Entrevista a Lluís Monfort, regidor de Medi ambient i Gestió de residus - 13/6/2016

La setmana passada es va fer la jornada del fòrum sobre residus a Sant Just. Les dades de recollida selectiva al municipi també s'ha parlat de diferents objectius per millorar aquestes dades de cara els propers anys. Ara en parlem amb el regidor de residus, Lluís Montfort. Bon dia. Bon dia. Per parlar de les dades de residus, la setmana passada es va fer la jornada del fòrum sobre residus a Sant Just. La setmana passada es va fer la jornada del fòrum sobre residus a Sant Just. La setmana passada es va fer la jornada del fòrum sobre residus, Lluís Montfort. Bon dia. Per parlar de les qüestions que es van debatre la setmana passada, es va explicar una anedada que hem comentat en alguna vegada, que és la quantitat o la xifra que genera Sant Just de residus, que és semblant a la mitjana catalana, que ens generaria aquest quilo com a 32, que és bastant. Si pensem en format mitjana, entenc que també aquí s'inclou el tema de les empreses o és només pensant en persones? No, s'inclou el tema de les empreses. Per això ve, que entenc que pot ser que alguna empresa se generi més residus i que descompte generi menys. Sí, l'Agenció de residus, l'altre dia, va dir que estimaven que cada persona generava a casa seva de manera domèstica uns 600 grans d'escombraries al dia. Això és que no semblava que d'aquesta dada d'un quilo i un terç. Exacte, és una manera per poder calcular que és el total de residus generats per tipus de número d'habitants. És un índex, però la que generi a nosaltres directament a casa i no la que produïm també de manera indirecta quan anem a un restaurant o quan anem a comprar alguna cosa, doncs això serien uns 600 grans purament el que fem a casa. Estem a la mitjana catalana i estem bastant per sobre de la mitjana de l'àrea metropolitana. Aquest és un indicador que va molt lligat al consum, de manera que recupera molt ràpidament quan hi ha una millor econòmica i baixa de manera significativa quan hi ha una pitjorament les condicions econòmiques. Per això el 2010 la dada era més positiva? Per això el 2010 la dada era pitjor, perquè... Era pitjor cada, eh? Sí, s'ha millorat ara, amb aquests anys. S'ha millorat perquè hi ha hagut un decent del consum. D'acord? Consumim menys coses, per tant, generarem menys residus. Cal dir que nosaltres tenim un pla de prevenció de residus i contra malament alimentari i contra la generació de residus de tot tipus, amb el qual estem intentant actuar en unes seccions molt concretes i l'objectiu és que això vagi baixant cada vegada més. Tot i que entenem que té complexitats. Clar, perquè entenc que alguna vegada també parlen de... de gestió de residus, no només amb tu, sinó també amb el Verorriols, amb l'Enterior Mandat, es parlava d'aquesta idea, o es va parlar també dijous, de l'estancament, que hi ha un moment en què sembla que costa... que hi ha com una mena de paret que costa de superar, no? Els famosos sostres de vidre i aquestes coses. Exacte, quan empalem les residus, hem de pensar en dos grans blocs. Per una banda, hi ha la generació, que és el que tu estàs comentant. Doncs l'estem amb una línia que estem per sobre, ens hem de comprometre a generar menys residus, intentem pulsar el reaprofitament, la compra de més granel, la vida d'alimines dels embasos, etcètera, etcètera. Però paral·lelament, hi ha un altre gran bloc, que és un cop tenim generats aquests residus, que és el percentatge de reciclatge. I llavors, sempre, quan es parla de política de residus, hem de treballar les dues coses en paral·lel. Intentar tractar el residu amb origen, que el millor tractament dels residus el que no genera, i un cop generat, el tenir el millor tractament possible dins dels objectius que ens barquem. Per tant, aquests serien una mica els objectius que s'hauria d'aconseguir, i la manera de aconseguir-los, entenc que es preveu més com un pla a llarg termini, o es pot millorar, d'aquí a l'any que veu d'aquí dos anys, es poden aconseguir millores, creieu? Com ho plantegeu? Primer de tot, la gent hauria d'entendre per què ho fem, això. Sánchez és un municipi que es compromet amb el canvi climàtic, de manera que estem realitzant mesures contra el canvi climàtic. Per això estem treballant amb eficiència energètica, estem treballant a llibrar la quantitat menor de tones de CO2 provinent de l'energia a l'amusfera, i per això tenim un pla premi que ens han donat per aquest treball. Un altre element que generen moltes tones de CO2 a l'amusferi, per tant, contribuïs de manera decisiva al canvi climàtic, són els residus. I ho són molt i molt i molt i molt més que qualsevol cosa que puguis fer amb gestió energètica. Si no, tots volem aminorar, disminuir, reduir al màxim la petjada ambiental de l'Ajuntament de Sant Just i la Col·lació de Sant Just, hem de treballar sobre els residus de manera brutal. I ara sempre ens mirem els percentatges en relació a la gent de l'alematropolitana, per tant, estem bé, som dels que ho fan millor en recometes de l'alematropolitana, però la nostra petjada amb residus, per manca de voluntat de reciclar, és brutal. I ens centrem en el contenidor, el que la gent porta en el contenidor, el de dia a dia. El dia a dia, el 62% dels quilos se'n van al contenidorís. Estem en una paradoxa. Estem estancats, com t'ho bé deies, des del 2005. Tenim un sistema de contenidors de proximitat, en el qual a menys de 25, 30, 40 metres d'una casa, tenim unes bateries de contenidors amb bones prestacions, amb totes les fraccions, que facilitem el màxim de la gent perquè pugui reforçar. No està funcionant. En el respecte a la gent que ha fet la pell, agafant només una fracció, el plàstic. El plàstic que actualment estem llançant i que no reciclem, no ens estaria al voltant de les 4.134 tonas. Aquests els 141,4 tonas... Això són just? Són just. Si les recicléssim, tindríem un estalvi de tones de CO2 habitades, de pràcticament 7.000 tons de CO2 habitades. la dada d'arrendiment de millora energètica que hem tingut que ens hem donat un premi, 241. Per tant, si realment la lluita pel medi ambient bacàmic climàtic és una voluntat de veritat, no és opcional reciclar, o sigui, no reciclar és un cost que carreguem de manera indigna el conjunt de la ciutadania i el conjunt del planeta. Per tant, d'alguna manera potser també caldria incidir en aquesta conscienciació, perquè entenc que tots sabem que reciclar és important pel medi ambient, així com a idea, això, en principi, tots la tindríem clara, però entrar una mica més en matèria, suposo que és el difícil també, perquè de fet també no pots fer una campanya, entenc, doncs, explicant ara aquesta dada concreta, o és més difícil d'arribar-hi. Clar, és un repte, nosaltres hem optat per un procés participatiu. Per què? Perquè tal com comentaven els companys de la Generalitat de Residus, la gestió del residu és la política pública més participativa de totes les que es fan i es desfan. Per què? Perquè és la suma de comportaments individuals. Per tant, si nosaltres demanem, incentivem, motivem, exigim, en última instància, un comportament racional per part de la gent i que es conscienci per reciclar, i això pot arribar a suposar canvis en els sistemes de recullida, canvis en les pràctiques d'ascensions, canvis en la fiscalitat, per poder aconseguir aquest objectiu, cal que això ho fem a través d'un procés participatiu. Aquesta és la lògica d'aquest procés. I què es decidiria com es pot millorar, entenc, en aquest procés? Nosaltres necessitem millorar de manera significativa. No pot estar content amb tenir un 38% de recullida selectiva escosant-te amb que se'n veu i hem de tenir un 17%. Això no s'hi val, això no s'hi val. Imagineu-vos que nosaltres llancéssim aigües no deporades al riu llobregat, i que molins de rei llancés a 80.000 litres, i nosaltres només en llancéssim 12.500. L'hi aniríem a Sant Boi i a Molins de rei, a regegar, a reclamar-li que baixéssim, nosaltres seguiríem tirant els nostres. Això no ho entenc ningú. I per què això no es té en compte quan allibarem aquesta mateixa contaminació amb un altre fluït, que és l'aire. Això és el que s'ha de fer, de fer entendre. I el que hem de fer tots i totes cada dia, i el que no podem fer és escosar-nos amb la comoditat, o amb què ja està bé. El problema està que nosaltres ho veiem com un servei que ens desapareix les descombraries, i en canvi d'una massa ambiental brutal i econòmica. Saps quants diners ingressaria l'Ajuntament si arribéssim a reciclar un 70%? 400.000 euros. De retorn, per tant. Estem cremant 4.000 billets de 100 euros cada any. Això el dic en un mandat d'un milió, 600.000 euros, en el qual si dispositéssim els nostres residus de manera molt millor. Per tant, aquests havien els objectius de millorar, per decidir com es pot millorar, es farà aquest procés participatiu. De tota manera, no sé si es fa poc en un procés participatiu, la gent que hi participi sigui justament la més implicada de les solucions que s'aprovin. Després no es vegin igual per part de la gran majoria de població, per tant, no tinguin un efecte més o menys immediat. Aquest és el problema de tots els procés participatius. L'altre dia la sala de plens estava plena, valgui la redundància, però estava plena de gent d'un cercle amb el proper en l'Ajuntament. Per tant, hem de trencar aquest cercle. La propera reunió que volem fer a l'octubre, volem trencar aquest cercle, volem intentar convidar més gent. A l'octubre anirem a visitar decisions de veïns, entitats, persones, ampes, etcètera, per poder explicar'ls i què és el que vam fer en aquest fòrum dels residus. Hem de decidir com evoluciona, i la idea és que això acabi en una consulta popular que tingui un contingut vinculant. Es parlaria d'un canvi de model, entenc? Depèn. Això és el que ha de sortir d'aquest procés participatiu. Es pot decidir un canvi de model, que hi ha un canvi de model radical, que és la manera més ràpida de començar a estalviar aquestes 11.000 tonnes de CO2 que podríem estalviar anualment a l'emosfera. Fa uns anys, per això, quan es va parlar d'un canvi de model bastant radical, com seria la recollida de porta a porta, que va estar gairebé a punt, i, finalment, es va tirar enrere. Recordem, des de la convergència, l'oposició va ser important en aquest sentit. No sé si aquest tema podria estar de nou sobre la taula, o és difícil. Ens hem de fer preguntes. Ens hem de fer preguntes. Aquestes 11.000 tonnes de CO2 a l'emosfera tenen un cost o no tenen un cost? Aquest cost no el reprecutim a ningú. Ja estem d'acord amb fer-ho o no fer-ho? On de mirar com ho podem fer-ho? Si crec que és el camí, que és intentar-ho evitar, com es pot fer? És un canvi de model, és una conscienciació, és un sistema sancionador, és un sistema de fiscalitat, en el qual vagi associada a rendiments de la collida selectiva. Com ho hem de fer? Com han fet altres municipis? Com quines solucions han trobat? Podem fer una prova pilot en algun espai? Sí, no? De quina manera? No hi ha una manera de fer-ho. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Per tant, aquesta consulta es plantejaria fer-la l'any que ve mateix? L'any que ve el 2016. És un repte? Sí, és un repte. És un repte que pot espantar, un repte que és gran, però que no podem amagar amb el cap sot sota l'ala. Hem de fer alguna cosa. Ho hem de fer ja. Si no, no estarem fent putigues més ambientals, estarem fent operacions de maquillatge. I això és el pitjor que pot fer un ajuntament? Sí. Hi ha més mancats de reciclatge amb les llars o amb les empreses? Les empreses tenen un bon nivell de reciclatge. Perquè hi ha la seva pròpia estructura, els vinen a buscar les seccions porta a porta, per separat, de manera que cada vegada hi ha algú a buscar-te una fracció, i hi ha d'haver-les a tenir separada perquè se la puguin endur. La mitjana de Catalunya és que el reciclatge de les empreses està volent del 80%. Hi ha hagut una presió a sobre, hi ha hagut un sistema de recullida que els obliga a separar. Evidentment, hi ha tot. No és un taller, una emersaria, no és una fàbrica sense treballadors, que és un restaurant, és molt diferent. I on hi ha més dificultats? A les llars. És en plàstic? En recullida selectiva de matèria orgànica? En totes. I com que és més incorporat, la idea de recicla, fins i tot fa més anys que funciona. Aquí és la bossa tipus que s'ha definit, acabar el gris sense reciclar. Continua un 37% de matèria orgànica, un 12% de paper, un 10% de plàstic, un 7% de vidre, i les restes són petites coses. I s'ha d'actuar molt amb l'orgànica, que és el que té més capacitat de produir tants en el medi ambient, també en els plàstics. I això és la sensació de conscienciar. No costa res. No costa res a casa fer aquest gest. No vull ser apologeta del capitenciàm, però a jo que estem escoltant que els petits canvis són poderosos, les dades ens ho indiquen. Un petit canvi en el comportament que no costa res. No costa res tenir una bossa, posar el plàstic i baixar-ho a la contenidora. No costa res tenir un paper. No costa res separar l'orgànica. Tenim contenidors mini-bujolets a disposició de qui vulgui, a l'Ajuntament. Es poden venir a demanar com funciona? Es pot venir a demanar. Ens fem un suministrament d'un bujolet. Ens fem un suministrament d'un bujolet. Ens fem un suministrament d'un bujolet. Ens fem un suministrament d'un bujolet. Ens fem un suministrament d'un bujolet. Mai havia sigut una cosa tan fàcil amb un impacte tan brutal. El fet que el Sant Boi ho faci, ens pot anar bé per netejar consciències. Tothom ho fa. Tothom el fa. Amb totes les persones que fan la feina seràogan. grocery store fakts no, no website, no defensa 내가 de generar els residus. Podem tenir un ingrés econòmic. Ens pot ajudar molt a tothom. La gent que no ho veu morning i amb la broma. No heu de serwork damunt de unachtera d'una concentració owe. i em vaig posar a la seva disposició per aclarir-los i el que necessitessin. A banda d'entenc que de moment per això no n'heu parlat més. No s'han posat en contacte amb mi. Espero que ho facin i portes obertes per aclarir-los. Els necessitem. No veig com ells poden defensar l'alliberament de 11.000 tonnats. Si n'hi ha, parlem-ho i si hi hagués un consens polític per anar cap endavant, realment seria fantàstic. A banda del que es pugui fer amb aquest present participatiu, des de l'Ajuntament us plantejo com el resvegades algun altre campanya no ens publicitaria. No veig com ells poden defensar l'alliberament de 11.000 tonnats amb l'altre campanya no ens publicitaria. Una cosa no treu l'altra. Ara sortirà una guia de residus, en el qual hi ha petites explicacions sobre com tractar a casa els residus que generem, on t'hi sents de diposità, savillar collida de mobles, per cert, molt d'incidisme estem detectant últimament amb els abocaments fora de contenidors. Comencem a desplegar el ràdio sancionador. Amb vos es vols dir? Moples, por expans de obres que hi ha en el municipi que sistemàticament ho deixen fora dels contenidors. Quan ells han de gestionar el seu residu, joguines que estem trobant a fora, restes de por que ocupen tota una vorera, no pot ser, no pot ser. No és una opció, s'han de gestionar bé els residus. Per tant, comencem a aplicar el ràdio sancionador, que ja tenim aprovat per ordenar-se i l'aplicarem. Per tant, campanyes de conscienciació, guia de residus, el proper avollatí portarà un desplegable, una pàgina central en la qual explicarem tot el programa dels residus, demanarem la col·laboració ciutadana, i, més enllà de poder donar una imatge narrativa o repressora, la gent ho vei, és com un repte, és una posició que tenim a les nostres mans i que no depèn de ningú més. Per què no fer-ho com un repte de municipi? Per què no poder ser el primer municipi en el qual redueix la seva petjada d'una manera significativa purament en el comportament de cadascú a casa seva? I si això no s'aconsegueix, s'hauran d'aplicar altres mesures que els haurem de consensuar, haurem de veure com acompanyem. Evidentment, conscienciació i treball sempre hi serà. Hi hauria la possibilitat amb qüestions com la deixaria mòbil, ampliar l'horari o ampliar més dies, o principi estaru contents de com funcionar? Bueno, jo crec que sempre es pot arribar a millorar. Està clar, però per exemple, aquest dissabte al matí vaig a buscar la carta correus que jo tenia a mitjana de rarida, i passant per allà, a plaça en Rinc Moreira, em trobo tot de mòbles a fora. Tenen la xèria oberta, tenen un cell de recollida de mòbles. Per tant, es pot ampliar, es pot millorar. Em consta que han quedat una miqueta orfes a la zona del Barri Sud amb la recollida de dòlis, perquè abans feien el mercat. Estem mirant de veure quin resultat en podem fer, i ho mirarem ajustant. Està clar, però també amb els serveis que hi ha actualment, moltes les coses que passen no haurien d'estar passant. Doncs anirem parlant de tot plegat. Avui hem pogut parlar amb el regidor de justícia de residus de Sant Josliós Montfort, a rentar aquesta primera jornada que es va fer dijous passat. La propera serà el setembre o octubre, no? Sí, ens hauria de fer la mitjana d'octubre, perquè així tenim temps d'haver parat-la bé, i volíem que participéssim d'un bon associatiu de les coalicions portaportes, de les coalicions de veïns de Catalunya, de altres municipis que s'han pogut fer algun sistemet novedor que sigui interessant, per aprendre i poder veure quin impacte tenen els mesures que podem fer. El canvi de la política pública, jo cada mes el veig amb les dades de recollida. És la política pública que veig el resultat automàticament el més següent. Volem anar analitzant aquestes dades, i veure si el que fem està en la línia correcta, o no? Doncs ho anirem amb un comandant aquí. Moltes gràcies, Lluís Manfort, que vagi bé. A vosaltres ens ensenya't bon dia. Merci, bon dia. Estem escoltant Justa la Fusta. Vine a conèixer la terraça de Sant Just al nou bar restaurant del complex esportiu La bona Aigua. Esmorzar, esmenús, dinar a la brasa, prendre una copa envoltat de natura i bon ambient, i tots els dimecres, música en directe. Inauguració al 15 de juny. T'hi esperem. Nou bar restaurant del complex esportiu La bona Aigua. No hi faltis. Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern, i després de nou temporades. No sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixeu, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell. Oh, Déu meu! La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7 tot és un drama a ràdio d'Esvern. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de voleit. Jo sóc de hockey. I tots som del jugant a casa. Tot a l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el jugant a casa cada dilluns de 2,48 i fins a les 8 del vespre a ràdio d'Esvern no t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Amigues, amics, ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns d'avui de 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. El antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, ràdiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern. De gwia satèmica. Justa la fusta. Passant 7 minuts de dos quarts de 12, fem tartúlia aquesta hora. I ho fem saludant a la Carme Amador i en Josep Coder, que avui molt bon dia a tots dos. Estem aquí solets. Avui petit comitè, eh? Bon dia. Saludem també Carles Vaz i la Pamira que ja ens va dir que avui la disculpéssim que seria fora. Però, Pamira, no la saludem, perquè s'ha donat de joc. La saludem a Carles Vaz, una abraçada. La signe Carles Vaz, sí. I que es recuperi ben ràpid. Que el metge li va dir que en tenia per a ti dies. Però bueno, anà passant. Exacte. Doncs comencem, com sempre, això sí, la carta que escriu en Josep Coder, que endavant. Una vocador il·legal. Sant Pere de Toralló. Els veïns han tingut que eliminar una vocador il·legal de grossos pneumàtics, alguns d'ells de tractor. 18.000 en total. Ningú sap qui és l'autor. Existent en el... Perdó. Ningú sap qui és l'autor d'aquesta vocador. Existent en el bosc. Malgrat haver contractat un detectiu...