·lament l'any que ve. Jo, com un momentat, i potent... bueno, no a si un cas, després per les activitats, que suposo que em pregunten. Ara, per tant, ens seria una mica la part d'exposicions aquest tema de la planta, de la planta del mercat, que serà, doncs, interessant de veure, també, i... i el que creien també, doncs, aquesta del jardins de Can Gynasta, no?, que sempre hi ha algun aquest de curiositat. Aquest any no sabem com s'entrarà el tema, eh?, perquè si recordeu, sempre que fem l'exposició de Can Gynasta, que potser és la més entrenyable, potser en les fotos, un parell de mesos abans, i... són retrats, són cunyades i cunyats, els avi sinets... A aquest any havíem pensat fer una cosa diferent, no?, i vam fer les fotos, si us recordeu, el dia de Sant Just el Carrer, vam muntar un petit plató fotogràfic a la plaça Can Preciós, van fotografiar quasi 250 persones, que es difassaven de bomberes, amb el cas, el... el... el xequetó, les màndigues, tot, i nosaltres hem fet... li hem canviat el fondo. Si recordeu, en aquella ocasió, el fondo era un... era un fondo gris, era un paper gris, i nosaltres hem... hem... hem eliminat el fondo, i hem posat coses, hem posat coses, a vegades amb més sencer, amb més sencer, però hem volgut durar un... Un toc. Un toc, no?, i haver de ser encertant. Molt bé, doncs. Estarà molt calent, a l'exposició. Sí, no? Serà a partir de demà, també. Sí, demà a les 8. Perquè demà es fa la inauguració, les vull al vespre. Demà a les 8, la inaugurem aquí, al jardí de Can Gynasta, com sempre, les fotos estan tapades, i el que fem sempre és que el públic que existeix a la inauguració, doncs les comença a destapar. Exacte, que també té aquest component de la participació de la gent, no?, i la implicació. Exacte, integrat gent, que destapi les fotos, i ja una vegada ha acabat la... la inauguració, farem, com sempre, la copa de cava, i el que vull pot visitar l'exposició d'Ignasi Marroyo, que és un fotògraf, que era fotografial, el que és la Barcelona de 50, 60, 70. Mira, vas veure un reportatge a la televisió que parlaven de la street photography, que està molt de moda. Ara això es va inventar, bueno, es va posar de moda l'any 68, amb una exposició que crec que és el Moma. Però abans d'això, ja gent com Miserac, com Forcano, com Marroyo, ja feien fotos de street fotògraf, perquè no l'han posat nom. Només es va mirar aquesta exposició. Bueno, la que està aquí dalt, el celler de Can Ginesta, i ja veus que és un estil de fotografia, que és... bueno, jo crec que és fotopredisme, quasi, no?, és el dia a dia que passa a Barcelona en aquella època. Molt bé. Doncs, interessant també aquest descobriment. Parlem també de... comentaves ara, no?, de les activitats, perquè van re de les exposicions i de ser un més temàtic fotogràficament, en què es pugui veure moltes fotos. També, doncs, la gent pot implicar-se de manera activa i participar en diferents propostes, no?, i ara, en diferents xòtings. Sí, bueno, el xòting, pel que no és el món de la fotografia, el xòting és disparo, és... doncs, dins dels estudis fotogràfics o dels tallers, existeix el taller fotogràfic de model, que tu ho vas a un taller, el fotògraf t'explica el que has de fer, la multa explica coses, la il·lumina això que ha posat, és un taller, doncs té un temps de dedicació, potser a vegades un matí o mati tarda, i és un teòric pràctic, i el xòting són sessions de disparo. Els fotors venen, tu li proporciones només el disparador, que s'enganxa la càmera, el trigger, i el fotògraf ha de disparar. Tu ja li poses el model o la model, i ell li dius, velocitat 125, diafragma 11, diafragma 8, i ell col·loca això a la seva cabra, i es dedica a disparar. Habitualment, aquestes sessions es fan d'una a una. Tu vas en puesto i vas xòting de, no sé què, xòting de nu, xòting de... Tu vas en xòting, pagues, i tens. I tu li dius, una mica més brutos. Estarem 5. I el que es tracta és la intenció és portar 80 fotògrafs aquí a Sant Just, que faran fotos des de les 10 del matí fins a les dues, farem grups per anar passejant, tenim temps determinat per estar en cada uns dels sets, dels xòtings, i tenim previst acabar les dues. Crec que aquest matí, si aconseguim, si es fan la cifra d'80 fotògrafs, dic a l'altre... Més molt, no? Bueno, ara tenim ja 31. I si comptem, és una activitat que té molt de ressor, perquè tenim 31, de l'agrupació encara ens hem apuntat 4. Quan dic 4, som 4. La veritat, eh? Exacte, és el número real. Sí, perdó, si em conto jo. 5. La resta dels 31 són tots de fora, parlem de reus, manresa, capellades, sabadell, terràs, gent... És a dir, que aquesta activitat i el Junts Futuràfic ja té un ressor fora de la Sant Just, que també és la voluntat de l'agrupació, portar gent de fora a la municipi que ens doni una mica de vidilla. És important. Per tant, el Junts Futuràfic en general hi participa també gent més enllà de Sant Just, no? Sí, les exposicions són de tot arreu. En comptes que hi ha les exposicions que venen de Madrid, de València, venen de Donostia... No es crem a l'entorn de Sant Just i de Catalunya. Si tenim un futur amb boques de Burgos, i té un treball bo i podem contactar amb ell, intentem portar la fotografia per aquí, la seva exposició. A vegades té un cos, a vegades no, però intentem sempre que surti sense cos. Molt bé. Doncs una activitat molt recomanable. Jo crec que serà molt divertida. Pots ser molt divertida, sobretot, trobar-se 80 fotografies al voltant de Can Xenesta amb els seus queixarros penjat del cor i que pesen quilo i mig. Molt sovint amb els objectius. Serà divertit. Recordem per tant el dia d'aquesta activitat per si algú ens encara és de temps de comptar-s'hi. Sí, és el 18 de juny. Tenim previs a les 9 del dematí, començar a fer les cadències, que al futur et vinguis, s'acúnti, mira aquesta etiqueta, donar-li la cadencial, algun tipus de documentació que l'identifiqui i la permeti donar voltes pels diferents sets i a les 10 comença a fer fotos. Dic que farem, posem a 13. Farem dos xòtims, seran a l'exterior de Can Xenesta, sang als jardins, i tres seran a l'interior. Dic que vindran. Quan parlem de l'Esteam Punk, que és el que fem, hi ha models que vendran difresats amb un vestit de l'època de més o menys. Julio Verne, la família industrial, un poc futurista. Si busqueu Internet, esteu en punk, però troba molt, molt, molt, molt, molt xula, molt atractiva i que t'invita a fer fotos. Molt bé, una bona proposta en aquest juny futuràfic. Imagino que també aquestes activitats són una mica la cirereta del juny futuràfic. És el que també hi ha els que formeu part de les xòtims. Sempre busquem alguna. Mira, jo, com en detall, quan s'ha volgut activitat d'un xòting, quan s'ha volgut una ciutat de disparos, està al voltant de 60 al 100 euros. És el que costa. Jo vull fer una sessió que he fet. Jo he anat a fer fotografies de models. Jo he pagat fins a 90 euros per 7 minuts de disparos. Ojo, parlem que tu tens un temps limitat i de 7 minuts. Això té una despesa. L'han calculat. Si venen 80, què pots sortir? Els 5 sets per 15 euros. En el món de fotografia això no existeix. Molts fotores, per aquests 5 models fotografiats, havien pagat al voltant de 500 euros o 400 euros. Per tant, una bona oportunitat. És una bona oportunitat. Primer, no volem guanyar diners, ni molt més, que volem difondre la fotografia i posar-nos en contacte. És una proposta del Juny Futuràfic en general. Si tu també s'enjust en el mapa del món de la fotografia. No hem de comptar en detall. Aquest any ens hem donat el premi a la millor entitat de l'any 2015 per la difusió i promoció de la fotografia. Si tenim en compte que és una agrupació que aquest any és el 5è any d'existència que té, i tenim el món de fotografia. Té un resor, té un foradet. El Juny Futuràfic i el Concurso Internacional s'han just fet un forad important. Contents, per cert, del Concurso Internacional d'aquesta setena distància? Molt contents. Fins el punt que hem tingut sent participant més que l'any passat. Continua creixent. És veritat que intentem ser seriosos respecte als tempos, a la votació. Els jurats que portem a la votació, hi ha gent que té el jurat del seu entorn que és més fàcil. Intentem portar un o dos sempre de fora, que tenien tingut un del país baix. Intentem sempre una visió diferent a la de votar. No tot que digui a casa. Són bons, són iguals de seriosos, els de Catalunya que els de fora. Però jo crec que et donen un plus, una entitat que fa un esforç i porta futurors d'una altra comunitat, intenció també de portar d'un altre país i de fer-ho. Aquest any hem superat les 4.000 fotografies. Hi han participat 400 fotòrafes de 46 països, però ja són xifres importants. A més, es poden veure les fotos del concurs. El mercat tindrem una secció dedicada als guanyadors del concurs internacional. Tot plegat és d'alguna manera el que s'ha enclaurat durant tot aquest mes, el dia 30. Aquest juny fotogràfica s'enaguarda a les 8 del vespre, els jardins de Can Ginestar, i ja ho heu sentit. Amb exposicions, amb fotografies i amb activitats també relacionades amb el món de la fotografia. Anem a voler parlar amb el Victor Morillo, president de l'Europació Fotogràfica Sant Just. Moltes gràcies, Víctor. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. I que convido tots els sant justens de la fotografia. Gràcies, Víctor. Gràcies. El magasín fet per gent gran, per a tothom que ens voleu escoltar. Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. I més. Ara bé. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. El Barça ja ha fet el doblet. Ara ens toca a nosaltres. Aquest cap de setmana, ens ensenya la sensació de l'esport senjusten. Per seguida actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com A l'hora de fer Tartulia esportiva, avui amb l'Emilius Casocchio i el Carles Hernández Irius, els tenim ja a punt per fer Tartulia. Molt bon dia, Emiliu, què tal? Hola, bon dia. I també el Carles, bon dia, Carles. Bon dia. Per fer Tartulia, ara que ja s'ha acabat la competició oficial, s'ha acabat la Champions, veu veure el partit? Disapta? Sí. Vaig veure el gol del Madrid, en fora de joc, i vaig veure el final de la pròrroga i els penals. Molt bé. Pràcticament crec que vaig veure dos del partit. Sí, perquè diuen que tampoc no ho va saber de l'altre món. No, jo no ho vaig veure. Ja em vaig posar una pel·lícula que es diu Missão Impossible. No era per allò... Però els penals. La última. Sí, la última. I... No, no, no, i a més gaire bé, cap a dos quarts de 11 o així, va caure un llamp bastant potent, un tró bastant potent entre Sant Just i Sant Feliu, que va caure molt a prop. Vaig sentir una canonada espectacular. Era un tró. Jo em pensava que el Madrid havia guanyat la Champions, i perquè estava veient la... Vaig veure uns quants llams més, dic no, això encara no, perquè en comptes d'un petar semblava una explosió, dic no, suposo que això s'ha llargat una miqueta, i a casa vaig poder quedar-me sola a casa i vaig...