Entrevista a Quim Déu, artísta - 9/6/2016

Passant dos minuts d'un quart de 12, l'espai de lliure creació Carme Malarets se libra els 3 anys amb l'inaiguració de la mostra Una Cadira. Una idea, un projecte col·lectiu impulsat per Laura, Beringó i Kim Deu, a qui tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Kim, què tal? Hola, molt bon dia, senyors de Sant Just. Per parlar una mica d'aquest aniversari i d'aquest projecte, Una Cadira, una idea, eh? Un projecte més o més que s'ha posat en marxa, ja fa uns quants mesos i n'han participat fins a una setantena de persones, no? Exacte, sí. Ara que sí que estem arribant a la vuita antena. Molt bé. Estàs una mica la consigna d'abastallar, o sigui, ja tenim... Prou cadires. Prou cadires, exacte. A veure, explica'ns una mica aquest projecte que té aquest títol, no? Una cadira, una idea d'aquest parteix. Quin és l'origen de tot plegat? L'autoria del conceptual del projecte és de Laura Baringo. Laura Baringo és una professora que treballava, justament acabava de deixar-ho a l'universitat de Barcelona, a la facultat d'arquitectura, i és una persona molt vinculada a l'arquitectura, al disseny i a la creació, i molt vinculada a l'espai de lliure creació. I per celebrar una miqueta aquests tres anys de l'espai, va treure la idea que, com que el logo de l'espai és una cadira, perquè no utilitzàvem la cadira com a l'anent de creació, perquè cada persona d'una manera molt lliura ha portat això, una cadira amb aquesta exposició. Que bom. I llavors, evidentment, hi ha 1.000 versions, no, però 70, sí. La manera d'entendre una cadira, entenc que pot ser bastant diversa, no? Exacte, nosaltres hem volgut que no s'entranyen amb l'idea de la cadira convencional, no? Bé, una cadira... Hi ha un obra d'un artista que tindria Josep Cossús, que parla, presentament, de una cadira, i parla de les tres maneres que tenim de mirar la realitat. Una és la realitat física, la cadira, les quatre patates de madera, diguem, l'altra és la realitat 2D, diguem, que seria la que s'escriu, la canarra, que és una cadira, i després la fotogràfica, o la... o la creativa, diguem, no? Llavors, aquest artista proposava una cadira real al costat d'una descripció de la cadira i al costat d'una fotogràfica de la cadira. Partint d'aquesta idea, vam dir, doncs, endavant, qualsevol pot interpretar la cadira de la manera que vulgui, amb les tècniques que vulgui, pot ser, des d'una poesia, a un vídeo, a una cançó, a una cadira de veritat, o a una cadira pintada. Clar, clar, o sigui que... Exacte, entenc que aquí hi havia llibertat absoluta, no?, en aquest sentit? Llibertat absoluta. I ha sigut així, no? Sí, hi ha llibertats... Amb quant ha format, també, vull dir, que hem dit... em preferim que la gent es llancés, a dir, hi ha persones que han fotut el fet d'una cadira. Ah, també. Una cadira sense que m'hagin d'explicar-ho. Una altra que hem fet un vídeo. Hi haurà una performance, dissabte, sobre la cadira. O sigui que hi ha molts formats i moltes maneres d'interpassar la cadira. O sigui que, realment, totes les interpretacions físiques, diguem, de les que ells han anat vivant. Clar. O sigui que, realment, i la performance, com es planteja? Quim, què és el que es farà? Alguns dels artistes jugaran una mica, o sigui, la seva obra serà aquesta performance? Exacte, sí. Ah, mira, el 11 inaugurem 1711 a les 12. Volíem inaugurar 1711 a les 12, però vam trobar una mica d'hora. Hem passat de 1711 a les 12. I llavors, inaugurem a l'espai, després, al costat de l'espai, hi ha un magatzem que darrerement l'hem pintat per donar-hi una petita utilitat expositiva, només per aquesta ocasió. I, sobre les 12.30 a l'una, convocarem a tothom, davant hi ha un espai, l'Espai Tutoguri, on... Doncs això. Es projectaran alguns vídeos que s'han fet per l'ocasió. I hi ha un artista que presenta una performance, directament, about Cher. Sobre una silla. Jo deixo aquí, perquè cada performance té que tindre un component una mica de sorpresa. I disserarà, penso, bastant contundent. Molt bé. Doncs això, aquest dissabte, per tant, no només seran quedides, sinó que va més enllà de tot plegat. I també es pot veure el dissabte a la tarda. També hi diu menjar el migdia, no? Sí, els horaris s'han penjat dels Facebook de l'espai. Crec que dissabte a la tarda... Hi ha un moment d'obertura, de finalitzar sobre les 8, i diumenge al votant del migdia també hi ha pressa de veure l'espai, de veure totes les propostes que hi ha. A més, és una proposta molt verda, molt participativa, sense masses paràmetres, diguem, de selecció a nivell sèrio. És a dir, la voluntat és que participi, la màxima una gent possible, i que la gent en disfruti de la participació. Qui hi ha participat? Artistes que col·laboren amb vosaltres? Més gent de Sant Just? Sí, molt, molt. Sobretot gent que d'alguna manera està vinculada a l'espai, siguin creatius, siguin gent que participa o que ve freqüentment, i també artistes de fora. Tenim gent d'Àustria, com a França, gent de Barcelona. Tampoc ho hem tancat només el núcle de Sant Just, però és molt interessant. Molt bé, doncs exacte. Sí, perquè així també és una altra manera d'obrir-se, i de descobrir gent nova. Exacte, l'obrim i també mostrem aquesta idea tan participativa, tan transversal que tenim des de l'espai, on volem que tothom participi i fos una miqueta de l'història elitista de l'art. Volem apropar l'art als creadors, i per què no? Per què no convertir-te en un creador en un moment de degradat? Que val la pena veure fins i tot el nivell de les ales que hi ha, que és molt sorprès. M'ha sorprès perquè és de Sant Al. Clar. Aquesta mateixa idea, que és la que durant aquests tres anys heu volut impulsar també des de l'espai, aquesta obertura de mires, i aquesta idea de que estem oberts, que vingui la gent que participi i que creixi junts. No hem volgut fer... El que seria entre cometes és una galeria a l'USO. Hem volgut anar una mica més enllà i obrir a l'espai, que en un principi era el taller de la Carme, a Malaret. L'hem volgut obrir això. Projectes molt participatius, projectes de diàleg, projectes de trobada, de discussió, sobretot traient a l'Àurea elitista, diguem, que en uns moments determinats pot donar a l'art o fins i tot a l'art contemporani. No quita, no quita, que també tenim projectes molt contemporani i molt venguardistes a nivell de manifestament que potser s'allunyem una miqueta del dia a dia. Intentem barrejar-ho. I esteu contents? Clar, quan estàvem gravant la notícia, que era tres anys, no era conscient que ja fia tres anys que estava marexada a l'espai de la creació. És un projecte durillo, perquè recau molt amb la bona voluntat de tothom. Perquè té d'espeses i de complicacions i té tot moltes hores de feina per poder fer qualsevol de les molts que fem o les accions que fem. Però bé, quedem compensats després amb el resultat i amb la interacció amb la gent que tenim. Des del grupill de col·laboradors i artistes que hem anat fent des d'allà, també el dintre que tenim amb Sanjus i amb tot l'altor va que tenim. I tant. Per tant, d'alguna manera, aquesta mostra serveix per celebrar aquests tres anys d'aquest espai, que entenc que també és una mica... Ara, quan ens comentaves la idea o la voluntat que teniu, és fer el que teniu ganes de fer, que de vegades no és tan fàcil, no? Sovint, quan pensem en projectes, no acaba de seguir. En aquest cas, crec que la sensació que tenim que ens expliqueu les mostres que es fan i tot, és que us ho passeu bé i que feu el que, en cada cas, teniu ganes de fer. No sé si és de això. Clar, és una actitud de mi que t'està a domàs, oi? És a dir, el que ens sou patim, perquè entre els nervis i les hores que invertim, perquè surten les coses, i és pateix, en realment, no? I a vegades, doncs, ens agafa una estressa que sortirà bé, sortirà malament, vindrà més gent, vindrà més gent, sortirà amb les coses del qual es pensen o no, venen de ser escompensades amb aquesta satisfacció, no? Amb aquest sentit som una miqueta malalts de l'art, no? Clar, i... Sí, sí, exacte. Llavors, de fet, per tant, compensa d'alguna manera, no, encara? Sí, sí, era molt compensa. Fins i tot l'esforç i tota aquesta part... I no la sé molt què mau. I hem voluntat de tirar-ho, de seguir tirant endavant el projecte, no? És que és això, és un projecte molt participatiu i molt obera a tothom. I des de qui és, doncs, m'he convidut a la gent que estem, realment, amb els passos oberts, però que avui iniciativa, a nivell cultural, artístic i de creació, que puguin arribar, no? És a dir, algú que passi per allà que s'atreveixi a entrar, no? Una mica seria de dir... No, que s'atreveixi, que entri. Que entri i que expressi el que pensa, no? Perquè jo, a vegades, l'altre jo parlo amb una col·laboradora de l'espai, que deia, oi, és que no m'atreveixi a dir que les coses no m'aran. I dius, mira, la filosofia de l'espai és radicalment oposada, no? Volem que la gent entri i que digui, escolta, però això no ho entenc, a mi no m'agrada, aquest art, doncs, el trobo banal, doncs, aquest àmbit de discussió ens encanta, ens encanta, perquè expressa aquest sentiment de conceptes crupers que és el que volem transmetre. I és doncs sortant coses, també, o idees, nos projectes, etcètera, no? Exacte, sí, sí. I molt obert, molt obert, a moltes disciplines, a moltes problemàtiques, fins i tot, que puguin sortir. I darrerement hem tingut una xerrada sobre l'art i la crisi econòmica, maneres, diguem, de sobreviure per part de les artistes. Vull dir, que va ser una xerrada molt maca, una artista que venia una mica com un exemple de la situació econòmica, i una comissària que, diguem, des de l'edició institucional, també podia donar una visió de com estaven les coses. Vull dir, que són trobades, xerrades i expos que anem fent, molt diverses i molt obertes, fins i tot a la realitat de que ens som en aquest moment. Exacte, us esperàveu, quan veu començar aquesta idea... O sigui, que ara estaríeu aquí fent aquesta mostra, fent-nos salvant aquests 3 anys. El plantejament era una mica... Home, ja volíem donar canya, eh? Ja volíem donar canya. Des del principi. Si et digués que... No t'esperàveu a veure què? No. Era una idea ambiciosa. Sí, home, ambiciosa. Perquè els recursos són cero. Culturament ambiciosa, no? Això sí. Ara, això sí. Vam dir, o sigui, ja que la Carme proporciona l'espai, que aquí podem actuar, no actuarem d'una manera convencional. Volem actuar d'una manera bastant oberta, i bastant radical, amb els plantejaments. Perquè muntar una mena de minigaleria d'art i al uso, doncs ja n'hi ha, i no era l'objectiu que nosaltres buscàvem. Ni tampoc podíem, també, cert, no? Perquè es base tota la feina en la bona voluntat de molts col·laboradors. És el Toni Malaret, l'Adrià Ferru, l'Albert, que ens porta tot el tema d'una comunicació de l'espai, la Laura Varingó, en aquests moments, molta gent relacionada. Em mandeixo la tira, eh? Però, per dir-ho una miqueta, els canviem primer cap. Molt bé. Quim, moltes gràcies a aquest dissabte, hi haurà aquesta performance, també a partir de les 12 del migdia, a la tarda, i al diumenge, perquè la gent que no la juvis pot veure, una cadira, una idea, i tot plegat per celebrar aquests 3 anys de l'espai de lliure creació Carme Malaret, i per descobrir aquesta buitantena gairebé de projectes relacionats amb l'acta de gira. Buitanta mirades a una cadira que és molt xo, eh? I tant, i tant. Moltes gràcies, Quim, que vagi molt bé. Moltes gràcies a tu i a Radio Desvern, per tot el superconvent que aneu fent, també, amb aquests temes culturals i de creació, perquè també, sense vosaltres, tampoc seria possible donar-los a conèixer. Doncs és un plaer per nosaltres, o sigui que ja sabeu que aquí estem per qualsevol cosa, que vagi molt bé fins aviat, bon dia. Molt bé, maca, gràcies. Vine a conèixer la terrassa de Sant Just al nou bar restaurant del complex esportiu Le Bonaigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. Inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. El nou bar restaurant del complex esportiu Le Bonaigua. No hi faltis. Els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, als concerts més emocionants, als pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Babilònia. Babilònia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Passen tres minuts de dos quarter-dots, el moment de fer Tàrtulia, avui, amb la Joan Algarra, la Montse Larré, La Montserra, la Réa, en Jordi Agulló i l'Alina Santa-Bárbara, molt bon dia a tots 4, què tal? Molt bon dia, molt bon dia. Per fer tertúlia d'actualitat, una setmana molt política una altra vegada, eh? Veniu l'endemà d'aquests tres pressupostos, no sé si hi haguer algun d'estona... Sí, ben deure d'estona, ben deure de tot. No sé per què penso que a mi també tindré opinions diferents aquí a la taula, sobre el tema. Segurament, segurament. Bueno, que... Per això és el que vols. Per això he pensat, mira. Per això tenim opinions diferents. Jo m'agrada que tinguem... Per això he pensat, mira, justament l'endemà, suposo, tindrem aquesta taula, em sembla perfecte. Sí, sí. Em teniu molt contraposada. A veure, qui comença, qui comença. No, jo no. Jordi, volen que comencis tu. Jo vol, Jordi, si vol, així no penso jo. No em començo. Jo el que dic és que... una reflexió per a la gent, en general. I tant. Digue'l, el problema que tenen just per a si no és la CUP. El problema que tenen just per a si és que va votar un 40 o un 41%, és igual, la suma. Per tant, el problema que tenen el poble realment existent en català. Que no els ha votat. No en la CUP. La CUP són idealistes, són d'esquerres. Pensem que totes les persones són germans i tenen que dreta menjar. No es pot negar el dreta menjar al tal. I, per tant, anem en aquesta línia. Hi ha entre 100.000 persones que es van votar, que jo a la pròpia vegada són 200, és igual. Però la idea és aquesta. Tenim molt clar que el poble està en assemblea reunit, en el 51%, o aquí no n'hi ha independència real. I aquí, i treballem així, treballem a fons del tema. Solament una data, però a la mula taula, en aquests últims anys s'han retallat 5.000, 3.000 milions en sanitat, i tal, les qüestions en sanitat, i us sabem que a l'una ho patim, els salaris, les pensions, tots aquests retalls, els joves que nascen a l'estranger, 5.000, 3.000 milions. I éste, per suport, deia que donava 280, per a coses socials. Feu la divisió i veurem el que surt. El problema de fons no és aquest. El problema de fons és si variem o no varien les polítiques. Clar que entrem en la política gramàtica, entrem, però la política gramàtica s'ha de renunciar als principis. Perdona, de totes maneres, vull dir, ells tampoc no poden solucionar res, perquè tenint en compte que la solució ha de ser global, llavors ells també tallen les ales a tothom, perquè ells pensen tenir tota la raó, i tota la raó no la té ningú. Ells, ni el Junts pel Sí, ningú. És compartit, això. També, anar sempre en contra del poble tampoc no és bo. Tampoc no és bo. Perquè, clar, hi ha molta majoria de gent que no els hauran votat amb ells, però hauran votat en un altre partit, i, per tant, també tenen dret que ens escoltin o no. Del tot, del tot. Aquest 3 dies... Què passa que no hi ha diàleg? Aquest 3 dies, solament escoltat, justament solament encontrar les raons de just per si en un atac sistemàtic, en l'Esteli diaris, i d'Aberrán. Solament he tingut que enterar-me, perquè solament m'he pogut enterar, a través de la Facebook, de la intervenció de la Reguant, explicant i argumentant, racionalment. M'he tingut que enterar en Facebook, perquè és que ha hagut 3 dies de acoso. Per tant, els arguments que m'estàs donant i que t'he rebotat al revés, són al revés. Dona-li la reflexió. No volem la veritat absoluta. I m'hi posin. No volem que volem ser coherents en la democràcia. Coherents en la democràcia. Si hi ha 3.000 que han votat això, si volen la propera vegada, seran 2.000. És igual. Però és una política diferent, coherent. Que volen, a la fons, defensar els més precaris de la societat. I si aquests just per si diuen això, que vagin a convencer el 60% que no els han votat. Bé, a banda de tot això, que vagin els 3.000 que tenim una política clara, que potser ara serem 200.000, més igual. A més, ara són 200.000. Però vagin a convencer aquests. Aquests 60% no els 200 o 3.000 de la cuca tenen clar el que sabem en quina societat estem. De predominit, capitalista, total i borrar. Tothom ha dit la suma. 5.000 o 3.000 milions s'han retallat. Tot això ho et meto. En aquest pressupost donaven 280. A veure quin percentatge és. Tot això ho et meto. Però, escolta'm, això s'ho tenien que haver plantejat en el moment que després de carregar-se el cap del senyor Mas, que és el que volien, llavors no signa un contracte que no evitarien que no sortís a això de govern. El full de ruta de govern. El que tenien que haver fet és no signar-ho. Hi ha ahí que no vingui la senyoreta Raguant dient que els contractes muten. Això no pot ser. De bon principi no, perquè darrere d'això, els pressupostos han perdut 2.000 milions d'euros que no es podran fer servir. Ni per beques, ni per menjador, ni per la sanitat, ni per res. S'es podran pagar d'això, com es diu, interessos. Però res més, perquè com no hi ha un pressupost nou, no es poden entrar motius nous. 100 conseqüents que en som. Jo ho comprenc, i cadascú té la seva norma. Comprem que van ser molt il·lusos els de junts per a si, creient que realment, dintre del desig d'independència, contessin amb aquesta liat. Ells van dir que sí, perquè tothom es va plegar a les seves intencions. Aquests dies han modificat també els pressupostos. No s'hi ha perdut. De totes maneres, s'estan dividits. Perquè estan gairebé 50-50. No tot el món està d'acord. Doncs escolta, que no haguessin firmat, que s'haguessin aguantat, i que s'haguessin sortit. El problema de fons acaba sent el que va passar el 27 de setembre, que és que s'esperava una amplia majoria. No només de junts per a si. No, volia ser. I el que està passant ara, fins i tot, en recorda una mica, salvant les distàncies, però que va passar amb l'anterior legislatura, la relació entre convergència i esquerres, que acabaven sent el mateix debat. M'anava peradera. I també hi ha unes eleccions del 26 de juny, molt a prop, que certament també condiciona l'actitud d'uns i d'altres. Clar que sí, que ho condiciona. Però quan un, sí, no un contracte, allà on sigui, s'ha de respectar, sinó hi ha vers tota la respectabilitat. Què us sembla el tema de la qüestió de confiança que va dir ahir? Em sembla molt bé, i tant. Va donar un cop d'estat? Clar, si no volen. No, perquè jo me'l recordo. Es va demostrar que ja està bé de baixar-se els pantalons i perdoneu l'expressió, que és una mica brusca. Bueno, crec que sí. No, jo he escutxat.