Entrevista a Laia Aubia, de Paral·lel 40 - 9/6/2016

Un minut i tres quarts d'11 a aquesta hora el que fem és parlar del documental del mes que arriba aquest divendres a la sala del cincuantana i de la Teneu. Es projectarà, Síria, una història d'amor i ara en parlem amb la Laià òvia de la productora Parallel 40, que a més ens acosten aquest documental a Sant Just. Molt bon dia Laià. Hola, bon dia. Una història que ja el títol ho indica, no? Síria té un paper fonamental, perquè explica, però ja ho diu també el títol, aquesta història d'amor. S'entrada, per tant, no en la guerra en sí o no només en la guerra, sinó que també ens ja com m'afecta la guerra en una parella, en una família. Sí, la veritat és que el documental agafa Síria i la guerra de Síria com un taló de fons que està creuant les vides dels protagonistes, però el director, el Jorn Macalister, que va estar a Barcelona presentant la pel·lícula durant el dels Barcelona, que ens va més passat, ens deia, sentim i veiem tantes notícies sobre Síria a la televisió, que ens hem tornat una mica com immunes a l'actualitat sobre aquest país, i s'entra en una història d'amor, és la manera que crec que tinc de traure la detenció de l'espectador i situar-lo de nou a Síria, no? Llavors, la història que explica el documental és la història d'una família amb Siriana, que el director té el privilegi i la sort de seguir a filmar durant 5 anys, que és un període molt llarg per un documental, i que, per tant, dona un resultat brutal sobre l'evolució d'una història d'amor, no només una història d'amor entre un home i una dona, sinó una història d'amor cap a un país i de compromís, i de com el compromís cap a la teva vida familiar o personal i de compromís polític és o no combinable, no? Exacte, o sigui, també una mica fa aquesta reflexió de què passa amb el compromís i com es conjuga, una mica tot plegat, les dues coses. El documental arranca quan, de fet, la parella, que és la protagonista del documental, es coneix a la presó, és a dir, que a la presó fa 20 anys, és a dir, que no és un tema de la sèrie actual, sinó de la victes sèrie que fa dècades que dura, sota la dictadura de l'Assat, i com a això, que és una manera de conèixer prou peculiar, desembocant una història d'amor on els dos saben que els dos són activistes polítics, és a dir, que no és una cosa que vingui de nou, no? No és una cosa que els coneixen ja d'aquesta manera, però els fets i l'aparició d'uns de fills, de quatre fills, que han d'estar càrrec d'un quan l'altre està fent la seva acció política, doncs no és tan fàcilment gestionable, no?, d'alguna manera. I la guerra de la sèrie al final és una guerra que s'han dut centenars de milers de víctimes mortals, i que ha provocat l'exili de milions de persones a diversos països del món, no?, i la història d'aquest documental ha redat tot això, de com has de prendre decisions que van en contra del que tu voldries, però pensant en la seguretat i en el benestar de teva família, ens he gratificat. Clar, de fet, el director també l'està empresonat, no? Sí, de fet, el director és una part brutal, o sigui, entra frontalment en el desenvolupament dels fets, no?, perquè, de fet, quan ell arriba en aquesta família és quan la mare de la família, la RACDA, està empresonada una altra vegada, o sigui, això és el 2009 o 2010, i ell és quan arriba a aquesta història. I llavors, ell comença a filmar que la Mer, que és el pare de la família, està cuidant sol els quatre fills, i mentre ell filma, la mare de la família és alliberada, no?, i quan sembla que és alliberada i que, per tant, comença un període de normalitat per la família i tal, el cap de molt poc temps ell és empresonat, i quan ell és empresonat, el govern siria, li sagresta tot el material filmat, i, per tant, la família siriana se n'adona que tot aquell activisme polític seu està gravat i està en mans del govern siria, no?, i és una mica per culpa, si ho hem de dir, d'alguna manera, del director i de la rest del director, que la família siriana es veu amb la responsabilitat de decidir quina és el camí més segur que han de seguir tots davant d'aquesta realitat, no?, i jo crec que a partir d'aquí també la relació entre la família i el director és una relació insòlita, el director és un mes de la família, jo crec que sent en deute amb la família, i, per tant, tot el que els hi passa a partir d'aquell moment va lligat, i és bestial, jo crec, la proximitat amb què està gravada aquesta història, i això només explica perquè el director és un membre més de la família. Clar, clar, home, i a més a més el que deies al principi, que són cinc anys i que això també és habitual, no?, Sí, sí, i que els nanos, els fills, els veu créixer, perquè comencen la pel·lícula alguns que són nens i acaben que són adolescent o acaben que són ja persones adultes, és a dir, que realment, durant aquests cinc anys, el canvi en tots ells és brutal, el canvi físic, el canvi psíquic i el canvi polític, fins i tot, i és... bueno, jo crec que és una història que és una història molt colpidora, però que ensenya una altra realitat, que probablement no és la realitat que ens ensenya les notícies, que ja són els morts, la destrucció, aquí no hi ha morts i la destrucció, aquí és una història d'una família com tantes altres famílies a Síria i altres països del món que es deuen obligar a aprendre decisions que marcaran el futur dels seus fills i els seus propis. És la cara més humana, no?, segurament, de tot. La més humana i la més... similar, per des d'alguna manera, el que ens podem trobar nosaltres, no?, perquè en aquest cas, ells, evidentment, estan en un govern dictatorial amb una repressió cap a la disciència, però ells, a la ciutat on viuen, no és una ciutat de Síria que hagi patit, amb la guerra, directament, no?, els bombardejos, la destrucció, etcètera. I és una història d'amor i una història familiar, com segurament n'hem viscut nosaltres, els nostres pares, els nostres avis, i tothom, no?, vol dir que en aquest... hi ha un punt en què, malgrat ser una família de Síria, podria ser una família de qualsevol altra part del món, i de com l'amor i l'activisme polític de vegades xocen, no?, i no és fàcil. Molt bé, doncs és una pel·lícula, una documental que podem veure aquest dia i vendre, s'enjust, molt recomanable, heu sentit avui d'aquesta història, aquesta Síria, una història d'amor, una de les classes d'intencions, també, ja, només en aquest títol. N'hem parlat amb la Laia òbvia, de la productora Paral·ler 40, amb qui cada mes ens connectem per saber com serà aquest documental del mes. Moltes gràcies, Laia. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, i fins a dia. Bon dia. Molt bé, adéu.