Entrevista a Palmira Badell i Mercè Gràcia, geganteres - 2/6/2016

Un quart de 12, que és per el que fem, és parlar de la trobada gigantera que es fa aquest dissabte a Sant Just a partir de la 5 de la tarda al Parc Joan Maragall, amb diferents activitats durant tota la tarda. I en parlem ara amb la presidenta de la Colla Gigantera de Sant Just, la Palmyra Badell. Molt bon dia. Bon dia. I també amb la Gigantera i la member de la Colla, Mercè Gràcia. Bon dia. Bon dia. M'has dit presidenta. Sí. No ho he dit bé. Cap de Colla. Cap de Colla, és veritat, aquests matisos sempre passen en totes les colles, tens raó, eh? Doncs un rectifico. A veure, ser cap de Colla tampoc no vol dir... Representes la Colla, una mica, no? Sí, això mateix. I en el fons fas feina, segurament... Invisible. Havia estat cap de Colla el meu germà, havia estat cap de Colla el meu marit i es va que per dinastia m'ha tocat de cap de Colla amb molt de gust. Però aquí de fet... Sí. Però aquí qui va davant, amb la feina, és la Mercè, la Montserrat, la Núria, tota la Colla, l'Enric, el Jordi, la Teresa, tota la gent que em fa costat i que treball. Ells treballen aquí, el treball de Colla. Jo he portat la Mercè perquè ella és la que sap tot com va. S'ha fet una lliçteta. Jo ho veig, i així no ho feia, eh? La xuleta, la xuleta. Home, és una trobada d'aquestes que, a més a més, si ja sabem que no plaurà, almenys durant la tarda, vull dir que això sembla fer il·lusió. Que això mateix, que ja és molt, perquè l'últim ens va fer patir molt temps. L'any passat, sí? Fa dos anys. Fa dos anys. Fa dos anys. Tens raó. Fa molt de vent i estava molt anubulat, i vam haver de decidir d'anar-nos-en a la... A la bona aigua. A la bona aigua. A fer el sopar, sí. A veure aquesta. Tot això és un tres val que no te l'esperes, però feina ja m'esfalta. Això esperem que aquest any no, eh, Mercè? No, aquest any no. Aquest any farà un sol reguant tota la tarda. Exacte. Hem dit que comença a la Cinc, perquè la Cinc és la plantada de gegants. En realitat, tot plegat, comença a... Cinc és la plantada, per tant, qui vulgui ja pot passar per allà, no?, perquè ja li veien els gegants. Quantes colles participen a la trobada? Deu colles, aquest any. A partir de la Cinc van arribant totes les colles de les diferents poblacions i van plantant els gegants. I a partir de la 6 de la tarda, començarem amb una cursa de gegants, que és el primer cop que ho fem. I, bueno, és també molt il·lucionats amb això. Una cursa de gegants, eh? A més, la vellegit abans del programa, primera cursa internacional de gegants, és a dir, que té nom, en mantitat pròpia. És d'aquesta exclusió. A veure qui es viva primer. És així de fàcil, eh? És així de fàcil. I participaran per totes les colles, només vosaltres, com ho fareu? És una proposta que fem a les colles que venen, després cadascuna decidirà el que vol fer. La nostra idea és fer-lo, començar amb el gegant i fer un relleu amb la geganta o el revés. A mi de que vagin arribant les colles ho acabarem de definir, però la idea és aquesta. I a partir de les 7, llavors, comença la cercabila. Molt bé. La cercabila... Jo crec que és important de veure-ho, aquest any, l'alt tema de la cursa, d'alguna manera o altra. Perquè no sé si s'ha fet en altres llocs. Sí, bé, sí, sabem que... En algun lloc sí que s'ha fet. Sí, però... Per a la imatge de gegant fent una cursa, crec que no té preu. Sí, sí, jo també tinc moltes ganes de veure-la. I això serà la pista del parc, eh? Exacte, sí, sí. Allà és un bon lloc. Sí, sí, això sí. Sí, perquè tampoc ho podem fer molt llarga. Que pesa, eh? No, no, clar. I després a l'acet hi ha la cercabila, que és un dels actes també més esperats. Sí, sí, començarem amb Maragall i anirem, doncs, si vols, a dir que el carrer és per on passa. Després anirem pel carrer major, pel carrer de la Teneu. Farem una parada a la plaça Malaret, on farem un ball totes les colles. Després passarem per Creu, Rambla, Encent Clavé, i després la plaça Verdegué, on serà l'arribada, diguem-ne, de totes les colles. Allà també farem una entrega de premis, doncs, perquè els cartells de la trobada s'han fet amb les escolars de Sant Llús, i han quedat finalistes, i amb ells s'ha fet el cartell definitiu de la trobada, i llavors hi haurà una entrega de premis dels escolars de Sant Llús. Hi ha un del Montseny, un del Canigó i un del Montserrat. I el guanyador? Aquests? Ah, sí, és un pare escola. Un cadascun de cadascuna del Balbal. Són dels més petits, eh? Sí. Són de 5, 6 anys, sí, en sembla, sí. Si veieu els cartells, doncs són molt entrenyables, la visió dels nens, dels nostres gegants. I després, a les 9, hi haurà un sopar, on participaran les colles convidades per Sant Llús, i on també tenim obert la possibilitat que gent del poble pugui venir a aquest sopar a Can Gynestà, que és un lloc preciós per fer un sopar, on hi haurà també música i ball, llavors es poden adquirir aquests a la granja Carbonell, la granja Carbonell i a Can Gynestà per 10 euros. Ja es poden comprar, eh? Sí, sí, ja es poden comprar, també tenim previs l'últim dia vendre d'alguns. Estigui obert per uns quants, sí. Deixem que et digui que a Can Gynestà ens fa quedar bé. Som l'enveja, perquè l'hora que arriben el juny hi ha l'aposta de sol, i a més a més, nosaltres ja podem endreçar els gegants i veuen la capella, i la veritat és que som l'enveja. Si els després de juny aquí a Can Gynestà són molt interessants. Sí, sí, i tant. Doncs, Déu n'hi do, tot això és el que hi haurà durant aquest dissabte, això és la participació de Déu Colles, és a dir, que és molta feina, en tinc a organitzar-ho, però és maco de viure-ho i de veure-ho, també. Sí, i això. Vosaltres des de dintre, però també la gent que hi ha a veure els gegants. Esperem que hi hagi molta gent que vingui a la plaça Maragall i ens assegueixi fins a la plaça Berdeguer, que ens assegueixin que ens facin companyia i que vinguin, i si no, que sortin al balcó i aplaudeixin. Home, normalment les trobades que feu aquestes geganteres cada dos anys tenen bones respostes? Teu contentes amb la resposta que hi ha, o falta una mica més? Ens agradaria més. Ens agradaria més, és clar, que estem contents. Sí, home. Estic contenta, però com més gent vingui, més content estaré. Sí, quan anem nosaltres a altres pobles a fer la trobada, quan veus gent al carrer, també et sents més satisfet de la teva feina, perquè estàs fent un esforç, també, i quan veus gent que està participant, doncs agrada, evidentment. I nosaltres que, de fet, la Mercè porta el tambor, i jo toca la gralla, allà on veiem gent, allà ens posem a tocar. Clar, és una manera d'agrair que hagin vingut. Sí, sí, és exacte. Hi ha una novetat aquest any. Sí, una altra. Tenim moltes coses noves. Obrirem la serca vila amb un remolc sedit per... Ai, ara no me'n recordo d'aquí. Per qui ens l'ha sedit el remolc? Bueno, us l'han sedit. Ens l'han sedit un remolc on afiquarem els nostres caps grossos, i si alguna altra colla també vol ficar el seu cap gros, i serà el remolc el que obri la serca vila. Molt bé, sí, sí. Molt bé. Serà molt xulo també. Home, sí, sí, curiós. No només parlem de gegants, sinó que parlem també del que estava dient ara, de caps grossos, de les gralles, de la percusió... A veure, els caps grossos acompanyen, i de fet la seva feina és obrir la serca, obrir el pas als gegants. Per tant, una mica fem això. Ells obren pas, i aparten una mica la gent que a vegades inconscientment es posen al mig, i poden prendre mal. Per tant, els caps grossos, la seva feina és aquesta. I aquest any, mira, han tingut aquesta idea, i penso que pot quedar molt festiu. Perquè, de sobte, ja hi ha qui s'ha cuidat d'anar a buscar guarniments, per guarnir el remolc, i estan molt il·lusionats. És que, a veure, ens organitzem amb tres grups. Un, un grup, és per publicitat, que porta el cartell, el de contactar amb les colles, l'altre porta la serca vila. I que la serca vila és contactar amb la policia, discutir amb la policia, perquè ells et diuen, oi, no, per aquí, no, per aquí, és perillós i tot. I, bé, és poder fer camí, i posar els cartells de molta feina. I després hi ha el sol sopar. Són tres grups. Amb aquests tres grups, tant en tant, ens trobem tots junts, i cadascú explica com li val la seva. I així és com el setuc de quin grupets. Jo he de menjar. Home, són unes 350 persones a sopar. Has de tenir molts punts previstos i que no facis res. Intenta, sempre hi ha alguna cosa, però s'intenta que no. Jo, com que soc de poca vida, no em poso mai a menjar. Jo sempre he estat de publicitat. Perfecte. És la feina d'abans. Sí, sí, hi ha més feina. El sopar és de menjar. Aquell dia, dissabte, treballa tothom. Hi ha feina per tothom i més. Sou molts a la colla? 30 i pico. Sí, amb dos generacions molt clarament marcades. I ara ens faria falta una altra generació. Perquè, de vegades, en parlem amb les diferents entitats que passen per aquí. Què és el problema del 99% de les entitats? Dic 99% per no dir el 100%. El canvi generacional. Fa 21 anys que estic a la colla gigantera. I, clar, quan vaig entrar era amb els joves. Encara ho sou. Continuents en els joves. I ara ja necessitaríem algú més jove que nosaltres. Perquè hi ha feina, sí. Ens agrada portar els nostres gegants per Catalunya i fora de Catalunya. Aquella època que veu entre vosaltres, perquè fa uns quants anys, veu portar el que es diu Saba Nova. Perquè van entrar ells i les seves criatures. Llavors era bonic sortir. Jo disfrutava amb tota aquella patoleia. Aquella època m'ho vaig passar molt bé. Sí, que van començar a tocar en gralles, i te l'als tots els menys, i anàvem a les cercabiles tocan ells. I ara també hem hagut de fer aquest canvi. I ara ells tenen altres dèries, clar. És que és així. I us preocupa el fet que no hi hagi aquesta segona generació que pugui entrar? Sí, em sap greu. Però és així, tenen altres... Prioritats. Prioritats ells, és clar. Nosaltres ho vam fer perquè ens va agradar, i jo quan vaig entrar, jo tenia les meves filles jovenetes, eren nenes també, i també van marxar de la colla. Per tant, els seus també ho han fet, i nosaltres aquí, nosaltres aquí, estàbles. Estables, sí. Mira, no hi vull pensar. De moment hi som, i jo estic molt contenta de tenir aquesta colla que treballi, i que els veig que encara tenen il·lusió, perquè els demés ja som més grans. Els homes ja no poden portar els gegants. Jo ja estic acabant la bufera, però encara teniu quarta. Això és de clar, el que passa és que sempre va bé si hi entra sang nova per combinar-ho. Una trobada com la d'aquest dissabte pot ajudar a engrascar algú. A veure si és veritat. En tot cas, recordem aquest dissabte. A partir de la cinc, la planta dels gegants, a la sis, aquesta cursa, i a la set, la Serca Vila, serà tot plegat el punt de la sortida del parc, Joan Maragall, i després d'aquest recorregut n'hem volut parlar amb la Palmyra Badell i amb la Mercè Gràcia. Ho he dit, eh? Sí, sí. Mira, ho acabava de dir igual. Membres de la colla, la Palmyra també com a cap de colla, però evidentment, com a cadascuna també en aquesta entrevista, tothom té un paper molt destacat en l'organització de tot plegat. Que vagi molt bé, dissabte que s'ha trobat la gegantera, i fins molt aviat. Moltes gràcies. Ho esperem a tots, eh? Ho esperem. Un minut i 2 quarts de 12 de seguida fem tertúlia amb els habituals del dijous, per tant, la Joan Algarra, la Montse Larréa, en Jordi Agulló i la Lina Santa-Bàrbara, però abans, publicitat. 9 horari d'estiu es restaurarà en el Nil. Obrim tots els dies, mig dies d'una a quatre, i les nits d'avui del vespre a 12 de la nit. Els diumenges a la nit tanquem. Vine a gaudir el nostre pati d'un sopar a la fresca i et convidem a una copa de vi. Ens trobaràs el carrer Josep Encel Claver número 1 de Sant Just d'Esvern. Telefon 93 473 40 58 i també al web 3bdobles.restauranalniucentjust.com Restaurant al Nil. S.M.U.S. S.M.U.S. S.M.U.S. S.M.U.S. De dilluns a divendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chilalt, la S.M.U.S. Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. S.M.U.S. 100% música relaxant, el dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. The Hill of the Lebes is a radio show with more than 25 people every afternoon in this burned radio. They talk about all the important things in life, as good news, good people and good writing. From five to seven every afternoon the best radio show you can listen now. Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in Catalan. Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'associació de mestres rosa sensat. Els podrem escoltar, els dijous a les vuit del vespre i els dissabtes a les deu d'automatit. Us hi esperem a tots. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu dijous de nou a deu del vespre, va Vilònia. El Barça ja ha fet el doblet, ara ens toca a nosaltres. Aquest cap de setmana doble ració d'Esports en Justent, dissabte a partir de 2.44 de la tarda, les noies del bàsquet es juguen l'ascens i la final de les fases. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610.777.015. Ràdio d'Esber, cada dia més aprofiteu. Passen 3 minuts de dos quarts de 12, és hora de fer tertúlia. Per això serveixen els tertulians dels dijous, els tenim a punt en Jordi Agullor, Alina Santa Bárbara, la Montserrera i la Joan Algarra. Molt bon dia a tots 4, què tal? Molt bon dia a tothom. Ja tenia l'estiu aquí. Diu que tota la setmana serà fort. Si no passa de 30 graus, sí. Ara si són 30, ja el venir pot baixar a estar a 22, a 24. Exacte, amb aquest any està arribant progressivament. Ara farem una recomanació que el Jordi... El Jordi, el Carlos, que té influències. El Jordi, el Carlos, el Carlos, el Carlos, el Carlos... El Carlos, el Carlos, el Carlos, el Carlos... El Jordi és que hi ha una desal·ladora que funciona les màquines que travessen a l'aigua de la muntanya. Estan per casos d'emergència. S'ha fet una abusió. Allà de la dutxa hi ha gent que es dutxa dos cops al dia. Hi ha una dutxa que es pot fer amb poca aigua. Són les partes que tenies, però no cal fer-ho. Vam veure un programa de televisió, el meu fill, que és molt maniàtic de l'estalvi de l'aigua. Vam veure un programa amb gent jove que vivien amb un pis. A mi el gimnàs em posa en el cabell de punta.